skip to main |
skip to sidebar
Uff! ahir vaig entendre pq els Rolling Stones són els grans entre els grans! un Mick Jagger entregadíssim, animant al públic sens parar, movent-se amunt i avall, fent un munt de quilòmetres, parlant (o intentant-ho) en català, i mostrant que encara manté una fantàstica veu!
Arribant a l'estadi (i després de recollir les entrades pendents), el primer que sorprenia un cop dins del recinte era el immens escenari que tenien muntant! He vist diverses vegades als U2, amb escenaris collonuts, però aquest superava de llarg qualsevol altre.
Vam estar de força sort, i ens vam col·locar a la punt del passadís que sortida de l'escenari (que després va resultar ser un lloc fantàstic). Tocaven uns teloners que encara no sé qui eren, i cap allà a les 22:00, deprés de veure que el Loquillo (anunciat teloner) no tocaria, es van apagar els llums i encendre les pantalles... i va començar l'espectacle!
Una mica més de dues hores de concert, començant amb un Start Me Up! pletòric! Anaven passant les cançons, amb el Jagger movent-se amb la "cua de sargantana", el públic molt entregat, amb un Keith Richards que és veia molt i molt gran, un xic demacrat, però disfrutant del concert i oferint uns bons riffts de guitarra, amb el Ron Wood fent conya amb l'altre guitarrista somrient tota l'estona, i el bateria, el Charlie Watts, en la seva línia: tranquil, amb els ritmes molt ben marcats, i francament, amb una de les millors sonoritzacions de bateria que he sentit en un gran concert a l'aire lliure, especialment la caixa!!
De la resta de músics que portaven, em quedo amb la cantant Lisa Fisher, que va col·laborar amb la versió-homenatge a James Brown (I'll go crazy) i que va oferir-nos una veu INCREÏBLE!!! De la resta de músics, Bobby Keys (saxo) i Darryl Jones (baix), habituals ja amb els Rolling's i gairebé considerats com un més.
El moment clau de la nit va ser quan la part central de l'escenari es va elevar una mica, i va anar avançant fins a la punta del passadís! és a dir, que ens vam trobar a segona fila, a uns 5 metres del grup!! el so des d'allà era força dolent, però tenir al grup tant a prop, veien com es mouen i poden tirar i gravar fotos i videos fantàstics no té preu!!!
I ja com a èxtasis total, un final amb un Satisfaction corejat per tot el públic!
No hi pot haver altre resum que un èxit de concert! M'arrepenteixo de no haver anat a veure'ls les altres vegades que n'he tingut l'oportunitat a Barcelona!! Però com a mínim, em quedarà que he vist a Ses Majestats Satàniques desplegant tota la seva força en un gran concert!
I ara toca esperar al setembre per a veure els següents grans: The Police!
Gran dia avui! per fi podré veure en concert a uns dels grans entre els més grans! Als Rolling Stones en concert!!
Després de l'accidentada gira de l'any passat, i després d'haver d'anul·lar diferents concerts tant a Catalunya com al país veí (es diu que el Keith Richards va caure d'un cocoter... curiosa justificació :P), per fi podré gaudir d'un concert dels Reis del Rock&Roll.
He vist forces concerts dels grans grups dels últims 30 anys, i una de les meves grans assignatures pendents era veure precisament a uns dels més veterans de tots. Em sembla que no em defraudaran: a l'Estadi Olímpic, davant de 40.000 persones, un escenari increïble (crec que l'amplada era igual a les ales d'un Jumbo!), i evidentment la força del Mike Jagger dalt de l'escenari. Ja m'agradaria a la seva edat aguantar el que aguanta ell! (no preguntaré com s'ho fa...).
22:00, Estadi Olímpic; Rock & Roll en el seu estat més pur! Una bona manera de celebrar els 27 anys!
Tossa Plana de Lles (o Pic de la Portella) (2.916 m)! 22è dels 100, i de moment el més alt de la llista de 100 cims de la FEEC!
Interessant sortida durant el dissabte al punt més alt de la Cerdanya, fronterer amb Andorra.
Cim sense cap dificultat especial, simplement anar pujant per llargues pales del suau vessant sud, fins a coronar el cim!
Força fresqueta a dalt del cim (encara amb algunes restes, ja petites, de neu), i amb unes vistes impressionants, tot el el dia tapadot que feia. Des d'allà, petita cresta fins al Pic de Setut (2.869 m), i davallada des del coll de Setut, passant per dos estanys, escoltant de tant en tant els xiscles de les marmotes.
En total, entre 3 i 4 hores d'activitat, dinar amb vistes al Cadí, i un parell de bons cafès a Bellver de Cerdanya escoltant les històries del Ventura (quin element!!).
En breu, penjarem la ressenya, i la setmana vinent... doncs més muntanya!
El passat 3 de Juny, aprofitant que els del temps deien que faria bon temps (umm... m'ho sembla a mi o no ho encerten massa...), vam fer una escapadeta amb la Montse fins a l'Osona i el Ripollès, amb un dinar a la Garrotxa :P
Primer ens vam arribar fins a Sant Pere de Torelló, i d'allà ens vam enfilar fins al cim de Bellmunt (1247 metres), on hi ha una església i algun que altre repetidor, però que sobretot té una increïble vista cap als voltants i de pas ja teniem al sac el primer dels "100 cims" del dia (i amb aquest una quarta part del total feta).
Després, tot i les gotes que de tant en tant queien, vam enfilar carretera enllà fins al coll de Bracons (per on passa el Rally Catalunya-Costa Brava, i fe de Déu que entenc pq. el fan passar per allà).
Deixant el cotxe a la mateixa corba del coll, vam agafar el corriol que s'enfila d'allà mateix, i vam anar pujant cap al Puigsacalm (1513 metres), un dels millors miradors on és pot anar per la zona.
La pujada és molt suau i no té massa pèrdua, i els corriols per on es passa són fantàstics ja que passen per zones molt frondoses d'un tipus de bosc diferent dels nostres al Solsonès: en general hi ha molt faig, i els fa força humits i sempre és agradable de canviar. S'arriba fins al coll de Sant Bartomeu, i d'allà en poca estona fins a la font Tornadissa (que de moment raja força, no sé si ho fa durant tot l'any). A partir de la font, ja comencen els prats que en no molta estona et porten fins al cim.
En total, unes 2 hores i mitja de caminada tranquila, amb un desnivell total d'uns 500 metres positius. I el segon cim de la jornada (i en són 21!).
Al tornar, un dinar ben merescut a les afores d'Olot, i a la tarda visita cultural a Ripoll, el bressol de Catalunya que deia Verdaguer. Passejada i cafès pel poble, amb visita obligada al Monestir (ara s'han de pagar un parell d'eurals per entrar...), per admirar la fantàstica portalada i fer una visiteta a la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador del monestir i de la nació catalana. Una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".
En resum, un bon dia amb una mica de muntanya, un parell de cims més, una mica de cultura, i una "injecció" de catalanitat (que sempre va bé).
Com diria el Maragall "polonès": "Visca Catalunya!"
Un més (ja en són 19)! El Puig de Madrona (341 metres), entre el Vallès i el Barcelonès.
Cim curtet (uns 45 minuts) que he ascendit seguint la ressenya que hi ha la pàgina de la FEEC. Aquesta comença a Valldoreix, i passant per uns corriols bastant interessants va pujant de forma continuada fins arribar al cim, on hi ha una torre de vigilància forestal, i des d'on es té una vista molt i molt bona dels voltants.
Des d'allà es pot veure perfectament tota la serra de Collserola i el parc natural, que aquests dies després de les plujes de les últimes setmanes realment és un paissatge molt recomanable.
No deixen de sorprem aquests cims prop de Barcelona: a 15 o 20 minuts en cotxe de la capital hi tenim uns llocs collonuts! A veure si aconseguim conservar-los!
I bé, ja només en falten 81 pels 100 :P
Uff! ahir vaig entendre pq els Rolling Stones són els grans entre els grans! un Mick Jagger entregadíssim, animant al públic sens parar, movent-se amunt i avall, fent un munt de quilòmetres, parlant (o intentant-ho) en català, i mostrant que encara manté una fantàstica veu!
