Escapadeta amb la Junta de Carnaval a Euskadi. Impressionant passejar tota la tarda amb la bata posada per la ciutat de Donosti!
I fins i tot vaig trobar pel carrer un grupet cantant Lau Teilatu! uff, de pell de gallina!
Que gran l'amic de l'Anna Moncunill!
dimecres, d’abril 25, 2007
dimarts, d’abril 24, 2007
Sant Jordi
Cada any espero amb força il·lusió i ganes la diada de Sant Jordi: m'agrada l'ambient que es respira, m'encanten els llibres, i també regalar les roses, però ja des de fa uns anys també espero aquest dia per rebre la felicitació d'un bon amic com és el Txitxi. De felicitacions s'en reben moltes, i s'agraeixen totes, i molt!, però les del Txitxi són úniques!!!!! Aquí transcric el missatge rebut (i la foto que vaig rebre la setmana abans pq m'anés preparant):
Al despertar el sol, la gent de la vil.la ja estava atemorida. Durant tota la nit han sentit els remugs del drac. A l’arribar la matinada i sorgint des dels racons més espesos i humits dels boscos del Solsonès, un drac amb ardor d’estómec (si ja ha de ser l'òstia un drac sa, imagina-t’en un amb ardor d’estómac!!!!) s’apropa a la vil.la.
Temerosos del drac, els habitants s’encomanen a sant Jordi Soldevila Sobreldrac; però, al ser una vil.la pràctica i espavilada, aprofiten la ocasió per preparà el seu ingrés al llibre Guiness del Records amb l’intent de la cocció més ràpida de calçots:
Ingredients (per 56 persones): - 600 calçots i 1 drac.
Primer cal tenir apunt els calcots amb una graella. Després esperar al Drac i aprofitar les seves ràfagues de foc i esperant que tingui punteria i cogui els calçots inso facto...i ja tenim el record Guiness.
Els suplics de la vila ha fet efecte. Mentre el drac fa de les seves a la vila, des de cap de munt de la muntanya s’aprecia una silueta d’un jenet. Davant la sopresa general, va acompanyat....és el seu nou ajudant sant Jordiet Llunadevila!!!!!
Els cavalls dels sants comencen a cavalcar i s¡apropen ràpidament a la vila i, hachazo va hachazu ve es carreguen a la bèstia, però arriben massa haviat, els calçots no estan cuits, no entraran al llibre Guiness.
Polítics contents i ecologistes emprenyats espero que hagis passat un bon sant.
Al despertar el sol, la gent de la vil.la ja estava atemorida. Durant tota la nit han sentit els remugs del drac. A l’arribar la matinada i sorgint des dels racons més espesos i humits dels boscos del Solsonès, un drac amb ardor d’estómec (si ja ha de ser l'òstia un drac sa, imagina-t’en un amb ardor d’estómac!!!!) s’apropa a la vil.la.
Temerosos del drac, els habitants s’encomanen a sant Jordi Soldevila Sobreldrac; però, al ser una vil.la pràctica i espavilada, aprofiten la ocasió per preparà el seu ingrés al llibre Guiness del Records amb l’intent de la cocció més ràpida de calçots:
Ingredients (per 56 persones): - 600 calçots i 1 drac.
Primer cal tenir apunt els calcots amb una graella. Després esperar al Drac i aprofitar les seves ràfagues de foc i esperant que tingui punteria i cogui els calçots inso facto...i ja tenim el record Guiness.
Els suplics de la vila ha fet efecte. Mentre el drac fa de les seves a la vila, des de cap de munt de la muntanya s’aprecia una silueta d’un jenet. Davant la sopresa general, va acompanyat....és el seu nou ajudant sant Jordiet Llunadevila!!!!!
Els cavalls dels sants comencen a cavalcar i s¡apropen ràpidament a la vila i, hachazo va hachazu ve es carreguen a la bèstia, però arriben massa haviat, els calçots no estan cuits, no entraran al llibre Guiness.
Polítics contents i ecologistes emprenyats espero que hagis passat un bon sant.
dimarts, d’abril 17, 2007
Washington
Capital dels Estats Units, i a la vegada capital de la paranoia i la seguretat extremes!
Washington és una ciutat monumental, anomenada així en memòria del primer President dels Estats Units, George Washington, i on es troben la Casa Blanca, Capitoli i el Pentàgon, segurament les seus més importats del poder americà. I la nostra visita es va concentrar en visitar els llocs "típics", ja que el temps que teniem no donava per a més.
L'arribada a la ciutat també va ser en tren, i ja la pròpia estació "Union Station" és un monument per a veure! Que n'aprengui l'Estació de Sants de Barcelona: grandiosa, plena a petar de banderes i una zona de restaurants i oci molt activa. Ens vam dirigir cap a l'hotel a peu, arrosegant les maletes per la pujada al turonet del Capitoli, i ja la primera vista de la seu del poder legislatiu americà és impactant: gran, monumental i molt ben cuidat!
I ja es pot intuïr que la meitat de la gent deu treballar en temes de seguretat :P
Després de deixar les maletes a l'hotel, ja vam tornar a agafar el ritme de motxil·la a l'esquena i a caminar, i vam veure tot el Capitoli per fora i vam recórrer tot el The Mall, l'enorme parc central de Washington que inclou partint des del Capitoli, tot de museus als laterals, el monument a George Washington a mig camí (amb la Casa Blanca més a la dreta), el memorial de WWII, i el monument a Lincoln al final.
Partint des del Lincoln Memorial, va resseguir la resta del parc, cap al Memorial a Jefferson, i l'agradable sorpesa es que els dies que erem a Wasghinton coincidien amb el "Cherry Blossom". El 1912, els japonesos van regalar a Estats Units uns 3.000 cirerers, i els van plantar per tota aquesta zona, i en aquesta època floreixen tots i és molt agradable passejar pels parcs que tenen amb tots els arbres ben florits!
El segon dia, la visita va tirar cap a la Casa Blanca (on no varem entrar, ja que per a fer-ho s'ha de demanar a l'embaixada amb una antel·lació d'entre 6 setmanes i un mes, t'investiguen i llavors et diuen si t'accepten o no). El dia també va incloure una visita al cementiri d'Arlington (acollonant els prats inacabables de tombes), entre elles la del JFK, i el Memorial al Soldat Desconegut, amb canvi de guardia inclòs. I per acabar, vam fer una passejada pels carrers del centre de la capital, i al museu de l'Holocaust.
I ja de cara a l'últim dia complet, vam visitar el Museu de l'Espai i l'Aviació (em va encantar :O ), vam pujar al monument de Washington (després de fer cua al matí per aconseguir una de les poques entrades que permeten al dia), Chinatown, l'estadi dels Washington Wizards, ...
Francament, va ser la menys interessant de les 3 ciutats que vam visitar durant el viatge, i al final vam acabar farts de paranoia i la seguretat que tenen: ens han passat pel detector infinites vegades, a nosaltres i les motxil·les, inclòs per entrar a l'Oficina de Turisme (no veig a la Maite de la de Solsona fent-ho :P); ens han impedit el pas en un munt de llocs (al Capitoli no ens ho van dir pas gaire amablement); a la Montse li han arribar a fer tirar el xicle per poder accedir a un monument; i fins i tot, m'he trobat un avís a la maleta gran a la tornada, dient que havien obert la meva maleta per una inspecció "rutinaria" (jeje, no els hi devia agrada gaire trobar-se els mitjons bruts).
En resum, és una ciutat per visitar, té llocs impactants i no hi ha massa turisme extranger (molt d'americà, això si), però segurament altres zones serien més interessants per a dedicar uns dies.
Washington és una ciutat monumental, anomenada així en memòria del primer President dels Estats Units, George Washington, i on es troben la Casa Blanca, Capitoli i el Pentàgon, segurament les seus més importats del poder americà. I la nostra visita es va concentrar en visitar els llocs "típics", ja que el temps que teniem no donava per a més.
L'arribada a la ciutat també va ser en tren, i ja la pròpia estació "Union Station" és un monument per a veure! Que n'aprengui l'Estació de Sants de Barcelona: grandiosa, plena a petar de banderes i una zona de restaurants i oci molt activa. Ens vam dirigir cap a l'hotel a peu, arrosegant les maletes per la pujada al turonet del Capitoli, i ja la primera vista de la seu del poder legislatiu americà és impactant: gran, monumental i molt ben cuidat!
I ja es pot intuïr que la meitat de la gent deu treballar en temes de seguretat :P
Després de deixar les maletes a l'hotel, ja vam tornar a agafar el ritme de motxil·la a l'esquena i a caminar, i vam veure tot el Capitoli per fora i vam recórrer tot el The Mall, l'enorme parc central de Washington que inclou partint des del Capitoli, tot de museus als laterals, el monument a George Washington a mig camí (amb la Casa Blanca més a la dreta), el memorial de WWII, i el monument a Lincoln al final.
Partint des del Lincoln Memorial, va resseguir la resta del parc, cap al Memorial a Jefferson, i l'agradable sorpesa es que els dies que erem a Wasghinton coincidien amb el "Cherry Blossom". El 1912, els japonesos van regalar a Estats Units uns 3.000 cirerers, i els van plantar per tota aquesta zona, i en aquesta època floreixen tots i és molt agradable passejar pels parcs que tenen amb tots els arbres ben florits!
El segon dia, la visita va tirar cap a la Casa Blanca (on no varem entrar, ja que per a fer-ho s'ha de demanar a l'embaixada amb una antel·lació d'entre 6 setmanes i un mes, t'investiguen i llavors et diuen si t'accepten o no). El dia també va incloure una visita al cementiri d'Arlington (acollonant els prats inacabables de tombes), entre elles la del JFK, i el Memorial al Soldat Desconegut, amb canvi de guardia inclòs. I per acabar, vam fer una passejada pels carrers del centre de la capital, i al museu de l'Holocaust.
I ja de cara a l'últim dia complet, vam visitar el Museu de l'Espai i l'Aviació (em va encantar :O ), vam pujar al monument de Washington (després de fer cua al matí per aconseguir una de les poques entrades que permeten al dia), Chinatown, l'estadi dels Washington Wizards, ...
Francament, va ser la menys interessant de les 3 ciutats que vam visitar durant el viatge, i al final vam acabar farts de paranoia i la seguretat que tenen: ens han passat pel detector infinites vegades, a nosaltres i les motxil·les, inclòs per entrar a l'Oficina de Turisme (no veig a la Maite de la de Solsona fent-ho :P); ens han impedit el pas en un munt de llocs (al Capitoli no ens ho van dir pas gaire amablement); a la Montse li han arribar a fer tirar el xicle per poder accedir a un monument; i fins i tot, m'he trobat un avís a la maleta gran a la tornada, dient que havien obert la meva maleta per una inspecció "rutinaria" (jeje, no els hi devia agrada gaire trobar-se els mitjons bruts).
En resum, és una ciutat per visitar, té llocs impactants i no hi ha massa turisme extranger (molt d'americà, això si), però segurament altres zones serien més interessants per a dedicar uns dies.
dilluns, d’abril 16, 2007
Manhattan
He viatjat per alguns països diferents, i per algunes ciutats, i fins ara de les ciutats en podia dir si m'agradaven o no, si hi havia alguna cosa especial, algun acte especial, etc, però fins a la visita a New York no podia dir que el primer que havia fet una ciutat era impressionar-me.
Només sortir de la Penn Station, just al costat (o a sota) del Madison Square Garden em vaig quedar parat de la ciutat. Era molt més gran, impressionant, amb més moviment, amb més gent, amb més de tot del que m'havia imaginat.
El trajecte a peu fins a l'hotel (uns 8 carrers al llarg de la 7ena avinguda, passant per Times Square) va ser al·lucinant.
Un cop a l'hotel, ja passat l'impacte inicial, ja ens vam organitzar ràpidament i vam començar amb la "rutina" amb la que funcionariem durant tota la setmana: transport públic, caminar moltíssim, i a veure tot el possible, però sense oblidar-nos de fer les parades necessaris a cafès, pubs, parcs i altres.
El primer dia vam anar fins a Battery Park, i allà vam agafar el ferry a Staten Island, des d'on es té una bona vista de l'estatua de la Llibertat (on des de l'11-S no s'hi pot pujar). I al llarg dels dies, vam anar pujant des del sud de l'illa de Manhattan fins al Central Park, amb una petita incursió a Brooklyn i una altra a Harlem. Una setmana no dona per massa a NY :P
És un lloc que si es pot, s'ha de veure un cop a la vida; crec que pot arribar a ser agobiant per algunes persones, ja que sempre, les 24 hores del dia hi ha botigues obertes, llocs de menjar, gent i més gent pel carrer, ... S'ha guanyat de sobres el títol de la ciutat que mai dorm! Però al cap d'uns dies t'acostumes al ritme, a no parar pel carrer, a fer "jaywalking" (travessar els carrers imprudentment, esport gairebé nacional pels novaiorquesos).
Com a llocs únics i que un no és pot perdre: un passeig per la 5ena avinguda (amb la botiga d'Apple tocant al Central Park i la de la NBA una mica més avall), travessa del pont de Brooklyn a peu (espero que surti una bona foto amb la bata de Carnaval!), Empire State (anar-hi d'hora al matí, la cua és espectacular), i sobretot, passejar per tots els barris de NY, de Chinatown, a Little Italy, Greenwich, SoHo, ... cada un d'ells és una ciutat en miniatura amb la seva propia gent, personalitat, edificis, ...
Costa resumir tants dies, i tant intensos en poc tros: New York s'ha de veure per poder entendre el que és!
Pd. I partidàs al Madison Square Garden: New York Knicks vs. cleveland: derrota dels locals, però veure el Madison per mi no té preu!
Només sortir de la Penn Station, just al costat (o a sota) del Madison Square Garden em vaig quedar parat de la ciutat. Era molt més gran, impressionant, amb més moviment, amb més gent, amb més de tot del que m'havia imaginat.
El trajecte a peu fins a l'hotel (uns 8 carrers al llarg de la 7ena avinguda, passant per Times Square) va ser al·lucinant.
Un cop a l'hotel, ja passat l'impacte inicial, ja ens vam organitzar ràpidament i vam començar amb la "rutina" amb la que funcionariem durant tota la setmana: transport públic, caminar moltíssim, i a veure tot el possible, però sense oblidar-nos de fer les parades necessaris a cafès, pubs, parcs i altres.
El primer dia vam anar fins a Battery Park, i allà vam agafar el ferry a Staten Island, des d'on es té una bona vista de l'estatua de la Llibertat (on des de l'11-S no s'hi pot pujar). I al llarg dels dies, vam anar pujant des del sud de l'illa de Manhattan fins al Central Park, amb una petita incursió a Brooklyn i una altra a Harlem. Una setmana no dona per massa a NY :P
És un lloc que si es pot, s'ha de veure un cop a la vida; crec que pot arribar a ser agobiant per algunes persones, ja que sempre, les 24 hores del dia hi ha botigues obertes, llocs de menjar, gent i més gent pel carrer, ... S'ha guanyat de sobres el títol de la ciutat que mai dorm! Però al cap d'uns dies t'acostumes al ritme, a no parar pel carrer, a fer "jaywalking" (travessar els carrers imprudentment, esport gairebé nacional pels novaiorquesos).
Com a llocs únics i que un no és pot perdre: un passeig per la 5ena avinguda (amb la botiga d'Apple tocant al Central Park i la de la NBA una mica més avall), travessa del pont de Brooklyn a peu (espero que surti una bona foto amb la bata de Carnaval!), Empire State (anar-hi d'hora al matí, la cua és espectacular), i sobretot, passejar per tots els barris de NY, de Chinatown, a Little Italy, Greenwich, SoHo, ... cada un d'ells és una ciutat en miniatura amb la seva propia gent, personalitat, edificis, ...
Costa resumir tants dies, i tant intensos en poc tros: New York s'ha de veure per poder entendre el que és!
Pd. I partidàs al Madison Square Garden: New York Knicks vs. cleveland: derrota dels locals, però veure el Madison per mi no té preu!
Celtics - 76ers
Boston Celtics vs. Philadelphia 76ers! Aquesta va ser la nostra estrena en un partit de la NBA!
98 a 96; victòria per als de casa; molt emoció durant tot el partit i realment molt impressionant!
Vam arribar força d'hora a l'estadi, i després de recollir les entrades que haviem comprat per internet, ja vam entrar cap dins, i aprofitant que encara no hi havia massa gent vam anar a altres zones de l'estadi a xafardejar una mica i a tirar algunes fotos mentres els equips escalfaven.
Força estona abans de començar el partit ja comença el xou, a l'estil americà, i ja no para durant tot el partit; no hi ha ni un moment que a la pista no si fa alguna cosa: cheerleaders, equips infantils, "saltimbanquis", la mascota, els tirs dels espectadors des del mig del camp, regals, ...
I una cosa que em va sorprendre molt, és que just abans de començar el partit, algun toca o canta l'himne dels EUA, i tothom es posa dret i es treu les gorres: realment s'estimen molt la seva bandera (va ser l'únic moment en tot el partit en el que no menjaven).
A llarg de tot el partit, els espectadors tampoc no callen: si ataquen criden CHARGE!, si defensen: DE-FENSE!, i durant tota l'estona hi ha càmeres repartides per l'estadi que mostren imatges al marcador gran (jeje, vam sortir-hi gràcies als nens del davant que feien el carallot!).
El partit en si potser no és tant espectacular com pot sembla per la tele, però algunes jugades van ser d'autèntics cracks!
Després del partit, ens vam apropar fins al costat de la mateixa pista, per poder veure tot l'estadi, i francament, els Celtics en tenen un de collonut!!
98 a 96; victòria per als de casa; molt emoció durant tot el partit i realment molt impressionant!
Vam arribar força d'hora a l'estadi, i després de recollir les entrades que haviem comprat per internet, ja vam entrar cap dins, i aprofitant que encara no hi havia massa gent vam anar a altres zones de l'estadi a xafardejar una mica i a tirar algunes fotos mentres els equips escalfaven.
Força estona abans de començar el partit ja comença el xou, a l'estil americà, i ja no para durant tot el partit; no hi ha ni un moment que a la pista no si fa alguna cosa: cheerleaders, equips infantils, "saltimbanquis", la mascota, els tirs dels espectadors des del mig del camp, regals, ...
I una cosa que em va sorprendre molt, és que just abans de començar el partit, algun toca o canta l'himne dels EUA, i tothom es posa dret i es treu les gorres: realment s'estimen molt la seva bandera (va ser l'únic moment en tot el partit en el que no menjaven).
A llarg de tot el partit, els espectadors tampoc no callen: si ataquen criden CHARGE!, si defensen: DE-FENSE!, i durant tota l'estona hi ha càmeres repartides per l'estadi que mostren imatges al marcador gran (jeje, vam sortir-hi gràcies als nens del davant que feien el carallot!).
El partit en si potser no és tant espectacular com pot sembla per la tele, però algunes jugades van ser d'autèntics cracks!
Després del partit, ens vam apropar fins al costat de la mateixa pista, per poder veure tot l'estadi, i francament, els Celtics en tenen un de collonut!!
diumenge, d’abril 01, 2007
Boston
Eps, ja hi som!!
despres de viatjar tot un dia, canviant d'avio a Suisa (collons, els Alps sempre son l'ostia des de l'aire!, i veure la branquisa encara formada a la costa del Canada, impressiona forca!), finalment ja estem instal.lats a Boston, la primera ciutat que visitarem durant aquest 15 dies.
De moment ha tocat acostumar-se a l'horari d'aqui (ara nosaltres fa poca estona que hem sortit de sopar, i a Solsona ja son les 4:45 de la nit :P ). Entre ahir i avui ja hem comencat a visitar la ciutat, de moment per la part mes turistica, pero realment es forca sorprenent la diferencia amb tots els viatges per Europa que havia fet fins ara.
Hi ha un bon recorregut (el Freedom TRail) que passa per la majoria de llocs importants de la ciutat, i que gairebe ja l'hem recorregut tot). A partir de dema, ja tocara comencar a visitar altres barris i a veure el Boston mes autentic.
I sobretot, dema ja toca anar a veure el primer partit de la NBA!!! Boston Celtics vs. Cavaliers!!
Be, ja anirem veient com va el viatge, pero de moment pinta com una experiencia unica i molt recomanable a tothom!!
Pd. a tothom que ho llegeixi, perdo per les faltes d'ortografia pero en els teclats americans els accents brillen per la seva ausencia!
despres de viatjar tot un dia, canviant d'avio a Suisa (collons, els Alps sempre son l'ostia des de l'aire!, i veure la branquisa encara formada a la costa del Canada, impressiona forca!), finalment ja estem instal.lats a Boston, la primera ciutat que visitarem durant aquest 15 dies.
De moment ha tocat acostumar-se a l'horari d'aqui (ara nosaltres fa poca estona que hem sortit de sopar, i a Solsona ja son les 4:45 de la nit :P ). Entre ahir i avui ja hem comencat a visitar la ciutat, de moment per la part mes turistica, pero realment es forca sorprenent la diferencia amb tots els viatges per Europa que havia fet fins ara.
Hi ha un bon recorregut (el Freedom TRail) que passa per la majoria de llocs importants de la ciutat, i que gairebe ja l'hem recorregut tot). A partir de dema, ja tocara comencar a visitar altres barris i a veure el Boston mes autentic.
I sobretot, dema ja toca anar a veure el primer partit de la NBA!!! Boston Celtics vs. Cavaliers!!
Be, ja anirem veient com va el viatge, pero de moment pinta com una experiencia unica i molt recomanable a tothom!!
Pd. a tothom que ho llegeixi, perdo per les faltes d'ortografia pero en els teclats americans els accents brillen per la seva ausencia!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)