skip to main |
skip to sidebar
Espectacle impressionat el concert del "Boss" al Palau Sant Jordi amb la "The Seeger Band", presentant el disc "We Shall Overcome: The Seeger Sessions".
Un concert de més de dues hores i mitja sense cap interrupció, davant d'un públic totalment entregat, que sempre aplaudeix des del primer minut, i a qui li encanta que el Boss parli en català (que per cert, cada dia ho fa més bé).
La gran part de les cançons que va interpretar van ser de Pete Seeger, impulsor de la música popular nord-americana i pioner de la cançó de protesta durant els anys cinquanta, i per mi els moments àgids de la nit van ser:
- "Pay me my money down", himne de la cançó protesta dels 50 i 60, que va interpretar de forma magistral
- "The River": la versió que va interpretar va ser IMPRESSIONANT! em va encantar!
Musicalment hem gaudit d'un espectable rodó. Més de dues hores de concert ininterrompudes, amb una versió impressionant de The River i amb una del nou himne Pay me my money down que, al meu entendre ha estat el moment més brillant del concert amb una comunió perfecte entre el públic, els músics i en Bruce.
Adjunto alguns enllaços al YouTube, amb videos del concert:
Un "400's" més! divendres va caure un nou cim dels 100, concretament el Pilar d'Almenara (457 m.), un dels dos cims de la comarca de l'Urgell.
Tot sortint del Prat de Llobregat el divendres, vaig enfilar la A-2 direcció Lleida, i després de menjar-me els mils de caminons que hi havia, vaig sortir direcció Agramunt, i just entrant en aquest poble, en sortia una carretera a mà esquerra (LV-3231), que en pocs quilòmetres ens deixa al peu d'aquest cim.
Més que un cim és un turonet, amb una interessat torre al dalt, i amb molt bones vistes (quilòmetres i quilòmetres) de les planes d'aquesta zona de Lleida.
Info. extreta de la xarxa: el pilar d'Almenara és una torre circular de vigilància que fóu construida al segle XI y está documentada des del 1139. Es troba ubicada a la part més alta de la serra del mateix nom, que separa els conques del Sió de la d'Ondarra, on s'establiren els municipis d'Agramunt i Tàrrega.
Fenòmens Meteorològics de Risc a la Muntanya: així es deia el curs que el dissabte al matí vaig baixar a fer a Esplugues del Llobregat. Era un curs organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya junta amb l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.
Va ser un curs curtet (5 hores) però molt interessant i considero que molt bé estructurat i aproficat. És van tractar molts temes, amb una primera part principalment teòrica (amb moltes fotografies com exemple), i una segona part amb més punt pràctics, com per exemple, prediccions, legir mapes del meteosat, etc (vaja, com si fossim un Picó més :P ).
Els temes que es van tractar, principalement feien referència als fenòmens de risc que ens podem trobar a la muntanya hivernal, i que en grans trets, es poden separar en: grans nevades, vent i baixes temperatures.
Més concretament, es va tractar:- Conceptes bàsics de meteorologia de l’alta muntanya a l’hivern
- Conceptes bàsics sobre la formació de núvols i precipitacions
- Tipus d’episodis amb nevades intenses
- Tipus d’episodis amb temperatures molt baixes
- Tipus d’episodis amb torb
- Eines de diagnòstic i pronòstic
- Riscos associats a les nevades intenses, les baixes temperatures i el torb
- Mesures de seguretat en cas de nevades intenses, baixes temperatures o torb
Recomano efusivament a tothom que pugui assistir-hi que ho faci, ja que és realment útil i molt interessant.
Jo, per poc que hi hagi places, ja m'estic mirant els que es faran a continuació (principalment, recerca de víctimes d'allaus).
Dos cims més del Maresme! el passat divendres 29 de setembre, amb l'empresa, vam fer una sortida tot junts a fer tot d'activitats durant el dia (típics jocs per a fomentar l'esprit d'equip, cooperació, etc...) i després un dinaret, cap a la zona del Montnegre.
Aprofitant la benentesa, tot sortint del dinar i ja que havia de passar a buscar al meu germà a les vuit del vespre a Sant Cugat, vaig anar-m'en a fer una parell de cims més de la llista centenària proposada per la Feec.
Primer de tot, vaig acostar-me fins a Mataró, per anar a fer el cim del Turó d'Onofre Arnau (131 m.). Aquest és un cim molt curt, que té més dificultat de trobar-lo que no de pujar-lo. Per arribar-hi, vaig anar cap a la sortida nord de Mataró, i vaig anar fins a una urbanització anomenada Can Quirze.Des d'allà, després d'intentar trobar el bon camí, vaig acabar optant per deixar el cotxe en el punt més pròxim i enfilar-me per un camí fins al cim, on també hi ha l'anomenat Castell de Mata. Realment, potser és el cim menys interessant dels que he fet fins ara.
Des d'allà, vaig tornar a agafar el cotxe direcció al poble de Cabrera de Mar. Un cop s'entra al poble, ja es troben indicadors en direcció al següent punt on em dirigia, el Castell de Burriac (388 m.). Si es van seguint els indicadors, s'entra en un camí ja de terra, es deixa endarrera una urbanització, i s'arriba a un punt on s'indica que ja no poden passar els "no autoritzats".
Vaig deixar el cotxe en el que semblava una mica de pàrquing, i des d'allà la vora, amb vistes ja al castell, en surt un corriol marcat amb franges de pintura vermell. És un caminet interessant, per dins d'un bon bosc, i amb una pujada molt forta. No es tarda massa en arribar a dalt (un 20 minuts a tot estirar), però vaig arribar esbufegant del fort pendent fins al cim.
Aquest si que és un cim recomanable!! és troba dins el parc natural de la Serralada Litoral, i s'entén el perquè: fantàstics boscos de pi, i unes molt bones vistes cap a tot el Maresme.