El passat 3 de Juny, aprofitant que els del temps deien que faria bon temps (umm... m'ho sembla a mi o no ho encerten massa...), vam fer una escapadeta amb la Montse fins a l'Osona i el Ripollès, amb un dinar a la Garrotxa :PPrimer ens vam arribar fins a Sant Pere de Torelló, i d'allà ens vam enfilar fins al cim de Bellmunt (1247 metres), on hi ha una església i algun que altre repetidor, però que sobretot té una increïble vista cap als voltants i de pas ja teniem al sac el primer dels "100 cims" del dia (i amb aquest una quarta part del total feta).
Després, tot i les gotes que de tant en tant queien, vam enfilar carretera enllà fins al coll de Bracons (per on passa el Rally Catalunya-Costa Brava, i fe de Déu que entenc pq. el fan passar per allà).
Deixant el cotxe a la mateixa corba del coll, vam agafar el corriol que s'enfila d'allà mateix, i vam anar pujant cap al Puigsacalm (1513 metres), un dels millors miradors on és pot anar per la zona.
La pujada és molt suau i no té massa pèrdua, i els corriols per on es passa són fantàstics ja que passen per zones molt frondoses d'un tipus de bosc diferent dels nostres al Solsonès: en general hi ha molt faig, i els fa força humits i sempre és agradable de canviar. S'arriba fins al coll de Sant Bartomeu, i d'allà en poca estona fins a la font Tornadissa (que de moment raja força, no sé si ho fa durant tot l'any). A partir de la font, ja comencen els prats que en no molta estona et porten fins al cim.
En total, unes 2 hores i mitja de caminada tranquila, amb un desnivell total d'uns 500 metres positius. I el segon cim de la jornada (i en són 21!).
Al tornar, un dinar ben merescut a les afores d'Olot, i a la tarda visita cultural a Ripoll, el bressol de Catalunya que deia Verdaguer. Passejada i cafès pel poble, amb visita obligada al Monestir (ara s'han de pagar un parell d'eurals per entrar...), per admirar la fantàstica portalada i fer una visiteta a la tomba de Guifré el Pelós (840-897), fundador del monestir i de la nació catalana. Una llegenda li atribueix l'origen de les quatre barres de l'escut de Catalunya: "Guifré jeia ferit i el rei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sang del comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat".
En resum, un bon dia amb una mica de muntanya, un parell de cims més, una mica de cultura, i una "injecció" de catalanitat (que sempre va bé).
Com diria el Maragall "polonès": "Visca Catalunya!"
2 comentaris:
Solde, esperem documents fotogràfics dels 100 cims un cop els hagis completat...i al tanto, que contractarem l'enginyer de la NASA (aquell que li han pagat 1milió d'euros per desmitificar les fotos del primer allunatge que estan sota "sospita") pq ens corrobori que ni ha emprat el Photoshop ni que algunes fotos són els mateixos cims des de diverses perspectives
Amic Antitot, en això de la muntanya el que compta encara és la bona fe (és dels pocs reductes que queden de la confiança, encara que també s'està perdent...) i es confia plenament en el personatge que sua com un carallot fins dalt d'un cim per poca estona després simplement tornar-lo a baixar.
A veure si t'animes i vens un dia a fer un dels 100!
Publica un comentari a l'entrada