The Edge a Glastonbury 2010

The Edge interpretant Where The Streets Have No Name al festival de Glastonbury 2010, on havia d'actuar U2 (però que degut a la lesió d'en Bono no ha pogut ser...).

Article: 7 habits of highly excellent people

Great article!!!

http://www.dumblittleman.com/2010/04/7-habits-of-highly-excellent-people.html

To sum up:

1. Have the end in mind. : Everything starts with the end.
2. Do what you love. : What you passion is?
3. Work harder than anyone else. : Hard work
4. Make use of every moment. : Time is highly valuable. (Donald Trump)
5. Take action to achieve your results. : We are the limit
6. Continuously upgrade yourself. : Learning never stops.
7. Ask for feedback. : How I could improve?
8. Strive for #1 in what you do. : Excellence comes from aiming for the top

Tensió superficial...

Viquipèdia: 200.000 articles

Una curiositat... la Viquipèdia en català (la segona a crear-se al món després de l'anglesa) ha assolit la fantàstica fita dels 200.000 articles... amb l'article Carnaval de Solsona que ha fet un servidor jeje!

Cal encara ampliar-lo i corregeir-lo però... millor promoció impossible!! :-)

Escales pentatòniques

World Science Festival 2009: Bobby McFerrin Demonstrates the Power of the Pentatonic Scale from World Science Festival on Vimeo.

U2 Get on your boots

Ahir va ser el "dia D": nou single d'U2!! Get on your boots.

Opinió personal: mmm... de "bones a primeres"... difícil. I això crec que és força bo, ja que els últims "primers singles" dels anteriors discos ràpidament podies dir-ne que estava bé, canyero, però potser, només potser, massa comercial...

Doncs bé, amb el Get on your boots han aconseguit realment un "nou so U2", tal i com anunciaven. Es noten les intervencions dels reis Eno i Lanois pel darrera, i obre molt bones espectatives de cara a la sortida del disc "No Line On The Horizon".

La meva opinió tampoc no pot ser més allunyada de ser objectiva, però després d'escoltar-lo diverses vegades amb tranquilitat, cada vegada m'agrada més.

Però tampoc no tot és perfecte: si tot el disc segueix el mateix nivell, crec que es convertiria en un disc no massa reeixit del quartet de Dublín. Però seguint amb el que va passar amb l'Achtung Baby, on el primer senzill "The Fly" era una de les pitjors cançons del disc, esperem que el nivell sigui molt alt en el proper LP.

I per altra banda, el Sr. Bono es podia haver estalviat les últims "Let me in the sound" però bé... en general puc considerar que m'agrada: guitarreres del mestre The Edge increïbles com sempre, línies de baix del rei Clayton senzilles pero efectives i ritmes de la bateria Mullen com sempre genials.


Podeu escoltar el tema a:



I la lletra de la cançó és:

Get On Your Boots (U2)

The future needs a big kiss
Winds blows with a twist
Never seen a moon like this
Can you see it too?

Night is falling everywhere
Rockets at the fun fair
Satan loves a bomb scare
But he won’t scare you

Hey, sexy boots
Get on your boots, yeah

You free me from the dark dream
Candy floss ice cream
All our kids are screaming
But the ghosts aren’t real

Here’s where we gotta be
Love and community
Laughter is eternity
If joy is real

You don’t know how beautiful
You don’t know how beautiful you are
You don’t know, and you don’t get it, do you?
You don’t know how beautiful you are

That’s someone’s stuff they’re blowing up
We’re into growing up
Women of the future
Hold the big revelations

I got a submarine
You got gasoline
I don’t want to talk about wars between nations

Not right now

Hey sexy boots...
Get on your boots, yeah
Not right now
Bossy boots

You don’t know how beautiful
You don’t know how beautiful you are
You don’t know, and you don’t get it, do you?
You don’t know how beautiful you are

Hey sexy boots
I don’t want to talk about the wars between the nations
Sexy boots, yeah

Let me in the sound
Let me in the sound
Let me in the sound, sound
Let me in the sound, sound
Meet me in the sound

Let me in the sound
Let me in the sound, now
God, I’m going down
I don’t wanna drown now
Meet me in the sound

Let me in the sound
Let me in the sound
Let me in the sound, sound
Let me in the sound, sound
Meet me in the sound

Get on your boots
Get on your boots
Get on your boots
Yeah hey hey

Yes, we can.

Imatge, frase i discurs del dia, i segurament l'esdeveniment global més important en molt de temps...

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

"Si encara queda algú per aquí que encara dubta que els Estats Units són un lloc on tot és possible, que encara es pregunta si el somni dels nostres fundadors segueix viu en els nostres temps, que encara qüestiona la força de la nostra democràcia, aquesta nit és la seva resposta. És la resposta donada per les cues que s'han estès al voltant d'escoles i esglésies en un nombre que aquesta nació no ha vist mai, per les persones que han esperat tres hores i quatre hores, moltes d'elles per primera vegada en la seva vida, perquè creien que aquesta vegada havia de ser diferent, i que la seva veu podria suposar aquesta diferència. És la resposta pronunciada pels joves i la gent gran, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, hispans, indígenes, homosexuals, heterosexuals, discapacitats o no discapacitats. Nord-americans que han transmès al món el missatge que no hem estat mai simplement una col·lecció d'individus ni una col·lecció d'estats vermells i estats blaus.

Som, i sempre serem, els Estats Units d'Amèrica És la resposta que han conduït aquells que durant tant de temps han estat aconsellats a ser escèptics i temorosos i dubtosos sobre el que podem aconseguir, a posar les mans sobre l'arc de la Història i torçar-lo una vegada més cap a l'esperança en un dia millor. Ha trigat temps a arribar, però aquesta nit, a causa del que hem fet aquesta data, en aquestes eleccions, en aquest moment decisiu, el canvi ha arribat als Estats Units.

Aquesta nit, he rebut una trucada extraordinàriament cortesa del senador McCain El senador McCain ha lluitat llargament i durament en aquesta campanya. I ha lluitat encara més llargament i durament pel país que estima. Ha aguantat sacrificis pels Estats Units que no ens podem ni imaginar. Tots ens hem beneficiat del servei prestat per aquest líder valent i abnegat. El felicito; felicito la governadora Palin per tot el que han aconseguit. I estic desitjant col·laborar amb ells per renovar la promesa d'aquesta nació durant els pròxims mesos.

Vull agrair al meu soci en aquest viatge, un home que ha fet campanya des del cor, i ha fet de portaveu dels homes i les dones amb qui s'ha criat als carrers de Scranton i amb qui viatjava en tren tornant cap a casa, a Delaware, el vicepresident electe dels Estats Units, Joe Biden.

I no seria aquí aquesta nit sense el suport infatigable de la meva millor amiga durant els últims 16 anys, la pedra de la nostra família, l'amor de la meva vida, la pròxima primera dama de la nació, Michelle Obama. Sasha i Malia, us estimo a totes dues més del que us podeu imaginar. I us heu guanyat el nou cadell que ens acompanyarà fins a la nova Casa Blanca.

I encara que ja no està amb nosaltres, sé que la meva àvia ens està veient, juntament amb la família que ha fet de mi el que sóc. Aquesta nit els trobo a faltar. Sé que el deute que tinc amb ells és incalculable. A la meva germana Maya, la meva germana Alma, a la resta dels meus germans i germanes, moltíssimes gràcies per tot el suport que m'heu donat. Us estic agraït a tots vosaltres. I al meu director de campanya, David Plouffe, l'heroi no reconegut d'aquesta campanya, que ha construït la millor, la millor campanya política, crec, en la Història dels Estats Units d'Amèrica. Al meu estrateg en cap, David Axelrod, que ha estat un soci meu a cada pas del camí.

Al millor equip de campanya que s'ha compost en la història de la política. Però sobretot, no oblidaré a qui pertany de veritat aquesta victòria. Us pertany a vosaltres. Us pertany a vosaltres. No he semblat mai l'aspirant a aquest càrrec amb més possibilitats. No vam començar amb gaires diners ni amb gaires avals. La nostra campanya no ha estat ideada als passadissos de Washington. Es va iniciar als jardins del darrere de Des Moines i a les sales d'estar de Concord i als porxos de Charleston. Ha estat construïda pels treballadors i les treballadores que van recórrer als pocs estalvis que tenien per donar a la causa cinc dòlars i deu dòlars i vint dòlars. Va adquirir la força dels joves que han rebutjat el mite de l'apatia de la seva generació, que han deixat enrere casa seva i els familiars per fer feines que els han procurat pocs diners i menys hores de son. Va adquirir la força de les persones no tan joves que han fet front al gèlid fred i l'ardent calor per trucar a les portes de desconeguts i dels milions de nord-americans que s'han ofert voluntaris i han organitzat i han demostrat que, més de dos segles després, un govern del poble, pel poble i per al poble no s'ha esvaït de la Terra.

Aquesta és la vostra victòria I sé que no ho heu fet només per guanyar unes eleccions. I sé que no ho heu fet per mi. Ho heu fet perquè enteneu la magnitud de la tasca que queda per fer. Mentre ho celebrem aquesta nit, sabem que els reptes que ens portarà el demà són els més importants de la nostra vida --dues guerres, un planeta en perill, la pitjor crisi financera des de fa un segle--. Mentre som aquí aquesta nit, sabem que hi ha nord-americans valents que es desperten als deserts de l'Iraq i les muntanyes de l'Afganistan per jugar-se la vida per nosaltres. Hi ha mares i pares que es quedaran amoïnats al llit després que els nens s'hagin adormit i es preguntaran com pagaran la hipoteca o les factures mèdiques o com estalviaran prou per a l'educació universitària dels seus fills. Hi ha nova energia per aprofitar, nous llocs de treball per crear, noves escoles per construir, i amenaces per contestar, aliances per reparar.

El camí a fer serà llarg. La pujada serà costeruda. Pot ser que no hi arribem en un any ni en un mandat. No obstant, els Estats Units, no he estat mai tan esperançat com ho estic aquesta nit, que hi arribarem. Us prometo que, nosaltres, com a poble, hi arribarem. Hi haurà contratemps i temptatives en fals. N'hi ha molts que no estaran d'acord amb cada decisió o política meva quan sigui president. I sabem que el Govern no pot solucionar tots els problemes. Però sempre seré sincer amb vosaltres sobre els reptes que ens afronten. Us escoltaré, sobretot quan discrepem. I sobretot, us demanaré que participeu en la tasca de reconstruir aquesta nació, de l'única manera que s'ha fet als Estats Units durant 221 anys bloc a bloc, totxo a totxo, mà endurida sobre mà endurida.

El que va començar fa 21 mesos en ple hivern no es pot acabar aquesta nit tardorenca. Aquesta victòria en si mateixa no és el canvi que busquem. És només l'oportunitat perquè fem aquest canvi. I això no pot passar si tot torna a ser com era abans. No pot passar sense vosaltres, sense un nou esperit de sacrifici. Així que fem una crida a un nou esperit del patriotisme, de responsabilitat, que cadascú dóna un cop de mà i treballa més i es preocupa no només de nosaltres mateixos sinó l'un de l'altre. Recordem que, si aquesta crisi financera ens ha ensenyat alguna cosa, és que no hi pot haver un Wall Street (sector financer) pròsper mentre que Main Street (els comerços del carrer) pateixen. En aquest país, avancem o fracassem com una sola nació, com un sol poble. Resistim la temptació de recaure en el partidisme i la mesquinesa i la immaduresa que han intoxicat la nostra vida política des de fa tant de temps. Recordem que va ser un home d'aquest estat qui va portar per primera vegada a la Casa Blanca la bandera del Partit Republicà, un partit fundat sobre els valors de l'autosuficiència i la llibertat de l'individu i la unitat nacional. Aquests són valors que tots compartim. I mentre que el Partit Demòcrata ha aconseguit una gran victòria aquesta nit, ho fem amb certa humilitat i amb la decisió de curar les divisions que ens han impedit progresssar.

Com va dir Lincoln a una nació molt més dividida que la nostra, no som enemics sinó amics. Encara que les passions ens hagin posat en tensió, no hem de trencar els vincles d'afecte. I a aquells nord-americans de qui encara m'he de guanyar el suport, potser no he obtingut el vostre vot aquesta nit, però escolto la vostra veu. Necessito la vostra ajuda. I seré el vostre president, també. I a tots aquells que ens veuen aquesta nit des de més enllà de les nostres costes, des de parlaments i palaus, a aquells que s'ajunten al voltant de la ràdio als racons oblidats del món, les nostres històries són diverses, però el nostre destí és compartit, i arriba un nou despertar de lideratge nord-americà. A aquells, a aquells que ensorrarien el món: us vencerem. A aquells que busquen la pau i la seguretat: us recolzarem.

I a aquells que es pregunten si el far dels Estats Units encara il·lumina tan fort: aquesta nit hem demostrat una vegada més que la força autèntica de la nostra nació prové no pas del poder de les nostres armes ni de la magnitud de la nostra riquesa sinó del poder durador dels nostres ideals; la democràcia, la llibertat, l'oportunitat i l'esperança ferma. Aquí hi ha la verdadera genialitat dels Estats Units: que els Estats Units poden canviar. La nostra unió es pot perfeccionar. El que ja hem aconseguit ens dóna esperança respecte al que podem i hem d'aconseguir demà. Aquestes eleccions han deixat moltes primícies i moltes històries que s'explicaran durant segles.

Però una que ara tinc al cap tracta d'una dona que ha emès la seva papereta a Atlanta. Ella s'assembla molt a altres que han estat fent cua per fer sentir la seva veu en aquestes eleccions, excepte per una cosa: Ann Nixon Cooper té 106 anys. Va néixer només una generació després de l'esclavitud; en una era en què no hi havia automòbils per les carreteres ni avions al cel; quan algú com ella no podia votar per dues raons: perquè era dona i pel color de la seva pell. I aquesta nit penso en tot el que ella ha vist durant el seu segle als Estats Units: la desolació i l'esperança, la lluita i el progrés; les vegades que ens van dir que no podíem i la gent que es va esforçar per tirar endavant aquest credo nord-americà: Sí podem. En temps en què les veus de les dones van ser silenciades i les seves esperances descartades, ella ha sobreviscut per veure-les aixecar-se, expressar-se i allargar la mà cap a la papereta. Sí podem. Quan hi havia desesperació i una depressió al llarg del país, ella va veure com una nació va conquistar la pròpia por amb una Nova Sintonia, nous llocs de treball i un nou sentit de propòsits comuns.

Sí, podem. Quan les bombes van caure sobre el nostre port i la tirania va amenaçar el món, ella hi era per ser testimoni de com una generació ha respost amb grandesa i la democràcia s'ha salvat. Sí, podem. Ella hi era per als autobusos de Montgomery, les mànegues de reg a Birmingham, un pont a Selma i un predicador d'Atlanta que va dir a un poble: "Ho superarem". Sí, podem. Un home va arribar a la lluna, un mur va caure a Berlín i un món es va interconnectar a través de la nostra ciència i imaginació. I aquest any, en aquestes eleccions, ella ha tocat una pantalla amb el dit i ha votat, perquè després de 106 anys als Estats Units, durant els temps millors i les hores més negres, ella sap com els Estats Units poden canviar.

Sí, podem Els Estats Units hem avançat molt. Hem vist molt. Però encara queda molt més per fer. Així que, aquesta nit, preguntem-nos, si els nostres fills viuen per veure el proper segle, si les meves filles tenen tanta sort per viure tant de temps com Ann Nixon Cooper, ¿quin canvi veuran? ¿Quin progrés haurem fet?. Aquesta és la nostra oportunitat de respondre a aquesta crida. Aquest és el nostre moment. Aquests són els nostres temps, per donar feina al nostre poble i obrir les portes de l'oportunitat per als nostres infants; per restaurar la prosperitat i fomentar la causa de la pau; per recuperar el somni americà i reafirmar aquesta veritat fonamental, que, som molts i alhora som un; que mentre respirem tenim esperança.

I on ens trobem amb escepticisme i dubtes i amb gent que ens digui que no podem, contestarem amb aquest credo etern que resumeix l'esperit d'un poble: Sí, podem.

Gràcies. Que Déu us beneeixi. I que Déu beneeixi els Estats Units d'Amèrica." Vosaltres heu fet realitat això, i estic agraït per sempre pel que heu sacrificat per aconseguir-ho.

FEEC - 100 cims - XXXIX - Cap de la Gallina Pelada(2.322 m)

55è cim de la llista, amb el punt més alt de la Serra d'Ensija: el Cap de la Gallina Pelada de 2.322 metres. El repte d'arribar als 60 aquest any ja es més a prop... i l'any que ve, els 40 restants? :-)

Punt de partida: pàrquing de la Font Freda (Saldes).
Temps: 3'5 hores
Desnivell: 650 metres de desnivell acumulat

Per a fer-lo, vam seguir la ressenya del blog .:Passió per la muntanya:.

Tot i el fred que feia al moment de començar (-2º), ens va fer un dia fantàstic, i un cop deixats endarrere els milers de boletaires (quina plaga!!), gairebé solitud absoluta durant la pujada, i ben sols dalt del cim!! Mitja horeta a dalt d'un cim així, amb el dia i les vistes que hi havia: no té preu!! I aquest cim realment és un molt bon mirador del Pedraforca :-P

Algunes fotos...

L'omnipresent Pedraforca, i una part de la Serra del Cadí

El cim al fons, amb el refugi Delgado Úbeda en primer pla

Ja es veu el cim!!

Vistes des del cim cap a la zona del Port

Serrat Voltor. Vistes baixant del cim.

Nova revista de muntanya!!

Doncs, acabo de rebre un correu electrònic que ja estava disponible el 1er número de la nova revista digital que publicarà la web Pirineos3000. I això sempre és una bona notícia!!

De moment pel que he vist, serà una revista bimensual, totalment gratuïta descarregable des de la seva pàgina web. Us recomano que li feu una ullada (tant a la revista com a la pàgina web, que és de les més completes que es poden trobar relacionades amb la muntanya).

Nou projecte...

Doncs, per bo i per dolent, el projecte de Hewlett-Packard en el que feia 9 mesos que treballava, ha acabat, i a partir de demà toca començar-ne un de nou ... :-)

Tocarà treballar a la seu de l'empresa, amb un projecte amb la seu que tenim a Holanda, relacionat amb temes de bancs... poc concís? doncs jo tampoc en sé res més jeje! Ja veure'm a veure que tal va tot plegat!!

De moment, tocarà, de nou, acostumar-se al nou ritme... i esperant que toqui viatjar fins als Països Baixos de tant en tant.

FEEC - 100 cims - XXXVIII - Torreta de l'Orri (2.467 m)

Després d'uns dies de poca activitat, finalment ens vam retrobar amb la mitja-alta muntanya, amb una ascensió que feia dies que en parlàvem: la Torreta de l'Orri o Pic de l'Orri (2.438 metres), al Pallars Sobirà. Un cim que ja havia fet fa anys, però que tenia força ganes de repetir-lo (i de pas, com no, afegir-lo a la llista dels 100 cims :-P)

54è cim de 100!!

Punt de partida: Rubió (1.650 m. aprox)
Desnivell: uns 800 metres de desnivell acumulat
Horaris: unes 4h i 30 minuts (fent al volta de tornada al refugi. Es pot escurçar 1,5h o 2h baixant directe al poble).

Mapa de l'ascensió:

Algunes imatges de la sortida...

el Refugi de les Comes de Rubió (1.950 m; a una horeta del cotxe)

de bolets comestibles... pocs... d'amanites... MOLTES!!

arbres...

primera vista del cim, amb la "torre" de comunicacions...

vistes cap al sud... i l'Enric passejant...

Copenhagen, 4 dies a Dinamarca

Copenhagen, (o København en danès), capital i ciutat més gran de Dinamarca. Escapada de 4 dies per visitar una nova capital europea, i també el poble de Roskilde.

Com sempre... amb les ganes de veure la resta del país!! La propera vegada... :-)

Ajuntament de la ciutat

Rundetårn

Nyhavn de nit. Una bona zona per sortir a sopar!

Nyhavn de dia: els colors de les cases, de les més antigues de la ciutat, són fantàstics!!

La Sireneta,... doncs sí! defrauda una mica, i més si te la trobes "disfraçada" :-P

Una altra visió de l'ajuntament, des del parc del Tívoli. Parc absolutament recomanable per visitar, pujar a les atraccions, sopar, etc!!

100 anys d'estelada

100 anys d'estelada!! Felicitats!!

U2 - Great news!!

Com ja es rumorejava... molt bones notícies de cara al 2009!!

U2 : "We want 2009 to be our year"

FEEC - 100 cims - XXXVII - Puig Vicenç (467 m)

Com ja comentava en l'anterior escrit, la idea era aprofitar aquest setmana i escapar-me a fer algun altre cim, i així ha estat: el Puig Vicenç de 467 metres, al Baix Llobregat.

Per a fer-lo, tenint en compte que no podia dedicar-hi massa temps, em vaig arribar fins a la urbanització Can Güell a Torrelles de Llobregat. Allà, al cap d'amunt dels carrers es troba la pista forestal del Puig Vicenç, tallada per una cadena.

Deixant el cotxe en aquest punt, cal començar a resseguint la pista forestal fins al punt de creuar per sota les línies elèctriques en un punt amb una forta corba a l'esquerra. Allà en parteix un corriol que en pocs metres arriba a un cartell indicador on ja trobem la senyalització cap al Puig Vicenç.

Cal desviar-se en poca estona cap a l'esquerra, i en aquest punt el camí es converteix en un corriol estret, ple de vegetació que ja s'enfila!! Es va pujant, i sense masses problemes s'arriba al cim. Bones vistes cap a Barcelona i la part sud de l'àrea metropolitana.

Llàstima que el dia tampoc acompanyava molt. De baixada es pot recular pel mateix camí, o bé seguir la carena per un evident camí, fins a un trencall a l'esquerra que s'uneix amb un altre camí que ens torna a portar a sota les línies elèctriques, i d'allà fins al punt de partida.

En total: 53è cim, 1 horeta de sortida (mooolt relaxada...), i un xic defraudat amb la zona: cada vegada m'agraden més les urbanitzacions, i aquest en especial... doncs té molt que desitjar! En fi, no tots els cims poden ser iguals...

petit mapa...

FEEC - 100 cims - XXXVI - Creu de l'Aragall i Puig de les Agulles

Ja tocava "sobrepassar" aquest 50% del cims, assolit al sostre de Catalunya, i quina millor manera que recuperar les "escapades-post-feina" per arribar fins a dos modestos cims, però com sempre, amb molt bones vistes, a la zona del Baix Llobregat.

El dilluns, tot sortint d'HP, doncs una estoneta de cotxe, i em vaig plantar al costat de Gelida per arribar-me fins al primer dels dos, la Creu de l'Aragall (548 metres), cim coronat amb un vèrtex geodèsic, i tal i com indica el seu nom, amb la creu de l'aragall, una curiosa creu de pedra que es veu des de força lluny (des del segon cim del dia es podia encara observar).

Ràpida baixada, i amb un cop de cotxe més, m'acostava fins al peu del segon cim de la curta jornada, el Puig de les Agulles (653 metres), cim a cavall entre el Baix Llobregat i l'Alt Penedès, amb molt bones vistes cap un dels costats però malauradament, amb la visió d'unes immenses pedreres direcció a Vallirana.

2 cims més al sac! tan sols en falten... 48 :-)
A veure si aquesta setmana em puc tornar a escapar, i vaig pujant tots els cims que queden prop de Barcelona...

Creu de l'Aragall

Japó - Resum... i cap a casa...

Com tot el que és bo, aquest viatge també s'havia d'acabar... i concretament es va acabar amb un munt d'hores de tren + espera + avió + espera + avió + espera maletes (benvingut a Barcelona) + cotxe + beuret al Sputnik!

Un viatge increïble (en gran part, gràcies al Sion, que s'ho ha currat moltíssim, i s'ha notat!!), llàstima de la calor, però amb ganes de tornar a visitar el mateix Japó o bé algun altre país asiàtic (mmm, ... Nepal + Tíbet... gran combinació!)

Arigato i Sayonara!!

Japó - 13/08

L'últim dia complet del nostre viatge el vam dedicar íntegrament a visitar la ciutat de Nagoya, d'on principalment cal destacar-ne un complex: el Castell de Nagoya.

Aquest castell fou construït originàriament al voltant de l'any 1525, i assolí molta importància durant l'època Edo. Malauradament el castell es va cremar completament durant els bombardejos aeris de la IIa guerra mundial. El 1959 es completà la reconstrucció total del castell.

És un edifici imponent, que es pot visitar fins dalt de tot, amb tot d'exposicions, maquetes, objectes, etc en cada planta, i unes vistes des de dalt de tot molt bones sobre tota la ciutat. A destacar-ne els dos peixos daurats amb cap de tigre que hi ha dalt de la cúpula del castell, anomenats Kinshachi (talismà per a prevenir incendis... no els va acabar de funcionar anteriorment...).

Després de la visita al castell i als seus jardins, vam dirigir-nos cap al mercat que hi més al centre, per donar una volta, i ja després de dinar, un campi-qui-pugui per acabar de fer compres, etc

El sopar, l'últim sopar, evidentment va tenir el seu punt "emotiu", amb les nominacions corresponents, els regals de torn, i treient una mica l'esperit escolta que tots portem dins, vam fer una "revisió" per veure que ens havia agradat i que no del viatge! I guanyaven les coses positives per GOLEJADA MAJÚSCULA!! Realment per tots plegats ha estat un dels millors viatges que hem fet i que farem en tota la nostra vida!!

Després, ja cap a l'hotel, preparar maletes, pesar-les, redistribuir coses, etc, etc

Japó - 12/08

Semblava que no podia ser! Últim dia ja a la capital, i malauradament... ja començavem a veure el final del viatge massa a prop!! :-(

Per aprofitar l'últim dia, vam deixar les maletes a la recepció de l'hotel, i vam tornar al barri de Ueno per anar a visitar el Museu Nacional de Tòquio, on vam gaudir d'una interessant exposició on s'explicava l'història del Japó a través de moltes obres d'art. Personalment, el que m'és em va agradar eren les diferents històries dibuixades a les teles... increïbles!

Sortint del museu, i com que ens quedava una bona estona fins a l'hora de recollir maletes i agafar el tren, cadascú va anar pel seu compte: un grup va anar a la zona de l'hotel, altres van visitar el museu de la Ciència, i jo, vaig fer una escapada altra vegada al barri de Shibuya amb la intenció de comprar alguns cd's més d'U2, en edició japonesa. Vaig seguir les indicacions de la guia, i vaig anar a parar a un parell de botigues ben interessants, i vaig poder comprar 4 o 5 cd que em faltaven a la col·lecció. Un dinar ràpid a la mateixa zona, i cap a l'hotel falta gent.

Recollir maletes, metro, i tren bala altra vegada: puntualitat exquisita, i llàstima que els núvols van tapar-nos altra vegada el Fuji!! Realment amb això no hem tingut pas gaire sort!!

L'última ciutat que visitaríem en aquest viatge era Nagoya, 4arta ciutat del Japó, capital de la zona d'Aichi. Allà, i després de descarregar el trepants a l'hotel vam anar a fer una bona volta, gaudint de la penúltima nit al Japó!! Digne de mencionar, la coreografia que ens vam muntar a mig carrer!!

Volta per la zona de la torre de comunicacions i les rodalies, soparet i a dormir!