solde's blog

L'escola en català!

2010-12-24T12:47:00.003+01:00

Sons: Dredg "Information"

2010-10-04T17:33:00.002+02:00

25 anys de l'Everest català!

2010-08-30T10:23:00.004+02:00

25è ANIVERSARI DE LA PRIMERA ASCENSIÓ CATALANA A L'EVEREST (1985-2010)

Pedró de les Quatre Batlles (2.388 m.)

U2 - Every Breaking Wave

2010-08-23T08:16:00.004+02:00

Nova cançó d'U2, estrenada en directe a Helsinki durant el 360º Tour. Molt bo el vídeo, ja que realment és una estrena (no saben ni com acabar-la). La cançó, una balada... té potencial. Amb ganes d'escoltar els propers 4 cd's que es preveu que treuran U2 al mercat!!

2010-06-30T21:04:00.001+02:00

The Edge a Glastonbury 2010

2010-06-28T08:51:00.001+02:00

The Edge interpretant Where The Streets Have No Name al festival de Glastonbury 2010, on havia d'actuar U2 (però que degut a la lesió d'en Bono no ha pogut ser...).

Article: 7 habits of highly excellent people

2010-05-07T12:12:00.005+02:00

Great article!!!

http://www.dumblittleman.com/2010/04/7-habits-of-highly-excellent-people.html

To sum up:

Have the end in mind. : Everything starts with the end.
Do what you love. : What you passion is?
Work harder than anyone else. : Hard work
Make use of every moment. : Time is highly valuable. (Donald Trump)
Take action to achieve your results. : We are the limit
Continuously upgrade yourself. : Learning never stops.
Ask for feedback. : How I could improve?
Strive for #1 in what you do. : Excellence comes from aiming for the top

Tensió superficial...

2009-10-28T14:38:00.001+01:00

Viquipèdia: 200.000 articles

2009-09-21T16:29:00.004+02:00

Una curiositat... la Viquipèdia en català (la segona a crear-se al món després de l'anglesa) ha assolit la fantàstica fita dels 200.000 articles... amb l'article Carnaval de Solsona que ha fet un servidor jeje!

Cal encara ampliar-lo i corregeir-lo però... millor promoció impossible!! :-)

Escales pentatòniques

2009-08-04T10:52:00.002+02:00

World Science Festival 2009: Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale from World Science Festival on Vimeo.

U2 Get on your boots

2009-01-20T09:53:00.006+01:00

Ahir va ser el "dia D": nou single d'U2!! Get on your boots.

Opinió personal: mmm... de "bones a primeres"... difícil. I això crec que és força bo, ja que els últims "primers singles" dels anteriors discos ràpidament podies dir-ne que estava bé, canyero, però potser, només potser, massa comercial...

Doncs bé, amb el Get on your boots han aconseguit realment un "nou so U2", tal i com anunciaven. Es noten les intervencions dels reis Eno i Lanois pel darrera, i obre molt bones espectatives de cara a la sortida del disc "No Line On The Horizon".

La meva opinió tampoc no pot ser més allunyada de ser objectiva, però després d'escoltar-lo diverses vegades amb tranquilitat, cada vegada m'agrada més.

Però tampoc no tot és perfecte: si tot el disc segueix el mateix nivell, crec que es convertiria en un disc no massa reeixit del quartet de Dublín. Però seguint amb el que va passar amb l'Achtung Baby, on el primer senzill "The Fly" era una de les pitjors cançons del disc, esperem que el nivell sigui molt alt en el proper LP.

I per altra banda, el Sr. Bono es podia haver estalviat les últims "Let me in the sound" però bé... en general puc considerar que m'agrada: guitarreres del mestre The Edge increïbles com sempre, línies de baix del rei Clayton senzilles pero efectives i ritmes de la bateria Mullen com sempre genials.

Podeu escoltar el tema a:

I la lletra de la cançó és:

Get On Your Boots (U2)

The future needs a big kiss
Winds blows with a twist
Never seen a moon like this
Can you see it too?

Night is falling everywhere
Rockets at the fun fair
Satan loves a bomb scare
But he won’t scare you

Hey, sexy boots
Get on your boots, yeah

You free me from the dark dream
Candy floss ice cream
All our kids are screaming
But the ghosts aren’t real

Here’s where we gotta be
Love and community
Laughter is eternity
If joy is real

You don’t know how beautiful
You don’t know how beautiful you are
You don’t know, and you don’t get it, do you?
You don’t know how beautiful you are

That’s someone’s stuff they’re blowing up
We’re into growing up
Women of the future
Hold the big revelations

I got a submarine
You got gasoline
I don’t want to talk about wars between nations

Not right now

Hey sexy boots...
Get on your boots, yeah
Not right now
Bossy boots

You don’t know how beautiful
You don’t know how beautiful you are
You don’t know, and you don’t get it, do you?
You don’t know how beautiful you are

Hey sexy boots
I don’t want to talk about the wars between the nations
Sexy boots, yeah

Let me in the sound
Let me in the sound
Let me in the sound, sound
Let me in the sound, sound
Meet me in the sound

Let me in the sound
Let me in the sound, now
God, I’m going down
I don’t wanna drown now
Meet me in the sound

Let me in the sound
Let me in the sound
Let me in the sound, sound
Let me in the sound, sound
Meet me in the sound

Get on your boots
Get on your boots
Get on your boots
Yeah hey hey

Yes, we can.

2008-11-05T16:04:00.005+01:00

Imatge, frase i discurs del dia, i segurament l'esdeveniment global més important en molt de temps...

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

"Si encara queda algú per aquí que encara dubta que els Estats Units són un lloc on tot és possible, que encara es pregunta si el somni dels nostres fundadors segueix viu en els nostres temps, que encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit és la seva resposta. És la resposta donada per les cues que s'han estès al voltant d'escoles i esglésies en un nombre que aquesta nació no ha vist mai, per les persones que han esperat tres hores i quatre hores, moltes d'elles per primera vegada en la seva vida, perquè creien que aquesta vegada havia de ser diferent, i que la seva veu podria suposar aquesta diferència. És la resposta pronunciada pels joves i la gent gran, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, indígenes, homosexuals, heterosexuals, discapacitats o no discapacitats. Nord-americans que han transmès al món el missatge que no hem estat mai simplement una col·lecció d'individus ni una col·lecció d'estats vermells i estats blaus.

Som, i sempre serem, els Estats Units d'Amèrica És la resposta que han conduït aquells que durant tant de temps han estat aconsellats a ser escèptics i temorosos i dubtosos sobre el que podem aconseguir, a posar les mans sobre l'arc de la Història i torçar-lo una vegada més cap a l'esperança en un dia millor. Ha trigat temps a arribar, però aquesta nit, a causa del que hem fet aquesta data, en aquestes eleccions, en aquest moment decisiu, el canvi ha arribat als Estats Units.

Aquesta nit, he rebut una trucada extraordinàriament cortesa del senador McCain El senador McCain ha lluitat llargament i durament en aquesta campanya. I ha lluitat encara més llargament i durament pel país que estima. Ha aguantat sacrificis pels Estats Units que no ens podem ni imaginar. Tots ens hem beneficiat del servei prestat per aquest líder valent i abnegat. El felicito; felicito la governadora Palin per tot el que han aconseguit. I estic desitjant col·laborar amb ells per renovar la promesa d'aquesta nació durant els pròxims mesos.

Vull agrair al meu soci en aquest viatge, un home que ha fet campanya des del cor, i ha fet de portaveu dels homes i les dones amb qui s'ha criat als carrers de Scranton i amb qui viatjava en tren tornant cap a casa, a Delaware, el vicepresident electe dels Estats Units, Joe Biden.

I no seria aquí aquesta nit sense el suport infatigable de la meva millor amiga durant els últims 16 anys, la pedra de la nostra família, l'amor de la meva vida, la pròxima primera dama de la nació, Michelle Obama. Sasha i Malia, us estimo a totes dues més del que us podeu imaginar. I us heu guanyat el nou cadell que ens acompanyarà fins a la nova Casa Blanca.

I encara que ja no està amb nosaltres, sé que la meva àvia ens està veient, juntament amb la família que ha fet de mi el que sóc. Aquesta nit els trobo a faltar. Sé que el deute que tinc amb ells és incalculable. A la meva germana Maya, la meva germana Alma, a la resta dels meus germans i germanes, moltíssimes gràcies per tot el suport que m'heu donat. Us estic agraït a tots vosaltres. I al meu director de campanya, David Plouffe, l'heroi no reconegut d'aquesta campanya, que ha construït la millor, la millor campanya política, crec, en la Història dels Estats Units d'Amèrica. Al meu estrateg en cap, David Axelrod, que ha estat un soci meu a cada pas del camí.

Al millor equip de campanya que s'ha compost en la història de la política. Però sobretot, no oblidaré a qui pertany de veritat aquesta victòria. Us pertany a vosaltres. Us pertany a vosaltres. No he semblat mai l'aspirant a aquest càrrec amb més possibilitats. No vam començar amb gaires diners ni amb gaires avals. La nostra campanya no ha estat ideada als passadissos de Washington. Es va iniciar als jardins del darrere de Des Moines i a les sales d'estar de Concord i als porxos de Charleston. Ha estat construïda pels treballadors i les treballadores que van recórrer als pocs estalvis que tenien per donar a la causa cinc dòlars i deu dòlars i vint dòlars. Va adquirir la força dels joves que han rebutjat el mite de l'apatia de la seva generació, que han deixat enrere casa seva i els familiars per fer feines que els han procurat pocs diners i menys hores de son. Va adquirir la força de les persones no tan joves que han fet front al gèlid fred i l'ardent calor per trucar a les portes de desconeguts i dels milions de nord-americans que s'han ofert voluntaris i han organitzat i han demostrat que, més de dos segles després, un govern del poble, pel poble i per al poble no s'ha esvaït de la Terra.

Aquesta és la vostra victòria I sé que no ho heu fet només per guanyar unes eleccions. I sé que no ho heu fet per mi. Ho heu fet perquè enteneu la magnitud de la tasca que queda per fer. Mentre ho celebrem aquesta nit, sabem que els reptes que ens portarà el demà són els més importants de la nostra vida --dues guerres, un planeta en perill, la pitjor crisi financera des de fa un segle--. Mentre som aquí aquesta nit, sabem que hi ha nord-americans valents que es desperten als deserts de l'Iraq i les muntanyes de l'Afganistan per jugar-se la vida per nosaltres. Hi ha mares i pares que es quedaran amoïnats al llit després que els nens s'hagin adormit i es preguntaran com pagaran la hipoteca o les factures mèdiques o com estalviaran prou per a l'educació universitària dels seus fills. Hi ha nova energia per aprofitar, nous llocs de treball per crear, noves escoles per construir, i amenaces per contestar, aliances per reparar.

El camí a fer serà llarg. La pujada serà costeruda. Pot ser que no hi arribem en un any ni en un mandat. No obstant, els Estats Units, no he estat mai tan esperançat com ho estic aquesta nit, que hi arribarem. Us prometo que, nosaltres, com a poble, hi arribarem. Hi haurà contratemps i temptatives en fals. N'hi ha molts que no estaran d'acord amb cada decisió o política meva quan sigui president. I sabem que el Govern no pot solucionar tots els problemes. Però sempre seré sincer amb vosaltres sobre els reptes que ens afronten. Us escoltaré, sobretot quan discrepem. I sobretot, us demanaré que participeu en la tasca de reconstruir aquesta nació, de l'única manera que s'ha fet als Estats Units durant 221 anys bloc a bloc, totxo a totxo, mà endurida sobre mà endurida.

El que va començar fa 21 mesos en ple hivern no es pot acabar aquesta nit tardorenca. Aquesta victòria en si mateixa no és el canvi que busquem. És només l'oportunitat perquè fem aquest canvi. I això no pot passar si tot torna a ser com era abans. No pot passar sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici. Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, que cadascú dóna un cop de mà i treballa més i es preocupa no només de nosaltres mateixos sinó l'un de l'altre. Recordem que, si aquesta crisi financera ens ha ensenyat alguna cosa, és que no hi pot haver un Wall Street (sector financer) pròsper mentre que Main Street (els comerços del carrer) pateixen. En aquest país, avancem o fracassem com una sola nació, com un sol poble. Resistim la temptació de recaure en el partidisme i la mesquinesa i la immaduresa que han intoxicat la nostra vida política des de fa tant de temps. Recordem que va ser un home d'aquest estat qui va portar per primera vegada a la Casa Blanca la bandera del Partit Republicà, un partit fundat sobre els valors de l'autosuficiència i la llibertat de l'individu i la unitat nacional. Aquests són valors que tots compartim. I mentre que el Partit Demòcrata ha aconseguit una gran victòria aquesta nit, ho fem amb certa humilitat i amb la decisió de curar les divisions que ens han impedit progresssar.

Com va dir Lincoln a una nació molt més dividida que la nostra, no som enemics sinó amics. Encara que les passions ens hagin posat en tensió, no hem de trencar els vincles d'afecte. I a aquells nord-americans de qui encara m'he de guanyar el suport, potser no he obtingut el vostre vot aquesta nit, però escolto la vostra veu. Necessito la vostra ajuda. I seré el vostre president, també. I a tots aquells que ens veuen aquesta nit des de més enllà de les nostres costes, des de parlaments i palaus, a aquells que s'ajunten al voltant de la ràdio als racons oblidats del món, les nostres històries són diverses, però el nostre destí és compartit, i arriba un nou despertar de lideratge nord-americà. A aquells, a aquells que ensorrarien el món: us vencerem. A aquells que busquen la pau i la seguretat: us recolzarem.

I a aquells que es pregunten si el far dels Estats Units encara il·lumina tan fort: aquesta nit hem demostrat una vegada més que la força autèntica de la nostra nació prové no pas del poder de les nostres armes ni de la magnitud de la nostra riquesa sinó del poder durador dels nostres ideals; la democràcia, la llibertat, l'oportunitat i l'esperança ferma. Aquí hi ha la verdadera genialitat dels Estats Units: que els Estats Units poden canviar. La nostra unió es pot perfeccionar. El que ja hem aconseguit ens dóna esperança respecte al que podem i hem d'aconseguir demà. Aquestes eleccions han deixat moltes primícies i moltes històries que s'explicaran durant segles.

Però una que ara tinc al cap tracta d'una dona que ha emès la seva papereta a Atlanta. Ella s'assembla molt a altres que han estat fent cua per fer sentir la seva veu en aquestes eleccions, excepte per una cosa: Ann Nixon Cooper té 106 anys. Va néixer només una generació després de l'esclavitud; en una era en què no hi havia automòbils per les carreteres ni avions al cel; quan algú com ella no podia votar per dues raons: perquè era dona i pel color de la seva pell. I aquesta nit penso en tot el que ella ha vist durant el seu segle als Estats Units: la desolació i l'esperança, la lluita i el progrés; les vegades que ens van dir que no podíem i la gent que es va esforçar per tirar endavant aquest credo nord-americà: Sí podem. En temps en què les veus de les dones van ser silenciades i les seves esperances descartades, ella ha sobreviscut per veure-les aixecar-se, expressar-se i allargar la mà cap a la papereta. Sí podem. Quan hi havia desesperació i una depressió al llarg del país, ella va veure com una nació va conquistar la pròpia por amb una Nova Sintonia, nous llocs de treball i un nou sentit de propòsits comuns.

Sí, podem. Quan les bombes van caure sobre el nostre port i la tirania va amenaçar el món, ella hi era per ser testimoni de com una generació ha respost amb grandesa i la democràcia s'ha salvat. Sí, podem. Ella hi era per als autobusos de Montgomery, les mànegues de reg a Birmingham, un pont a Selma i un predicador d'Atlanta que va dir a un poble: "Ho superarem". Sí, podem. Un home va arribar a la lluna, un mur va caure a Berlín i un món es va interconnectar a través de la nostra ciència i imaginació. I aquest any, en aquestes eleccions, ella ha tocat una pantalla amb el dit i ha votat, perquè després de 106 anys als Estats Units, durant els temps millors i les hores més negres, ella sap com els Estats Units poden canviar.

Sí, podem Els Estats Units hem avançat molt. Hem vist molt. Però encara queda molt més per fer. Així que, aquesta nit, preguntem-nos, si els nostres fills viuen per veure el proper segle, si les meves filles tenen tanta sort per viure tant de temps com Ann Nixon Cooper, ¿quin canvi veuran? ¿Quin progrés haurem fet?. Aquesta és la nostra oportunitat de respondre a aquesta crida. Aquest és el nostre moment. Aquests són els nostres temps, per donar feina al nostre poble i obrir les portes de l'oportunitat per als nostres infants; per restaurar la prosperitat i fomentar la causa de la pau; per recuperar el somni americà i reafirmar aquesta veritat fonamental, que, som molts i alhora som un; que mentre respirem tenim esperança.

I on ens trobem amb escepticisme i dubtes i amb gent que ens digui que no podem, contestarem amb aquest credo etern que resumeix l'esperit d'un poble: Sí, podem.

Gràcies. Que Déu us beneeixi. I que Déu beneeixi els Estats Units d'Amèrica." Vosaltres heu fet realitat això, i estic agraït per sempre pel que heu sacrificat per aconseguir-ho.

FEEC - 100 cims - XXXIX - Cap de la Gallina Pelada(2.322 m)

2008-10-05T16:19:00.006+02:00

55è cim de la llista, amb el punt més alt de la Serra d'Ensija: el Cap de la Gallina Pelada de 2.322 metres. El repte d'arribar als 60 aquest any ja es més a prop... i l'any que ve, els 40 restants? :-)

Punt de partida: pàrquing de la Font Freda (Saldes).
Temps: 3'5 hores
Desnivell: 650 metres de desnivell acumulat

Per a fer-lo, vam seguir la ressenya del blog .:Passió per la muntanya:.

Tot i el fred que feia al moment de començar (-2º), ens va fer un dia fantàstic, i un cop deixats endarrere els milers de boletaires (quina plaga!!), gairebé solitud absoluta durant la pujada, i ben sols dalt del cim!! Mitja horeta a dalt d'un cim així, amb el dia i les vistes que hi havia: no té preu!! I aquest cim realment és un molt bon mirador del Pedraforca :-P

Algunes fotos...

L'omnipresent Pedraforca, i una part de la Serra del Cadí

El cim al fons, amb el refugi Delgado Úbeda en primer pla

Ja es veu el cim!!

Vistes des del cim cap a la zona del Port

Serrat Voltor. Vistes baixant del cim.

Nova revista de muntanya!!

2008-10-02T20:35:00.003+02:00

Doncs, acabo de rebre un correu electrònic que ja estava disponible el 1er número de la nova revista digital que publicarà la web Pirineos3000. I això sempre és una bona notícia!!

De moment pel que he vist, serà una revista bimensual, totalment gratuïta descarregable des de la seva pàgina web. Us recomano que li feu una ullada (tant a la revista com a la pàgina web, que és de les més completes que es poden trobar relacionades amb la muntanya).

Nou projecte...

2008-09-30T20:46:00.002+02:00

Doncs, per bo i per dolent, el projecte de Hewlett-Packard en el que feia 9 mesos que treballava, ha acabat, i a partir de demà toca començar-ne un de nou ... :-)

Tocarà treballar a la seu de l'empresa, amb un projecte amb la seu que tenim a Holanda, relacionat amb temes de bancs... poc concís? doncs jo tampoc en sé res més jeje! Ja veure'm a veure que tal va tot plegat!!

De moment, tocarà, de nou, acostumar-se al nou ritme... i esperant que toqui viatjar fins als Països Baixos de tant en tant.

FEEC - 100 cims - XXXVIII - Torreta de l'Orri (2.467 m)

2008-09-29T09:34:00.005+02:00

Després d'uns dies de poca activitat, finalment ens vam retrobar amb la mitja-alta muntanya, amb una ascensió que feia dies que en parlàvem: la Torreta de l'Orri o Pic de l'Orri (2.438 metres), al Pallars Sobirà. Un cim que ja havia fet fa anys, però que tenia força ganes de repetir-lo (i de pas, com no, afegir-lo a la llista dels 100 cims :-P)

54è cim de 100!!

Punt de partida: Rubió (1.650 m. aprox)
Desnivell: uns 800 metres de desnivell acumulat
Horaris: unes 4h i 30 minuts (fent al volta de tornada al refugi. Es pot escurçar 1,5h o 2h baixant directe al poble).

Mapa de l'ascensió:

Algunes imatges de la sortida...

el Refugi de les Comes de Rubió (1.950 m; a una horeta del cotxe)

de bolets comestibles... pocs... d'amanites... MOLTES!!

arbres...

primera vista del cim, amb la "torre" de comunicacions...

vistes cap al sud... i l'Enric passejant...

Copenhagen, 4 dies a Dinamarca

2008-09-17T23:10:00.003+02:00

Copenhagen, (o København en danès), capital i ciutat més gran de Dinamarca. Escapada de 4 dies per visitar una nova capital europea, i també el poble de Roskilde.

Com sempre... amb les ganes de veure la resta del país!! La propera vegada... :-)

Ajuntament de la ciutat

Rundetårn

Nyhavn de nit. Una bona zona per sortir a sopar!

Nyhavn de dia: els colors de les cases, de les més antigues de la ciutat, són fantàstics!!

La Sireneta,... doncs sí! defrauda una mica, i més si te la trobes "disfraçada" :-P

Una altra visió de l'ajuntament, des del parc del Tívoli. Parc absolutament recomanable per visitar, pujar a les atraccions, sopar, etc!!

100 anys d'estelada

2008-09-06T18:47:00.005+02:00

100 anys d'estelada!! Felicitats!!

U2 - Great news!!

2008-09-05T10:33:00.002+02:00

Com ja es rumorejava... molt bones notícies de cara al 2009!!

U2 : "We want 2009 to be our year"

FEEC - 100 cims - XXXVII - Puig Vicenç (467 m)

2008-08-28T13:25:00.006+02:00

Com ja comentava en l'anterior escrit, la idea era aprofitar aquest setmana i escapar-me a fer algun altre cim, i així ha estat: el Puig Vicenç de 467 metres, al Baix Llobregat.

Per a fer-lo, tenint en compte que no podia dedicar-hi massa temps, em vaig arribar fins a la urbanització Can Güell a Torrelles de Llobregat. Allà, al cap d'amunt dels carrers es troba la pista forestal del Puig Vicenç, tallada per una cadena.

Deixant el cotxe en aquest punt, cal començar a resseguint la pista forestal fins al punt de creuar per sota les línies elèctriques en un punt amb una forta corba a l'esquerra. Allà en parteix un corriol que en pocs metres arriba a un cartell indicador on ja trobem la senyalització cap al Puig Vicenç.

Cal desviar-se en poca estona cap a l'esquerra, i en aquest punt el camí es converteix en un corriol estret, ple de vegetació que ja s'enfila!! Es va pujant, i sense masses problemes s'arriba al cim. Bones vistes cap a Barcelona i la part sud de l'àrea metropolitana.

Llàstima que el dia tampoc acompanyava molt. De baixada es pot recular pel mateix camí, o bé seguir la carena per un evident camí, fins a un trencall a l'esquerra que s'uneix amb un altre camí que ens torna a portar a sota les línies elèctriques, i d'allà fins al punt de partida.

En total: 53è cim, 1 horeta de sortida (mooolt relaxada...), i un xic defraudat amb la zona: cada vegada m'agraden més les urbanitzacions, i aquest en especial... doncs té molt que desitjar! En fi, no tots els cims poden ser iguals...

petit mapa...

FEEC - 100 cims - XXXVI - Creu de l'Aragall i Puig de les Agulles

2008-08-27T17:30:00.005+02:00

Ja tocava "sobrepassar" aquest 50% del cims, assolit al sostre de Catalunya, i quina millor manera que recuperar les "escapades-post-feina" per arribar fins a dos modestos cims, però com sempre, amb molt bones vistes, a la zona del Baix Llobregat.

El dilluns, tot sortint d'HP, doncs una estoneta de cotxe, i em vaig plantar al costat de Gelida per arribar-me fins al primer dels dos, la Creu de l'Aragall (548 metres), cim coronat amb un vèrtex geodèsic, i tal i com indica el seu nom, amb la creu de l'aragall, una curiosa creu de pedra que es veu des de força lluny (des del segon cim del dia es podia encara observar).

Ràpida baixada, i amb un cop de cotxe més, m'acostava fins al peu del segon cim de la curta jornada, el Puig de les Agulles (653 metres), cim a cavall entre el Baix Llobregat i l'Alt Penedès, amb molt bones vistes cap un dels costats però malauradament, amb la visió d'unes immenses pedreres direcció a Vallirana.

2 cims més al sac! tan sols en falten... 48 :-)
A veure si aquesta setmana em puc tornar a escapar, i vaig pujant tots els cims que queden prop de Barcelona...

Creu de l'Aragall

Japó - Resum... i cap a casa...

2008-08-15T17:26:00.005+02:00

Com tot el que és bo, aquest viatge també s'havia d'acabar... i concretament es va acabar amb un munt d'hores de tren + espera + avió + espera + avió + espera maletes (benvingut a Barcelona) + cotxe + beuret al Sputnik!

Un viatge increïble (en gran part, gràcies al Sion, que s'ho ha currat moltíssim, i s'ha notat!!), llàstima de la calor, però amb ganes de tornar a visitar el mateix Japó o bé algun altre país asiàtic (mmm, ... Nepal + Tíbet... gran combinació!)

Arigato i Sayonara!!

Japó - 13/08

2008-08-14T17:26:00.001+02:00

L'últim dia complet del nostre viatge el vam dedicar íntegrament a visitar la ciutat de Nagoya, d'on principalment cal destacar-ne un complex: el Castell de Nagoya.

Aquest castell fou construït originàriament al voltant de l'any 1525, i assolí molta importància durant l'època Edo. Malauradament el castell es va cremar completament durant els bombardejos aeris de la IIa guerra mundial. El 1959 es completà la reconstrucció total del castell.

És un edifici imponent, que es pot visitar fins dalt de tot, amb tot d'exposicions, maquetes, objectes, etc en cada planta, i unes vistes des de dalt de tot molt bones sobre tota la ciutat. A destacar-ne els dos peixos daurats amb cap de tigre que hi ha dalt de la cúpula del castell, anomenats Kinshachi (talismà per a prevenir incendis... no els va acabar de funcionar anteriorment...).

Després de la visita al castell i als seus jardins, vam dirigir-nos cap al mercat que hi més al centre, per donar una volta, i ja després de dinar, un campi-qui-pugui per acabar de fer compres, etc

El sopar, l'últim sopar, evidentment va tenir el seu punt "emotiu", amb les nominacions corresponents, els regals de torn, i treient una mica l'esperit escolta que tots portem dins, vam fer una "revisió" per veure que ens havia agradat i que no del viatge! I guanyaven les coses positives per GOLEJADA MAJÚSCULA!! Realment per tots plegats ha estat un dels millors viatges que hem fet i que farem en tota la nostra vida!!

Després, ja cap a l'hotel, preparar maletes, pesar-les, redistribuir coses, etc, etc

Japó - 12/08

2008-08-13T17:26:00.001+02:00

Semblava que no podia ser! Últim dia ja a la capital, i malauradament... ja començavem a veure el final del viatge massa a prop!! :-(

Per aprofitar l'últim dia, vam deixar les maletes a la recepció de l'hotel, i vam tornar al barri de Ueno per anar a visitar el Museu Nacional de Tòquio, on vam gaudir d'una interessant exposició on s'explicava l'història del Japó a través de moltes obres d'art. Personalment, el que m'és em va agradar eren les diferents històries dibuixades a les teles... increïbles!

Sortint del museu, i com que ens quedava una bona estona fins a l'hora de recollir maletes i agafar el tren, cadascú va anar pel seu compte: un grup va anar a la zona de l'hotel, altres van visitar el museu de la Ciència, i jo, vaig fer una escapada altra vegada al barri de Shibuya amb la intenció de comprar alguns cd's més d'U2, en edició japonesa. Vaig seguir les indicacions de la guia, i vaig anar a parar a un parell de botigues ben interessants, i vaig poder comprar 4 o 5 cd que em faltaven a la col·lecció. Un dinar ràpid a la mateixa zona, i cap a l'hotel falta gent.

Recollir maletes, metro, i tren bala altra vegada: puntualitat exquisita, i llàstima que els núvols van tapar-nos altra vegada el Fuji!! Realment amb això no hem tingut pas gaire sort!!

L'última ciutat que visitaríem en aquest viatge era Nagoya, 4arta ciutat del Japó, capital de la zona d'Aichi. Allà, i després de descarregar el trepants a l'hotel vam anar a fer una bona volta, gaudint de la penúltima nit al Japó!! Digne de mencionar, la coreografia que ens vam muntar a mig carrer!!

Volta per la zona de la torre de comunicacions i les rodalies, soparet i a dormir!

Japó - 11/08

2008-08-12T17:25:00.002+02:00

El dia 11 va tocar anar a veure un dels llocs que francament em feien més gràcia de veure: el Mercat de peix de Tsukiji, el mercat majorista de peix més gran del món, mercat on des de primera hora del matí (o última de la matinada...) es concentren tots els compradors de peix i on el moviment que hi ha és frenètic: per tot arreu es mouen mercaderies sense parar, amb uns cotxets amb els que cal vigilar pq no frenen gens ni mica! Hi ha totes les espècies de peix i marisc que un es pot imaginar (i algunes que fins i tot no s'imaginen): tonyines immenses, moluscs de totes mides i colors, anguiles, i un llarg etcètera! Això sí, per anar-hi cal llevar-se d'hora!

Després d'això, i malauradament de no anar a esmorzar sushi... doncs vam anar a esmorzar i ens vam dirigir cap a la zona d'Odaiba, zona construïda en un illa artificial a la badia de Tòquio. És una zona amb centres comercials, on s'hi han traslladat diverses empreses entre elles la Fuji TV (en un edifici impressionant). La zona està plena de nous edificis, de ponts penjants (entre ells un clavat al de Brooklyn), amb una nòria força alta (on vam pujar i gaudir de les vistes), etc

Vam passar una estona en un dels centres comercials, on a la vora hi ha una reproducció força gran de l'estàtua de la llibertat (entre això i el pont, algunes fotos semblen fetes a Manhatann), vam dinar al mateix centre, i després ens vam dirigir cap al barri de Ginza, en companyia ja del tiet del Sion.

Amb ell vam fer unes voltes per carrerons del barri, amb botigues molt interessants, i vam anar cap al teatre a veure una representació de Kabuki, forma de teatre tradicional, interessant i expressiu però complicat de veure-ho des de la prespectiva més "occidental" :-) Tot i això va ser molt interessant, encara que alguns feien cops de cap (això de llevar-se tant d'hora...).

Sortint d'allà, una passejada més i 4 compres (per fi vaig poder comprar els escacs japonesos, el Shogi), i a sopar en un restaurant xinès al Japó: absolutament diferent del que entenem per xinès aquí, i molt més bo!!

Japó - 10/08

2008-08-11T17:25:00.001+02:00

Dia "toquionià" integrament!! :-)

Vam començar el dia apropant-nos al barri d'Asakusa, un dels districtes més colorits i interessants de la capital,una destinació turística de primer ordre (proporcial al munt de gent que hi havia!!).

A l'entrada és troba la porta de Kaminari-mon, d'on en penja una increïblement gran làmpara de papar. Aquesta porta dóna pas a un passeig, ple de botigues i botiguetes (ja ens hi vam firar, ja!), d'uns 250 metres que desemboca en una altra porta, la de Hozo-mon, que porta a un espai obert on hi ha la sala Kannon-do, amb un pagoda de 5 pisos a mà esquerra. Aquí tothom va aprofitar per comprar regals, ja que les botiges estan plenes de records, nines de papers, palets, roba, etc, etc, etc

La visita al temple també val la pena, i aquí com no, també va tocar purificar-se: neteja de la mà esquerra, de la mà dreta, beure un xic d'aigua, tirar la restant i netejar el "cullerot", i tirar-se el fum d'encens a sobre!! Apa, ben purificats, a fer una pregària i a visitar el temple.

A la tarda ja, ens vam acostar al barri de Ueno, on vam aprofitar per donar una volta (deixant el museu per l'últim dia la ciutat). Però aquí, ens va faltar la visita al renombrat Parc Nacional de Ueno. La pròxima vegada serà...

Ja al vespre, i de cara a anar a sopar, vam anar al barri de Yokocho (que traduït ve a ser el "el carreró de les botigues de dolços"). Avui en dia, és un barri ple a pentar de botigues de menjar i roba, restaurants i centres comercials barats. El sopar, en un buffet sorprenent, tant pel disseny del local tot en fusta, com per l'excel·lent menjar (ja els agradaria a molts buffets catalans tenir la qualitat que tenen allà...).

Japó - 09/08

2008-08-10T17:25:00.004+02:00

El dia 9 tampoc tocava dedicar-se a Tòquio íntegrament, sinó que ens en vam anar cap a Yokohama, ciutat de més de 3 milions d'habitants i el principal port del Japó, i dels més importants del món.
És la segona ciutat del Japó, i una de les més dinàmiques, amb l'edifici més alt del país (la Landmark Tower), amb un conegut barri xinès, etc

Nosaltres el primer que vam fer, després d'esmorzar evidentment :-), va ser esperar a dues senyores, amigues de la mare del Sion, que serien les nostres amfitriones durant tot el dia, ensenyant-nos una mica el principal temple i jardí de la ciutat, així com acompanyant-nos a la cerimònia del tè a la que participaríem aquell dia.

El primer que vam fer va ser agafar (com no) el transport públic, i en bus, ens vam dirigir als jardins (ara no recordo el nom...) que visitariem posteriorment! Increïbles paisatges! Allà, en un dels edificis principals vam participar en la cerimònia del te, acte "tradicional japonès"!

Feia gràcia veure'ns a tots plegats ben atents a unes instruccions que no enteníem ni en pintura! Però tots atents, i gràcies a les explicacions del Sion, vam poder veure el te tal i com pretenen a la cerimònia.

Després d'això, i tot fent una volta pel "museu" que hi havia, així com per una part del jardí, vam dirigir-nos a dinar a un restaurant que hi ha dins el mateix jardí: dinar a l'aire lliure, i una mostra més de la "diligència" japonesa: aquell parell de padrines que no paraven d'aixecar-se per reomplir-nos els vasos d'aigua!

Amb la panxa plena, vam acostar-nos a escoltar música tradicional japonesa (tocada amb la que és la "guitarra japonesa". La veritat és que el tipus de melodies i sons són absolutament diferents al que estem acostumats!

Al Japó (o si més no a Yokohama), algunes persones quan es jubilen es dediquen a estudiar (pel seu compte) l'història, detalls, etc d'algun monument o lloc en especial, i així poden fer de "guies" a altra gent. I nosaltres vam poder gaudir de les explicacions (bé, de les traduccions del Sion) que ens va fer un d'ells sobre tot el complex de jardins, edificis, etc. Realment molt instructiu!
El detallet curiós va ser, que en acabar, una televisió local que feia un reportatge sobre aquestes persones en va entrevistar, demanant-nos a veure que ens semblava! Curiós! Un cop acabada la nostra incursió a la tele japonesa, i després d'un berenar amb les dues senyores, ja vam tornar a agafar el tren i dirigir-nos altra vegada cap a la capital.

Un cop allà, tocava el barri de Shibuya. És un barri comercial, d'entreteniment, però també és el barri "Fashion"! Locals de moda, la gent a "l'última moda", ... i en destacta el super-famós local Shibuya 10 9: molt popular, i origen de la subcultura Kogal. Just sortir de l'estació de tren però, ja hi ha el primer punt famós: la Plaça Hachiko, en honor a un fidel gos que hi va esperar el seu amo durant anys després de la seva mort i que es commemora amb una estàtua.

Impressiona molt el barri pel moviment de gent amunt i avall. A tot Tòquio és així però en aquest barri... doncs encara més! Hi ha la cruïlla Scramble Kousaten que es diu que és l'encreuament del tot el món per on passen més persones a la vegada!! I realment ho sembla!! Quan els 4 semàfors es posen en verd, la gent invadeix els carrers en totes direccions! Segur que en un parell de minuts és com si tot Solsona creués el carrer :-)

Vam sopar per la zona, després vam anar a fer el beuret en un pub i finalment, i com s'havia de fer una nit, vam anar a un dels clubs techno de Tòquio, concretament al WOMB, un dels tres locals de moda de la capital (i per extensió del món!): un lloc de referència, on sovint punxa el Ken Ishii. El local era estil "teatre", amb força gent (entre ells molts guiris), amb molt ambient, i molt divertit!!
Impressionant la netedat que hi havia! Increïble!!

I la tornada en taxi cap a l'hotel... memorable!! :-) Entre el "catxondeo" que ja portàvem amb el Sion, Roger i Mariona, el taxi en sí, ... molt gran!!

Japó - 08/08

2008-08-09T17:25:00.003+02:00

El dia 8 del 8 del 8!! Inaguració de les Olimpiades a Pequín (que vam seguir al vespre en un bar)! i per nosaltres el dia de HATO BUS! :-)

Doncs això, que vam agafar el HATO BUS, com un bus turístic, però que en el nostre cas, en lloc de quedar-nos a Tòquio capital a fer la volta, ens va portar a les afores, a visitar diversos temples i zones dels voltants.

[Falta penjar les fotos...]

Un cop arribat altra vegada a la capital (des del bus vam poder albirar a la distància el palau Imperial), i després de les reverències de despedida que tocaven amb el conductor i la guia del bus, ens vam dirigir cap a un altre dels barris que cal visitar: Akihabara.

Akihabara és una zona ubicada al districte de Chiyoda, i és famosa per ser la meca de la cultura otaku i geek del Japó.

És un barri completament dedicat a la venda de productes electrònics, ordinadors i accessoris per un costat, i per l'altre, a l'entreteniment a base d'anime, manga i videojocs.

I com no, aquí va ser la segona zona de compres del nostre "otaku" particular, el Roger: samarretes de bola de drac, uns pacs de boles de drac, etc, etc, etc. I pq ja començava a intuïr que la maleta seria més complicada de fer a la tornada que a el que va ser a l'anada :-)

Cal destacar la "provada" de sofàs de massatge que vam fer, jeje! Impressionants!!

Japó - 07/08

2008-08-08T17:24:00.001+02:00

Després d'una fantàstica dormida a l'alberg tradicional (francament, això de dormir a terra amb els "nòrdics" que et deixen és collonut!, llàstima que es passa una mica de calor...), va tocar un esmorzar tradicional japonès: arròs, tofu, peixet, salses vàries, etc, etc... molt bo, però acostumats com estem a un parell de torrades amb embotits, llet, sucs, etc... doncs costa una mica :-)

Ja amb les maletes fetes, i un cop parlat amb els de l'hotel que ens les baixaran fins al tren, tornem a agafar el cremallera fins el seu punt més alt, i allà, ja agafem el telecabina que ens portarà per através del Parc Nacional Fuji Izu Hakone. El parc en si és força xulo: boscos extensos, vistes al Fuji (encara que nosaltres només el varem veure envoltat de núvols), fumaroles i zones sulfuroses, el llac Ashino-ko...

Un cop arribats al llac, i encara que sembli mentida, canvi de transport i "vaixell pirata"!! Travessa de tot el llac fins a l'altra riba en aquest vaixell (diuen que només hi disfruten els xics... però és fals :-)). I allà, visita del que abans havia sigut una de les fronteres, molt ben reconstruït, i amb el punt on hi ha la torre de vigilància que té molt bones vistes sobre tota la zona.

Per completar el tour de transports públics, vam agafar un autobús primer fins a tronar a l'estació de tren, i llavors, després de comprar unes "carmanyoles" que ens menjariem al vagó, agafar el tren que ja ens portaria per quedar-nos-hi uns dies, a la capital de l'imperi, Tòkio!!

De tot el que pugui arribar a dir sobre Tòquio... doncs quedarà curt!
És una de les urbs més importants del planeta, amb un centre amb 8.340.000 habitants però amb una àrea metropolitana de més de 30 milions!! Es subdivideix en 23 barris, 26 ciutats, 1 districte, 3 pobles, 1 vila i 4 subprefectures subdividides en 2 pobles i 7 viles! Quasibé res!!

La xarxa de transport públic és acollonant (la segona més complexa després de París?): més de 70 línies, més de 1000 estacions, més de 20 milions de passatgers diaris!! Pse, com Barcelona més o menys quan tingui la línia 9 acabada jeje :-)

Nosaltres vam arribar a la famosa estació de Shinjuku (que a la vegada dóna nom a un barri), i amb la nostra primera incursió al metro, ens vam desplaçar fins a la zona de l'hotel: Ikebukuro. Després d'instal·lar-nos a l'hotel Sunshine, que seria el camp base per la nostra visita a la capital, ens en vam anar a veure el primer dels barris de la ciutat: Kabukicho, un barri de Shinjuku.

És l'anomenat "barri roig" de la ciutat: milers de localos d'entreteniment, bars, hostals, motels, resturants, clubs, etc... i això sí, entre sala i sala "d'esbarjo", edificis del govern (potser per això el país és una potència mundial...). Carrers amb milers de persones, llums de neó a patades, cartells, moviment... és increïble veure-ho i sobretot el primer dia quan encara no t'has "acostumat" a Tòquio!!

Vam sopar en un restaurant del barri, en una altra molt bona elecció del Sion (com totes), i després tot donant una segona volta pel barri, cap a l'hotel!!

Japó - 06/08

2008-08-07T17:24:00.003+02:00

Després d'uns dies gaudint de la ciutat de Kyoto, va tocar canviar de ciutat i quina millor manera que fer-ho amb el tren bala? Al Japó les línies de tren d'alta velocitat venen a ser el rodalies d'aquí: només fa gairebé 50 anys que van inagurar la primera... més o menys com l'AVE... :-|

Al Japó la línia s'anomena "Shikansen", que vol dir "nova línia troncal", i francament, funciona la mar de bé: còmode (encara que balanceja una mica), ràpidíssim, i amb una puntualitat que ja els hi agradaria als de RENFE. En fi, que vam fer el trajecte fins a Tòquio, encara que només per a canviar de línia de tren i agafar-ne un altre direcció a Hakone, el nostre pròxim destí!

Hakone, una zona situada prop del Fujiyama; és un dels complexos turístics de renom del Japó, amb gran quantitat de balnearis. Nosaltres, un cop varem baixar del tren, vam pujar al cremallera que a base de llaçades pel pendent de la muntanya ens va portar fins on tenim l'hotel.
Cal destacar les vistes que hi ha a mesura que es van guanyant metres a la muntanya, i especialment de la muntanya del davant, amb un dels símbols que s'encenen durant les festes, gravat a ella (concretament contenia el kangi de "Gran").

Un cop a l'hotel/alberg tradicional (anomenats riokan) que té una banys termals (onsen), i després de les primeres rialles al veure les habitacions, ja ens vam guarnir amb els kimonos, armilles i cinturons... i en boles a sota :-)
Evidentment, va tocar fer una mica el ruc, i fer algunes fotos de rigor, jeje!
I ja ens vam dirigir cap als banys, en el nostre cas, separats nois i noies (però en altres casos, mixtes).

Primer hom es despullava i es dirigia a dutxar-se, assentat en un petit tamburet, tirant-se l'aigua per sobre amb un cubell de fusta. I un cop net, i amb una tovallola petita a la mà, ja s'entrava als banys en si, on hi havia dues piscines amb aigua BULLENT!! costava entrar-hi... Allà però, es podia remullar la tovalloleta amb un doll d'aigua freda i posar-se-la al cap per refrescar-se!

Un cop ben rentadets, arregladets amb el kimono, i amb les fotos de grup fetes (molt bones!!), tocava anar a gaudir d'un sopar típicament japonès, assentats al tatami, intentant creurar les cames tota l'estona sense que les cames s'adormissin, i gaudint del fantàstic menjar!! I tot disfrutant de les últimes cervesetes i aprofitant el que semblava un petit escenari: concurs d'endevinar pel·lícules, que amb la fila que feiem encara ho feia més divertit!!

I un cop ens van fer fora de la sala on menjavem doncs va tocar jugar a l'assassí a la nostra habitació!! jeje, es nota que molts hem passat per les associacions que hem passat ;-D

Japó - 05/08

2008-08-06T17:24:00.003+02:00

Com no! un nou dia a Kioto i per tant... seguim amb els temples! Francament, sort en vam tenir tots plegats que no bombardegessin aquesta ciutat durant la segona guerra mundial pq si s'haguessin perdut tots aquests monuments...

Bé, després dels nostres esmorzars típics, i per mitjà dels autobusos de la ciutat, vam anar cap al Temple de Sanjusangendou, famós mundialment per contenir 1.001 imatges de la deessa Kannon, deessa de la pietat i la misericòrdia. A la sala principal de l'edifici, que s'ha de visitar com molts altres descalç, es troben les 1.001 estatues, flanquejades també per altres déus/deesses.
Concretament, hi ha una estatua de la deessa més gran al centre, i està flanquejada per 500 estatues de mida humana per cada costat

L'edifici en si mateix ja és una maravella ja que és l'estructura de fusta més llarga del Japó, i com explicaven a dins el temple, antigament es feien competicions de tir amb arc: tiraven d'un costat a l'altre de l'edifici durant moltes hores per veure qui tirava més bé i durant més estona a aquesta distància. Llàstima (o no) que no es pogués tirar fotos dins!

També vam fer una volta per fora els jardins, que com tots els que vam visitar, estaven increïblement ben cuidats!!

La següent parada estava pensada per ser al Castell de Nijou, inclòs també com tantes altres estructures de la ciutat a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO però... malauradament estava tancat :-( Una llàstima! però, ja el veurem la propera vegada que hi tornem!! :-P

A la tarda tocava visita al mercat de Nishili Ichiba, anomenat el "Magatzem de la cuina de Kioto". Si els japonesos que venen a Barcelona visiten la Boqueria, doncs nosaltres bé haviem de visitar-ne un de seu jeje.

El mercat en si està situat en un llarg carrer, on tot, absolutament tot està ple de paradetes. Impressiona sobretot per la gran quantitat de productes que evidentment no es troben en els mercats europeus: molt de peix, verdures diferents, tofu, yuba, fu, l'arrel d'on en surt del wasabi, etc, etc, etc. Vas ser una tarda ben distreta, amb un bon berenar/descans inclòs!

I també vam fer una volta pels carrers adjacents al mercat, i aquí ja va començar la febre consumista/bola de drac que els hi va agafar a alguns! hi ha botigues on es pot arribar a trobar fins a l'últim estri que surt a la sèrie de dibuixos animats: des de les boles de drac, a reproduccions de tots els personatges, càpsules hoi-poi o el bastó màgic! Recordant vells temps!!!

Japó - 04/08

2008-08-05T17:24:00.006+02:00

De bon matí, el dia 5 ens vam dirigir cap a la ciutat de Nara, capital de la "prefactura" (zona) de
Nara, a la regió de Kansai. És una ciutat que podriem anomenar "tradicional", i va ser una de les capitals del país durant l'edat medieval. (podeu veure'n la situació al Google Maps - aquí)

Justa arribar allà, i després de passar per l'oficina de turisme (i segurament endur-nos el 50% dels mapes en castellà que tenien...), ja ens vam dirigir cap a la zona dels temples i els jardins... i el primer que sorprèn! Els cèrvols!!

N'està farcit! diuen que hi ha uns 1.500 cèrvols sika rondant per allà: ben tranquils, sense assustar-se de la gent (de fet, es poden tocar tranquilament), i te'ls vas trobant per tot arreu :-)

Ens vam dirigir cap al Temple Todaiji que és un temple budista. És IMPRESSIONANT!!! Està considerat com l'edifici de fusta més gran del món, i dins s'hi troba una estàtua de bronze ENORME del Buda "Varioncana", d'uns 15 metres d'alt! (només l'ull sol, ja fa 1 metre). Dins el temple, en una de les columnes, s'hi troba un "forat", que diuen que és de la mida del nariu del buda, i hom hi pot provar de passar per dins: diuen que porta bona sort! Tota la canalla i passa... i com no, alguns dels nostres ja van haver-ho de provar :-)

Tot passejant pels jardins que hi ha, i a base de refrescos per a fer més suportable la calor, ens vam arribar fins el Temple de Kasugataish, fundat l'any 768 dC, temple que és el santuari d'una família. Aquest temple és famós pels munts de fanalets de bronze que hi ha a l'interior, així com el munt de pedra que hi ha al voltants. Aquests fanals s'encenen uns dies a l'agost, i la gent hi escriu els seus desitjos (si després es compleixen o no...). I una altra cosa força impressionant, és el mil·lerari cedre que es troba a l'interior del temple, que ni diversos de nosaltres podriem abraçar-lo!

De cara a dinar, encara a la zona dels temples, vam menjar en un lloc de "menjar ràpid": unes tallarines boníssimes, que calia introduïr dins un bol amb soja, i "xurrupar-les" tal i com surt als dibuixos animats!

Tornant ja cap a Kioto, amb el fantàstic sistema de transport públic que tenen els japos, vam acabar anar a fer una visita a l'estació central de tren (on havíem arribat), i al centre comercial que hi ha. Val la pena arribar-s'hi per diferents motius:

l'edifici, modern, de vidre, etc, val la pena de veure
es pot pujar als pisos superiors, i les vistes sobre la ciutat valen la pena
i es poden fer tot tipus de conyes i vídeos a les escales fins que arriben els guardies de seguretat ;-)

Per sopar, només val fer falta creuar el carrer fins a la torre de comunicacions de Kyoto, edifici imponent, que en un dels pisos a l'aire lliure té un restaurant de buffet lliure collonut! Et donaven un tiquet doble, del qual n'entregaves una part pq et donessin el plat, i podies anar canviant-lo a mesura que el buidaves, i l'altra part del tiquet pel vas, que també podies anar "buidant". A destacar el tempura que preparaven allà mateix! molt bo!

Japó - 03/08

2008-08-04T01:31:00.003+02:00

A Kioto... doncs toca dia de temples! :-)

Despres d'un esmorzaret al nostre lloc de "culte", ja vam comencar a utilitzar la fantastica xarxa (i una mica liada jeje) de busos de la ciutat i ens vam arribar primer fins al temple de "plata", el temple de Guinkakuji.

temple de plata

Aquest es troba a la zona de Higashiyama, i fou construit al segle XV amb la idea d'emular el temple d'or que visitariem despres. El recinte en si es fantastic, amb un jardi zen, i uns jardins escrupulosament cuidats (nomes cal dir que l'herba "dolenta" la treuen amb unes pinces :-P ).
Els diferents edificis del complex eren impressionants, pero malauradament i com en tot viatge sempre toca trobar-se un edifici en obres, i amb aquest ja vam complir amb la tradicio!!

Un dels mes especials va ser el temple de Ryuanji, que te un jardi de tipus Karesansui o mes conegut com a zen. La peculiaritat d'aquest es que conte 15 pedres que nomes es poden veure a la vegada des d'un sol punt...

jardí zen

Tambe vam visitar el "d'or" (temple de Kinkakuji) que es troba a la zona nord, muntanyosa, de Kitayama. Construit a finals del s.XIV per un important shogun, el seu nom "formal" es eRokuonki pero tothom el coneix pel temple del pavello daurat, recobert per una capa d'or. Recomanables el llac i el jardi que els envolten!!

temple d'or

Vam dinar fora d'aquest temple el tipic menu d'arros, fideus freds (amb glaco incorporat) i pollastre, i despres ja ens vam dirigir cap a Kiyomizu-dera, zona de temples en especial un ple de cascades i aigua, i amb una balconada amb vistes sobre la ciutat Impressionant!!!
La sort va ser que en aquesta zona vam coincidir amb la "festa del barri o l'escola" i vam poder gaudir de l'ambient mes de barri, i de l'hospitalitat japonesa (ens convidaven, vam parlar amb ells, etc, etc!!)

un bon plat de fideus, amb glaçó incorporat

entrada del temple de Kiyomizu-dera

Festa del barri :-)

Japó - 01 i 02/08

2008-08-03T18:03:00.003+02:00

Ep! Finalment ja som a les llunyanes terres del Japó! :-)

després d'un dia força llarg amb tantes hores de vol, cansament, menjars, etc etc vam arribar el dia 2 allà a les 9 del matí a Nagoya, aeroport situat entre Tokio i Kyoto, i passats els controls de visat i recollides les maletes, ens vam dirigir a buscar el tren (3 canvis), per arribar finalment a Kyoto, segurament la ciutat més "tradicional" del Japó, on ens hi allotjarem 4 dies més, fent alguna escapada cap a Nara.

Les primeres "sensacions" van ser "collonudes", i ... si exceptuem la calor/xafogor (infernal!!!), crec que totes les nostres espectatives prèvies sobre el país s'han vist superades de llarg!!

De moment ja hem començat la visita als nobrosos temples, jardins zen, etc i em començat a disfrutar (i molt!) de la cuina japonesa!! i tot just comencem!

I com no, i tot i el cansament d'una nit de dormirpoc/nodormir, no podia ser d'una altra manera i vam acabar anant a un karaoke :-) Un bon fart de riure!!!

Sayonara!

Cap al Japó!

2008-07-29T11:28:00.003+02:00

Per fi s'acosta el gran dia! Un dels viatges més esperats des de feina moooolt de temps (per no dir anys?): ens espera el país del Sol Naixent, el Japó!

La meva primera visita a Asia (i espero que no l'última, que ja tinc ganes de Nepal i Tíbet especialment, però també de Corea i Xina), sota la "guia" del Sion, a quin sens dubte li deurem més que un bon regal per acompanyar-nos i guiar-nos per les "seves" terres! És un luxe del que no ens podem pas queixar que algú originari del país et guiï, organitzi, i prepari un viatge així!

Serà un viatge diferent: un país de contrastos, absolutament diferent al nostre; un grup força nombrós de gent, i força "diferents" tots plegats :-)
Però disfrutarem com mai!!

Divendres 1 d'agost, a les 9:45 enfilarem cap a Helsinki, i d'allà, a les 17:15 cap a Nagoya on arribarem a les 9 del matí de l'endemà (hora del Japó, 8 hores més que aquí)... i a partir d'aquell moment, simplement a disfrutar!!

Ja que amb Islàndia no va poder ser, a veure si aquest vegada sí que tinc connexió a internet més sovint (i ganes!), i vaig actualitzant el blog, explicant com va i penjant alguna foto...

Sayonara!! 左様なら!!

FEEC - 100 Cims - XXXV - Pica d'Estats (3.143 m)

2008-07-28T12:18:00.002+02:00

Hi ha una millor manera d'arribar als 50 cims que pujar al sostre de Catalunya?? :-)

El divendres i el dissabte, amb el Pau i el Marc, ens vam arribar a la Vallferrera, per pujar a la Pica d'Estats per una interessant ruta, molt més tranquila que no la ruta dels Estanys del Sotllo i Estats...

Divendres vam arribar al Pont de la Molinassa (1.800 m), on vam dormir al costat del cotxe, i ja s'intuïa que hi hauria bastanta gent per allà dalt. La pista (11 km.) des d'Àreu fins a la cadena que talla el pas, es pot fer amb qualsevol cotxe, això si, a poc a poc i vigilant (nosaltres anàvem amb un Seat Ibiza i vam pujar força bé).

L'endemà, a les 5 del matí de peu i cap amunt que ens esperava un dia força llarg. Uns 15 minuts fins al refugi, i uns 15 més fins al cartell que indica cap als estanys d'Estanys, o bé cap a l'estany d'Areste, que és cap on ens vam dirigir. A partir d'aquí, el camí es va desdibuixant (es nota que no passa tanta gent), però es puja força bé fins arribar als 2440 m., al final de l'estany (1h 30 aprox). D'allà es ressegueix la vall, fins passat un segon estany i s'enfila cap al coll que queda a l'esquerra. En aquest punt hi ha dues opcions, i nosaltres vam agafar la que pujar directa cap a la carena.

Em vaig arribar fins al Pic de Canalbona (2.966 m), i cap a buscar la via del Gabarró. En poca estona s'arriba al coll de Riufred (on s'arriba també des dels estanys d'Estats), i ja directe cap al Pic Rodó de Canalbona (3.005 m.), sense cap complicació. La carena segueix cap al Pic de Gabarró (3.114 m), i llavors s'arriba als dos passos més delicats ja arribant a la Pica: la primera xemeneia (uns 2 o 3 m, IIº) es millor passar-los pel costat del Pallars, i la segona xemeneia pel costat francès. I des d'allà, sense problemes fins la Pica d'Estats (3.143 m).

Ens vam arribar al Pic de Verdaguer (3.125 m), i per baixar, jo vaig tirar directe per la cresta fins al coll del Sotllo, i els altres van donar la volta pel costat francès. La cresta està completament neta de neu, però per França encara en queda força. Recomanable portar grampons/piolet. La resta de la baixada, passant per un parell de comes de neu, sense més història, excepte que es fa moooolt llarga després de tantes hores!

Una ruta molt recomanable, sense trobar-nos ningú fins dalt la Pica (en canvi la ruta "normal" està molt concorreguda!):
> 4 "3000's" + 1 "2900" al sac!
> el 50è cim dels 100!
> 9h 40' d'activitat (que no és poc)... una mica de mal als genolls de regal ... :-)
> uns 1500 metres de desnivell positiu acumulats!
> queda pendent enllaçar-ho amb el Montcalm i el Sotllo per completar els 6 3000's de la zona!!

Una bona excursió!!

Bruce Springsteen, Magic Tour

2008-07-21T11:08:00.001+02:00

19 de Juliol de 2008: Bruce Springsteen en directe al Camp Nou
71.902 persones a l'estadi (dues nits seguides), ... i jo entre ells! (a veure el The Boss per 4arta vegada!)

Com sempre, un concert apoteòsic, sense cap mena de dubte és un dels "grans" que queden recorrent els escenaris, i amb el "feeling" que té amb Barcelona encara ho fa més especial!!

Millor mostrar-ho amb un imatge, un vídeo i el set-list (com sempre :-) ):

American Land, Barcelona, 19 de juliol.

Set list:

No Surrender
Radio Nowhere
Out In The Street
The Promised Land
Hungry Heart
Summertime Blues
Brilliant Disguise
The River
Atlantic City
Candy's Room
Janey Don't You Lose Heart
Waitin' On A Sunny Day
Backstreets
Because The Night
Livin' In The Future
Mary's Place
Tunnel Of Love
The Rising
Last To Die
Long Walk Home
Badlands
----------
Jungleland
Born To Run
Bobby Jean
Glory Days
Dancing In The Dark
American Land
Twist And Shout

Celebració! 100 escrits, vacances, i cap a Islàndia!

2008-07-03T15:53:00.001+02:00

Aquest podria ser un d'aquells missatge de "celebració" :-D

1. qui hagués pensat que quan vaig iniciar aquest blog, acabaria tenint més de 100 escrits!! En general són articles/escrits sense "importància", simplement és un "auto-bloc", però que carai! m'ho he passat força bé fent-lo i fa gràcia recordar algunes de les coses o fer-li una ullada a les fotos (em sembla que n'hauria de posar més...)

2. demà... vacances! un parell de setmanes sense haver de treballar és sempre una bona notícia!

3. i aquestes vacances... doncs a Islàndia!! Un dels grans viatges que tenia en ment des de fa temps. Seran 15 dies de gaudir d'una naturalesa espectacular, d'un viatge diferent dels fets fins ara (segurament s'assembla més a les rutes que havia fet pels Alps o els Pirineus que no pas a un altre viatge).

15 dies en els que espero veure paissatges increïbles, les cascades més bèsties, el glaciar més gran d'Europa, ocells a dojo (especialment frarets), etc, etc, etc [podeu veure aquí algunes fotos molt bones!]
Farem la volta a l'illa en 4x4 (uns 1.400 km), visitant un munt de llocs però a la vegada gaudint de fer alguna caminada tranquilament, dels relaxants banys d'aigua calenta, i des seure fora l'alberg de torn a disfrutar del sol de mitjanit... realment una experiència!

És d'aquells viatges que ja sé que just tornaré i em vindràn ganes de tornar-hi: a passar dies amb la motxil·la a l'esquena, a fer més excursions,... :-)

Si algun d'aquests dies tenim connexió a internet, i ganes :-)... miraré de penjar alguna foto! I si tot va bé, aniré recopilant informació del viatge per a fer-ne o bé uns quants articles, o bé un "mini-blog" amb tota la informació, per si algú està interessat en seguir els nostres passos i els pot servir d'ajuda!. Nosaltres hem aprofitat (i molt) i blog molt "currat" (aquí)... i m'agradria poder fer una cosa semblant.

En resum... avui és un bon dia

FEEC - 100 Cims - XXXIV - Creu de Gurb (842 m)

2008-06-30T10:06:00.003+02:00

La meitat menys 1 dels 100!! El 49è cim de la llista va ser la Creu de Gurb (842 metres), un petit cim sobre el poble del mateix nom, amb una gran vista sobre tota la plana de Vic.

El dissabte, aprofitant que amb la Montse vàrem anar a pujar amb globus a Vic, després ens vam enfilar fins dalt d'uns dels cims que tenia ullats des de feia temps, pq. moltes vegades havia passat a prop a l'anar o tornar d'altres cims d'Osona, el Ripollès, etc però on fins ara no m'havia pogut escapar.

Ens vam arribar fins a l'església de Sant Martí de Gurb, on ja es troben les marques i cartells del PR que seguirem fins dalt. Des de l'església es baixa una mica, i cal anar en compte a trobar el corriol que surt vora el camí (no anar cap a la casa de pagès... tal i com vam fer nosaltres...). El corriol va pujant mica en mica, fins arribar en uns 15 minuts a l'església de Sant Roc.

Anar seguint el PR, en 5 minuts més és deixa un moment el bosc per passar per una zona terrossa, i llavors ja començar la forta pujada que en uns 30 minuts en deixarà dalt d'un coll (on trobem un altre cartell indicador), i en 5 minuts (molt dret!) ens portarà al cim, coronat amb una creu, i amb una taula-rosa dels vents.

La vista és francament molt bona (tot i la calitxa que hi havia), amb vistes al Pirineu Oriental (el Puigmal encara es veia amb neu), el Montseny, Collsacabra, tota la plana de Vic, etc

La baixada és molt ràpida, resseguint el mateix camí, i en uns 20 o 25 minuts ja tornem a ser baix.

Cim recomable, així com també evitar les hores de calor i portar aigua! (increïble el fart de suar que em vaig fer...)

vista de la zona "terrosa" que es travessa...

El meu nom... camí de la Lluna :-)

2008-06-27T09:20:00.002+02:00

Encara que pot semblar una bestiesa, doncs és així: he enviat el meu nom cap a la lluna ;-)

Tal i com ja es va fer fa uns dies amb Mart, des de The Planetary Society permeten inscriure's en una llista, que enregistraran i enviaran cap a la superfície de la Lluna. I també m'hi he afegit!

Fins i tot en tinc un certificat! .... curiositats de la vida

FEEC - 100 Cims - XXXIII - Monturull (2.761 m)

2008-06-24T16:48:00.003+02:00

Un gran sortida de dos dies, per a fer 4 cims del Pirineu andorrà, entre ells el Monturull, el 48è cim dels 100!

Punt de sortida: una mica més amunt d'Escaldes (Andorra)
Desnivell: entre els dos dies, més de 1500 metres positius
Horaris:
1er dia: 2:05 hores
2on dia: 6:30 hores
Recorregut: ascensió per la Vall de Claror en el primer moment, seguint el GR, per seguir cap al refugi lliure de Perafita (on vam fer nit). L'endemà, seguir el GR fins al coll de Perafita i pujar al Perafita (2.750 metres).

D'allà, davallar fins al coll de Claror, i pujar al Monturull (2.756 metres) vèrtex geodèsic de primer ordre.
Un cop aquí, es podria tornar fins l'anterior coll i tirar avall per la vall de Claror, però nosaltres vam resseguir la carena (pujant 2 cims més) fins arribar a un coll, on ja hi ha marques del GRP que et porten fins al refugi lliure de Claror.

A partir d'aquí, per un camí força perdedor i passant el riu moltes vegades, tornar a enganxar amb el camí del dia anterior i avall fins al punt de partida!

Un recorregut molt interessant, i vam tenir la sort de gaudir d'una solitud gairebé total (2 persones al refugi, i dos més al cim del Perafita), a vegades difícil d'aconseguir en cims tant coneguts!

Últimes llums del dia, arribant al refugi de Perafita

Primeres llums de l'endemà, amb vistes al Monturull

Monturull reflexat a un dels estanys de Perafita

El "trio" dalt del cim del Perafita! :-)

FEEC - 100 Cims - XXXII - Carlit (2.921 m)

2008-06-24T16:37:00.003+02:00

Escapada a la Catalunya del Nord, concretament a la Cerdanya per pujar al seu punt més alt, la Pica del Carlit (2.921 metres), i així aconseguir el 47è cim dels 100!

Punt de partida: Llac de les Bulloses
Desnivell: 921 metres positius (aprox.)
Temps: 3h fins al cim

És un mirador excepcional del Pirineu, i a més vam tenir la sort de gaudir d'un dia fantàstic (tot i la calor) que va permetre fer una gran quantitat de fotos!
I encara ens va sorprendre el munt de neu que queda!

Algunes fotos...

Un dels molts llacs que es pot trobar pel camí...

Reflex de la serralada en un altre llac...

Força neu que encara quedava! El Ramon en primer lloc ja apunt de sortir-ne, i l'Isidre i el Romà un xic més lluny...

Dalt del primer dels cims que vam fer... (em falta la foto de l'altre cim :-D)

Sons... R.E.M. - Bad Day

2008-06-12T12:49:00.005+02:00

FEEC - 100 Cims - XXXI - Taga (2.038 m)

2008-06-09T07:28:00.003+02:00

Aprofitant que el dissabte al matí havia de fer "bon temps", o si més no, no havia de ploure, vam arribar-nos fins al Ripollès per a pujar a un dels cims clàssics de la zona: el Taga (2.038 metres).

Vam seguir la ruta des de l'Església de Sant Martí d'Ogassa (interessant església, del s.X), enfilant per unes costes força dretes, cap a la Portella d'Ogassa (1.898 m). El camí va fent unes bones llaçades, resseguint les marques (cercles blancs amb un punt verd al mig), i sense massa aportunitats de desviar-se.

Cal destacar la quantitat d'aigua que hi havia: les pluges de tots aquests dies han fet que tots els rius, rierols, fonts, dolls, ... estiguin plens d'aigua! Realment una imatge fantàstica!!

Un cop ja a la portella, mirant cap a l'oest ja es veu el cim, força proper, amb la característica creu blanca al cim. El camí segueix per uns prats immensos, absolutament verds i plens de flors: la primavera amb tota la seva força!

Per acabar d'arribar al cim, cal pujar una última costa, i s'arriba a la creu (i al vèrtex geodèsic) que marca el punt més alt de la serra, i des d'on les vistes arriben des de la part més oriental del Pirineu (Canigó, Puigmal, Infern, etc) fins al Pedraforca, Serra del Verd, Cadí, i un llarg etcètera.
Llàstima de les grans nuvolades i bancs de boira que pujaven, que impedien la vista cap al sud :-(

Després del merescut descans al cim, i les corresponents fotos i ganyips, cap avall, direcció a Coll de Jou, vora el refugi forestal de Sant Jordi, entre les serres de Conivella (amb el Taga com a punt més alt) i la de Sant Amand (amb el cim homòleg com a fita).
I un cop allà, només cal buscar el camí que baixa per la part esquerra direcció a Sant Martí, per prats mig inundats!

Amb aquest cim, el 46è dels 100, faig una creu a un dels cim que feia temps que tenia a la "llista"!
Queda per un altre dia el cim de Sant Amand , i fer una visita (tal i com ens va recomanar un avi que ens vam trobar al Taga) a la fageda que hi ha la falda de la muntanya! Un altre dia...

Tertúlia a Catalunya Ràdio!!

2008-06-03T11:56:00.003+02:00

Jeje, doncs això, que m'han convidat a una tertúlia a Catalunya Ràdio, concretament al programa l'Internauta, el programa que Vicent Partal fa cada setmana a Catalunya Ràdio.

És un programa que s'emet els dissabtes, però em tocarà anar a gravar-lo aquest dijous! I pq em conviden a mi? doncs resulta que volen parlar de la traducció del Facebook, i un dels periodistes de VilaWeb s'ha posat en contacte amb mi pq sóc un dels que més ha traduït :-) Jeje, això sí que no m'ho esperava!!

Em fa força gràcia!!

Bon Jovi... aquest cop a Barcelona :-)

2008-06-02T08:41:00.003+02:00

Doncs per fi he pogut veure els Bon Jovi a Barcelona! Molt bon concert, i per ser l'Estadi Olímpic no sonava pas malament (pel meu gust, les guitarres una mica fluixes però en general molt bé).

I sempre és divertit veure la "super-fan" Esther :-P que si no hagués sigut per nosaltres, segurament l'hauríem d'haver tret de la primera fila!
Pendent de penjar alguna foto... en breu...

De moment, un vídeo de l'última cançó del Concert, Bad Medecine:

Crónica de El Periódico (aquí)

Facebook... ja en català!!

2008-06-01T09:01:00.002+02:00

Doncs, tot i que faltarà encara votar, corregir, etc, etc, etc... ja tenim el Facebook en català!!
Que carai, n'estic ben orgullós d'haver-hi pogut contribuir una mica!!

Podeu llegir-ne la notícia a Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2878290

I si us animeu, i voleu unir-vos-hi, ja podeu trobar el grup de "Solsona" :-)

(La notícia també surt a la Vanguardia (02/06/2008) (aquí)

FEEC - 100 cims - XXXI - Castellsapera i Turó de les Tres Creus

2008-05-19T18:02:00.006+02:00

Només a 5 cims de la meitat, i d'acomplir la fita d'aquest any :-)

Seguint la ressenya (aquesta) em vaig enfilar el divendres passat a dos cims més del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac: el Turó de les Tres Creus (930 metres) i el Castellsapera (939 metres), gaudint d'una completa solitud, amb una vegetació exuberant gràcies a les últimes pluges i la primavera, però amb una tormenta a les portes, que va fer que hagués d'escapar corrent per no fotrem ben moll (just a temps, pq al cap de 10 minuts de ser al cotxe va caure un patac d'aigua considerable :-P ).

Recomanable ascensió, que és un passeig (només compte amb la grimpada cap dalt al cim del Castellsapera). Les vistes són fantàstiques!!

vistes del Turó de les Tres Creus

naturalesa desbordant gràcies a les pluges

Castellsapera des del primer cim

Pic de la Font Blanca (2.904 metres)

2008-05-04T17:50:00.005+02:00

(En això de l'esquí de muntanya... també toca caminar :-D )

(anar enfilant rampes amunt...)

(Ja s'acosta el final!)

(vistes des del cim)

(més vistes des del cim... un bon tou de neu encara!)

FEEC - 100 Cims - XXX - 4 cims més...

2008-05-04T17:41:00.008+02:00

El dia que he fet més cims "de cop" dels 100 :-)

   - La Fita Alta (289 m.)
   - El Tossal Gros de Vallbona (803 m): punt més alt de la comarca de l'Urgell
   - El Tossal Gros (867 m)
   - La Cogulla (786 m)

Aprofitant el pont, vam fer una escapada amb la Montse per anar a afegir alguns cims més a la llista! Per mirar d'encadenar-ne diversos, ens vam dirigir cap a les comarques de l'Urgell, la Conca de Barberà, etc i aprofitant que són cims no molt llargs, i la proximitat geogràfica entre ells, varem poder ascendir aquests 4 cims/ets.

El descobriment per mi, va ser la Serra Carbonària, que separa les comarques de la Conca de B. i l'Alt Camp. Una vegetació increïble i unes vistes fantàstiques (fins al mar, prop de Tarragona!).

Ja només en faltaran... 57! L'objectiu d'arribar al 50% aquest any està pròxim!!

Pedró de les 4 Batlles amb esquís... el 26 d'Abril!!

2008-04-28T15:38:00.001+02:00

Per fi he pogut pujar al Pedró de les 4 batlles amb esquís de muntanya!!

Sembla que no pugui ser que el cim on he arribat més vegades a la meva vida, fins ara, no l'hagués pogut fer així :-)

Sant Jordi

2008-04-23T10:27:00.001+02:00

Molt bon Sant Jordi a tothom!! :-)

40 hores en un ascensor...

2008-04-17T18:34:00.005+02:00

Coses que passen pel món... :-)

FEEC - 100 Cims - XXX - El Coscollet

2008-04-17T18:33:00.008+02:00

Un altre dels 100 cims al sac! i un dels grans descobriments d'aquesta llista, i ben aprop de casa: El Coscollet (1.610 metres). Impressionants vistes sobre tota la vall del Segre!

Vistes cap al pantà d'Oliana i Coll de Nargó

Vistes cap al sud... i quin mar de núvols!!

Impressionant la paret vertical del cim del Coscollet!

Molins de Rei - Vilafranca del Penedès (45 km)

2008-04-07T13:01:00.002+02:00

Tot i que quan vaig finalitzar l'altra vegada la caminada de resistència dels Castells de la Segarra (51 km) em vaig "auto-prometre" que no ho tornaria a fer mai més,... em vaig deixar "enganyar" una altre vegada, aquest cop per a fer la travessa de Molins de Rei fins a Vilafranca del Penedès.

El "números" de la prova van ser:

45 quilòmetres
1853 metres de desnivell positiu
màxim temps per a finalitzar: 13 hores
el nostre temps: 8 hores i 20 minuts
el millor temps: 4 hores i 10 minuts (quina màquina!!!)
mitjana de velocitat: 5,4 km/h

Realment és una prova interessant de fer, bastant dura per nosaltres que no estem acostumats a aquestes distàncies, però val la pena provar-ho per a veure fins on s'arriba!

Aquesta vegada ja no "m'auto-prometo" tornar-hi... sinó que crec que se n'haurà de fer alguna altra algun dia! (la Matagalls-Montserrat :P )

FEEC - 100 Cims - XXIX - Matagalls

2008-04-01T17:38:00.003+02:00

38è cim i un dels cims mítics de l'excursionisme català!! Llàstima del temps que no va acompanyar massa...

Com sempre, marxàvem a les 7 de cals Sulins, direcció a Vic, Seva, el Brull i finalment Collformic, punt des d'on començariem la caminada (i des d'on comença a la famosa Matagalls-Montserrat!).

En teòria, segons els del temps de TV3, durant tot el matí havia de fer força sol, però justament al massís del Montseny era tot el contrari: núvol, fresqueta, i vent... molt vent! Però tot i això ens va permètre veure alguna cosa!

La pujada és més que evident, amb marques de GR, cartells indicadors de GR, i un camí molt i molt "trillat"! Es comença amb una pujada un xic dreta, que atravessa l'únic bosc per on passarem, per despres anar planejant pel mig de matolls (i algun ramat de vaques :P ). Sense massa problema s'arriba al pla de la Barraca, on vam parar per a fer un mos abans d'afrontar la part més dura de l'ascenció.

Des del pla, s'ha de pujar pel camí força pendent cap al Turó Gros (on no cal arribar, però que un servidor seguint amb el mig-col·leccionisme de cims va fer). La pujada no és molt llarga, però es guanya desnivell ràpidament i s'ha de prendre amb calma). Un cop dalt, ja s'hauria de veure el cim amb la coneguda creu, però nosaltres només veiem que núvols!!

El camí segueix paral·lel al Turó Gros i al Turó de l'Estanyol (on també em vaig enfilar...jeje), i un cop al Coll dels Llops només cal fer l'últim esforç i superar la pujada, que en uns 10 minuts (màxim 15) ens deixa al cim dels Matagalls (1.696 metres). En un dia "normal" la vista és exepcional! però nosaltres ven poca cosa varem veure: ens vam amagar rera la creu per escapar del vent, vam menjar alguna cosa, tirar (o intentar) algunes fotos, i cap avall falta gent!!
Baixada ràpida en menys d'una hora, vermut al restaurant de collformic, i moltes curves (oi Marta?) fins a Sant Celoni on vam dinar!

Una sortida interessant, ascendint el que crec que juntament amb Montserrat, el Canigó, Pedraforca i Pica d'Estats són els cims més "mítics" de l'excursionisme català!
38è dels 100 cims, i amb aquest n'he fet 9 aquest mes de Març! (que no està gens malament), i que fa que la fita d'arribar al "50%" aquest any sigui força factible!!

I la resta de "companys de patiment" (Montse, Sulín, Marta, Isa, i el novato Joan) que també porten un bon ritme!

FEEC - 100 Cims - XXVIII - Sant Salvador de les Espases

2008-03-28T09:58:00.005+01:00

Un mes de març pletòric! 8 cims (dels 100 cims) pujats, l'últim d'ells aprofitant que el dijous pujava cap a Solsona: el pic de Sant Salvador de les Espases (413 metres).

37è cim dels 100, ascendit des de l'antic balneari de la Puda, prop de Olesa de Montserrat.

La intenció inicial era sortir de Sant Cugat, arribar-me fins al pla del Fideuer i des d'allà arribar-me al Coll del Bram i baixar/pujar fins al cim/refugi. Però com tantes altres vegades... buff! és més complicat trobar el camí amb el cotxe que no pas les rutes de muntanya!!

Vaig donar voltes per la zona, però el camí que em semblava el correcte "moria" en un restaurant... i per tant, amb a cua entre cames, cap avall a olesa, per una carretera plena de curves... Però un cop a baix, vaig recordar que també era possible pujar-hi des de l'altre costat, i per tant, una mica més avall de les gasolineres d'Olesa, em vaig endinsar cap a l'antic balneari de la Puda; on ja arran de camí, es troba un cartell indicador per a pujar cap al cim.

El camí no té massa pèrdua, i es va resseguint un corriol molt tancat, estret i ple de matolls (no hi deu passar massa gent tampoc...), i ja des de bon principi es veu on ens dirigim, amb el refugi que hi ha al cim de Sant Salvador de les Espases. La pujada es forta, i amb l'hora que era i veien que es començava a fer fosc, va tocar pujar una mica més ràpid del que les cames recomanen (quina suada!!), i en 42 minutets sense parades em vaig plantar dalt del cim! i una baixada ràpida, mig corrent mig caminant, i en uns 30 minuts al cotxe altra vegada!

Bones vistes de Montserrat! i curiós refugi/ermita que hi ha dalt del cim!!
En aquesta foto podeu veure el refugi/cim des del coll de Bram (jo vaig pujar pel vessant que queda just darrera el refugi)
[foto extreta de la ressenya de "l'Amunt" a la web del MadTeam (aquí)].

Podeu llegir més informació sobre aquesta ermita-refugi en aquest enllaç.

FEEC - 100 Cims - XXVII - Turó de la Magarola

2008-03-27T08:51:00.002+01:00

Nova "excursió llampec" i 36è cim coronat, el Turó del Matall de Magarola (430 metres) a la Serra de Collserola.

Com ja havia fet en altres ocasions ja fa un temps, al sortir de la feina em vaig acostar amb cotxe fins a la Serra de Collserola, per la carretera vella de Cerdanyola, i des d'allà vaig fer una ascenció ràpida per augmentar la llista de 100 cims fets.

Va ser per la via ràpida, des del collet de Valldaura, resseguint un corriol molt tancat fins al Turó de Valldaura (on hi ha una torre de vigilància del foc), i resseguint el GR fins al vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola.

Com sempre, sorprenen les vistes de Barcelona, i la sensació d'estar dins un bosc frondós a escassos quilòmetres de la ciutat. Molt recomanable, i millor anar-hi amb més temps del que jo tenia.

Amb aquest he completat els 4 cims dels 100 que hi ha per la zona de Collserola (Puig Madrona, Puig d'Olorda, Sant Pere Màrtir i Turó de la Magarola), però em queda pendent una excursió llarga, dedicant tot un dia a recòrrer aquesta serra. Si haurà de tornar aviat!!

FEEC - 100 Cims - XXVI - Montmagastre i Puig de Grialó

2008-03-25T01:26:00.006+01:00

Dos més en una sola sortida! i en són... 35...

Dissabte, aprofitant que haviem anulat la sortida al Montseny per previsió de neu, amb la Montse vam anar a treure el cap fins a la zona d'Artesa de Segre amb el punt de mira posat a dos dels "100 cims" que hi ha per allà.

Primer ens vam dirigir cap al Montmagastre (762 metres), un turó que des de lluny sembla molt i molt vertical, situat a sobre del poble que porta el mateix nom (bé, poble poble tampoc... algunes casetes...).
Al costat mateix de la carretera ja hi ha un indicador, i el camí fins al cim és força evident (i si més no, es veu clarament on s'ha d'arribar).
Anar resseguint alguns corriols, en alguns moments força costeruts, ens vam enfilar fins al que són les restes d'unes cases, unes poques restes d'un castell i el que aviat, si no és fa res al respecte, les restes d'una eslgésia (més info).

Un cop a les restes de l'església només cal acabar de pujar l'última costa fins al vèrtex geodèsic que marca el punt més alt. Vistes immenses, des de l'oest del cadí i la serra del port fins a les escarpades parets de Vilanova de Meià, i cap al sud, totes les planes que ja es dirigeixen cap a Lleida. I com a regal, vam tenir l'ocasió de veure com s'anava formant la tormenta que descarregaria!!

Després, desgrimpada ràpida fins al cotxe, i cap al segon cim de la jornada, el Puig de Grialó (667 metres).
Per arribar-hi cal dirigir-se al poble del Collderat (i no fer el carallot com nosaltres intentant resseguir uns camins...), i anar a deixar el cotxe dalt d'una bassa (atravessar el poble i seguir el camí més evident).

Des d'allà, intentant trobar el camí més evident cal enfilar-se fins a les restes d'una altra construcció, passar per sota d'una torre d'alta tensió, i resseguir el corriol fins al vèrtex.

Si primer es puja al Montmagastre, aquest segon puig no aporta massa novetat, i vam baixar força ràpid pq. la tormenta que començavem a veure com es formava, a aquestes alçades ja s'estava apropant i el vent bufava amb força!!

En resum, primer cim molt recomanable i el segon... doncs no pas massa... però ja en són dos més al sac!
A veure si puc passar dels 50 aquest any!

FEEC - 100 Cims - XXV - Rocallarga (1.187 m)

2008-03-17T09:01:00.004+01:00

33è de 100! només en falten... doncs 67 :P

Escapada de diumenge, amb la Montse, el Sulín i la Marta, fins a la Serra de Collsacabra, fent una ruta d'unes 3 horetes pujant al cim de la Rocallarga (1.189 metres), vèrtex geodèsic de primer ordre amb unes vistes sobre totes les Guilleries, increïbles!!

A els 7 de matí vam posar rumb a Tavertet, un poble super-arreglat, però realment xulo, i des d'alla vam començar a seguir el GR-2 a través del cingle de l'Avenç. El camí discorre inicalment per una zona enquitranada, però avanç d'arribar al pla de les Boixes , donant la volta a una casa de turisme rural fantàstica, cal trencar a l'esquerra i començar a pujar.

La pujada es curta i ja en 15 minutets més et plantes dalt del cim de la Rocallarga, una "pedra-llarga" (molt ben trobat el nom) sobre el pla de les Boixes.

De tornada, i per no desfér el camí inicial, vam seguir cap al Puig dels Cortils (1.191 metres), el coll de Rajols (on vam aprofitar per enfilar-nos dalt del Pedró (1.189 metres)) i ja tornar cap a Tavertet. Aquí vam perdre un xic el camí, i al final vam acabar tornant 15 minuts pel camí d'anada.

Després volteta al poble de Tavertet, remullada a la font, i cotxe i manta cap a Vic, on vam anar a treure el cap a la plaça Major, a veure castellers, comprar pans de pessic, i a fer una bona pizza per dinar (records a les cambreres, eh Pisa?)!

La setmana vinent... més i millor :P (segurament... cap al Montseny a fer el Matagalls!)
I a veure si tots els "rajats" s'apunten (Isa, Jesús, Ester, Ramon, Joan, Esther, ...) ;-)

FEEC - 100 Cims - XXIV - Pic Negre d'Envalira (2.821 m) i Pic d'Envalira (2.827 m)

2008-03-10T08:32:00.004+01:00

La millor sortida d'esquí de muntanya de la temporada, i el 32è cim (dels 100) al sac!!

Dissabte a primera hora del matí vam començar a fer via cap al Pas de la Casa, a Andorra, aquest cop però a través de Puigcerdà i França ja que comentaven que el port d'Envalira encara estava tancat... per tant... un autèntic pal... però a vegades toca fer un munt de quilòmetres de cotxe per unes bones pales de neu :P

Un cop al Pas, i després de donar voltes pers diferents pàrquings i sortejar el merder per l'acumulació de neu i gent, pràcticament sortim amb els esquís als peus!

L'ascenció és força tranquila al principi, passant per sota un dels telecadires de l'estació i es va encarant cap a l'estany d'Abellers. Fins el moment la neu era força bona i es podia anar sortejant les immenses pedres tranquilament.
Al costat de l'estany (que hi ha un estany pq ho marca el mapa, pq amb la neu... no es veu pas :) ) vam cometre la primera (i única) errada del dia ja que en lloc de vorejar-lo per l'esquerra, tal i com fa tothom, vam voler no perdre alçada fent una travessa lateral per la dreta i ens vam emmerdadr un xic, però res que no es solucionés aviat jeje!

Un cop arribats al semi-coll sobre el llac, ja s'intueïa el coll dels Isards per on es puja i en aquest moment ja ens vam posar ganivetes (el pendent ho requeria, i tot així jo em vaig endur alguna patinada que altra!) i cap amunt que no és res!

Un cop arribats al coll, i després de recuperar la respiració i abrigar-nos pq bufava un vent de mil dimonis, ja només ens quedava pujar la última llarga pala fins al cim. Una mica abans però, un servidor es va desviar una mica per arribar al cim del costat, uns 10 metres més baix però amb bona vista sobre el cim on es trobava tothom. I 10 minuts després... tots dalt del cim! D'aquesta manera vaig fer el Pic d'Envalira (2.827 metres) i el Pic Negre d'Envalira (2.821 metres)! Sempre queda bé fer un parell de cims :P

Després del menjar i les fotos de rigor, unes baixades esplèndides (encara que amb alguns minuts de remar) fins al cotxe!! Si sempre trobessim aquesta neu i no la de la setmana anterior...

FEEC - 100 Cims - XXIII - Turó de Bellver i Puig de la Caritat

2008-03-04T10:03:00.005+01:00

30è i 31è cims de la llista de 100!!

Després de mooooolts dies sense fer cap dels 100 cims, aquest diumenge varem fer via cap al Moianès per a fer una ruta d'uns 11 km. i de pas ascendir dos cims més!

Amb la Montse, el Sulín, la Marta i l'Isa vam marxar cap al poble de l'Estany, a uns 7 kilòmetres de Moià on vam deixar un dels cotxes, i vam fer via cap a Collsuspina, punt de partida de la ruta.Des d'allà, vam començar a pujar, tot seguint el GR, direcció al Turó de Bellver (1.045 metres) on arribavem uns 45 minuts després.

Molt bones vistes (vèrtex geodèsic) i a desfer un xic el camí per a recuperar el GR i anar-lo seguint per un camí força planer.

Poc més d'una hora després arribavem al cim del Puig Rodó (1.056 metres), punt culminant del Moianès, coronat amb una torre de vigilància (?). Després de fer un mos, ja tocava baixar cap al poble de l'Estany on arribavem una mitja hora després.

es d'aquí, i en uns 15 minuts, alguns ens vam animar a pujar fins al cim del Puig de la Caritat (1.010 metres), cim que domina el poblet de l'Estany (que per cert, es recomanable de visitar) i que encara dóna més bones vistes cap a l'oest. En resum, 2 cims més al sac, descoberta d'una nova zona com és
el Moianès (molt recomanable!!), i un diumenge ben aprofitat!!

Vall d'Incles

2008-03-04T10:01:00.001+01:00

Dissabte, i després de la bona experiència de la setmana anterior vam fer via altra vegada cap Andorra per a tornar-nos a posar els esquís de muntanya i tornar a enfilar algun cim...
Però quina diferència d'una setmana a l'altra!!

Després de parlar-ne el divendres, i pensant que només trobariem neu a les cares nord, vam decidir anar cap a la Vall d'Incles, per veure si podiem pujar a algun cim de la zona.
Vam deixar el cotxe al Pont de la Baladosa, i més o menys des del costat del cotxe ja portavem els esquís als peus (però ja es veia que la baixada... seria entretinguda...).

Vam enfilar pel costat del riu Siscaró, entre poca neu i un xic de gel fins arribar al planell on hi ha el refugi lliure del Siscaró... i la vista era força desoladora: molt poca neu a tots els cims!!
Al final ens vam decidir per anar a remuntar fins un coll (uns 2.652 metres) que encara semblava que hi havia un xic de neu... i un cop allà ja vam decidir girar cua. La idea era pujar el cim del Cap del Port però... en una altra ocasió serà!!

La baixada... doncs bastant penosa... Neu crosta, t'enfonsaves per tot arreu i en total potser vam fer una vintena de girs en tot el descens :( Mil caigudes (hi ha algunes fotos divertides jeje), i aprendre que amb això de l'esquí de muntanya no sempre tens una fantàstica neu pols!!

The Ballad of Ronnie Drew .... U2 & others

2008-02-27T10:24:00.003+01:00

Fantàstica cançó tradicional irlandesa!! Versió dels U2 juntament amb un munt de músics irlandesos!! Val la pena escoltar-la!!

Tossa de la Comtessa (2.342 m)

2008-02-26T10:58:00.001+01:00

Després de la sortida al Montmalús el dissabte, i per seguir agafant forma i ritme amb l'esquí de muntanya el diumenge al matí vam fer una sortideta fins dalt el Port del Compte (i que si no neva podria ser que fós l'última...)

Vam començar els 9 que erem a pujar des del Sucre, pel camó fins a sota la Bòfia, d'on ja ens vam enfilar cap a la dreta, perimer per camí i després ja directament pel mig del bosc.La pujada era força entretinguda, amb poca neu, però la que hi havia estava en molt bones condicions.

La suada va ser considerable, no només per l'esforç sinó per la increïble calor que feia tot i ser al mes de Febrer!! Vam anar-nos enfilant, buscant els millors trams de neu, i fins i tot vam poder fer cim a la Tossa de la Comtessa (2.342 metres) amb els esquís als peus!

Com el dia abans, 4 fotos, menjar una mica, i a disfrutar de la baixada!! I realment vam fer-ho perque la neu era encara força bona i ens va permetre gaudir-ne!

En resum, un cap de setmana intens d'esquí de muntanya, amb molta calor però amb bones sensacions pel que fa a l'esquí de muntanya!! I el dissabte que ve... doncs més!!

Montmalús (2.782 metres)

2008-02-26T09:24:00.001+01:00

Doncs ja tenim altra vegada aquest cim, però aquesta vegada amb esquís de muntanya!! :)

El dissabte 23 vam fer via cap a Andorra, concretament al pàrquing de Grau Roig, i des d'allà i amb els esquís ja als peus des de bon principi, vam anar enfilant, mica en mica cap d'alt del cim.

Inicialment es va pel costat de les pistes (concretament la que porta el mateix nom que la muntanya), però una estones ta després ja es deixa la pista per enfilar cap al coll de Montmalús.

Un cop allà, l'Enric i jo vam començar a fer d'alumnes i a aprendre una mica com carai funciona això de l'esquí de muntanya :) Amb tots els ànims del món, ens vam dedicar a fer mil voltes "maria" per anar-les pràcticant; i cal reconèixer que de moment no destaquem pas per fer-ho molt bé jeje!

Tot i les pràctiques vam anar tirant amunt, i ens plantavem dalt del cim amb els esquís al peu (un luxe amb la poca neu que ens ofereix el Pirineu).

Fotos de rigor, menjar una mica, fixar les botes i fixacions i... cap avall! La neu aguantava força i això va fer que disfrutessim d'un bona baixada!!

I quina diferència de temps... amb el que es tarda a baixar a peu dels cims!

[Podeu trobar alguna altra foto a la web del Centre Excursionista del Solsonès]

Cuba...

2008-02-22T11:09:00.003+01:00

S'haurà de visitar Cuba abans que les coses canviïn massa :)

Pedró de les 4 Batlles

2008-02-18T09:06:00.002+01:00

Com cada any, i ja en fa uns quants, com a mínim una vegada toca pujar fins dalt del sostre del Solsonès, al Pedró de les 4 Batlles (2.383 metres).

Diumenge, a les 8:45 sortia de Coll de Jou (1.480 m.) i anava pujant, primer sota uns núvols força amenaçadors, pel camí que mena fins al Prat de Bassies. Cap als 2.000 metres més o menys, el dia va començar a millorar i el mar de boira ja quedava sota els peus i la vista era fantàstica!!
Un cop arribat al Prat, i seguint un cartell indicador que hi ha després del "xalet", comencen les rampes fortes que en poca estona ja et porten a la carena, des d'on en 10 minuts (o més si et dediques a tirar fotos als Isards :P ) et plantes al cim (menys de 3 hores des de Coll de Jou).

Però poc abans d'arribar, les nuvolades van tornar a pujar ràpidament i de cop no es veia absolutament res més enllà dels 5 metres al voltant... justament quan volia tirar fotos des del cim :(

10 minuts a dalt per menjar i beure alguna cosa, i cap avall falta gent! Vaig encarar la canal que et porta directament al pàrquing de "plaça Catalunya" a l'Estivella, i d'allà xino-xano pel camí fins al Sucre, tot veient que les pistes del Port estaven força bé!

En resum, retorn a la muntanya després de masses dies sense fer-ho (i amb un Carnaval pel mig, que sempre passa factura), misèria de neu dalt al Pedró, però 5 horetes de passejada per dalt fent aprox. 1000 m. de desnivell... una bona manera de començar a agafar una mica de forma!

La setmana que ve... més i millor!!

Joomla - Tornant a traduïr...

2008-02-13T15:33:00.002+01:00

Per fi reprenc les traduccions que tenia totalment abandonades des de fa uns mesos... a vegades és complicat arribar a casa despré de 8 o 9 hores treballant amb l'ordinador i posar-me a traduïr línies i línies...

Torno a posar-me amb el PonyGallery, fantàstic mòdul per a fotografies que utilitzo tant a la web del centre com a la del carnaval, i que ja m'havia mig compromès a traduïr per als de joomlacat!

Són poc més de 800 línies a traduïr de l'anglès... i només en tinc acabades unes 300!!

Mica en mica s'omple la pica :-P

Hi ha vida després del Carnaval...

2008-02-11T10:32:00.001+01:00

Hi ha vida després del Carnaval...

Per bo i per dolent novament s'ha acabat la setmana de disbauxa, bogeria i animalades del Carnaval; i un servidor no la podia haver acabat pitjor: 6 dies a casa amb angines... i dos dies i mig que em vaig perdre del Carnaval :(
Però bé, ara toca revisar-ho tot, veure on l'hem cagat (relació amb els geganters, format del dijous gras, ...) i on hem millorat (carnaval infantil, nits, ...) i treure la pols a la resta de projectes i coses a fer que havien quedat apartats per la preparació de la festa per excel·lència de Solsona: esquí de muntanya, caminades, recuperar el blog, etc etc etc

A veure si trobem la vida després del Carnaval... dalt de les muntanyes!!

Sir Edmund Hillary

2008-01-11T10:57:00.000+01:00

Malauradament, ahir va morir el primer en aconseguir l'ascenció al punt més alt de la terra, (Everest, 8.850 metres), juntament amb el sherpa Tenzig Norgay.

Aquest no és altre que Sir Edmund Hillary, el neozelandès que va aconseguir la increïble gesta, a la
que la van seguir altres ascencions i travesses antàrtiques.

Sens dubte, una gran pèrdua...

New Project --> HP

2008-01-11T10:56:00.005+01:00

Any nou (2008), vida nova (després de l'accident)... què faltava? doncs projecte nou :-)

Tocarà passar una temporada per Hewlett-Packard, a les instal·lacions que té a Sant Cugat del Vallès (al polígon de Can Sant Joan)... a veure que tal!

Tornem a nèixer...

2008-01-11T10:56:00.004+01:00

20 de juny del 1980 i... 21 de desembre del 2007...

A partir d'ara... dues dates de naixement per a cel·lebrar que l'accident de cotxe s'ha quedat en un ensurt, i amb la transformació del cotxe en un cub de Rubik :-)

Si tenim 7 vides com els gats... ja només en tinc 6!

U2 3D

2007-12-11T11:35:00.000+01:00

Nova web del Carnaval!!

2007-12-11T10:42:00.000+01:00

Per fi ja tenim la nova web del Carnaval!!

http://www.carnavalsolsona.com

Després de dies de feina, i el problema de no tenir temps per a res... ja versió inicial ja la tenim en marxa.

L'hem fet usant Joomla, un sistema de gestió de continguts lliure escrit en PHP sota llicència GPL. Ja hi tenim diversos mòduls funcionant, però encara tenim feina a pulir-ho tot plegat, a introduïr continguts, traducció dels mateixos mòduls (podeu col·laborar a Joomlacat.org), etc.

Espero tots els comentaris, crítiques, etc etc etc que creieu oportuns!

França: Provença i Camarga

2007-12-11T10:36:00.007+01:00

Escapada al sud-est de França... una zona molt més que recomanable, sobretot en temporada baixa com hi varem anar nosaltres... quina tranquilitat :-)

Nimes...

Avinyó...

La França més "natural"...

Poblets petits... i intents de fotografia :-)

Romania: Bucarest i escapada a les provincies

2007-12-11T10:36:00.005+01:00

(quin parell!!)

(suposo que no cal ni fer comentaris... simplement, és el Nap)

(durant la visita al castell)

(la Micaela, la nostra fantàstica guia! amb els "altres dos" :-P )

Bruce Springsteen - Magic Tour

2007-11-30T11:55:00.000+01:00

Aquesta vegada a costat molt i molt, però per fi ja tinc les entrades per tornar a veure el "The Boss" a Barcelona (19/07/20007)!! Hores de trucar i trucar, i anar intentant-ho per internet... al final varen donar els seus fruits!

Serà la 4arta vegada que podré veure aquest fenòmen dels escenaris (el "gran" grup/artista que hauré vist més vegades!!), aquesta vegada presentant el disc "Magic", del que recomano la canya i bon "feeling" que té la primera cançó "Radio Nowhere".

Tal i com els rumors ja apuntaven al final farà un segon concert el dia 20... serà qüestió de fer números i veure si es possible anar-hi també!

La primera vegada que el vaig veure, l'endemà feia un segon concert al Palau, i em va fer "mandra" (i la pasta és la pasta), i després llegint les crítiques, el concert va resultar totalment diferent, i va fer una versió acústica del "Born in the USA" impressionant!!
Per tant, veure'l dos dies seguit ha de tenir la seva gràcia!!

Com a curiositat, cal dir que la gira està titulada "Magic Tour", igual que l'última gira que van fer els The Queen amb tota la plantilla al complet, gira d'on va sortir el "màgic" concert de Wembley!

Així anem...

2007-11-20T10:37:00.000+01:00

[Ferreres]

1er concurs de fotografia "Fotocims"

2007-11-06T11:13:00.000+01:00

Doncs això, que al final m'he decidit i he enviat 3 fotos per a participar al 1er concurs de fotografia FOTOCIMS, concurs per a promoure el coneixement dels cims que formen part de la llista oficial dels 100 cims!

A veure si hi ha èxit!

[...] Vista des del Cògul (1.526 metres)[...]

[...] Puigpedrós (2.915 metres) [...]

[...] Montmalús (2.781 metres) [...]

FEEC - 100 Cims - XXII - Puigllançada (2.409 m)

2007-11-03T19:06:00.000+01:00

Escapada ràpida aquest dissabte al matí per ascendir el cim del Puigllançada, de 2.409 metres, a la comarca del Berguedà.

Per arribar-hi, la ruta que hem seguit, és pujar amb cotxe fins al Coll de Pal, i des del costat mateix del cotxe ja comença la pujada en direcció E, que en poc més de 30 minuts ens pot portar al cim si encarem directament la pujada.
L'altra opció és seguir durant una estona el caminet que va fent la volta cap al SE, per acabar pujant directament l'últim tram.

Des del cim, immillorables vistes cap a la Cerdanya, el Pirineu més oriental, Pedraforca i cap al sud.
I a més, el dia que feia avui era increïble! Ni un núvol!

1 cim més al sac, i ja només en falten 71!

5ena Caminada d'Orientació

2007-10-26T15:42:00.000+02:00

5ena Caminada d'Orientació

Com cada any, a participar a la caminada d'orientació del Centre Excursionista del Solsonès, que aquest any ja va per la 5ena edició!

Dissabte 27 (prova nocturna, a partir de les 21:00h.)
Diumenge 28 (sortida en funció del resultat del dissabte)

[si, si molta intenció d'anar-hi i al final... a casa malalt tot el cap se setmana... :-( ]

FEEC - 100 Cims - XXI - Montcau (1.057 m) i St. Llorenç del Munt (1.103 m)

2007-10-22T17:28:00.000+02:00

Un parell de cims més al sarró, aprofitant la sortida del Centre Excursionista del Solsonès al parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Vàrem sortir a mig matí de Solsona, fins al Coll d'Estenalles, punt de sortida de l'excursió. Des d'allà, per una pujada directa i constant, ens arribavem en 30 minutets al cim del Montcau (1.057 metres), fantàstica mola de pedra amb vistes boníssimes que nosaltres no vam disfrutar a causa de la boirina que hi havia. Just després de les fotos, baixada ràpida fins al Coll d'Eres i un dinar ràpid enmig del bosc, a la confluència amb el GR-5.

Com a postres ens vam desviar una mica, arribant-nos a les coves Simanyes, avencs de més de 300 metres de longitud, als que nosaltres només vam treure-hi el cap. Des d'allà, tornada al coll i a seguir caminant direcció a la Mola.

Uns 40' després, ens tornavem a desviar per fer la volta cap als Òbits, coves habitades des de temps remots, amb unes vistes impactants de la vall cap al Vallès. Des d'allà també ja es veia ben aprop el punt on sopariem, la Mola. 10 minuts després, última parada interessant, a la cova del Drac on la llegenda situa el famós drac que va matar St. Jordi. I d'allà ràpida i pendent pujada fins al santuari de la Mola de Sant Llorenç del Munt (1.103 metres).

Al Santuari fóu on sopàrem, disfrutant de molt bones vistes cap al Vallès (de Rubí a Granollers pràcticament), i vam acabar el dia, caminant una horeta a la llum dels frontals per baixar a buscar l'autocar que ens portaria altra vegada a Solsona.

Resumint... un dissabte diferent, una zona nova descoberta (el parc és enorme!), i ja només falten 72 cims!!!

La terra del sol naixent...

2007-10-18T10:01:00.000+02:00

Això ja està en marxa! Japó ens espera l'Agost de l'any vinent!
Després de molt de temps (anys) de comentar-ho, per fi es posa tot en marxa i abans d'acabar el mes ja comprarem els bitllets per anar 15 dies al Japó, de la mà del guia-traductor Sion :P

Uff! que llarga que es farà l'espera...
Cursiositat sobre la seva bandera...

"La bandera del Japó, coneguda com a Nisshōki (日章旗) o Hinomaru (日の丸 "disc solar") en japonès, és una bandera de base blanca (representant l'aixecament del Sol) en el centre. És doncs, un pictograma del nom del país, ja que 日本 (nihon) vol dir literalment origen del Sol, o sigui país del Sol naixent, el país més oriental."

La città eterna di Roma

2007-10-10T12:38:00.000+02:00

Escapada de 5 dies a la ciutat eterna de Roma!

Quilòmetres i quilòmetres de caminar per la ciutat, milers de visites a fer i poc temps per atrapar-ho tot, però:
- s'ha pogut veure el més "important" de la ciutat: Colisseu, el Vaticà (Sant Pere, la Basílica, els museus, la capella Sixtina, ...), fòrums romans, etc
- s'ha menjat molt i molt bé! (em quedo amb la pizza i els nyoquis del restaurant prop de la plaça Navonna)
- s'han degustat els fantàstics "expressos" que ofereix la ciutat, principalment al Trastevere durant 3 hores al mateix cafè!!!!
- i sobretot s'ha disfrutat molt del viatge!!

I a més, com que vaig tirar la moneda correctament a la Fontana di Trevi, tornaré a la ciutat de Roma! (s'ha de tirar d'esquena a la fontana, amb la mà dreta per sobre l'espatlla esquerra ;P )

The Police

2007-10-10T12:15:00.000+02:00

Des del moment en vaig començar a escoltar música, sempre vaig decantar-me més per la música en anglès que cap altra, i puc dir que 4 grups eren les meves referències: U2, Queen, The Police i Dire Straits (després podria començar a afegir-hi els Iron Maiden, REM, Metallica i companyia).

Fins a aquest concert, havia pogut veure en directe a 2 dels meus ídols: U2 (increïble la sensació del primer concert seu que vaig veure) i QUEEN (encara que sense el referent del Freedy Mercury). I ara per fi, he pogut veure els THE POLICE reunits de nou!!

En una altra ocasió vaig poder gaudir del concert de Sting en solitari, però no és el mateix que veure'l junt al Andy Summers i al Stewart Copelaland.

Concert de gairebé dues hores, on van repassar la majoria dels grans himnes que tenen, i tot i que el so no era el millor (suposo que passa sempre en grans estadis a l'aire lliure), però veure'ls en directe recompensa qualsevol altra cosa.

El set list va ser:

1. Message In A Bottle
2. Synchronicity II
3. Walking On The Moon
4. Voices inside my head/When the world is runing dwon(you make the best of what still around).
5. Don´t stand so close to me
6. Driven To Tears
7. Hole in my life
8. Truth Hits Everybody
9. Every little things she does is magic
10. Wrapped around your finger
11. Do Do Do Da Da Da
12. Invisible sun
13. Walking in your footsteps
14. Can´t Stand Losing You/Regatta de blanc/Can’t stand losing you
15. Roxanne
———————————————
16. King of Pain
17. So Lonely
18. Every Breath You Take
19. Next To You

Ich bin ein Berliner

2007-09-17T11:53:00.000+02:00

"Ich bin ein Berliner", o traduït, "Jo sóc berlinès".

Frase que va deixar anar el J.F. Kennedy en un discurs que va fer al Rathaus Schöneberg durant una visita a Berlín en l'època de la guerra freda, i que per molts s'ha malinterpretat, dient que el que va pronuciar l'ex-president va ser "Jo sóc una berlina" (que és com un donut cremós típic de Berlín).

Aquesta és una de les anècdotes curioses que he vist durant les "mini-vacances" de gairebé 4 dies a la capital d'Alemanya, Berlín.

És una ciutat moderna, molt rica, que s'ha recuperat de forma increïble de totes les trompades que li ha donat la història: guerres, destrucció, bloquejos, la separació en 4 "parts" (americana, rusa, anglesa i francesa), i la separació encara més accentuada a partir de la construcció del mur, ...

Reconstruïts la majoria dels edificis històrics, té un patrimoni que es necessitarien setmanes per a poder contemplar, i al que nosaltres només varem poder fer una visita llampec.
Ha destacar:

- la visita a les restes del "Die Mauer", el mur de Berlín, del que només en queden uns pocs centenars de metres i en força mal estat
- el museu de Pérgam, on en destaca l'altar de Pèrgam, la porta del Mercat de Mileto, i la porta de Ishtar (Babilònia). Imprescindible fer-hi una visita si es va a Berlín.
- la visita al Reichtag, amb la pujada fins dalt de tot de la cúpula, des d'on es veu tota la ciutat.
- la porta de Brandenburg, més per la història que té que no per ser massa espectacular
- la visita al monument en record als jueus
- i simplement passejar pels principals carrers: Unter den Linden (carrer històric), Nikolaiviertel, com a zona de carrerons antics, i Kurfürstendamm (on teniem l'hotel) si es volen veure botigues (el passeig de Gràcia berlinès).

Com a curiositat, s'ha de menjar en una dels milers de parades de menjar a carrer (sobretot el Currywurt, salsitxa amb salsa de tomàquet amb curry), i si entreu a fer un cafè al millor hotel de Berlín (Alder), que val la pena pel fantàstic saló que té, amb compte pq. 5 cafetons... 54 €!!!

... 28 minuts ...

2007-09-10T09:25:00.000+02:00

Festa Major de Solsona, 9 de Setembre del 2007.
Geganta Vella

De retorn del Marroc i el Toubkal! (2)

2007-09-06T11:38:00.000+02:00

Dimecres, 29 d'Agost del 2007:
Intensiva visita a la ciutat de Marrakech, sota un sol de justícia, i una temperatura superior als 40º!!

És fantàstic perdres pels carrerons de la Medina (i realment et perds, pq. al cap de 10 minuts no tens nassos a trobar la sortida), xafardejant per tot arreu, esquivant a tothom qui vol que entris, que compris, que vagis o deixis d'anar, ... Carrerons estrets, gent i més gent, i el caos circulatori present a tota la ciutat però, en aquest cas, accentuat pels carrerons estrets que hi ha: a vegades semblava impossible que arribessin a passar la moto, la bici, el del carro, el turista despistat, les tres presones que venen coses, la gallina, el gos i la resta de persones, animals i coses que hi havia pel mig del carrer!!!

Durant tot el matí vam estar caminant pels carreros, entrant a comprar, visitant (amb una "mini estafa" de rigor a veure com tracten les pells), ... fins que la calor va poder amb nosaltres i vam fer una immersió directa a occident, entrant a un McDonald's amb un aire condicionat de nassos i on va caure un geladet de postres que va fer meravelles en nosaltres!

Després, descans a l'hotel, piscineta, uns tès a la menta, i al vespre, de nou a passejar a la plaça de Djeema el Fna, a sopar a les paradetes (cargols inclosos : P ), i compres i més compres (amb els regatejos de rigor).

Dijous, 30 d'Agost del 2007:
Després de fer les bosses, i arribar-nos fins a l'estació de tren, va tocar fer les 3 hores i "picu" de viatge fins a Casablanca. Vam marxar bastant d'hora de Marrakech pq així vam poder arribar a l'hotel de Casablanca, deixar-ho tot i anar amb "taxi-sucida" fins a visitar la mesquita de Casablanca, la tercera més gran del món, i de les poques (no sé si la única) que poden visitar els no musulmans.

És impressionant! 200 metres d'alt del minaret, i per dins, luxe i luxe i més gran que un camp de futbol: hi caben 25.000 persones a dins, i amb les explandes del costat, unes 87.000!!!

Va tocar montar un xic el numeret a fora, pq. les dues mosses del grup no podiem entrar sense tapar-se els genolls i les espatlles, i va tocar fer "cabanyeta" pq s'intercanviessin els pantalons amb l'Oriol i el Joan, i així ja els hi arribaven més avall i junt amb uns mocadors vam poder entrar!!

Tot sortint, fantàstic dinar de pasta, amanides, creps... migdiada a l'hotel i visita durant l'última hora de la tarda i el vespre a la medina de la ciutat, atapeïda igual que l'altra, però molt més tranquila ja que la gent no incordia tant!!
És curiós veure les parades de menjar al mig del carrer, netejant un peix en un lloc, remenant tomàquets en el següent i matant el pollastre que et vols endur a l'altre!

Divendres, 31 d'Agost del 2007:
L'últim dia no hi havia temps per res més que tornar a empaquetar les motxil·les, agafar l'últim taxi "kamikaze" fins a l'aeroport, i aguantar les cues i el petit retard per agafar l'avió.
Arribar a Barna, recollida de maletes, cotxe i a fer el tradicional beuret de retorn de ruta al passeig!

De retorn del Marroc i el Toubkal! (1)

2007-09-05T17:53:00.000+02:00

Ja tornem a ser aquí, amb un fantàstic balanç a la butxaca: un viatge molt interessant, un 4.000 més a sac (Djebel Toubkal, de 4.167 metres), visites espectaculars, molta calor i anècdotes mil!!

Diumenge, 26 d'Agost del 2007:
Vol de Barcelona a Casablanca, amb la companyia "de baix cost" d'Iberia Clickair, sense massa problemes, excepte els que nosaltres ens busquem: el Sergi amb el passaport caducat, i el Graell amb una bombona de gas a la motxil·la (jeje, el Llosada no li va fer massa gràcia quan els Civils el van cridar per obrir la motxil·la del Roger :P ).

Ràpidament a buscar el tren (que vam agafar pels pèls), i en 1era fins a Marrakech (unes 3 horetes veient terreny semidesèrtic), on teniem un fantàstic hotel a 2 minuts de l'estació de tren. Ens vam instal·lar a l'hotel, piscineta i cap a visitar la ciutat!

Impressionant la plaça Djeema el Fna, patrimoni de la UNESCO, i un dels llocs més increïbles que he visitat mai!! gent per tot arreu, un plaça que canvia al llarg del dia, tenint des de música tradicional i serps, a henna, malabaristes i un munt de llocs de menjar, ... uff! de tot una mica!! sobretot molta i molta gent, demanat-he coses, convidant-he a menjar, a comprar, ....

Aquell dia tocava anar a dormir d'hora, després de negociar un taxi amb un paio que havia conegut al tren.

Dilluns, 27 d'Agost del 2007:
A les 8 de matí carregavem tots els trastes dins una furgoneta que ens feia de taxi, i a tot drap i sense respectar cap mena de codi de circul·lació, en una hora i mitja ens plantavem al poble de Imlil, petit poble d'entrada a l'Altas, que actualment deu viure en gran part del turisme.

Allà, va tocar negociar mules que ens pujarien les motxil·les grans fins al refugi, i finalment decantar-nos per l'amic Hassan, que ens va encolomar dos dels seus fills (9 anys) com a muleros, i cap amunt!
El camí fins al refugi es va pujant força bé, passant per un petit poblet amb una roca blanca sagrada, i per unes valls força interessants (en una flotava a l'ambient l'olor a menta que planten en multitud de llocs). Les mules s'anaven quedant una mica endarrera, i nosaltres a bon ritme ens vam plantar als 3.207 m. del Refugi Nelter en poc menys de 5 hores.

El refugi, dels millors que he vist mai, sense res que envejar als dels Pirineus o fins i tot dels Alps! Gran, còmode, i a més no hi havia massa gent!
Un cop allà, la varem fer petar amb altres catalans i castellans que rondaven per la muntanya, i a sopar i dormir d'hora que l'endemà tocava diana força d'hora.

Dimarts, 28 d'Agost del 2007:
A les 5 del matí van començar a sonar els despertadors, i després d'un esmorzar d'embotit i pa sec, va començar l'ascenció, normalment molt fàcil si no s'intenta pujar directament per la tartera tal i com vam fer nosaltres :P

L'ascenció era força dura, ja que es guanyava desnivell ràpidament, i no tenia cap tipus de pèrdua. Passat el primer "fals" coll, que es veu des del refugi, el pendent disminuïa durant una estona, per tornar a guanyar mala llet fins al "veritable" coll, on estavem pels 4.000 metres, i on, ja es notaven els efectes de l'alçada: el Graell amb una "pàjara" considerable (es va recuperar molt bé), la Tània amb mala llet ;), i el Joanet reafirmant-se en que no tornaria a pujar muntanyes!!

Des del coll es girava cap a l'esquerra (nosaltres no vam arribar exactament al coll, sinó que directament ja anavem ascendint cap a l'esquerra), i passat per sota l'aresta (a mà esquerra), s'anaven guanyant els restants metres fins dalt del cim, coronat per una lletja estructura metàl·lica, però amb unes vistes ACOLLONANTS a tots els cims de l'Atlas i l'Anti-Atlas!

Fotos de rigor dalt del cim: tots, individual, amb estel·lada, només trucs, només caps, amb bata de carnaval, etc, etc... i després a desfer tot el camí, que es feia ràpidament (el que tenen les tarteres i camins similars), i a descansar una mica al refugi.

Allà, i després d'un retard de gairebé una hora esperant els "muleros", la dura i pesada baixada fins a Imlil. A mig camí, en una "cova+tenderete", es podien comprar records, o en el nostre cas, canviar velles samarretes, pantalons, i tot el que es portés per records, minerals, begudes, etc... el Sergi prou que ho va aprofitar per ampliar la seva col·lecció de minerals!
Al poble, ens vam dirigir a casa del Hassan, el "mulero", i varem dinar a casa seva un fantàstic cus-cus, que no vam tenir nassos a acabar-nos!

Fins aquí tot havia anat perfecte, i estavem fins i tot sorpresos, però el problema va venir quan no teniem taxi a lloc! després d'un parell d'hores d'espera, trucades a munt i avall, i ja de nit, finalment va arribar la super furgó, i d'una manera més suicida encara si es possible que a la pujada, va tornar cap a Marrakech, cap a descansar, a menjar un pizza i a dormir les nostres hores!!

Toubkal i Marroc !

2007-08-20T17:24:00.000+02:00

Propera sortida i viatge: al Marroc, al Djebel Toubkal de 4.167 metres!

Serà una escapada llampec amb els trucs de l'Agrupament Escolta, amb vol a Casablanca el diumenge i tren fins a Marrakech, un parell de dies dedicats a la muntanya, dia i mig a visitar Marrakech, mig dia al turisme per Casablanca i cap a casa altra vegada el divendres!

Però tot i la poca duració del viatge realment pinta interessant (si no fós per la calor que patirem...):

[...] per la part de muntanya:
- ascenció al Toubkal (4.167 m), punt més alt de l'Àfrica del Nord
- si tot va bé, un parell de quatremils més a la butxaca
- segona expedició a trepitjar terres africanes, després del bon regust que va deixar la del Kilimanjaro a Tanzània.

[...] i per la resta:
- visita a la ciutat de Marrakech, que tothom recomana tant!
- conéixer una mica Marroc
- i tornar a fer una ruta amb els del cau que sempre és collonut!

Ja hi ha ganes d'agafar l'avió!!!

FEEC - 100 Cims - XX - Puigpedrós (2.916 m)

2007-08-20T11:32:00.000+02:00

Nova sortideta de dissabte al matí fins a la Cerdanya, per a pujar fins al Puigpedrós (2.916 m), 3er cim més alt de les Cerdanyes.
26è cim dels 100, amb una mica més de 800 metres de desnivell, i una mica més d'entrenament a les cames de cara a la setmana vinent al Marroc.

A quarts de set del matí sortiem amb l'Oriol i la Tània (ja que la resta de gent es va anar "rajant"), cap a la Cerdanya, i després de que la Sra. Pujol montés el numeret amb els Mossos d'Esquadra a Organyà, i de la parada per "repostar" unes bones torrades amb formatge a Martinet, arribavem al refugi de Malniu (una mica més de dues hores des de Solsona).

Allà toca pagar un parell d'€ per "mantenir el camí i el refugi" (collons, no se pas on els deixen els calers pq. el caminet deixa força que desitjar), que per cert, els cobrava una noia amb la que vaig coincidir en un curs d'Orientació a Besalú.

Des del l'aparcament es surt en direcció O. seguint el GR, passant pel costat de l'Estany Sec i atravessant una zona d'acampada, seguint un camí molt fresat. Uns 10 minuts després de sortir, el camí ja s'enfila força, i es va girant cap al nord, per anar guanyant ràpidament desnivell (i nosaltres més ràpid, pq. l'Oriol va posar la 5ena fins que el formatge de l'esmorzar començava a sortir altra vegada per dalt :P )

Sense seguir un camí massa definit es van guanyant metres fins a un planell des d'on ja es veu el cim. Allà vam descansar una estona tot conversant amb el pastor que vigilava el ramat de cavalls i controlava les eugues que estaven a punt o acabaven de pollinar.
Des d'allà, anar seguint fites direcció est, amb una mica més de pendent fins dalt de les Molleres del Puigpedrós, on comença un "fals pla" que porta cap al cim sense pèrdua.

En aquest moment s'entén pq. el cim té el nom que té, ja que es una "muntanya" de pedres sobre aquest pla.

Molt bones vistes des de dalt, cap al sud amb el Cadí i Moixeró (núvols cap a la resta), fantàstic mirador de la Tossa Plana, del Roc Colom, i de la zona de Núria. Llàstima de les nuvolades que hi havia en certs punts.

La davallada molt ràpida, primer pel mateix pla però desviant-nos a l'est d'on haviem pujat, buscant el camí que porta cap a l'estany de Malniu a través d'una primera tartera, i després per una successió d'enormes blocs i matolls, fins al camí que va de l'estany al refugi, on arribem 3h i 40' després d'haver sortit. Allà, una remullada a les aigues gelades del rierol que baixa de l'estany, i tot tornant, un bon dinar en un restaurant a la sortida de Martinet.

Un dissabte ben aprofitat, i amb la mirada posada ja en el Marroc i especialment al Toubkal!!

FEEC - 100 Cims - XIX / Part de l'Olla de Núria

2007-08-07T18:51:00.000+02:00

D'això s'en diu un dissabte ben aprofitat!!

Per fi va caure el 25è cim dels 100; junt amb ell 10 cims més de l'Olla de Núria; tots per sobre dels 2.600 metres; i més de 9 hores d'activitat!! Una jornada força completa!

Podeu trobar la ressenya penjada a la web de la FEEC.

Balaitús (3.144 m)

2007-07-23T14:31:00.001+02:00

Un altre 3000 al sac! i segurament el més difícil que he fet fins ara!

dissabte, 21/07/2007:

A les 11 del matí ens vam trobar els 14 socis del Centre Excursionista que ens haviem engrescat a fer aquesta ascenció al 3000 més occidental de tots els del Pirineu, i dels considerats clàssics (Aneto, Perdido, ...), el més difícil, ja que per qualsevol de les seves rutes com a mínim s'han de superar passos de II grau.

Després de gairebé 300 km. i unes 4 hores de cotxe, ens plantavem a l'aparcament que hi ha a l'embassament de La Sarra, a uns pocs quilòmetres del poble aragonès de Sallent de Gállego.

Un cop allà, últims preparatius de motxil·les i amunt! El primer dia va tocar fer unes 2 hores i 40 minuts fins als llacs d'Arriel, per un camí sempre ben marcat. Allà vam buscar un bon lloc per a plantar les tendes, i entre bromes i un bon soparet vam anar a dormir força d'hora ja que tocava matinar.

diumenge, 22/07/2007:

A les 5:30 tocava el despertador, ja que el dia es preveia molt llarg (i a la muntanya sempre millor anar-hi d'hora!). I va ser més llarg del que es preveia!! Vam menjar alguna cosa al vivac on erem i cap allà a les 6 començavem la pujada cap al cim.

El temps no era massa bo: totalment tapat, força boira i bastant fred, però anava aguantant i no plovia. Inicialment el camí era força planer, fins al llac superior d'Arriel des d'on en marxava un costerut corriol que resseguia el torrent que baixava del Gorg Gelat. Un cop arribats a aquest llac, en un dia clar ja s'hauria d'haver vist la muntanya, però el mal temps que feia ens impedia veure-ho.

El camí seguia pujant amb molt de desnivell fins al Refugi Michaud (1.700 m. aprox), un vivac impressionant a l'abric d'unes roques enormes (amb dos habitacions incloses!!). Aquí tocava recuperar forces, per tot seguit, afrontar la pujada més dura i complicada cap al cim.

En aquest punt ja s'entrava a la Gran Diagonal, que consisteix en una successió de canals, amb diversos passos de II grau, amb força "pati" tota l'estona i perill constant de caiguda de pedres. El temps no millorava (hi havia qui dubtava una mica de si pujariem o no...), i fins i tot durant uns minuts plovia una mica...), però mica en mica anavem guanyant metres per dins les canals, buscant els passos més senzills.

Ja sortint de l'última canal, i segurament la més complicada tal i com veuriem al baixar, ja s'arriba al llom final, on per casualitat i gràcies a que la boira va obrir-se un moment, ja es veia la piràmide d'alumini que fa de vèrtex geodèsic!!

El temps i la vista realment no acompanyaven, i és una llàstima pq m'hagués agradat veure el Midi d'Ossau!!

Varem fer les fotos de rigor, menjar alguna cosa i cap avall, ja que a partir d'aquest punt ens quedaven 1700 metres de desnivell fins al cotxe que realment es van fer molt durs!!

La baixada va ser delicada, per la perillositat de desgrimpar les parets, per la caiguda de pedres, la mala visibilitat i el cansament que ja es començava a notar. I de regal, un parell d'hores passejant per sobre 3.000 metres ja que no trobavem la canal correcta per a fer el descens!!

Mica en mica però vam anar baixant, amb el genolls ja queixant-se de l'esforç, fins a les tendes, on vam desmontar el "campament" ràpidament i vam iniciar l'últim descens fins al cotxe. I aquest es va fer etern!!

l final però, tots contents per la fita assolida, tot i el cansament acumulat i que encara ens quedaven gairebé 4 hores fins a Solsona!!

FEEC - 100 Cims - XVIII

2007-07-05T08:48:00.000+02:00

Un més a la llista! Puig d'Olorda (436 m), a cavall entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

Ascenció ràpida (uns 15 min) des del l'esglesia de Santa Creu d'Olorda, per un camí que voreja el cim, passant just per sobre la fàbrica de ciment Porland (només cal no perdre de vista la torre de vigilància contra incendis).

Dalt del cim trobem la torre, i una gran creu. Molt bones vistes des de dalt: tot Barcelona, l'àrea metropolitana, Collserola, Llobregat, etc
Impressionat la tormenta que s'acostava des del mar: paret de núvols impenetrable, negra i que s'apropava a molt depressa!!

I descens rapidíssim per un corriol (just marxant del cim, trobem una fita a la dreta que indica on comença) que en 5 minuts en porta al cotxe.

24è cim de 100; fantàstiques vistes des de dalt i altra vegada sorprès per Collserola! Recomanable per fer-hi una escapada!

Solsona >> Coll de Port

2007-07-02T15:15:00.001+02:00

En aquesta vida de tant en tant s’han de fer algunes activitats un xic més “bèsties” per a provar-te i superar-te físicament, i el diumenge va ser una d’aquestes.

Arran de les converses al fòrum de la web del Centre Excusionista del Solsonès, on els germans Albets proposaven realitzar la travessa de tota la comarca, nosaltres ens vam engrescar a realitzar el tram de Solsona fins a Coll de Port.

Així, a les 5 del matí, quan encara la gent sortida del Sputnik i de la Xelsa, nosaltres començavem caminar: ens esperaven entre 8 i 10 hores d’activitat, uns 36 quilòmetres, i força desnivell fins al dinar al nord de la comarca.
Mentrestant, dos dels germans Albets i dos companys més, ja feia dues hores que havien començat la travessa a Pinós!

Les primeres hores van anar passant molt ràpid, i ascendiem a una molt bona velocitat, i no va ser fins a Font Funerals, on per fi ens van atrapar els dos primers dels que havien començat a Pinós!

Vam anar seguint, fent la cansada però interessant baixada fins a Sant Llorenç, on vam arribar passades les 5 hores de caminada (i ens quedava un terç de la jornada). Després d’un avituallament a la font de la Puda, ja vam encarar l’últim tram de la ruta, i el més dur de tots: la pujada fins a Coll de Port.

Degut als quilòmetres acumulats ja a les cames, el ritme es va reduïr, però finalment, al cap de 8 hores i 56 minuts de sortir de Solsona, arribavem a la frontera amb l’Alt Urgell!!

L’experiència va valdre molt la pena, i el posterior dinar al restaurant de Coll de Port, increïble!!

FEEC - 100 Cims - XVII

2007-07-02T15:14:00.001+02:00

Ja feia massa temps que havia començat això dels 100 cims, i incomprensiblement encara no hi havia afegit el Pedró de les 4 Batlles (2.383 m), punt més alt de la nostra comarca. I aquest dissabte passat va quedar solucionat!

Vam pujar força d’hora a matí, amb la Montse, des de pàrquing de l’Estivella, pujat fins al portell de l’Ós, i llavors girant cap al Nord, passant pel cim del Vulturó (2.348 m) i per l’última rampa fins al Pedró. I encara ens vam animar a arribar-nos a la Tossa Pelada (2.373 m).

En total, unes tres hores d’activitat, 23è cim a la butxaca, i per primera vegada per la Montse, ascenció al sostre de la comarca.

Són els reis del Rock & Roll!

2007-06-22T10:41:00.000+02:00

Uff! ahir vaig entendre pq els Rolling Stones són els grans entre els grans! un Mick Jagger entregadíssim, animant al públic sens parar, movent-se amunt i avall, fent un munt de quilòmetres, parlant (o intentant-ho) en català, i mostrant que encara manté una fantàstica veu!

Arribant a l'estadi (i després de recollir les entrades pendents), el primer que sorprenia un cop dins del recinte era el immens escenari que tenien muntant! He vist diverses vegades als U2, amb escenaris collonuts, però aquest superava de llarg qualsevol altre.
Vam estar de força sort, i ens vam col·locar a la punt del passadís que sortida de l'escenari (que després va resultar ser un lloc fantàstic). Tocaven uns teloners que encara no sé qui eren, i cap allà a les 22:00, deprés de veure que el Loquillo (anunciat teloner) no tocaria, es van apagar els llums i encendre les pantalles... i va començar l'espectacle!

Una mica més de dues hores de concert, començant amb un Start Me Up! pletòric! Anaven passant les cançons, amb el Jagger movent-se amb la "cua de sargantana", el públic molt entregat, amb un Keith Richards que és veia molt i molt gran, un xic demacrat, però disfrutant del concert i oferint uns bons riffts de guitarra, amb el Ron Wood fent conya amb l'altre guitarrista somrient tota l'estona, i el bateria, el Charlie Watts, en la seva línia: tranquil, amb els ritmes molt ben marcats, i francament, amb una de les millors sonoritzacions de bateria que he sentit en un gran concert a l'aire lliure, especialment la caixa!!

De la resta de músics que portaven, em quedo amb la cantant Lisa Fisher, que va col·laborar amb la versió-homenatge a James Brown (I'll go crazy) i que va oferir-nos una veu INCREÏBLE!!! De la resta de músics, Bobby Keys (saxo) i Darryl Jones (baix), habituals ja amb els Rolling's i gairebé considerats com un més.

El moment clau de la nit va ser quan la part central de l'escenari es va elevar una mica, i va anar avançant fins a la punta del passadís! és a dir, que ens vam trobar a segona fila, a uns 5 metres del grup!! el so des d'allà era força dolent, però tenir al grup tant a prop, veien com es mouen i poden tirar i gravar fotos i videos fantàstics no té preu!!!

I ja com a èxtasis total, un final amb un Satisfaction corejat per tot el públic!

No hi pot haver altre resum que un èxit de concert! M'arrepenteixo de no haver anat a veure'ls les altres vegades que n'he tingut l'oportunitat a Barcelona!! Però com a mínim, em quedarà que he vist a Ses Majestats Satàniques desplegant tota la seva força en un gran concert!

I ara toca esperar al setembre per a veure els següents grans: The Police!

Ses Majestats Satàniques en concert!

2007-06-21T10:08:00.000+02:00

Gran dia avui! per fi podré veure en concert a uns dels grans entre els més grans! Als Rolling Stones en concert!!

Després de l'accidentada gira de l'any passat, i després d'haver d'anul·lar diferents concerts tant a Catalunya com al país veí (es diu que el Keith Richards va caure d'un cocoter... curiosa justificació :P), per fi podré gaudir d'un concert dels Reis del Rock&Roll.

He vist forces concerts dels grans grups dels últims 30 anys, i una de les meves grans assignatures pendents era veure precisament a uns dels més veterans de tots. Em sembla que no em defraudaran: a l'Estadi Olímpic, davant de 40.000 persones, un escenari increïble (crec que l'amplada era igual a les ales d'un Jumbo!), i evidentment la força del Mike Jagger dalt de l'escenari. Ja m'agradaria a la seva edat aguantar el que aguanta ell! (no preguntaré com s'ho fa...).

22:00, Estadi Olímpic; Rock & Roll en el seu estat més pur! Una bona manera de celebrar els 27 anys!

FEEC - 100 Cims - XVI

2007-06-18T08:43:00.000+02:00

Tossa Plana de Lles (o Pic de la Portella) (2.916 m)! 22è dels 100, i de moment el més alt de la llista de 100 cims de la FEEC!

Interessant sortida durant el dissabte al punt més alt de la Cerdanya, fronterer amb Andorra.
Cim sense cap dificultat especial, simplement anar pujant per llargues pales del suau vessant sud, fins a coronar el cim!

Força fresqueta a dalt del cim (encara amb algunes restes, ja petites, de neu), i amb unes vistes impressionants, tot el el dia tapadot que feia. Des d'allà, petita cresta fins al Pic de Setut (2.869 m), i davallada des del coll de Setut, passant per dos estanys, escoltant de tant en tant els xiscles de les marmotes.

En total, entre 3 i 4 hores d'activitat, dinar amb vistes al Cadí, i un parell de bons cafès a Bellver de Cerdanya escoltant les històries del Ventura (quin element!!).

En breu, penjarem la ressenya, i la setmana vinent... doncs més muntanya!