Propera sortida i viatge: al Marroc, al Djebel Toubkal de 4.167 metres!
Serà una escapada llampec amb els trucs de l'Agrupament Escolta, amb vol a Casablanca el diumenge i tren fins a Marrakech, un parell de dies dedicats a la muntanya, dia i mig a visitar Marrakech, mig dia al turisme per Casablanca i cap a casa altra vegada el divendres!
Però tot i la poca duració del viatge realment pinta interessant (si no fós per la calor que patirem...):
[...] per la part de muntanya:
- ascenció al Toubkal (4.167 m), punt més alt de l'Àfrica del Nord
- si tot va bé, un parell de quatremils més a la butxaca
- segona expedició a trepitjar terres africanes, després del bon regust que va deixar la del Kilimanjaro a Tanzània.
[...] i per la resta:
- visita a la ciutat de Marrakech, que tothom recomana tant!
- conéixer una mica Marroc
- i tornar a fer una ruta amb els del cau que sempre és collonut!
Ja hi ha ganes d'agafar l'avió!!!
dilluns, d’agost 20, 2007
FEEC - 100 Cims - XX - Puigpedrós (2.916 m)
Nova sortideta de dissabte al matí fins a la Cerdanya, per a pujar fins al Puigpedrós (2.916 m), 3er cim més alt de les Cerdanyes.
26è cim dels 100, amb una mica més de 800 metres de desnivell, i una mica més d'entrenament a les cames de cara a la setmana vinent al Marroc.
A quarts de set del matí sortiem amb l'Oriol i la Tània (ja que la resta de gent es va anar "rajant"), cap a la Cerdanya, i després de que la Sra. Pujol montés el numeret amb els Mossos d'Esquadra a Organyà, i de la parada per "repostar" unes bones torrades amb formatge a Martinet, arribavem al refugi de Malniu (una mica més de dues hores des de Solsona).
Allà toca pagar un parell d'€ per "mantenir el camí i el refugi" (collons, no se pas on els deixen els calers pq. el caminet deixa força que desitjar), que per cert, els cobrava una noia amb la que vaig coincidir en un curs d'Orientació a Besalú.
Des del l'aparcament es surt en direcció O. seguint el GR, passant pel costat de l'Estany Sec i atravessant una zona d'acampada, seguint un camí molt fresat. Uns 10 minuts després de sortir, el camí ja s'enfila força, i es va girant cap al nord, per anar guanyant ràpidament desnivell (i nosaltres més ràpid, pq. l'Oriol va posar la 5ena fins que el formatge de l'esmorzar començava a sortir altra vegada per dalt :P )
Sense seguir un camí massa definit es van guanyant metres fins a un planell des d'on ja es veu el cim. Allà vam descansar una estona tot conversant amb el pastor que vigilava el ramat de cavalls i controlava les eugues que estaven a punt o acabaven de pollinar.
Des d'allà, anar seguint fites direcció est, amb una mica més de pendent fins dalt de les Molleres del Puigpedrós, on comença un "fals pla" que porta cap al cim sense pèrdua.
En aquest moment s'entén pq. el cim té el nom que té, ja que es una "muntanya" de pedres sobre aquest pla.
Molt bones vistes des de dalt, cap al sud amb el Cadí i Moixeró (núvols cap a la resta), fantàstic mirador de la Tossa Plana, del Roc Colom, i de la zona de Núria. Llàstima de les nuvolades que hi havia en certs punts.
La davallada molt ràpida, primer pel mateix pla però desviant-nos a l'est d'on haviem pujat, buscant el camí que porta cap a l'estany de Malniu a través d'una primera tartera, i després per una successió d'enormes blocs i matolls, fins al camí que va de l'estany al refugi, on arribem 3h i 40' després d'haver sortit. Allà, una remullada a les aigues gelades del rierol que baixa de l'estany, i tot tornant, un bon dinar en un restaurant a la sortida de Martinet.
Un dissabte ben aprofitat, i amb la mirada posada ja en el Marroc i especialment al Toubkal!!
26è cim dels 100, amb una mica més de 800 metres de desnivell, i una mica més d'entrenament a les cames de cara a la setmana vinent al Marroc.
A quarts de set del matí sortiem amb l'Oriol i la Tània (ja que la resta de gent es va anar "rajant"), cap a la Cerdanya, i després de que la Sra. Pujol montés el numeret amb els Mossos d'Esquadra a Organyà, i de la parada per "repostar" unes bones torrades amb formatge a Martinet, arribavem al refugi de Malniu (una mica més de dues hores des de Solsona).
Allà toca pagar un parell d'€ per "mantenir el camí i el refugi" (collons, no se pas on els deixen els calers pq. el caminet deixa força que desitjar), que per cert, els cobrava una noia amb la que vaig coincidir en un curs d'Orientació a Besalú.
Des del l'aparcament es surt en direcció O. seguint el GR, passant pel costat de l'Estany Sec i atravessant una zona d'acampada, seguint un camí molt fresat. Uns 10 minuts després de sortir, el camí ja s'enfila força, i es va girant cap al nord, per anar guanyant ràpidament desnivell (i nosaltres més ràpid, pq. l'Oriol va posar la 5ena fins que el formatge de l'esmorzar començava a sortir altra vegada per dalt :P )
Sense seguir un camí massa definit es van guanyant metres fins a un planell des d'on ja es veu el cim. Allà vam descansar una estona tot conversant amb el pastor que vigilava el ramat de cavalls i controlava les eugues que estaven a punt o acabaven de pollinar.
Des d'allà, anar seguint fites direcció est, amb una mica més de pendent fins dalt de les Molleres del Puigpedrós, on comença un "fals pla" que porta cap al cim sense pèrdua.
En aquest moment s'entén pq. el cim té el nom que té, ja que es una "muntanya" de pedres sobre aquest pla.
Molt bones vistes des de dalt, cap al sud amb el Cadí i Moixeró (núvols cap a la resta), fantàstic mirador de la Tossa Plana, del Roc Colom, i de la zona de Núria. Llàstima de les nuvolades que hi havia en certs punts.
La davallada molt ràpida, primer pel mateix pla però desviant-nos a l'est d'on haviem pujat, buscant el camí que porta cap a l'estany de Malniu a través d'una primera tartera, i després per una successió d'enormes blocs i matolls, fins al camí que va de l'estany al refugi, on arribem 3h i 40' després d'haver sortit. Allà, una remullada a les aigues gelades del rierol que baixa de l'estany, i tot tornant, un bon dinar en un restaurant a la sortida de Martinet.
Un dissabte ben aprofitat, i amb la mirada posada ja en el Marroc i especialment al Toubkal!!
dimarts, d’agost 07, 2007
FEEC - 100 Cims - XIX / Part de l'Olla de Núria
D'això s'en diu un dissabte ben aprofitat!!
Per fi va caure el 25è cim dels 100; junt amb ell 10 cims més de l'Olla de Núria; tots per sobre dels 2.600 metres; i més de 9 hores d'activitat!! Una jornada força completa!
Podeu trobar la ressenya penjada a la web de la FEEC.
Per fi va caure el 25è cim dels 100; junt amb ell 10 cims més de l'Olla de Núria; tots per sobre dels 2.600 metres; i més de 9 hores d'activitat!! Una jornada força completa!
Podeu trobar la ressenya penjada a la web de la FEEC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
