skip to main |
skip to sidebar
Un mes de març pletòric! 8 cims (dels 100 cims) pujats, l'últim d'ells aprofitant que el dijous pujava cap a Solsona: el pic de Sant Salvador de les Espases (413 metres).
37è cim dels 100, ascendit des de l'antic balneari de la Puda, prop de Olesa de Montserrat.
La intenció inicial era sortir de Sant Cugat, arribar-me fins al pla del Fideuer i des d'allà arribar-me al Coll del Bram i baixar/pujar fins al cim/refugi. Però com tantes altres vegades... buff! és més complicat trobar el camí amb el cotxe que no pas les rutes de muntanya!!
Vaig donar voltes per la zona, però el camí que em semblava el correcte "moria" en un restaurant... i per tant, amb a cua entre cames, cap avall a olesa, per una carretera plena de curves... Però un cop a baix, vaig recordar que també era possible pujar-hi des de l'altre costat, i per tant, una mica més avall de les gasolineres d'Olesa, em vaig endinsar cap a l'antic balneari de la Puda; on ja arran de camí, es troba un cartell indicador per a pujar cap al cim.
El camí no té massa pèrdua, i es va resseguint un corriol molt tancat, estret i ple de matolls (no hi deu passar massa gent tampoc...), i ja des de bon principi es veu on ens dirigim, amb el refugi que hi ha al cim de Sant Salvador de les Espases. La pujada es forta, i amb l'hora que era i veien que es començava a fer fosc, va tocar pujar una mica més ràpid del que les cames recomanen (quina suada!!), i en 42 minutets sense parades em vaig plantar dalt del cim! i una baixada ràpida, mig corrent mig caminant, i en uns 30 minuts al cotxe altra vegada!
Bones vistes de Montserrat! i curiós refugi/ermita que hi ha dalt del cim!!
En aquesta foto podeu veure el refugi/cim des del coll de Bram (jo vaig pujar pel vessant que queda just darrera el refugi)
[foto extreta de la ressenya de "l'Amunt" a la web del MadTeam (aquí)].
Podeu llegir més informació sobre aquesta ermita-refugi en aquest enllaç.
Nova "excursió llampec" i 36è cim coronat, el Turó del Matall de Magarola (430 metres) a la Serra de Collserola.
Com ja havia fet en altres ocasions ja fa un temps, al sortir de la feina em vaig acostar amb cotxe fins a la Serra de Collserola, per la carretera vella de Cerdanyola, i des d'allà vaig fer una ascenció ràpida per augmentar la llista de 100 cims fets.
Va ser per la via ràpida, des del collet de Valldaura, resseguint un corriol molt tancat fins al Turó de Valldaura (on hi ha una torre de vigilància del foc), i resseguint el GR fins al vèrtex geodèsic del Turó de la Magarola.
Com sempre, sorprenen les vistes de Barcelona, i la sensació d'estar dins un bosc frondós a escassos quilòmetres de la ciutat. Molt recomanable, i millor anar-hi amb més temps del que jo tenia.
Amb aquest he completat els 4 cims dels 100 que hi ha per la zona de Collserola (Puig Madrona, Puig d'Olorda, Sant Pere Màrtir i Turó de la Magarola), però em queda pendent una excursió llarga, dedicant tot un dia a recòrrer aquesta serra. Si haurà de tornar aviat!!
Dos més en una sola sortida! i en són... 35...
Dissabte, aprofitant que haviem anulat la sortida al Montseny per previsió de neu, amb la Montse vam anar a treure el cap fins a la zona d'Artesa de Segre amb el punt de mira posat a dos dels "100 cims" que hi ha per allà.
Primer ens vam dirigir cap al Montmagastre (762 metres), un turó que des de lluny sembla molt i molt vertical, situat a sobre del poble que porta el mateix nom (bé, poble poble tampoc... algunes casetes...).
Al costat mateix de la carretera ja hi ha un indicador, i el camí fins al cim és força evident (i si més no, es veu clarament on s'ha d'arribar).
Anar resseguint alguns corriols, en alguns moments força costeruts, ens vam enfilar fins al que són les restes d'unes cases, unes poques restes d'un castell i el que aviat, si no és fa res al respecte, les restes d'una eslgésia (més info).
Un cop a les restes de l'església només cal acabar de pujar l'última costa fins al vèrtex geodèsic que marca el punt més alt. Vistes immenses, des de l'oest del cadí i la serra del port fins a les escarpades parets de Vilanova de Meià, i cap al sud, totes les planes que ja es dirigeixen cap a Lleida. I com a regal, vam tenir l'ocasió de veure com s'anava formant la tormenta que descarregaria!!
Després, desgrimpada ràpida fins al cotxe, i cap al segon cim de la jornada, el Puig de Grialó (667 metres).
Per arribar-hi cal dirigir-se al poble del Collderat (i no fer el carallot com nosaltres intentant resseguir uns camins...), i anar a deixar el cotxe dalt d'una bassa (atravessar el poble i seguir el camí més evident).
Des d'allà, intentant trobar el camí més evident cal enfilar-se fins a les restes d'una altra construcció, passar per sota d'una torre d'alta tensió, i resseguir el corriol fins al vèrtex.
Si primer es puja al Montmagastre, aquest segon puig no aporta massa novetat, i vam baixar força ràpid pq. la tormenta que començavem a veure com es formava, a aquestes alçades ja s'estava apropant i el vent bufava amb força!!
En resum, primer cim molt recomanable i el segon... doncs no pas massa... però ja en són dos més al sac!
A veure si puc passar dels 50 aquest any!
33è de 100! només en falten... doncs 67 :P
Escapada de diumenge, amb la Montse, el Sulín i la Marta, fins a la Serra de Collsacabra, fent una ruta d'unes 3 horetes pujant al cim de la Rocallarga (1.189 metres), vèrtex geodèsic de primer ordre amb unes vistes sobre totes les Guilleries, increïbles!!
A els 7 de matí vam posar rumb a Tavertet, un poble super-arreglat, però realment xulo, i des d'alla vam començar a seguir el GR-2 a través del cingle de l'Avenç. El camí discorre inicalment per una zona enquitranada, però avanç d'arribar al pla de les Boixes , donant la volta a una casa de turisme rural fantàstica, cal trencar a l'esquerra i començar a pujar.
La pujada es curta i ja en 15 minutets més et plantes dalt del cim de la Rocallarga, una "pedra-llarga" (molt ben trobat el nom) sobre el pla de les Boixes.
De tornada, i per no desfér el camí inicial, vam seguir cap al Puig dels Cortils (1.191 metres), el coll de Rajols (on vam aprofitar per enfilar-nos dalt del Pedró (1.189 metres)) i ja tornar cap a Tavertet. Aquí vam perdre un xic el camí, i al final vam acabar tornant 15 minuts pel camí d'anada.
Després volteta al poble de Tavertet, remullada a la font, i cotxe i manta cap a Vic, on vam anar a treure el cap a la plaça Major, a veure castellers, comprar pans de pessic, i a fer una bona pizza per dinar (records a les cambreres, eh Pisa?)!
La setmana vinent... més i millor :P (segurament... cap al Montseny a fer el Matagalls!)
I a veure si tots els "rajats" s'apunten (Isa, Jesús, Ester, Ramon, Joan, Esther, ...) ;-)
La millor sortida d'esquí de muntanya de la temporada, i el 32è cim (dels 100) al sac!!
Dissabte a primera hora del matí vam començar a fer via cap al Pas de la Casa, a Andorra, aquest cop però a través de Puigcerdà i França ja que comentaven que el port d'Envalira encara estava tancat... per tant... un autèntic pal... però a vegades toca fer un munt de quilòmetres de cotxe per unes bones pales de neu :P
Un cop al Pas, i després de donar voltes pers diferents pàrquings i sortejar el merder per l'acumulació de neu i gent, pràcticament sortim amb els esquís als peus!
L'ascenció és força tranquila al principi, passant per sota un dels telecadires de l'estació i es va encarant cap a l'estany d'Abellers. Fins el moment la neu era força bona i es podia anar sortejant les immenses pedres tranquilament.
Al costat de l'estany (que hi ha un estany pq ho marca el mapa, pq amb la neu... no es veu pas :) ) vam cometre la primera (i única) errada del dia ja que en lloc de vorejar-lo per l'esquerra, tal i com fa tothom, vam voler no perdre alçada fent una travessa lateral per la dreta i ens vam emmerdadr un xic, però res que no es solucionés aviat jeje!
Un cop arribats al semi-coll sobre el llac, ja s'intueïa el coll dels Isards per on es puja i en aquest moment ja ens vam posar ganivetes (el pendent ho requeria, i tot així jo em vaig endur alguna patinada que altra!) i cap amunt que no és res!
Un cop arribats al coll, i després de recuperar la respiració i abrigar-nos pq bufava un vent de mil dimonis, ja només ens quedava pujar la última llarga pala fins al cim. Una mica abans però, un servidor es va desviar una mica per arribar al cim del costat, uns 10 metres més baix però amb bona vista sobre el cim on es trobava tothom. I 10 minuts després... tots dalt del cim! D'aquesta manera vaig fer el Pic d'Envalira (2.827 metres) i el Pic Negre d'Envalira (2.821 metres)! Sempre queda bé fer un parell de cims :P
Després del menjar i les fotos de rigor, unes baixades esplèndides (encara que amb alguns minuts de remar) fins al cotxe!! Si sempre trobessim aquesta neu i no la de la setmana anterior...
30è i 31è cims de la llista de 100!!
Després de mooooolts dies sense fer cap dels 100 cims, aquest diumenge varem fer via cap al Moianès per a fer una ruta d'uns 11 km. i de pas ascendir dos cims més!
Amb la Montse, el Sulín, la Marta i l'Isa vam marxar cap al poble de l'Estany, a uns 7 kilòmetres de Moià on vam deixar un dels cotxes, i vam fer via cap a Collsuspina, punt de partida de la ruta.Des d'allà, vam començar a pujar, tot seguint el GR, direcció al Turó de Bellver (1.045 metres) on arribavem uns 45 minuts després.
Molt bones vistes (vèrtex geodèsic) i a desfer un xic el camí per a recuperar el GR i anar-lo seguint per un camí força planer.
Poc més d'una hora després arribavem al cim del Puig Rodó (1.056 metres), punt culminant del Moianès, coronat amb una torre de vigilància (?). Després de fer un mos, ja tocava baixar cap al poble de l'Estany on arribavem una mitja hora després.
es d'aquí, i en uns 15 minuts, alguns ens vam animar a pujar fins al cim del Puig de la Caritat (1.010 metres), cim que domina el poblet de l'Estany (que per cert, es recomanable de visitar) i que encara dóna més bones vistes cap a l'oest. En resum, 2 cims més al sac, descoberta d'una nova zona com és
el Moianès (molt recomanable!!), i un diumenge ben aprofitat!!
Dissabte, i després de la bona experiència de la setmana anterior vam fer via altra vegada cap Andorra per a tornar-nos a posar els esquís de muntanya i tornar a enfilar algun cim...
Però quina diferència d'una setmana a l'altra!!
Després de parlar-ne el divendres, i pensant que només trobariem neu a les cares nord, vam decidir anar cap a la Vall d'Incles, per veure si podiem pujar a algun cim de la zona.
Vam deixar el cotxe al Pont de la Baladosa, i més o menys des del costat del cotxe ja portavem els esquís als peus (però ja es veia que la baixada... seria entretinguda...).
Vam enfilar pel costat del riu Siscaró, entre poca neu i un xic de gel fins arribar al planell on hi ha el refugi lliure del Siscaró... i la vista era força desoladora: molt poca neu a tots els cims!!
Al final ens vam decidir per anar a remuntar fins un coll (uns 2.652 metres) que encara semblava que hi havia un xic de neu... i un cop allà ja vam decidir girar cua. La idea era pujar el cim del Cap del Port però... en una altra ocasió serà!!
La baixada... doncs bastant penosa... Neu crosta, t'enfonsaves per tot arreu i en total potser vam fer una vintena de girs en tot el descens :( Mil caigudes (hi ha algunes fotos divertides jeje), i aprendre que amb això de l'esquí de muntanya no sempre tens una fantàstica neu pols!!
Un mes de març pletòric! 8 cims (dels 100 cims) pujats, l'últim d'ells aprofitant que el dijous pujava cap a Solsona: el pic de Sant Salvador de les Espases (413 metres).
En aquesta foto podeu veure el refugi/cim des del coll de Bram (jo vaig pujar pel vessant que queda just darrera el refugi)
