FEEC - 100 cims - VIII

El primer d’Andorra! al sac un dels cims d’Andorra, el pic de Montmalús (2.782 m.), junt amb 3 cims més: Pic de Colells (2747 m.), Pic de Ríbuls (2780 m.) i Pic de Pessons (2864 m.).

El dissabte passat, amb el Joan Montaner i l’Enric Balletbò, ens vam arribar fins a l’estació de Grau Roig a primera hora del matí (bé, això segons ells; realment ja era força tard però no accepten llevar-se més d’hora… i encara un d’ells va arribar tard, jeje!).

Un cop allà, i després de la preparació prèvia (Joan, no posaré aquí quina és la teva preparació…), ens vam començar a enfilar direcció al Restaurant Piolet i un cop allà, vam enfilar el corriol que passa per sota d’un dels remuntadors.

Amb una pujada força sostinguda, en poca estona arribavem a un estanyet, on ja hi havia un pescador instal·lat, i d’allà ja teniem a la vista el coll cap on ens dirigiem.

En uns 30 minuts més, ens plantavem dalt del coll, i seguint un instint col·leccionista ens vam dirigir cap al Pic de Colells, on arribavem en 5 minuts. Sense ni pràcticament parar-nos, desfeiem el poc camí fins el coll i ja ens tornavem a enfilar fins el cim del Montmalús, 11è cim dels 100, i un molt bon mirador de la vall de Montmalús i de tot el circ de Pessons.

Després d’un bon esmorzar i de córrer un mica per a tirar fotos als innumerables helicòpters que vam veure al llarg del dia, vam començar a seguir la carena per anar la ruta que teniem prevista (obtinguda de la pàgina del MadTeam).

En un moment determinat, prop del segon pic de la jornada, la ressenya que seguiem indicava que s’havia de perdre una mica d’alçada cap a l’esquerra per tal d’esquivar aquest pic precisament, ja que requeria de material; però amb la fantàstica orientació que tenim, al final ens vam acabar enfilant per unes parets (aproximadament de 2on grau, no molt difícils però amb un bon patí per sota) coronant així el cim de Ríbuls.

Des d’allà ja ens vam dirigir cap al següent coll amb els dubtes sobre en quin punt exacte del mapa erem, però després de traçar un bon rumb amb la brúixola (carai, que per això la portem) ens vam arribar fins a l’últim pic de la jornada, el pic de Pessons, excel·lent punt per a veure tota la vall de Pessons amb els seus numerosos llacs, i un bon mirador sobre gran part de la muntanya andorrana.

Només quedava baixar, i per a fer-ho vam seguir el GR fins al següent coll des d’on vam encarar la baixada fins al cotxe; una baixada ben distreta, amb una primera part força dreta, on es perd molta alçada, i un posterior camí vorejant tots els llacs del circ, amb molta gent gràcies a la proximitat als cotxes, però molt recomanable de veure.

És una molt bona ruta, d’entre 5 o 6 hores, i que amb més temps i forces encara es podria allargar per acabar de tancar tot el circ de Pessons, arribar-se fins als pics de Cubils, convertint-se en una ruta digne de ressenyar.

Nosaltres per acabar el dia, vam fer un bon dinar en un restaurant d’andorra, vam acompanyar al Joan a satisfer el seu consumisme (moderat, però al cap i a la fi consumisme :P ) i vam tornar fins a Solsona.

Queda pendent de penjar la ressenya (i també la de la setmana passada), i un cim menys que falta per arribar als 100!