"Ich bin ein Berliner", o traduït, "Jo sóc berlinès".
Frase que va deixar anar el J.F. Kennedy en un discurs que va fer al Rathaus Schöneberg durant una visita a Berlín en l'època de la guerra freda, i que per molts s'ha malinterpretat, dient que el que va pronuciar l'ex-president va ser "Jo sóc una berlina" (que és com un donut cremós típic de Berlín).
Aquesta és una de les anècdotes curioses que he vist durant les "mini-vacances" de gairebé 4 dies a la capital d'Alemanya, Berlín.
És una ciutat moderna, molt rica, que s'ha recuperat de forma increïble de totes les trompades que li ha donat la història: guerres, destrucció, bloquejos, la separació en 4 "parts" (americana, rusa, anglesa i francesa), i la separació encara més accentuada a partir de la construcció del mur, ...
Reconstruïts la majoria dels edificis històrics, té un patrimoni que es necessitarien setmanes per a poder contemplar, i al que nosaltres només varem poder fer una visita llampec.
Ha destacar:
- la visita a les restes del "Die Mauer", el mur de Berlín, del que només en queden uns pocs centenars de metres i en força mal estat
- el museu de Pérgam, on en destaca l'altar de Pèrgam, la porta del Mercat de Mileto, i la porta de Ishtar (Babilònia). Imprescindible fer-hi una visita si es va a Berlín.
- la visita al Reichtag, amb la pujada fins dalt de tot de la cúpula, des d'on es veu tota la ciutat.
- la porta de Brandenburg, més per la història que té que no per ser massa espectacular
- la visita al monument en record als jueus
- i simplement passejar pels principals carrers: Unter den Linden (carrer històric), Nikolaiviertel, com a zona de carrerons antics, i Kurfürstendamm (on teniem l'hotel) si es volen veure botigues (el passeig de Gràcia berlinès).
Com a curiositat, s'ha de menjar en una dels milers de parades de menjar a carrer (sobretot el Currywurt, salsitxa amb salsa de tomàquet amb curry), i si entreu a fer un cafè al millor hotel de Berlín (Alder), que val la pena pel fantàstic saló que té, amb compte pq. 5 cafetons... 54 €!!!
dilluns, de setembre 17, 2007
dilluns, de setembre 10, 2007
dijous, de setembre 06, 2007
De retorn del Marroc i el Toubkal! (2)
Dimecres, 29 d'Agost del 2007:
Intensiva visita a la ciutat de Marrakech, sota un sol de justícia, i una temperatura superior als 40º!!
És fantàstic perdres pels carrerons de la Medina (i realment et perds, pq. al cap de 10 minuts no tens nassos a trobar la sortida), xafardejant per tot arreu, esquivant a tothom qui vol que entris, que compris, que vagis o deixis d'anar, ... Carrerons estrets, gent i més gent, i el caos circulatori present a tota la ciutat però, en aquest cas, accentuat pels carrerons estrets que hi ha: a vegades semblava impossible que arribessin a passar la moto, la bici, el del carro, el turista despistat, les tres presones que venen coses, la gallina, el gos i la resta de persones, animals i coses que hi havia pel mig del carrer!!!
Durant tot el matí vam estar caminant pels carreros, entrant a comprar, visitant (amb una "mini estafa" de rigor a veure com tracten les pells), ... fins que la calor va poder amb nosaltres i vam fer una immersió directa a occident, entrant a un McDonald's amb un aire condicionat de nassos i on va caure un geladet de postres que va fer meravelles en nosaltres!
Després, descans a l'hotel, piscineta, uns tès a la menta, i al vespre, de nou a passejar a la plaça de Djeema el Fna, a sopar a les paradetes (cargols inclosos : P ), i compres i més compres (amb els regatejos de rigor).
Dijous, 30 d'Agost del 2007:
Després de fer les bosses, i arribar-nos fins a l'estació de tren, va tocar fer les 3 hores i "picu" de viatge fins a Casablanca. Vam marxar bastant d'hora de Marrakech pq així vam poder arribar a l'hotel de Casablanca, deixar-ho tot i anar amb "taxi-sucida" fins a visitar la mesquita de Casablanca, la tercera més gran del món, i de les poques (no sé si la única) que poden visitar els no musulmans.
És impressionant! 200 metres d'alt del minaret, i per dins, luxe i luxe i més gran que un camp de futbol: hi caben 25.000 persones a dins, i amb les explandes del costat, unes 87.000!!!
Va tocar montar un xic el numeret a fora, pq. les dues mosses del grup no podiem entrar sense tapar-se els genolls i les espatlles, i va tocar fer "cabanyeta" pq s'intercanviessin els pantalons amb l'Oriol i el Joan, i així ja els hi arribaven més avall i junt amb uns mocadors vam poder entrar!!
Tot sortint, fantàstic dinar de pasta, amanides, creps... migdiada a l'hotel i visita durant l'última hora de la tarda i el vespre a la medina de la ciutat, atapeïda igual que l'altra, però molt més tranquila ja que la gent no incordia tant!!
És curiós veure les parades de menjar al mig del carrer, netejant un peix en un lloc, remenant tomàquets en el següent i matant el pollastre que et vols endur a l'altre!
Divendres, 31 d'Agost del 2007:
L'últim dia no hi havia temps per res més que tornar a empaquetar les motxil·les, agafar l'últim taxi "kamikaze" fins a l'aeroport, i aguantar les cues i el petit retard per agafar l'avió.
Arribar a Barna, recollida de maletes, cotxe i a fer el tradicional beuret de retorn de ruta al passeig!
Intensiva visita a la ciutat de Marrakech, sota un sol de justícia, i una temperatura superior als 40º!!
És fantàstic perdres pels carrerons de la Medina (i realment et perds, pq. al cap de 10 minuts no tens nassos a trobar la sortida), xafardejant per tot arreu, esquivant a tothom qui vol que entris, que compris, que vagis o deixis d'anar, ... Carrerons estrets, gent i més gent, i el caos circulatori present a tota la ciutat però, en aquest cas, accentuat pels carrerons estrets que hi ha: a vegades semblava impossible que arribessin a passar la moto, la bici, el del carro, el turista despistat, les tres presones que venen coses, la gallina, el gos i la resta de persones, animals i coses que hi havia pel mig del carrer!!!
Durant tot el matí vam estar caminant pels carreros, entrant a comprar, visitant (amb una "mini estafa" de rigor a veure com tracten les pells), ... fins que la calor va poder amb nosaltres i vam fer una immersió directa a occident, entrant a un McDonald's amb un aire condicionat de nassos i on va caure un geladet de postres que va fer meravelles en nosaltres!
Després, descans a l'hotel, piscineta, uns tès a la menta, i al vespre, de nou a passejar a la plaça de Djeema el Fna, a sopar a les paradetes (cargols inclosos : P ), i compres i més compres (amb els regatejos de rigor).
Dijous, 30 d'Agost del 2007:
Després de fer les bosses, i arribar-nos fins a l'estació de tren, va tocar fer les 3 hores i "picu" de viatge fins a Casablanca. Vam marxar bastant d'hora de Marrakech pq així vam poder arribar a l'hotel de Casablanca, deixar-ho tot i anar amb "taxi-sucida" fins a visitar la mesquita de Casablanca, la tercera més gran del món, i de les poques (no sé si la única) que poden visitar els no musulmans.
És impressionant! 200 metres d'alt del minaret, i per dins, luxe i luxe i més gran que un camp de futbol: hi caben 25.000 persones a dins, i amb les explandes del costat, unes 87.000!!!
Va tocar montar un xic el numeret a fora, pq. les dues mosses del grup no podiem entrar sense tapar-se els genolls i les espatlles, i va tocar fer "cabanyeta" pq s'intercanviessin els pantalons amb l'Oriol i el Joan, i així ja els hi arribaven més avall i junt amb uns mocadors vam poder entrar!!
Tot sortint, fantàstic dinar de pasta, amanides, creps... migdiada a l'hotel i visita durant l'última hora de la tarda i el vespre a la medina de la ciutat, atapeïda igual que l'altra, però molt més tranquila ja que la gent no incordia tant!!
És curiós veure les parades de menjar al mig del carrer, netejant un peix en un lloc, remenant tomàquets en el següent i matant el pollastre que et vols endur a l'altre!
Divendres, 31 d'Agost del 2007:
L'últim dia no hi havia temps per res més que tornar a empaquetar les motxil·les, agafar l'últim taxi "kamikaze" fins a l'aeroport, i aguantar les cues i el petit retard per agafar l'avió.
Arribar a Barna, recollida de maletes, cotxe i a fer el tradicional beuret de retorn de ruta al passeig!
dimecres, de setembre 05, 2007
De retorn del Marroc i el Toubkal! (1)
Ja tornem a ser aquí, amb un fantàstic balanç a la butxaca: un viatge molt interessant, un 4.000 més a sac (Djebel Toubkal, de 4.167 metres), visites espectaculars, molta calor i anècdotes mil!!
Diumenge, 26 d'Agost del 2007:
Vol de Barcelona a Casablanca, amb la companyia "de baix cost" d'Iberia Clickair, sense massa problemes, excepte els que nosaltres ens busquem: el Sergi amb el passaport caducat, i el Graell amb una bombona de gas a la motxil·la (jeje, el Llosada no li va fer massa gràcia quan els Civils el van cridar per obrir la motxil·la del Roger :P ).
Ràpidament a buscar el tren (que vam agafar pels pèls), i en 1era fins a Marrakech (unes 3 horetes veient terreny semidesèrtic), on teniem un fantàstic hotel a 2 minuts de l'estació de tren. Ens vam instal·lar a l'hotel, piscineta i cap a visitar la ciutat!
Impressionant la plaça Djeema el Fna, patrimoni de la UNESCO, i un dels llocs més increïbles que he visitat mai!! gent per tot arreu, un plaça que canvia al llarg del dia, tenint des de música tradicional i serps, a henna, malabaristes i un munt de llocs de menjar, ... uff! de tot una mica!! sobretot molta i molta gent, demanat-he coses, convidant-he a menjar, a comprar, ....
Aquell dia tocava anar a dormir d'hora, després de negociar un taxi amb un paio que havia conegut al tren.
Dilluns, 27 d'Agost del 2007:
A les 8 de matí carregavem tots els trastes dins una furgoneta que ens feia de taxi, i a tot drap i sense respectar cap mena de codi de circul·lació, en una hora i mitja ens plantavem al poble de Imlil, petit poble d'entrada a l'Altas, que actualment deu viure en gran part del turisme.
Allà, va tocar negociar mules que ens pujarien les motxil·les grans fins al refugi, i finalment decantar-nos per l'amic Hassan, que ens va encolomar dos dels seus fills (9 anys) com a muleros, i cap amunt!
El camí fins al refugi es va pujant força bé, passant per un petit poblet amb una roca blanca sagrada, i per unes valls força interessants (en una flotava a l'ambient l'olor a menta que planten en multitud de llocs). Les mules s'anaven quedant una mica endarrera, i nosaltres a bon ritme ens vam plantar als 3.207 m. del Refugi Nelter en poc menys de 5 hores.
El refugi, dels millors que he vist mai, sense res que envejar als dels Pirineus o fins i tot dels Alps! Gran, còmode, i a més no hi havia massa gent!
Un cop allà, la varem fer petar amb altres catalans i castellans que rondaven per la muntanya, i a sopar i dormir d'hora que l'endemà tocava diana força d'hora.
Dimarts, 28 d'Agost del 2007:
A les 5 del matí van començar a sonar els despertadors, i després d'un esmorzar d'embotit i pa sec, va començar l'ascenció, normalment molt fàcil si no s'intenta pujar directament per la tartera tal i com vam fer nosaltres :P
L'ascenció era força dura, ja que es guanyava desnivell ràpidament, i no tenia cap tipus de pèrdua. Passat el primer "fals" coll, que es veu des del refugi, el pendent disminuïa durant una estona, per tornar a guanyar mala llet fins al "veritable" coll, on estavem pels 4.000 metres, i on, ja es notaven els efectes de l'alçada: el Graell amb una "pàjara" considerable (es va recuperar molt bé), la Tània amb mala llet ;), i el Joanet reafirmant-se en que no tornaria a pujar muntanyes!!
Des del coll es girava cap a l'esquerra (nosaltres no vam arribar exactament al coll, sinó que directament ja anavem ascendint cap a l'esquerra), i passat per sota l'aresta (a mà esquerra), s'anaven guanyant els restants metres fins dalt del cim, coronat per una lletja estructura metàl·lica, però amb unes vistes ACOLLONANTS a tots els cims de l'Atlas i l'Anti-Atlas!
Fotos de rigor dalt del cim: tots, individual, amb estel·lada, només trucs, només caps, amb bata de carnaval, etc, etc... i després a desfer tot el camí, que es feia ràpidament (el que tenen les tarteres i camins similars), i a descansar una mica al refugi.
Allà, i després d'un retard de gairebé una hora esperant els "muleros", la dura i pesada baixada fins a Imlil. A mig camí, en una "cova+tenderete", es podien comprar records, o en el nostre cas, canviar velles samarretes, pantalons, i tot el que es portés per records, minerals, begudes, etc... el Sergi prou que ho va aprofitar per ampliar la seva col·lecció de minerals!
Al poble, ens vam dirigir a casa del Hassan, el "mulero", i varem dinar a casa seva un fantàstic cus-cus, que no vam tenir nassos a acabar-nos!
Fins aquí tot havia anat perfecte, i estavem fins i tot sorpresos, però el problema va venir quan no teniem taxi a lloc! després d'un parell d'hores d'espera, trucades a munt i avall, i ja de nit, finalment va arribar la super furgó, i d'una manera més suicida encara si es possible que a la pujada, va tornar cap a Marrakech, cap a descansar, a menjar un pizza i a dormir les nostres hores!!
Diumenge, 26 d'Agost del 2007:
Vol de Barcelona a Casablanca, amb la companyia "de baix cost" d'Iberia Clickair, sense massa problemes, excepte els que nosaltres ens busquem: el Sergi amb el passaport caducat, i el Graell amb una bombona de gas a la motxil·la (jeje, el Llosada no li va fer massa gràcia quan els Civils el van cridar per obrir la motxil·la del Roger :P ).
Ràpidament a buscar el tren (que vam agafar pels pèls), i en 1era fins a Marrakech (unes 3 horetes veient terreny semidesèrtic), on teniem un fantàstic hotel a 2 minuts de l'estació de tren. Ens vam instal·lar a l'hotel, piscineta i cap a visitar la ciutat!
Impressionant la plaça Djeema el Fna, patrimoni de la UNESCO, i un dels llocs més increïbles que he visitat mai!! gent per tot arreu, un plaça que canvia al llarg del dia, tenint des de música tradicional i serps, a henna, malabaristes i un munt de llocs de menjar, ... uff! de tot una mica!! sobretot molta i molta gent, demanat-he coses, convidant-he a menjar, a comprar, ....
Aquell dia tocava anar a dormir d'hora, després de negociar un taxi amb un paio que havia conegut al tren.
Dilluns, 27 d'Agost del 2007:
A les 8 de matí carregavem tots els trastes dins una furgoneta que ens feia de taxi, i a tot drap i sense respectar cap mena de codi de circul·lació, en una hora i mitja ens plantavem al poble de Imlil, petit poble d'entrada a l'Altas, que actualment deu viure en gran part del turisme.
Allà, va tocar negociar mules que ens pujarien les motxil·les grans fins al refugi, i finalment decantar-nos per l'amic Hassan, que ens va encolomar dos dels seus fills (9 anys) com a muleros, i cap amunt!
El camí fins al refugi es va pujant força bé, passant per un petit poblet amb una roca blanca sagrada, i per unes valls força interessants (en una flotava a l'ambient l'olor a menta que planten en multitud de llocs). Les mules s'anaven quedant una mica endarrera, i nosaltres a bon ritme ens vam plantar als 3.207 m. del Refugi Nelter en poc menys de 5 hores.
El refugi, dels millors que he vist mai, sense res que envejar als dels Pirineus o fins i tot dels Alps! Gran, còmode, i a més no hi havia massa gent!
Un cop allà, la varem fer petar amb altres catalans i castellans que rondaven per la muntanya, i a sopar i dormir d'hora que l'endemà tocava diana força d'hora.
Dimarts, 28 d'Agost del 2007:
A les 5 del matí van començar a sonar els despertadors, i després d'un esmorzar d'embotit i pa sec, va començar l'ascenció, normalment molt fàcil si no s'intenta pujar directament per la tartera tal i com vam fer nosaltres :P
L'ascenció era força dura, ja que es guanyava desnivell ràpidament, i no tenia cap tipus de pèrdua. Passat el primer "fals" coll, que es veu des del refugi, el pendent disminuïa durant una estona, per tornar a guanyar mala llet fins al "veritable" coll, on estavem pels 4.000 metres, i on, ja es notaven els efectes de l'alçada: el Graell amb una "pàjara" considerable (es va recuperar molt bé), la Tània amb mala llet ;), i el Joanet reafirmant-se en que no tornaria a pujar muntanyes!!
Des del coll es girava cap a l'esquerra (nosaltres no vam arribar exactament al coll, sinó que directament ja anavem ascendint cap a l'esquerra), i passat per sota l'aresta (a mà esquerra), s'anaven guanyant els restants metres fins dalt del cim, coronat per una lletja estructura metàl·lica, però amb unes vistes ACOLLONANTS a tots els cims de l'Atlas i l'Anti-Atlas!
Fotos de rigor dalt del cim: tots, individual, amb estel·lada, només trucs, només caps, amb bata de carnaval, etc, etc... i després a desfer tot el camí, que es feia ràpidament (el que tenen les tarteres i camins similars), i a descansar una mica al refugi.
Allà, i després d'un retard de gairebé una hora esperant els "muleros", la dura i pesada baixada fins a Imlil. A mig camí, en una "cova+tenderete", es podien comprar records, o en el nostre cas, canviar velles samarretes, pantalons, i tot el que es portés per records, minerals, begudes, etc... el Sergi prou que ho va aprofitar per ampliar la seva col·lecció de minerals!
Al poble, ens vam dirigir a casa del Hassan, el "mulero", i varem dinar a casa seva un fantàstic cus-cus, que no vam tenir nassos a acabar-nos!
Fins aquí tot havia anat perfecte, i estavem fins i tot sorpresos, però el problema va venir quan no teniem taxi a lloc! després d'un parell d'hores d'espera, trucades a munt i avall, i ja de nit, finalment va arribar la super furgó, i d'una manera més suicida encara si es possible que a la pujada, va tornar cap a Marrakech, cap a descansar, a menjar un pizza i a dormir les nostres hores!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
