FEEC - 100 cims - X

Un menys! el passat 20 de Setembre m'arribava fins a la Segarra, i pujava l'únic cim d'aquesta comarca que ha entrat a la "convocatòria" dels 100 cims: el Tossal de Suró (828 m.).

Deixant la A-2 per la sortida en direcció als Hostalets i Sant Antolí (dins de la Segarra, passat la Panadella), en uns 6 o 7 km. s'arriba al poble de Talavera, petit poblet de carrers molt i molt estrets.

Des d'aquí, ja es veuen les marques del GR-171, que en poc més de 2 o 3 km. ens porta, sense pèrdua fins el cim del Tossal de Suró.

Aquest a de ser un cim amb molt bona vista sobre les comarques del voltant, però malauradament, el dia que hi vaig pujar la meteorologia no acompanyava i la "calitxa" present sobre gran part de la zona no permetia veure gran cosa...

En fi, un cim més, tot i que no gaire aprofitat.

FEEC - 100 cims - IX

Una altra escapada un divendres! Fidel a la tradició, tot pujant cap a Solsona el divendres, una petita desviada, uns quilòmetres de més i un altre cim a la butxaca: Puig de Sant Miquel (733 m.), a la comarca de l'Anoia.

Seguint la A-2 des de Barcelona, un cop passat Igualada, sortir direcció cap a Pons (o en el meu cas, Solsona) i poca estona després, trencar a la dreta direcció el poble de Rubió. No cal arribar a aquest poble, a no ser que és tingui la intenció de visitar-lo.
Es va seguint la carretera, i a mà dreta en surt un trencant en direcció a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa. Aquest trencant costa de veure: està indicat amb els cartells petits verds (com de les cases de pagès, etc), i es troba poc abans del poble del Plà de Rubió.

Aquest camí (ja de terra) es va seguint, pujant mica en mica, fins a arribar al peu de l'ermita, on s'arriba per un curt corriol. Un cop allà, el cim ja és molt evident i si arriba en uns 10 minuts agafant el corriol que surt des de darrera de l'ermita.

El cim és un vèrtex geodèsic, i per tant, implica que hi ha molt bones vistes: Anoia, Montserrat, cap al Solsonès (tota la serra del Port del Compte), etc. Espatlla una mica la vista els molins per produïr energia eòlica perquè queden a tocar, però val més això que l'alternativa de no tenir una energia neta. I a dalt del cim, elements típics: senyera (encara que una mica feta malbé) i pessebre; com en el 50% dels 100 cims que he fet.

En resum: com a altres cims fets últimament, molt senzill i curtet; 12% dels 100 cims fets; i només en falta 1 de l'Anoia (Sant Jeroni, a Montserrat).


Informació de l'esglesia de Sant Pere d'Ardesa: d'aquesta esglèsia romànica sense volta, que presenta nombroses esberles i que està en molt mal estat, cal esmentar l'interessant absis del segle XI amb arcuacions llombardes, lesenes i un fris amb dent de serra. En el segle XII s'hi van fer diverses reformes. Fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV fins a mitjans del segle XIX.
Des d'aquest turó es pot contemplar, al fons i a la dreta, la masia de can Casulleres, i a l'esquerra el petit veïnat del Pla de Rubió; més al fons el poble d'Argençola.
(informació extreta d'aquí.)

Ressenya - Pic de la Dona(2704 m), Pic de Bastiments (2881 m), Pic de Freser (2835m) i Pic de l'Infern (2860 m)

Zona: Ulldeter
Data: 26 d'Agost del 2006
Temps: 5:15 hores
Dificultat: fàcil (algun pas menys senzill a la pujada al Pic de l’Infern)

La ruta consisteix en resseguir part de la carena que conforma el "circ" d'Ulldeter, des de la portella de Mentet fins al Pic de l'Infern, ascendint 4 cims per sobre els 2700 metres (i 2 pics secundaris més). Bons miradors des de la vall d'Ulldeter fins als cims de Núria, i bona vista sobre la Catalunya del Nord.

00:00 – el punt de sortida és el pàrquing superior de l’estació d’esquí de Vallter 2000, on trobarem abundant estacionament, menys en l’època hivernal. Per arribar-hi, anar fins a Camprodon, i des d’allà seguir la carretera direcció Setcases, i en pocs kilòmetres més, s’arriba a l’estació.
Des d’allà, ens hem de dirigir cap al coll del Mentet, per un camí que parteix de forma evident darrera de la cafeteria.

00:30 – Portella del Mentet (2.415m.): en aquest punt, cal dirigir-se cap a l’esquerra, seguint la carena, en direcció al Pic de la Dona. S’esquiven dos munts de pedres (un per la dreta i l’altre per l’esquerra), i seguint una ampla pujada, s’arriba al primer cim de la jornada.

01:00 – Pic de la Dona (2.704 m.): el cim és molt ampli, ja amb excel•lents vistes, com al llarg de tot el dia. Restes d’alguns vivacs al cim.
D’aquí, seguirem en direcció als Bastiments, que en tot moment queden visibles ja davant nostre, a través d’amplies pales.

01:20 – Pic de l’Ombriaga (2.634 m.): aquest cim ens quedarà, no molt evident, al costat del camí marcat que ens porta cap als Bastiments, i no es tarda més de dos minuts en fer-lo.

01:30 – Coll de la Geganta: just abans de començar la pujada cap al Bastiments, creuem el coll de la Geganta, per on passa també un intinerari que prové de Vallter2000.
A partir d’aquí, ja enfilem l’anomenada Esquena d’Ase, que amb un no molt llarg però fort pendent ens acostarà fins al tercer cim del dia, i el més alt dels que pujarem.

02:10 – Pic de Bastiments (2.881 m.): cim més alt d’Ulldeter, format per dues puntes: en una d’elles hi ha un vèrtex, i en l’altra hi ha un piolet d’alumini. En aquest punt tenim una vista àmplissima, amb vistes sobre tota la vall d’Ulldeter, cap a la zona de Núria i també cap a la Catalunya del Nord.
En aquest punt, ens podriem dirigir seguint l’evident camí tota l’ampla carena del Bastiments fins al coll de la Marrana, però ens dirigirem cap a l’oest, baixant fins al coll de Fresers per encaminar-nos cap als cims restants.
La baixada fins el coll és dreta però no presenta cap problema i el camí està perfectament marcat.

02:50 – Pic de Freser (2.835 m.): la pujada al pic de Freser és força dreta, però no té pèrdua si es va seguint el camí marcat. Des de dalt estant, seguim tenint una molt bona vista, i ja tenim molt a prop els dos cims que ens resten fer, i també ja es pot veure (direcció S) tota la vall per on passa el GR que va de Núria fins a Ulldeter, i que és per on tornarem cap al cotxe.
Des del cim, continuem per la carena, descendint primer, i parant atenció al camí ja que creuarem per unes grans llosses que poden relliscar força, i finalment ascendint fins al pic de l’Infern.

03:20 – Pic de l’Infern (2.860 m.): des del cim estant, bones visió cap a la Catalunya del Nord, així com cap a la zona de Núria. Des d’aquí, i enfilant ja la tornada aprofitem per a fer l’últim cim de la jornada, el Pic dels Gorgs (2.786 m.), cim (podriem dir-ne secundari), que es troba davant per davant del pic de l’Infern (direc. S). Des d’allà, per no desfer el camí realitzat, baixarem fins anar a buscar el GR-11 que prové de Núria i ens dirigirem cap al coll de la Marrana.

04:40 – Coll de la Marrana: un cop arribats al coll, per on es passa per a fer el Bastiments des del refugi d’Ulldeter, seguirem el camí per a baixar la primera part més pendent, però llavors ja ens separarem cap a l’esquerra per a dirigir-nos directament cap a l’estació i no cap al refugi.

05:15 – Vallter2000: arribem de nou al punt de sortida.


Jordi Soldevila, 26 d’Agost del 2006

FEEC - 100 cims - VIII

El primer d’Andorra! al sac un dels cims d’Andorra, el pic de Montmalús (2.782 m.), junt amb 3 cims més: Pic de Colells (2747 m.), Pic de Ríbuls (2780 m.) i Pic de Pessons (2864 m.).

El dissabte passat, amb el Joan Montaner i l’Enric Balletbò, ens vam arribar fins a l’estació de Grau Roig a primera hora del matí (bé, això segons ells; realment ja era força tard però no accepten llevar-se més d’hora… i encara un d’ells va arribar tard, jeje!).

Un cop allà, i després de la preparació prèvia (Joan, no posaré aquí quina és la teva preparació…), ens vam començar a enfilar direcció al Restaurant Piolet i un cop allà, vam enfilar el corriol que passa per sota d’un dels remuntadors.

Amb una pujada força sostinguda, en poca estona arribavem a un estanyet, on ja hi havia un pescador instal·lat, i d’allà ja teniem a la vista el coll cap on ens dirigiem.

En uns 30 minuts més, ens plantavem dalt del coll, i seguint un instint col·leccionista ens vam dirigir cap al Pic de Colells, on arribavem en 5 minuts. Sense ni pràcticament parar-nos, desfeiem el poc camí fins el coll i ja ens tornavem a enfilar fins el cim del Montmalús, 11è cim dels 100, i un molt bon mirador de la vall de Montmalús i de tot el circ de Pessons.

Després d’un bon esmorzar i de córrer un mica per a tirar fotos als innumerables helicòpters que vam veure al llarg del dia, vam començar a seguir la carena per anar la ruta que teniem prevista (obtinguda de la pàgina del MadTeam).

En un moment determinat, prop del segon pic de la jornada, la ressenya que seguiem indicava que s’havia de perdre una mica d’alçada cap a l’esquerra per tal d’esquivar aquest pic precisament, ja que requeria de material; però amb la fantàstica orientació que tenim, al final ens vam acabar enfilant per unes parets (aproximadament de 2on grau, no molt difícils però amb un bon patí per sota) coronant així el cim de Ríbuls.

Des d’allà ja ens vam dirigir cap al següent coll amb els dubtes sobre en quin punt exacte del mapa erem, però després de traçar un bon rumb amb la brúixola (carai, que per això la portem) ens vam arribar fins a l’últim pic de la jornada, el pic de Pessons, excel·lent punt per a veure tota la vall de Pessons amb els seus numerosos llacs, i un bon mirador sobre gran part de la muntanya andorrana.

Només quedava baixar, i per a fer-ho vam seguir el GR fins al següent coll des d’on vam encarar la baixada fins al cotxe; una baixada ben distreta, amb una primera part força dreta, on es perd molta alçada, i un posterior camí vorejant tots els llacs del circ, amb molta gent gràcies a la proximitat als cotxes, però molt recomanable de veure.

És una molt bona ruta, d’entre 5 o 6 hores, i que amb més temps i forces encara es podria allargar per acabar de tancar tot el circ de Pessons, arribar-se fins als pics de Cubils, convertint-se en una ruta digne de ressenyar.

Nosaltres per acabar el dia, vam fer un bon dinar en un restaurant d’andorra, vam acompanyar al Joan a satisfer el seu consumisme (moderat, però al cap i a la fi consumisme :P ) i vam tornar fins a Solsona.

Queda pendent de penjar la ressenya (i també la de la setmana passada), i un cim menys que falta per arribar als 100!