dimarts, de desembre 11, 2007

U2 3D

Nova web del Carnaval!!

Per fi ja tenim la nova web del Carnaval!!

http://www.carnavalsolsona.com

Després de dies de feina, i el problema de no tenir temps per a res... ja versió inicial ja la tenim en marxa.

L'hem fet usant Joomla, un sistema de gestió de continguts lliure escrit en PHP sota llicència GPL. Ja hi tenim diversos mòduls funcionant, però encara tenim feina a pulir-ho tot plegat, a introduïr continguts, traducció dels mateixos mòduls (podeu col·laborar a Joomlacat.org), etc.

Espero tots els comentaris, crítiques, etc etc etc que creieu oportuns!

França: Provença i Camarga

Escapada al sud-est de França... una zona molt més que recomanable, sobretot en temporada baixa com hi varem anar nosaltres... quina tranquilitat :-)

Nimes...

Avinyó...

La França més "natural"...

Poblets petits... i intents de fotografia :-)

Romania: Bucarest i escapada a les provincies

(quin parell!!)

(suposo que no cal ni fer comentaris... simplement, és el Nap)

(durant la visita al castell)

(la Micaela, la nostra fantàstica guia! amb els "altres dos" :-P )

divendres, de novembre 30, 2007

Bruce Springsteen - Magic Tour

Aquesta vegada a costat molt i molt, però per fi ja tinc les entrades per tornar a veure el "The Boss" a Barcelona (19/07/20007)!! Hores de trucar i trucar, i anar intentant-ho per internet... al final varen donar els seus fruits!

Serà la 4arta vegada que podré veure aquest fenòmen dels escenaris (el "gran" grup/artista que hauré vist més vegades!!), aquesta vegada presentant el disc "Magic", del que recomano la canya i bon "feeling" que té la primera cançó "Radio Nowhere".

Tal i com els rumors ja apuntaven al final farà un segon concert el dia 20... serà qüestió de fer números i veure si es possible anar-hi també!

La primera vegada que el vaig veure, l'endemà feia un segon concert al Palau, i em va fer "mandra" (i la pasta és la pasta), i després llegint les crítiques, el concert va resultar totalment diferent, i va fer una versió acústica del "Born in the USA" impressionant!!
Per tant, veure'l dos dies seguit ha de tenir la seva gràcia!!

Com a curiositat, cal dir que la gira està titulada "Magic Tour", igual que l'última gira que van fer els The Queen amb tota la plantilla al complet, gira d'on va sortir el "màgic" concert de Wembley!

dimarts, de novembre 20, 2007

dimarts, de novembre 06, 2007

1er concurs de fotografia "Fotocims"

Doncs això, que al final m'he decidit i he enviat 3 fotos per a participar al 1er concurs de fotografia FOTOCIMS, concurs per a promoure el coneixement dels cims que formen part de la llista oficial dels 100 cims!

A veure si hi ha èxit!

[...] Vista des del Cògul (1.526 metres)[...]

[...] Puigpedrós (2.915 metres) [...]

[...] Montmalús (2.781 metres) [...]

dissabte, de novembre 03, 2007

FEEC - 100 Cims - XXII - Puigllançada (2.409 m)

Escapada ràpida aquest dissabte al matí per ascendir el cim del Puigllançada, de 2.409 metres, a la comarca del Berguedà.

Per arribar-hi, la ruta que hem seguit, és pujar amb cotxe fins al Coll de Pal, i des del costat mateix del cotxe ja comença la pujada en direcció E, que en poc més de 30 minuts ens pot portar al cim si encarem directament la pujada.
L'altra opció és seguir durant una estona el caminet que va fent la volta cap al SE, per acabar pujant directament l'últim tram.

Des del cim, immillorables vistes cap a la Cerdanya, el Pirineu més oriental, Pedraforca i cap al sud.
I a més, el dia que feia avui era increïble! Ni un núvol!

1 cim més al sac, i ja només en falten 71!

divendres, d’octubre 26, 2007

5ena Caminada d'Orientació



Com cada any, a participar a la caminada d'orientació del Centre Excursionista del Solsonès, que aquest any ja va per la 5ena edició!

Dissabte 27 (prova nocturna, a partir de les 21:00h.)
Diumenge 28 (sortida en funció del resultat del dissabte)

[si, si molta intenció d'anar-hi i al final... a casa malalt tot el cap se setmana... :-( ]

dilluns, d’octubre 22, 2007

FEEC - 100 Cims - XXI - Montcau (1.057 m) i St. Llorenç del Munt (1.103 m)

Un parell de cims més al sarró, aprofitant la sortida del Centre Excursionista del Solsonès al parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Vàrem sortir a mig matí de Solsona, fins al Coll d'Estenalles, punt de sortida de l'excursió. Des d'allà, per una pujada directa i constant, ens arribavem en 30 minutets al cim del Montcau (1.057 metres), fantàstica mola de pedra amb vistes boníssimes que nosaltres no vam disfrutar a causa de la boirina que hi havia. Just després de les fotos, baixada ràpida fins al Coll d'Eres i un dinar ràpid enmig del bosc, a la confluència amb el GR-5.

Com a postres ens vam desviar una mica, arribant-nos a les coves Simanyes, avencs de més de 300 metres de longitud, als que nosaltres només vam treure-hi el cap. Des d'allà, tornada al coll i a seguir caminant direcció a la Mola.

Uns 40' després, ens tornavem a desviar per fer la volta cap als Òbits, coves habitades des de temps remots, amb unes vistes impactants de la vall cap al Vallès. Des d'allà també ja es veia ben aprop el punt on sopariem, la Mola. 10 minuts després, última parada interessant, a la cova del Drac on la llegenda situa el famós drac que va matar St. Jordi. I d'allà ràpida i pendent pujada fins al santuari de la Mola de Sant Llorenç del Munt (1.103 metres).

Al Santuari fóu on sopàrem, disfrutant de molt bones vistes cap al Vallès (de Rubí a Granollers pràcticament), i vam acabar el dia, caminant una horeta a la llum dels frontals per baixar a buscar l'autocar que ens portaria altra vegada a Solsona.

Resumint... un dissabte diferent, una zona nova descoberta (el parc és enorme!), i ja només falten 72 cims!!!

dijous, d’octubre 18, 2007

La terra del sol naixent...

Això ja està en marxa! Japó ens espera l'Agost de l'any vinent!
Després de molt de temps (anys) de comentar-ho, per fi es posa tot en marxa i abans d'acabar el mes ja comprarem els bitllets per anar 15 dies al Japó, de la mà del guia-traductor Sion :P

Uff! que llarga que es farà l'espera...
Cursiositat sobre la seva bandera...

"La bandera del Japó, coneguda com a Nisshōki (日章旗) o Hinomaru (日の丸 "disc solar") en japonès, és una bandera de base blanca (representant l'aixecament del Sol) en el centre. És doncs, un pictograma del nom del país, ja que 日本 (nihon) vol dir literalment origen del Sol, o sigui país del Sol naixent, el país més oriental."

dimecres, d’octubre 10, 2007

La città eterna di Roma

Escapada de 5 dies a la ciutat eterna de Roma!

Quilòmetres i quilòmetres de caminar per la ciutat, milers de visites a fer i poc temps per atrapar-ho tot, però:
- s'ha pogut veure el més "important" de la ciutat: Colisseu, el Vaticà (Sant Pere, la Basílica, els museus, la capella Sixtina, ...), fòrums romans, etc
- s'ha menjat molt i molt bé! (em quedo amb la pizza i els nyoquis del restaurant prop de la plaça Navonna)
- s'han degustat els fantàstics "expressos" que ofereix la ciutat, principalment al Trastevere durant 3 hores al mateix cafè!!!!
- i sobretot s'ha disfrutat molt del viatge!!

I a més, com que vaig tirar la moneda correctament a la Fontana di Trevi, tornaré a la ciutat de Roma! (s'ha de tirar d'esquena a la fontana, amb la mà dreta per sobre l'espatlla esquerra ;P )


The Police

Des del moment en vaig començar a escoltar música, sempre vaig decantar-me més per la música en anglès que cap altra, i puc dir que 4 grups eren les meves referències: U2, Queen, The Police i Dire Straits (després podria començar a afegir-hi els Iron Maiden, REM, Metallica i companyia).

Fins a aquest concert, havia pogut veure en directe a 2 dels meus ídols: U2 (increïble la sensació del primer concert seu que vaig veure) i QUEEN (encara que sense el referent del Freedy Mercury). I ara per fi, he pogut veure els THE POLICE reunits de nou!!

En una altra ocasió vaig poder gaudir del concert de Sting en solitari, però no és el mateix que veure'l junt al Andy Summers i al Stewart Copelaland.

Concert de gairebé dues hores, on van repassar la majoria dels grans himnes que tenen, i tot i que el so no era el millor (suposo que passa sempre en grans estadis a l'aire lliure), però veure'ls en directe recompensa qualsevol altra cosa.

El set list va ser:

1. Message In A Bottle
2. Synchronicity II
3. Walking On The Moon
4. Voices inside my head/When the world is runing dwon(you make the best of what still around).
5. Don´t stand so close to me
6. Driven To Tears
7. Hole in my life
8. Truth Hits Everybody
9. Every little things she does is magic
10. Wrapped around your finger
11. Do Do Do Da Da Da
12. Invisible sun
13. Walking in your footsteps
14. Can´t Stand Losing You/Regatta de blanc/Can’t stand losing you
15. Roxanne
————

16. King of Pain
17. So Lonely
18. Every Breath You Take
19. Next To You

dilluns, de setembre 17, 2007

Ich bin ein Berliner

"Ich bin ein Berliner", o traduït, "Jo sóc berlinès".

Frase que va deixar anar el J.F. Kennedy en un discurs que va fer al Rathaus Schöneberg durant una visita a Berlín en l'època de la guerra freda, i que per molts s'ha malinterpretat, dient que el que va pronuciar l'ex-president va ser "Jo sóc una berlina" (que és com un donut cremós típic de Berlín).

Aquesta és una de les anècdotes curioses que he vist durant les "mini-vacances" de gairebé 4 dies a la capital d'Alemanya, Berlín.

És una ciutat moderna, molt rica, que s'ha recuperat de forma increïble de totes les trompades que li ha donat la història: guerres, destrucció, bloquejos, la separació en 4 "parts" (americana, rusa, anglesa i francesa), i la separació encara més accentuada a partir de la construcció del mur, ...

Reconstruïts la majoria dels edificis històrics, té un patrimoni que es necessitarien setmanes per a poder contemplar, i al que nosaltres només varem poder fer una visita llampec.
Ha destacar:


- la visita a les restes del "Die Mauer", el mur de Berlín, del que només en queden uns pocs centenars de metres i en força mal estat

- el museu de Pérgam, on en destaca l'altar de Pèrgam, la porta del Mercat de Mileto, i la porta de Ishtar (Babilònia). Imprescindible fer-hi una visita si es va a Berlín.
- la visita al Reichtag, amb la pujada fins dalt de tot de la cúpula, des d'on es veu tota la ciutat.
- la porta de Brandenburg, més per la història que té que no per ser massa espectacular
- la visita al monument en record als jueus
- i simplement passejar pels principals carrers: Unter den Linden (carrer històric), Nikolaiviertel, com a zona de carrerons antics, i Kurfürstendamm (on teniem l'hotel) si es volen veure botigues (el passeig de Gràcia berlinès).

Com a curiositat, s'ha de menjar en una dels milers de parades de menjar a carrer (sobretot el Currywurt, salsitxa amb salsa de tomàquet amb curry), i si entreu a fer un cafè al millor hotel de Berlín (Alder), que val la pena pel fantàstic saló que té, amb compte pq. 5 cafetons... 54 €!!!

dilluns, de setembre 10, 2007

... 28 minuts ...

Festa Major de Solsona, 9 de Setembre del 2007.
Geganta Vella


dijous, de setembre 06, 2007

De retorn del Marroc i el Toubkal! (2)

Dimecres, 29 d'Agost del 2007:
Intensiva visita a la ciutat de Marrakech, sota un sol de justícia, i una temperatura superior als 40º!!

És fantàstic perdres pels carrerons de la Medina (i realment et perds, pq. al cap de 10 minuts no tens nassos a trobar la sortida), xafardejant per tot arreu, esquivant a tothom qui vol que entris, que compris, que vagis o deixis d'anar, ... Carrerons estrets, gent i més gent, i el caos circulatori present a tota la ciutat però, en aquest cas, accentuat pels carrerons estrets que hi ha: a vegades semblava impossible que arribessin a passar la moto, la bici, el del carro, el turista despistat, les tres presones que venen coses, la gallina, el gos i la resta de persones, animals i coses que hi havia pel mig del carrer!!!

Durant tot el matí vam estar caminant pels carreros, entrant a comprar, visitant (amb una "mini estafa" de rigor a veure com tracten les pells), ... fins que la calor va poder amb nosaltres i vam fer una immersió directa a occident, entrant a un McDonald's amb un aire condicionat de nassos i on va caure un geladet de postres que va fer meravelles en nosaltres!

Després, descans a l'hotel, piscineta, uns tès a la menta, i al vespre, de nou a passejar a la plaça de Djeema el Fna, a sopar a les paradetes (cargols inclosos : P ), i compres i més compres (amb els regatejos de rigor).

Dijous, 30 d'Agost del 2007:
Després de fer les bosses, i arribar-nos fins a l'estació de tren, va tocar fer les 3 hores i "picu" de viatge fins a Casablanca. Vam marxar bastant d'hora de Marrakech pq així vam poder arribar a l'hotel de Casablanca, deixar-ho tot i anar amb "taxi-sucida" fins a visitar la mesquita de Casablanca, la tercera més gran del món, i de les poques (no sé si la única) que poden visitar els no musulmans.

És impressionant! 200 metres d'alt del minaret, i per dins, luxe i luxe i més gran que un camp de futbol: hi caben 25.000 persones a dins, i amb les explandes del costat, unes 87.000!!!

Va tocar montar un xic el numeret a fora, pq. les dues mosses del grup no podiem entrar sense tapar-se els genolls i les espatlles, i va tocar fer "cabanyeta" pq s'intercanviessin els pantalons amb l'Oriol i el Joan, i així ja els hi arribaven més avall i junt amb uns mocadors vam poder entrar!!

Tot sortint, fantàstic dinar de pasta, amanides, creps... migdiada a l'hotel i visita durant l'última hora de la tarda i el vespre a la medina de la ciutat, atapeïda igual que l'altra, però molt més tranquila ja que la gent no incordia tant!!
És curiós veure les parades de menjar al mig del carrer, netejant un peix en un lloc, remenant tomàquets en el següent i matant el pollastre que et vols endur a l'altre!

Divendres, 31 d'Agost del 2007:
L'últim dia no hi havia temps per res més que tornar a empaquetar les motxil·les, agafar l'últim taxi "kamikaze" fins a l'aeroport, i aguantar les cues i el petit retard per agafar l'avió.
Arribar a Barna, recollida de maletes, cotxe i a fer el tradicional beuret de retorn de ruta al passeig!

dimecres, de setembre 05, 2007

De retorn del Marroc i el Toubkal! (1)

Ja tornem a ser aquí, amb un fantàstic balanç a la butxaca: un viatge molt interessant, un 4.000 més a sac (Djebel Toubkal, de 4.167 metres), visites espectaculars, molta calor i anècdotes mil!!

Diumenge, 26 d'Agost del 2007:
Vol de Barcelona a Casablanca, amb la companyia "de baix cost" d'Iberia Clickair, sense massa problemes, excepte els que nosaltres ens busquem: el Sergi amb el passaport caducat, i el Graell amb una bombona de gas a la motxil·la (jeje, el Llosada no li va fer massa gràcia quan els Civils el van cridar per obrir la motxil·la del Roger :P ).

Ràpidament a buscar el tren (que vam agafar pels pèls), i en 1era fins a
Marrakech (unes 3 horetes veient terreny semidesèrtic), on teniem un fantàstic hotel a 2 minuts de l'estació de tren. Ens vam instal·lar a l'hotel, piscineta i cap a visitar la ciutat!

Impressionant la plaça
Djeema el Fna, patrimoni de la UNESCO, i un dels llocs més increïbles que he visitat mai!! gent per tot arreu, un plaça que canvia al llarg del dia, tenint des de música tradicional i serps, a henna, malabaristes i un munt de llocs de menjar, ... uff! de tot una mica!! sobretot molta i molta gent, demanat-he coses, convidant-he a menjar, a comprar, ....

Aquell dia tocava anar a dormir d'hora, després de negociar un taxi amb un paio que havia conegut al tren.

Dilluns, 27 d'Agost del 2007:
A les 8 de matí carregavem tots els trastes dins una furgoneta que ens feia de taxi, i a tot drap i sense respectar cap mena de codi de circul·lació, en una hora i mitja ens plantavem al poble de Imlil, petit poble d'entrada a l'Altas, que actualment deu viure en gran part del turisme.

Allà, va tocar negociar mules que ens pujarien les motxil·les grans fins al refugi, i finalment decantar-nos per l'amic Hassan, que ens va encolomar dos dels seus fills (9 anys) com a muleros, i cap amunt!
El camí fins al refugi es va pujant força bé, passant per un petit poblet amb una roca blanca sagrada, i per unes valls força interessants (en una flotava a l'ambient l'olor a menta que planten en multitud de llocs). Les mules s'anaven quedant una mica endarrera, i nosaltres a bon ritme ens vam plantar als 3.207 m. del Refugi Nelter en poc menys de 5 hores.

El refugi, dels millors que he vist mai, sense res que envejar als dels Pirineus o fins i tot dels Alps! Gran, còmode, i a més no hi havia massa gent!
Un cop allà, la varem fer petar amb altres catalans i castellans que rondaven per la muntanya, i a sopar i dormir d'hora que l'endemà tocava diana força d'hora.

Dimarts, 28 d'Agost del 2007:
A les 5 del matí van començar a sonar els despertadors, i després d'un esmorzar d'embotit i pa sec, va començar l'ascenció, normalment molt fàcil si no s'intenta pujar directament per la tartera tal i com vam fer nosaltres :P

L'ascenció era força dura, ja que es guanyava desnivell ràpidament, i no tenia cap tipus de pèrdua. Passat el primer "fals" coll, que es veu des del refugi, el pendent disminuïa durant una estona, per tornar a guanyar mala llet fins al "veritable" coll, on estavem pels 4.000 metres, i on, ja es notaven els efectes de l'alçada: el Graell amb una "pàjara" considerable (es va recuperar molt bé), la Tània amb mala llet ;), i el Joanet reafirmant-se en que no tornaria a pujar muntanyes!!

Des del coll es girava cap a l'esquerra (nosaltres no vam arribar exactament al coll, sinó que directament ja anavem ascendint cap a l'esquerra), i passat per sota l'aresta (a mà esquerra), s'anaven guanyant els restants metres fins dalt del cim, coronat per una lletja estructura metàl·lica, però amb unes vistes ACOLLONANTS a tots els cims de l'Atlas i l'Anti-Atlas!

Fotos de rigor dalt del cim: tots, individual, amb estel·lada, només trucs, només caps, amb bata de carnaval, etc, etc... i després a desfer tot el camí, que es feia ràpidament (el que tenen les tarteres i camins similars), i a descansar una mica al refugi.

Allà, i després d'un retard de gairebé una hora esperant els "muleros", la dura i pesada baixada fins a Imlil. A mig camí, en una "cova+tenderete", es podien comprar records, o en el nostre cas, canviar velles samarretes, pantalons, i tot el que es portés per records, minerals, begudes, etc... el Sergi prou que ho va aprofitar per ampliar la seva col·lecció de minerals!
Al poble, ens vam dirigir a casa del Hassan, el "mulero", i varem dinar a casa seva un fantàstic cus-cus, que no vam tenir nassos a acabar-nos!

Fins aquí tot havia anat perfecte, i estavem fins i tot sorpresos, però el problema va venir quan no teniem taxi a lloc! després d'un parell d'hores d'espera, trucades a munt i avall, i ja de nit, finalment va arribar la super furgó, i d'una manera més suicida encara si es possible que a la pujada, va tornar cap a Marrakech, cap a descansar, a menjar un pizza i a dormir les nostres hores!!

dilluns, d’agost 20, 2007

Toubkal i Marroc !

Propera sortida i viatge: al Marroc, al Djebel Toubkal de 4.167 metres!

Serà una escapada llampec amb els trucs de l'Agrupament Escolta, amb vol a Casablanca el diumenge i tren fins a Marrakech, un parell de dies dedicats a la muntanya, dia i mig a visitar Marrakech, mig dia al turisme per Casablanca i cap a casa altra vegada el divendres!

Però tot i la poca duració del viatge realment pinta interessant (si no fós per la calor que patirem...):

[...] per la part de muntanya:
- ascenció al Toubkal (4.167 m), punt més alt de l'Àfrica del Nord
- si tot va bé, un parell de quatremils més a la butxaca
- segona expedició a trepitjar terres africanes, després del bon regust que va deixar la del Kilimanjaro a Tanzània.

[...] i per la resta:
- visita a la ciutat de Marrakech, que tothom recomana tant!
- conéixer una mica Marroc
- i tornar a fer una ruta amb els del cau que sempre és collonut!

Ja hi ha ganes d'agafar l'avió!!!

FEEC - 100 Cims - XX - Puigpedrós (2.916 m)

Nova sortideta de dissabte al matí fins a la Cerdanya, per a pujar fins al Puigpedrós (2.916 m), 3er cim més alt de les Cerdanyes.
26è cim dels 100, amb una mica més de 800 metres de desnivell, i una mica més d'entrenament a les cames de cara a la setmana vinent al Marroc.

A quarts de set del matí sortiem amb l'Oriol i la Tània (ja que la resta de gent es va anar "rajant"), cap a la Cerdanya, i després de que la Sra. Pujol montés el numeret amb els Mossos d'Esquadra a Organyà, i de la parada per "repostar" unes bones torrades amb formatge a Martinet, arribavem al refugi de Malniu (una mica més de dues hores des de Solsona).

Allà toca pagar un parell d'€ per "mantenir el camí i el refugi" (collons, no se pas on els deixen els calers pq. el caminet deixa força que desitjar), que per cert, els cobrava una noia amb la que vaig coincidir en un curs d'Orientació a Besalú.

Des del l'aparcament es surt en direcció O. seguint el GR, passant pel costat de l'Estany Sec i atravessant una zona d'acampada, seguint un camí molt fresat. Uns 10 minuts després de sortir, el camí ja s'enfila força, i es va girant cap al nord, per anar guanyant ràpidament desnivell (i nosaltres més ràpid, pq. l'Oriol va posar la 5ena fins que el formatge de l'esmorzar començava a sortir altra vegada per dalt :P )

Sense seguir un camí massa definit es van guanyant metres fins a un planell des d'on ja es veu el cim. Allà vam descansar una estona tot conversant amb el pastor que vigilava el ramat de cavalls i controlava les eugues que estaven a punt o acabaven de pollinar.
Des d'allà, anar seguint fites direcció est, amb una mica més de pendent fins dalt de les Molleres del Puigpedrós, on comença un "fals pla" que porta cap al cim sense pèrdua.

En aquest moment s'entén pq. el cim té el nom que té, ja que es una "muntanya" de pedres sobre aquest pla.


Molt bones vistes des de dalt, cap al sud amb el Cadí i Moixeró (núvols cap a la resta), fantàstic mirador de la Tossa Plana, del Roc Colom, i de la zona de Núria. Llàstima de les nuvolades que hi havia en certs punts.

La davallada molt ràpida, primer pel mateix pla però desviant-nos a l'est d'on haviem pujat, buscant el camí que porta cap a l'estany de Malniu a través d'una primera tartera, i després per una successió d'enormes blocs i matolls, fins al camí que va de l'estany al refugi, on arribem 3h i 40' després d'haver sortit. Allà, una remullada a les aigues gelades del rierol que baixa de l'estany, i tot tornant, un bon dinar en un restaurant a la sortida de Martinet.

Un dissabte ben aprofitat, i amb la mirada posada ja en el Marroc i especialment al Toubkal!!

dimarts, d’agost 07, 2007

FEEC - 100 Cims - XIX / Part de l'Olla de Núria

D'això s'en diu un dissabte ben aprofitat!!

Per fi va caure el 25è cim dels 100; junt amb ell 10 cims més de l'Olla de Núria; tots per sobre dels 2.600 metres; i més de 9 hores d'activitat!! Una jornada força completa!

Podeu trobar la ressenya penjada a la web de la FEEC.

dilluns, de juliol 23, 2007

Balaitús (3.144 m)

Un altre 3000 al sac! i segurament el més difícil que he fet fins ara!

dissabte, 21/07/2007:

A les 11 del matí ens vam trobar els 14 socis del Centre Excursionista que ens haviem engrescat a fer aquesta ascenció al 3000 més occidental de tots els del Pirineu, i dels considerats
clàssics (Aneto, Perdido, ...), el més difícil, ja que per qualsevol de les seves rutes com a mínim s'han de superar passos de II grau.

Després de gairebé 300 km. i unes 4 hores de cotxe
, ens plantavem a l'aparcament que hi ha a l'embassament de La Sarra, a uns pocs quilòmetres del poble aragonès de Sallent de Gállego.

Un cop allà, últims preparatius de motxil·les i amunt! El primer dia va tocar fer unes 2 hores i 40 minuts fins als llacs d'Arriel, per un camí sempre ben marcat. Allà vam buscar un bon lloc per a plantar les tendes, i entre bromes i un bon soparet vam anar a dormir força d'hora ja que tocava matinar.



diumenge, 22/07/2007:


A les 5:30 tocava el despertador, ja que el dia es preveia molt llarg (i a la muntanya sempre millor anar-hi d'hora!). I va ser més llarg del que es preveia!! Vam menjar alguna cosa al vivac on erem i cap allà a les 6 començavem la pujada cap al cim.

El temps
no era massa bo: totalment tapat, força boira i bastant fred, però anava aguantant i no plovia. Inicialment el camí era força planer, fins al llac superior d'Arriel des d'on en marxava un costerut corriol que resseguia el torrent que baixava del Gorg Gelat. Un cop arribats a aquest llac, en un dia clar ja s'hauria d'haver vist la muntanya, però el mal temps que feia ens impedia veure-ho.

El camí seguia pujant amb molt de desnivell fins al Refugi Michaud (1.700 m. aprox), un vivac impressionant a l'abric d'unes roques enormes (amb dos habitacions incloses!!). Aquí tocava recuperar forces, per tot seguit, afrontar la pujada més dura i complicada cap al cim.

En aquest punt ja s'entrava a la Gran Diagonal, que
consisteix en una successió de canals, amb diversos passos de II grau, amb força "pati" tota l'estona i perill constant de caiguda de pedres. El temps no millorava (hi havia qui dubtava una mica de si pujariem o no...), i fins i tot durant uns minuts plovia una mica...), però mica en mica anavem guanyant metres per dins les canals, buscant els passos més senzills.

Ja sortint de l'última canal, i segurament la més complicada tal i com veuriem al
baixar, ja s'arriba al llom final, on per casualitat i gràcies a que la boira va obrir-se un moment, ja es veia la piràmide d'alumini que fa de vèrtex geodèsic!!

El temps i la vista realment no acompanyaven, i és una llàstima pq m'hagués agradat veure el Midi d'Ossau!!


Varem fer les fotos de rigor, menjar alguna cosa i cap avall, ja que a partir d'aquest punt ens quedaven 1700 metres de desnivell fins al cotxe que realment es van fer molt durs!!


La baixada va
ser delicada, per la perillositat de desgrimpar les parets, per la caiguda de pedres, la mala visibilitat i el cansament que ja es començava a notar. I de regal, un parell d'hores passejant per sobre 3.000 metres ja que no trobavem la canal correcta per a fer el descens!!

Mica en mica però vam anar baixant, amb el genolls ja queixant-se de l'esforç, fins a les tendes, on vam desmontar el "campament" ràpidament i vam iniciar l'últim descens fins al cotxe. I aquest es va fer etern!!


l final però, tots contents per la fita assolida, tot i el cansament acumulat i que encara ens quedaven gairebé 4 hores fins a Solsona!!

dijous, de juliol 05, 2007

FEEC - 100 Cims - XVIII

Un més a la llista! Puig d'Olorda (436 m), a cavall entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

Ascenció ràpida (uns 15 min) des del l'esglesia de Santa Creu d'Olorda, per un camí que voreja el cim, passant just per sobre la fàbrica de ciment Porland (només cal no perdre de vista la torre de vigilància contra incendis).

Dalt del cim trobem la torre, i una gran creu. Molt bones vistes des de dalt: tot Barcelona, l'àrea metropolitana, Collserola, Llobregat, etc
Impressionat la tormenta que s'acostava des del mar: paret de núvols impenetrable, negra i que s'apropava a molt depressa!!

I descens rapidíssim per un corriol (just marxant del cim, trobem una fita a la dreta que indica on comença) que en 5 minuts en porta al cotxe.

24è cim de 100; fantàstiques vistes des de dalt i altra vegada sorprès per Collserola! Recomanable per fer-hi una escapada!

dilluns, de juliol 02, 2007

Solsona >> Coll de Port

En aquesta vida de tant en tant s’han de fer algunes activitats un xic més “bèsties” per a provar-te i superar-te físicament, i el diumenge va ser una d’aquestes.

Arran de les converses al fòrum de la web del Centre Excusionista del Solsonès, on els germans Albets proposaven realitzar la travessa de tota la comarca, nosaltres ens vam engrescar a realitzar el tram de Solsona fins a Coll de Port.

Així, a les 5 del matí, quan encara la gent sortida del Sputnik i de la Xelsa, nosaltres començavem caminar: ens esperaven entre 8 i 10 hores d’activitat, uns 36 quilòmetres, i força desnivell fins al dinar al nord de la comarca.
Mentrestant, dos dels germans Albets i dos companys més, ja feia dues hores que havien començat la travessa a Pinós!

Les primeres hores van anar passant molt ràpid, i ascendiem a una molt bona velocitat, i no va ser fins a Font Funerals, on per fi ens van atrapar els dos primers dels que havien començat a Pinós!

Vam anar seguint, fent la cansada però interessant baixada fins a Sant Llorenç, on vam arribar passades les 5 hores de caminada (i ens quedava un terç de la jornada). Després d’un avituallament a la font de la Puda, ja vam encarar l’últim tram de la ruta, i el més dur de tots: la pujada fins a Coll de Port.

Degut als quilòmetres acumulats ja a les cames, el ritme es va reduïr, però finalment, al cap de 8 hores i 56 minuts de sortir de Solsona, arribavem a la frontera amb l’Alt Urgell!!

L’experiència va valdre molt la pena, i el posterior dinar al restaurant de Coll de Port, increïble!!

FEEC - 100 Cims - XVII

Ja feia massa temps que havia començat això dels 100 cims, i incomprensiblement encara no hi havia afegit el Pedró de les 4 Batlles (2.383 m), punt més alt de la nostra comarca. I aquest dissabte passat va quedar solucionat!

Vam pujar força d’hora a matí, amb la Montse, des de pàrquing de l’Estivella, pujat fins al portell de l’Ós, i llavors girant cap al Nord, passant pel cim del Vulturó (2.348 m) i per l’última rampa fins al Pedró. I encara ens vam animar a arribar-nos a la Tossa Pelada (2.373 m).

En total, unes tres hores d’activitat, 23è cim a la butxaca, i per primera vegada per la Montse, ascenció al sostre de la comarca.

divendres, de juny 22, 2007

Són els reis del Rock & Roll!

Uff! ahir vaig entendre pq els Rolling Stones són els grans entre els grans! un Mick Jagger entregadíssim, animant al públic sens parar, movent-se amunt i avall, fent un munt de quilòmetres, parlant (o intentant-ho) en català, i mostrant que encara manté una fantàstica veu!

Arribant a l'estadi (i després de recollir les entrades pendents), el primer que sorprenia un cop dins del recinte era el immens escenari que tenien muntant! He vist diverses vegades als U2, amb escenaris collonuts, però aquest superava de llarg qualsevol altre.
Vam estar de força sort, i ens vam col·locar a la punt del passadís que sortida de l'escenari (que després va resultar ser un lloc fantàstic). Tocaven uns teloners que encara no sé qui eren, i cap allà a les 22:00, deprés de veure que el Loquillo (anunciat teloner) no tocaria, es van apagar els llums i encendre les pantalles... i va començar l'espectacle!

Una mica més de dues hores de concert, començant amb un Start Me Up! pletòric! Anaven passant les cançons, amb el Jagger movent-se amb la "cua de sargantana", el públic molt entregat, amb un Keith Richards que és veia molt i molt gran, un xic demacrat, però disfrutant del concert i oferint uns bons riffts de guitarra, amb el Ron Wood fent conya amb l'altre guitarrista somrient tota l'estona, i el bateria, el Charlie Watts, en la seva línia: tranquil, amb els ritmes molt ben marcats, i francament, amb una de les millors sonoritzacions de bateria que he sentit en un gran concert a l'aire lliure, especialment la caixa!!

De la resta de músics que portaven, em quedo amb la cantant Lisa Fisher, que va col·laborar amb la versió-homenatge a James Brown (I'll go crazy) i que va oferir-nos una veu INCREÏBLE!!! De la resta de músics, Bobby Keys (saxo) i Darryl Jones (baix), habituals ja amb els Rolling's i gairebé considerats com un més.

El moment clau de la nit va ser quan la part central de l'escenari es va elevar una mica, i va anar avançant fins a la punta del passadís! és a dir, que ens vam trobar a segona fila, a uns 5 metres del grup!! el so des d'allà era força dolent, però tenir al grup tant a prop, veien com es mouen i poden tirar i gravar fotos i videos fantàstics no té preu!!!

I ja com a èxtasis total, un final amb un Satisfaction corejat per tot el públic!

No hi pot haver altre resum que un èxit de concert! M'arrepenteixo de no haver anat a veure'ls les altres vegades que n'he tingut l'oportunitat a Barcelona!! Però com a mínim, em quedarà que he vist a Ses Majestats Satàniques desplegant tota la seva força en un gran concert!

I ara toca esperar al setembre per a veure els següents grans: The Police!

dijous, de juny 21, 2007

Ses Majestats Satàniques en concert!


Gran dia avui! per fi podré veure en concert a uns dels grans entre els més grans! Als Rolling Stones en concert!!

Després de l'accidentada gira de l'any passat, i després d'haver d'anul·lar diferents concerts tant a Catalunya com al país veí (es diu que el Keith Richards va caure d'un cocoter... curiosa justificació :P), per fi podré gaudir d'un concert dels Reis del Rock&Roll.

He vist forces concerts dels grans grups dels últims 30 anys, i una de les meves grans assignatures pendents era veure precisament a uns dels més veterans de tots. Em sembla que no em defraudaran: a l'Estadi Olímpic, davant de 40.000 persones, un escenari increïble (crec que l'amplada era igual a les ales d'un Jumbo!), i evidentment la força del Mike Jagger dalt de l'escenari. Ja m'agradaria a la seva edat aguantar el que aguanta ell! (no preguntaré com s'ho fa...).

22:00, Estadi Olímpic; Rock & Roll en el seu estat més pur! Una bona manera de celebrar els 27 anys!

dilluns, de juny 18, 2007

FEEC - 100 Cims - XVI

Tossa Plana de Lles (o Pic de la Portella) (2.916 m)! 22è dels 100, i de moment el més alt de la llista de 100 cims de la FEEC!

Interessant sortida durant el dissabte al punt més alt de la Cerdanya, fronterer amb Andorra.
Cim sense cap dificultat especial, simplement anar pujant per llargues pales del suau vessant sud, fins a coronar el cim!

Força fresqueta a dalt del cim (encara amb algunes restes, ja petites, de neu), i amb unes vistes impressionants, tot el el dia tapadot que feia. Des d'allà, petita cresta fins al Pic de Setut (2.869 m), i davallada des del coll de Setut, passant per dos estanys, escoltant de tant en tant els xiscles de les marmotes.

En total, entre 3 i 4 hores d'activitat, dinar amb vistes al Cadí, i un parell de bons cafès a Bellver de Cerdanya escoltant les històries del Ventura (quin element!!).

En breu, penjarem la ressenya, i la setmana vinent... doncs més muntanya!

dimecres, de juny 06, 2007

FEEC - 100 Cims - XV

El passat 3 de Juny, aprofitant que els del temps deien que faria bon temps (umm... m'ho sembla a mi o no ho encerten massa...), vam fer una escapadeta amb la Montse fins a l'Osona i el Ripollès, amb un dinar a la Garrotxa :P

Primer ens vam arribar fins a Sant Pere de Torelló, i d'allà ens vam enfilar fins al cim de Bellmunt (1247 metres), on hi ha una església i algun que altre repetidor, però que sobretot té una increïble vista cap als voltants i de pas ja teniem al sac el primer dels "100 cims" del dia (i amb aquest una quarta part del total feta).

Després, tot i les gotes que de tant en tant queien, vam enfilar carretera enllà fins al coll de Bracons (per on passa el Rally Catalunya-Costa Brava, i fe de Déu que entenc pq. el fan passar per allà).
Deixant el cotxe a la mateixa corba del coll, vam agafar el corriol que s'enfila d'allà mateix, i vam anar pujant cap al Puigsacalm (1513 metres), un dels millors miradors on és pot anar per la zona.

La pujada és molt suau i no té massa pèrdua, i els corriols per on es passa són fantàstics ja que passen per zones molt frondoses d'un tipus de bosc diferent dels nostres al Solsonès: en general hi ha molt faig, i els fa força humits i sempre és agradable de canviar. S'arriba fins al coll de Sant Bartomeu, i d'allà en poca estona fins a la font Tornadissa (que de moment raja força, no sé si ho fa durant tot l'any). A partir de la font, ja comencen els prats que en no molta estona et porten fins al cim.

En total, unes 2 hores i mitja de caminada tranquila, amb un desnivell total d'uns 500 metres positius. I el segon cim de la jornada (i en són 21!).

Al tornar, un dinar ben merescut a les afores d'Olot, i a la tarda visita cultural a Ripoll, el bressol de Catalunya que deia Verdaguer. Passejada i cafès pel poble, amb visita obligada al Monestir (ara s'han de pagar un parell d'eurals per entrar...), per admirar la fantàstica portalada i fer una visiteta a la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador del monestir i de la nació catalana. Una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".

En resum, un bon dia amb una mica de muntanya, un parell de cims més, una mica de cultura, i una "injecció" de catalanitat (que sempre va bé).

Com diria el Maragall "polonès": "Visca Catalunya!"

divendres, de juny 01, 2007

FEEC - 100 cims - XIV

Un més (ja en són 19)! El Puig de Madrona (341 metres), entre el Vallès i el Barcelonès.

Cim curtet (uns 45 minuts) que he ascendit seguint la ressenya que hi ha la pàgina de la FEEC. Aquesta comença a Valldoreix, i passant per uns corriols bastant interessants va pujant de forma continuada fins arribar al cim, on hi ha una torre de vigilància forestal, i des d'on es té una vista molt i molt bona dels voltants.

Des d'allà es pot veure perfectament tota la serra de Collserola i el parc natural, que aquests dies després de les plujes de les últimes setmanes realment és un paissatge molt recomanable.

No deixen de sorprem aquests cims prop de Barcelona: a 15 o 20 minuts en cotxe de la capital hi tenim uns llocs collonuts! A veure si aconseguim conservar-los!

I bé, ja només en falten 81 pels 100 :P

dilluns, de maig 21, 2007

14ena caminada popular

14ena caminada popular de Solsona (Organit. Centre Excursionista del Solsonès)


(fotografies del Joan Codina)

FEEC - 100 cims - XIII

Ara que el dia ja s'allarga, i aprofitant que aquest divendres (18/05/2007) podia sortir d'hora de la feina, vaig passar a buscar a l'Enric Balletbò i vam enfilar cap a Montserrat a fer una excursioneta per la zona.

Feia anys que no hi anava, i mai hi havia anat a caminar, i em va sorprendre molt!

El recorregut que vam fer, sortint des del Monestir, va ser seguir per la ruta dels francesos, passant per sota la roca de "la panxa del bisbe", i arribant-nos fins al cim de la Miranda de Sant Jeroni (1236 m.), i tot baixant, a l'Albarda Castellana (1177 m.), que és el cim més alt de Baix Llobregat.

La ruta és molt recomanable, per corriols ben entretinguts, potser amb masses escales "artificials", però amb unes vistes fantàstiques, especialment des del cim de Sant Jeroni.

En resum, descoberta d'una nova zona (hi tornaré!), i un parell de cims més al sac (ja en tinc 18 dels 100 :P )

dimecres, de maig 02, 2007

Els Andes de cap a cap...

Navegant, navegant per la xarxa, m'he trobat amb un article a la web de la FEEC que comentava que un català, membre del Centre Excursionista d'Avinyó, des del mes de Gener està recorrent els Andes de cap a cap amb l'objectiu d'assolir el cim més alt de cada un dels països andins.

Uff! ja marxaria jo uns mesets per fer una cosa similar! Hi ha gent que els té ben posats, si senyor!

Per qui vulgui fer-hi una ullada:

dimecres, d’abril 25, 2007

Donostia

Escapadeta amb la Junta de Carnaval a Euskadi. Impressionant passejar tota la tarda amb la bata posada per la ciutat de Donosti!

I fins i tot vaig trobar pel carrer un grupet cantant
Lau Teilatu! uff, de pell de gallina!

Que gran l'amic de l'Anna Moncunill!

dimarts, d’abril 24, 2007

Sant Jordi

Cada any espero amb força il·lusió i ganes la diada de Sant Jordi: m'agrada l'ambient que es respira, m'encanten els llibres, i també regalar les roses, però ja des de fa uns anys també espero aquest dia per rebre la felicitació d'un bon amic com és el Txitxi. De felicitacions s'en reben moltes, i s'agraeixen totes, i molt!, però les del Txitxi són úniques!!!!! Aquí transcric el missatge rebut (i la foto que vaig rebre la setmana abans pq m'anés preparant):

Al despertar el sol, la gent de la vil.la ja estava atemorida. Durant tota la nit han sentit els remugs del drac. A l’arribar la matinada i sorgint des dels racons més espesos i humits dels boscos del Solsonès, un drac amb ardor d’estómec (si ja ha de ser l'òstia un drac sa, imagina-t’en un amb ardor d’estómac!!!!) s’apropa a la vil.la.

Temerosos del drac, els habitants s’encomanen a sant Jordi Soldevila Sobreldrac; però, al ser una vil.la pràctica i espavilada, aprofiten la ocasió per preparà el seu ingrés al llibre Guiness del Records amb l’intent de la cocció més ràpida de calçots:
Ingredients (per 56 persones): - 600 calçots i 1 drac.
Primer cal tenir apunt els calcots amb una graella. Després esperar al Drac i aprofitar les seves ràfagues de foc i esperant que tingui punteria i cogui els calçots inso facto...i ja tenim el record Guiness.

Els suplics de la vila ha fet efecte. Mentre el drac fa de les seves a la vila, des de cap de munt de la muntanya s’aprecia una silueta d’un jenet.
Davant la sopresa general, va acompanyat....és el seu nou ajudant sant Jordiet Llunadevila!!!!!

Els cavalls dels sants comencen a cavalcar i s¡apropen ràpidament a la vila i, hachazo va hachazu ve es carreguen a la bèstia, però arriben massa haviat, els calçots no estan cuits, no entraran al llibre Guiness.

Polítics contents i ecologistes emprenyats espero que hagis passat un bon sant.

dimarts, d’abril 17, 2007

Washington

Capital dels Estats Units, i a la vegada capital de la paranoia i la seguretat extremes!

Washington és una ciutat monumental, anomenada així en memòria del primer President dels Estats Units, George Washington, i on es troben la Casa Blanca, Capitoli i el Pentàgon, segurament les seus més importats del poder americà. I la nostra visita es va concentrar en visitar els llocs "típics", ja que el temps que teniem no donava per a més.

L'arribada a la ciutat també va ser en tren, i ja la pròpia estació "Union Station" és un monument per a veure! Que n'aprengui l'Estació de Sants de Barcelona: grandiosa, plena a petar de banderes i una zona de restaurants i oci molt activa. Ens vam dirigir cap a l'hotel a peu, arrosegant les maletes per la pujada al turonet del Capitoli, i ja la primera vista de la seu del poder legislatiu americà és impactant: gran, monumental i molt ben cuidat!
I ja es pot intuïr que la meitat de la gent deu treballar en temes de seguretat :P

Després de deixar les maletes a l'hotel, ja vam tornar a agafar el ritme de motxil·la a l'esquena i a caminar, i vam veure tot el Capitoli per fora i vam recórrer tot el The Mall, l'enorme parc central de Washington que inclou partint des del Capitoli, tot de museus als laterals, el monument a George Washington a mig camí (amb la Casa Blanca més a la dreta), el memorial de WWII, i el monument a Lincoln al final.

Partint des del Lincoln Memorial, va resseguir la resta del parc, cap al Memorial a Jefferson, i l'agradable sorpesa es que els dies que erem a Wasghinton coincidien amb el "Cherry Blossom". El 1912, els japonesos van regalar a Estats Units uns 3.000 cirerers, i els van plantar per tota aquesta zona, i en aquesta època floreixen tots i és molt agradable passejar pels parcs que tenen amb tots els arbres ben florits!

El segon dia, la visita va tirar cap a la Casa Blanca (on no varem entrar, ja que per a fer-ho s'ha de demanar a l'embaixada amb una antel·lació d'entre 6 setmanes i un mes, t'investiguen i llavors et diuen si t'accepten o no). El dia també va incloure una visita al cementiri d'Arlington (acollonant els prats inacabables de tombes), entre elles la del JFK, i el Memorial al Soldat Desconegut, amb canvi de guardia inclòs. I per acabar, vam fer una passejada pels carrers del centre de la capital, i al museu de l'Holocaust.

I ja de cara a l'últim dia complet, vam visitar el Museu de l'Espai i l'Aviació (em va encantar :O ), vam pujar al monument de Washington (després de fer cua al matí per aconseguir una de les poques entrades que permeten al dia), Chinatown, l'estadi dels Washington Wizards, ...

Francament, va ser la menys interessant de les 3 ciutats que vam visitar durant el viatge, i al final vam acabar farts de paranoia i la seguretat que tenen: ens han passat pel detector infinites vegades, a nosaltres i les motxil·les, inclòs per entrar a l'Oficina de Turisme (no veig a la Maite de la de Solsona fent-ho :P); ens han impedit el pas en un munt de llocs (al Capitoli no ens ho van dir pas gaire amablement); a la Montse li han arribar a fer tirar el xicle per poder accedir a un monument; i fins i tot, m'he trobat un avís a la maleta gran a la tornada, dient que havien obert la meva maleta per una inspecció "rutinaria" (jeje, no els hi devia agrada gaire trobar-se els mitjons bruts).

En resum, és una ciutat per visitar, té llocs impactants i no hi ha massa turisme extranger (molt d'americà, això si), però segurament altres zones serien més interessants per a dedicar uns dies.

dilluns, d’abril 16, 2007

Manhattan

He viatjat per alguns països diferents, i per algunes ciutats, i fins ara de les ciutats en podia dir si m'agradaven o no, si hi havia alguna cosa especial, algun acte especial, etc, però fins a la visita a New York no podia dir que el primer que havia fet una ciutat era impressionar-me.

Només sortir de la Penn Station, just al costat (o a sota) del Madison Square Garden em vaig quedar parat de la ciutat. Era molt més gran, impressionant, amb més moviment, amb més gent, amb més de tot del que m'havia imaginat.
El trajecte a peu fins a l'hotel (uns 8 carrers al llarg de la 7ena avinguda, passant per Times Square) va ser al·lucinant.

Un cop a l'hotel, ja passat l'impacte inicial, ja ens vam organitzar ràpidament i vam començar amb la "rutina" amb la que funcionariem durant tota la setmana: transport públic, caminar moltíssim, i a veure tot el possible, però sense oblidar-nos de fer les parades necessaris a cafès, pubs, parcs i altres.

El primer dia vam anar fins a Battery Park, i allà vam agafar el ferry a Staten Island, des d'on es té una bona vista de l'estatua de la Llibertat (on des de l'11-S no s'hi pot pujar). I al llarg dels dies, vam anar pujant des del sud de l'illa de Manhattan fins al Central Park, amb una petita incursió a Brooklyn i una altra a Harlem. Una setmana no dona per massa a NY :P

És un lloc que si es pot, s'ha de veure un cop a la vida; crec que pot arribar a ser agobiant per algunes persones, ja que sempre, les 24 hores del dia hi ha botigues obertes, llocs de menjar, gent i més gent pel carrer, ... S'ha guanyat de sobres el títol de la ciutat que mai dorm! Però al cap d'uns dies t'acostumes al ritme, a no parar pel carrer, a fer "jaywalking" (travessar els carrers imprudentment, esport gairebé nacional pels novaiorquesos).

Com a llocs únics i que un no és pot perdre: un passeig per la 5ena avinguda (amb la botiga d'Apple tocant al Central Park i la de la NBA una mica més avall), travessa del pont de Brooklyn a peu (espero que surti una bona foto amb la bata de Carnaval!), Empire State (anar-hi d'hora al matí, la cua és espectacular), i sobretot, passejar per tots els barris de NY, de Chinatown, a Little Italy, Greenwich, SoHo, ... cada un d'ells és una ciutat en miniatura amb la seva propia gent, personalitat, edificis, ...

Costa resumir tants dies, i tant intensos en poc tros: New York s'ha de veure per poder entendre el que és!

Pd. I partidàs al Madison Square Garden: New York Knicks vs. cleveland: derrota dels locals, però veure el Madison per mi no té preu!

Celtics - 76ers

Boston Celtics vs. Philadelphia 76ers! Aquesta va ser la nostra estrena en un partit de la NBA!

98 a 96; victòria per als de casa; molt emoció durant tot el partit i realment molt impressionant!

Vam arribar força d'hora a l'estadi, i després de recollir les entrades que haviem comprat per internet, ja vam entrar cap dins, i aprofitant que encara no hi havia massa gent vam anar a altres zones de l'estadi a xafardejar una mica i a tirar algunes fotos mentres els equips escalfaven.

Força estona abans de començar el partit ja comença el xou, a l'estil americà, i ja no para durant tot el partit; no hi ha ni un moment que a la pista no si fa alguna cosa: cheerleaders, equips infantils, "saltimbanquis", la mascota, els tirs dels espectadors des del mig del camp, regals, ...
I una cosa que em va sorprendre molt, és que just abans de començar el partit, algun toca o canta l'himne dels EUA, i tothom es posa dret i es treu les gorres: realment s'estimen molt la seva bandera (va ser l'únic moment en tot el partit en el que no menjaven).

A llarg de tot el partit, els espectadors tampoc no callen: si ataquen criden CHARGE!, si defensen: DE-FENSE!, i durant tota l'estona hi ha càmeres repartides per l'estadi que mostren imatges al marcador gran (jeje, vam sortir-hi gràcies als nens del davant que feien el carallot!).

El partit en si potser no és tant espectacular com pot sembla per la tele, però algunes jugades van ser d'autèntics cracks!

Després del partit, ens vam apropar fins al costat de la mateixa pista, per poder veure tot l'estadi, i francament, els Celtics en tenen un de collonut!!

diumenge, d’abril 01, 2007

Boston

Eps, ja hi som!!

despres de viatjar tot un dia, canviant d'avio a Suisa (collons, els Alps sempre son l'ostia des de l'aire!, i veure la branquisa encara formada a la costa del Canada, impressiona forca!), finalment ja estem instal.lats a Boston, la primera ciutat que visitarem durant aquest 15 dies.

De moment ha tocat acostumar-se a l'horari d'aqui (ara nosaltres fa poca estona que hem sortit de sopar, i a Solsona ja son les 4:45 de la nit :P ). Entre ahir i avui ja hem comencat a visitar la ciutat, de moment per la part mes turistica, pero realment es forca sorprenent la diferencia amb tots els viatges per Europa que havia fet fins ara.

Hi ha un bon recorregut (el Freedom TRail) que passa per la majoria de llocs importants de la ciutat, i que gairebe ja l'hem recorregut tot). A partir de dema, ja tocara comencar a visitar altres barris i a veure el Boston mes autentic.
I sobretot, dema ja toca anar a veure el primer partit de la NBA!!! Boston Celtics vs. Cavaliers!!

Be, ja anirem veient com va el viatge, pero de moment pinta com una experiencia unica i molt recomanable a tothom!!


Pd. a tothom que ho llegeixi, perdo per les faltes d'ortografia pero en els teclats americans els accents brillen per la seva ausencia!

divendres, de març 02, 2007

New York, New York

Segurament poques ciutats o zones del món són tant famoses i "atractives" com la costa este dels USA, especialment la ciutat de Nova York, i per fi, aniré a visitar-la!
Després de parlar-ho força temps, i de decidir-nos una mica massa tard (carai, com pugen els preus en pocs dies), ja ho tenim gairebé tot apunt pel gran viatge que farem aquest any. Ja tenim els bitllets d'avió i els hotels, i ara mica en mica anem preparant el "planning" dels dies, i acabant de comprar els últims "detalls": trens, ...

Seran dues setmanes de vacances (la primera setmana d'abril), i ens esperen Boston, New York i Washington (i ja veurem si alguna escapada fins a Niàgara o a Philadelphia). La idea inicial sempre ha estat visitar NY, però s'havia d'aprofitar, ja que el preu dels bitllets no és pas un "low-cost" que diguem, i al final farem força tros més de la costa est, començant pel nord, a Boston, baixant en tren fins a NY i després fins a Washington, des d'on tornarem (via Zurich) cap a Barcelona.

A mesura que vaig llegint sobre les ciutats que visitarem, la llista de coses a visitar i a fer va creixent a passos gegants, i ja dubto si tindrem prous dies: només de Nova York ja podriem destinar-hi els 15 dies i encara no en coneixeriem res pràcticament.
El que m'agradaria però, és no només fer la visita turista típic, sinó afegir-hi alguns detallets "extres": de moment la idea és anar a veure un partidet del New York Knicks al Madison Square Garden (contra els 76ers de Philadelphia), i un musical a Broadway, però no estaria de més també anar a veure els Celtics de Boston, o per exemple un vol en helicòpter per Manhattan. Ja veure'm... al final com sempre manaran els dòlars o sigui que ... fins on arribin :P

I tal i com fa el Joan Montaner contant endarrera pel seu viatge al Japó, jo també conto endarrera pel meu viatge (12 dies només!)


Info de NY: Wikipèdia

dimarts, de febrer 27, 2007

F1 - Nou HONDA

Fa molts anys que segueixo la F-1, i avui n'he llegit una molt bona notícia, que m'ha sorprès gratament: l'equip HONDA ha presentat el seu nou cotxe (RA107), que no portarà publicitat i que a més, estarà decorat amb una imatge desplegada de la terra per advertir i conscienciar el món "dels perills mediambientals que afecten el planeta".

Cito textualment: "La nostra intenció", va declarar ahir Nick Fry, conseller delegat d'Honda Racing F1, "és conscienciar el món de les repercussions del canvi climàtic, que és un dels perills més grans que afronta el nostre planeta i la F-1 no és aliena a això".

Pot ser que el fet d'estar treballant per HONDA, encara que sigui com a extern, hi hagi influït un xic, però és un detall que m'ha agradat molt. A veure, si mica en mica, a base de petites iniciatives, anem concienciant una mica la "marabunta" humana!

Enllaç a la notícia publicada al Periódico de Catalunya