Són els reis del Rock & Roll!

Uff! ahir vaig entendre pq els Rolling Stones són els grans entre els grans! un Mick Jagger entregadíssim, animant al públic sens parar, movent-se amunt i avall, fent un munt de quilòmetres, parlant (o intentant-ho) en català, i mostrant que encara manté una fantàstica veu!

Arribant a l'estadi (i després de recollir les entrades pendents), el primer que sorprenia un cop dins del recinte era el immens escenari que tenien muntant! He vist diverses vegades als U2, amb escenaris collonuts, però aquest superava de llarg qualsevol altre.
Vam estar de força sort, i ens vam col·locar a la punt del passadís que sortida de l'escenari (que després va resultar ser un lloc fantàstic). Tocaven uns teloners que encara no sé qui eren, i cap allà a les 22:00, deprés de veure que el Loquillo (anunciat teloner) no tocaria, es van apagar els llums i encendre les pantalles... i va començar l'espectacle!

Una mica més de dues hores de concert, començant amb un Start Me Up! pletòric! Anaven passant les cançons, amb el Jagger movent-se amb la "cua de sargantana", el públic molt entregat, amb un Keith Richards que és veia molt i molt gran, un xic demacrat, però disfrutant del concert i oferint uns bons riffts de guitarra, amb el Ron Wood fent conya amb l'altre guitarrista somrient tota l'estona, i el bateria, el Charlie Watts, en la seva línia: tranquil, amb els ritmes molt ben marcats, i francament, amb una de les millors sonoritzacions de bateria que he sentit en un gran concert a l'aire lliure, especialment la caixa!!

De la resta de músics que portaven, em quedo amb la cantant Lisa Fisher, que va col·laborar amb la versió-homenatge a James Brown (I'll go crazy) i que va oferir-nos una veu INCREÏBLE!!! De la resta de músics, Bobby Keys (saxo) i Darryl Jones (baix), habituals ja amb els Rolling's i gairebé considerats com un més.

El moment clau de la nit va ser quan la part central de l'escenari es va elevar una mica, i va anar avançant fins a la punta del passadís! és a dir, que ens vam trobar a segona fila, a uns 5 metres del grup!! el so des d'allà era força dolent, però tenir al grup tant a prop, veien com es mouen i poden tirar i gravar fotos i videos fantàstics no té preu!!!

I ja com a èxtasis total, un final amb un Satisfaction corejat per tot el públic!

No hi pot haver altre resum que un èxit de concert! M'arrepenteixo de no haver anat a veure'ls les altres vegades que n'he tingut l'oportunitat a Barcelona!! Però com a mínim, em quedarà que he vist a Ses Majestats Satàniques desplegant tota la seva força en un gran concert!

I ara toca esperar al setembre per a veure els següents grans: The Police!