Yes, we can.

Imatge, frase i discurs del dia, i segurament l'esdeveniment global més important en molt de temps...

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

"Si encara queda algú per aquí que encara dubta que els Estats Units són un lloc on tot és possible, que encara es pregunta si el somni dels nostres fundadors segueix viu en els nostres temps, que encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit és la seva resposta. És la resposta donada per les cues que s'han estès al voltant d'escoles i esglésies en un nombre que aquesta nació no ha vist mai, per les persones que han esperat tres hores i quatre hores, moltes d'elles per primera vegada en la seva vida, perquè creien que aquesta vegada havia de ser diferent, i que la seva veu podria suposar aquesta diferència. És la resposta pronunciada pels joves i la gent gran, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, indígenes, homosexuals, heterosexuals, discapacitats o no discapacitats. Nord-americans que han transmès al món el missatge que no hem estat mai simplement una col·lecció d'individus ni una col·lecció d'estats vermells i estats blaus.

Som, i sempre serem, els Estats Units d'Amèrica És la resposta que han conduït aquells que durant tant de temps han estat aconsellats a ser escèptics i temorosos i dubtosos sobre el que podem aconseguir, a posar les mans sobre l'arc de la Història i torçar-lo una vegada més cap a l'esperança en un dia millor. Ha trigat temps a arribar, però aquesta nit, a causa del que hem fet aquesta data, en aquestes eleccions, en aquest moment decisiu, el canvi ha arribat als Estats Units.

Aquesta nit, he rebut una trucada extraordinàriament cortesa del senador McCain El senador McCain ha lluitat llargament i durament en aquesta campanya. I ha lluitat encara més llargament i durament pel país que estima. Ha aguantat sacrificis pels Estats Units que no ens podem ni imaginar. Tots ens hem beneficiat del servei prestat per aquest líder valent i abnegat. El felicito; felicito la governadora Palin per tot el que han aconseguit. I estic desitjant col·laborar amb ells per renovar la promesa d'aquesta nació durant els pròxims mesos.

Vull agrair al meu soci en aquest viatge, un home que ha fet campanya des del cor, i ha fet de portaveu dels homes i les dones amb qui s'ha criat als carrers de Scranton i amb qui viatjava en tren tornant cap a casa, a Delaware, el vicepresident electe dels Estats Units, Joe Biden.

I no seria aquí aquesta nit sense el suport infatigable de la meva millor amiga durant els últims 16 anys, la pedra de la nostra família, l'amor de la meva vida, la pròxima primera dama de la nació, Michelle Obama. Sasha i Malia, us estimo a totes dues més del que us podeu imaginar. I us heu guanyat el nou cadell que ens acompanyarà fins a la nova Casa Blanca.

I encara que ja no està amb nosaltres, sé que la meva àvia ens està veient, juntament amb la família que ha fet de mi el que sóc. Aquesta nit els trobo a faltar. Sé que el deute que tinc amb ells és incalculable. A la meva germana Maya, la meva germana Alma, a la resta dels meus germans i germanes, moltíssimes gràcies per tot el suport que m'heu donat. Us estic agraït a tots vosaltres. I al meu director de campanya, David Plouffe, l'heroi no reconegut d'aquesta campanya, que ha construït la millor, la millor campanya política, crec, en la Història dels Estats Units d'Amèrica. Al meu estrateg en cap, David Axelrod, que ha estat un soci meu a cada pas del camí.

Al millor equip de campanya que s'ha compost en la història de la política. Però sobretot, no oblidaré a qui pertany de veritat aquesta victòria. Us pertany a vosaltres. Us pertany a vosaltres. No he semblat mai l'aspirant a aquest càrrec amb més possibilitats. No vam començar amb gaires diners ni amb gaires avals. La nostra campanya no ha estat ideada als passadissos de Washington. Es va iniciar als jardins del darrere de Des Moines i a les sales d'estar de Concord i als porxos de Charleston. Ha estat construïda pels treballadors i les treballadores que van recórrer als pocs estalvis que tenien per donar a la causa cinc dòlars i deu dòlars i vint dòlars. Va adquirir la força dels joves que han rebutjat el mite de l'apatia de la seva generació, que han deixat enrere casa seva i els familiars per fer feines que els han procurat pocs diners i menys hores de son. Va adquirir la força de les persones no tan joves que han fet front al gèlid fred i l'ardent calor per trucar a les portes de desconeguts i dels milions de nord-americans que s'han ofert voluntaris i han organitzat i han demostrat que, més de dos segles després, un govern del poble, pel poble i per al poble no s'ha esvaït de la Terra.

Aquesta és la vostra victòria I sé que no ho heu fet només per guanyar unes eleccions. I sé que no ho heu fet per mi. Ho heu fet perquè enteneu la magnitud de la tasca que queda per fer. Mentre ho celebrem aquesta nit, sabem que els reptes que ens portarà el demà són els més importants de la nostra vida --dues guerres, un planeta en perill, la pitjor crisi financera des de fa un segle--. Mentre som aquí aquesta nit, sabem que hi ha nord-americans valents que es desperten als deserts de l'Iraq i les muntanyes de l'Afganistan per jugar-se la vida per nosaltres. Hi ha mares i pares que es quedaran amoïnats al llit després que els nens s'hagin adormit i es preguntaran com pagaran la hipoteca o les factures mèdiques o com estalviaran prou per a l'educació universitària dels seus fills. Hi ha nova energia per aprofitar, nous llocs de treball per crear, noves escoles per construir, i amenaces per contestar, aliances per reparar.

El camí a fer serà llarg. La pujada serà costeruda. Pot ser que no hi arribem en un any ni en un mandat. No obstant, els Estats Units, no he estat mai tan esperançat com ho estic aquesta nit, que hi arribarem. Us prometo que, nosaltres, com a poble, hi arribarem. Hi haurà contratemps i temptatives en fals. N'hi ha molts que no estaran d'acord amb cada decisió o política meva quan sigui president. I sabem que el Govern no pot solucionar tots els problemes. Però sempre seré sincer amb vosaltres sobre els reptes que ens afronten. Us escoltaré, sobretot quan discrepem. I sobretot, us demanaré que participeu en la tasca de reconstruir aquesta nació, de l'única manera que s'ha fet als Estats Units durant 221 anys bloc a bloc, totxo a totxo, mà endurida sobre mà endurida.

El que va començar fa 21 mesos en ple hivern no es pot acabar aquesta nit tardorenca. Aquesta victòria en si mateixa no és el canvi que busquem. És només l'oportunitat perquè fem aquest canvi. I això no pot passar si tot torna a ser com era abans. No pot passar sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici. Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, que cadascú dóna un cop de mà i treballa més i es preocupa no només de nosaltres mateixos sinó l'un de l'altre. Recordem que, si aquesta crisi financera ens ha ensenyat alguna cosa, és que no hi pot haver un Wall Street (sector financer) pròsper mentre que Main Street (els comerços del carrer) pateixen. En aquest país, avancem o fracassem com una sola nació, com un sol poble. Resistim la temptació de recaure en el partidisme i la mesquinesa i la immaduresa que han intoxicat la nostra vida política des de fa tant de temps. Recordem que va ser un home d'aquest estat qui va portar per primera vegada a la Casa Blanca la bandera del Partit Republicà, un partit fundat sobre els valors de l'autosuficiència i la llibertat de l'individu i la unitat nacional. Aquests són valors que tots compartim. I mentre que el Partit Demòcrata ha aconseguit una gran victòria aquesta nit, ho fem amb certa humilitat i amb la decisió de curar les divisions que ens han impedit progresssar.

Com va dir Lincoln a una nació molt més dividida que la nostra, no som enemics sinó amics. Encara que les passions ens hagin posat en tensió, no hem de trencar els vincles d'afecte. I a aquells nord-americans de qui encara m'he de guanyar el suport, potser no he obtingut el vostre vot aquesta nit, però escolto la vostra veu. Necessito la vostra ajuda. I seré el vostre president, també. I a tots aquells que ens veuen aquesta nit des de més enllà de les nostres costes, des de parlaments i palaus, a aquells que s'ajunten al voltant de la ràdio als racons oblidats del món, les nostres històries són diverses, però el nostre destí és compartit, i arriba un nou despertar de lideratge nord-americà. A aquells, a aquells que ensorrarien el món: us vencerem. A aquells que busquen la pau i la seguretat: us recolzarem.

I a aquells que es pregunten si el far dels Estats Units encara il·lumina tan fort: aquesta nit hem demostrat una vegada més que la força autèntica de la nostra nació prové no pas del poder de les nostres armes ni de la magnitud de la nostra riquesa sinó del poder durador dels nostres ideals; la democràcia, la llibertat, l'oportunitat i l'esperança ferma. Aquí hi ha la verdadera genialitat dels Estats Units: que els Estats Units poden canviar. La nostra unió es pot perfeccionar. El que ja hem aconseguit ens dóna esperança respecte al que podem i hem d'aconseguir demà. Aquestes eleccions han deixat moltes primícies i moltes històries que s'explicaran durant segles.

Però una que ara tinc al cap tracta d'una dona que ha emès la seva papereta a Atlanta. Ella s'assembla molt a altres que han estat fent cua per fer sentir la seva veu en aquestes eleccions, excepte per una cosa: Ann Nixon Cooper té 106 anys. Va néixer només una generació després de l'esclavitud; en una era en què no hi havia automòbils per les carreteres ni avions al cel; quan algú com ella no podia votar per dues raons: perquè era dona i pel color de la seva pell. I aquesta nit penso en tot el que ella ha vist durant el seu segle als Estats Units: la desolació i l'esperança, la lluita i el progrés; les vegades que ens van dir que no podíem i la gent que es va esforçar per tirar endavant aquest credo nord-americà: Sí podem. En temps en què les veus de les dones van ser silenciades i les seves esperances descartades, ella ha sobreviscut per veure-les aixecar-se, expressar-se i allargar la mà cap a la papereta. Sí podem. Quan hi havia desesperació i una depressió al llarg del país, ella va veure com una nació va conquistar la pròpia por amb una Nova Sintonia, nous llocs de treball i un nou sentit de propòsits comuns.

Sí, podem. Quan les bombes van caure sobre el nostre port i la tirania va amenaçar el món, ella hi era per ser testimoni de com una generació ha respost amb grandesa i la democràcia s'ha salvat. Sí, podem. Ella hi era per als autobusos de Montgomery, les mànegues de reg a Birmingham, un pont a Selma i un predicador d'Atlanta que va dir a un poble: "Ho superarem". Sí, podem. Un home va arribar a la lluna, un mur va caure a Berlín i un món es va interconnectar a través de la nostra ciència i imaginació. I aquest any, en aquestes eleccions, ella ha tocat una pantalla amb el dit i ha votat, perquè després de 106 anys als Estats Units, durant els temps millors i les hores més negres, ella sap com els Estats Units poden canviar.

Sí, podem Els Estats Units hem avançat molt. Hem vist molt. Però encara queda molt més per fer. Així que, aquesta nit, preguntem-nos, si els nostres fills viuen per veure el proper segle, si les meves filles tenen tanta sort per viure tant de temps com Ann Nixon Cooper, ¿quin canvi veuran? ¿Quin progrés haurem fet?. Aquesta és la nostra oportunitat de respondre a aquesta crida. Aquest és el nostre moment. Aquests són els nostres temps, per donar feina al nostre poble i obrir les portes de l'oportunitat per als nostres infants; per restaurar la prosperitat i fomentar la causa de la pau; per recuperar el somni americà i reafirmar aquesta veritat fonamental, que, som molts i alhora som un; que mentre respirem tenim esperança.

I on ens trobem amb escepticisme i dubtes i amb gent que ens digui que no podem, contestarem amb aquest credo etern que resumeix l'esperit d'un poble: Sí, podem.

Gràcies. Que Déu us beneeixi. I que Déu beneeixi els Estats Units d'Amèrica." Vosaltres heu fet realitat això, i estic agraït per sempre pel que heu sacrificat per aconseguir-ho.