Ja en falten menys! aquest cap de setmana he començat amb l'activitat que des de principi de Juliol ha proposat la FEEC.
L'activitat, anomenada "100 cims" consisteix en ascendir 100 cims d'arreu de Catalunya i la Catalunya del Nord, de forma no competitiva i al llarg del temps. Cadascú pot fer el núm. de cims a l'any que vulgui, els ha de certificar el president de la seva entitat, i cada any es farà un reconeixement a totes aquelles persones que hagin aconseguit la fita al llarg d'aquell any.
El dissabte a primera hora em vaig acostar cap a Pinós, i al cap de poca estona (és allà a la vora) ja teniem el primer cim al sac! (Serra de Pinós, 931 m.). El centre geogràfic de Catalunya, amb molt bones vistes d'aquella part del Solsonès i des d'on es pot apreciar la destrossa que van suposar els incendis el '98.
El l'endemà al matí, amb el meu germà i el meu tiet, vam pujar fins a dalt de Busa, on vam fer una bona caminada, i aprofitant la benentesa ens vam acostar fins dalt del Cògul, 1526 m. Havia pujat moltes vegades a Busa, sempre havia anat a la torre de vigilància i fins a la presó del Capolatell, però mai havia pujat fins al punt més alt, i realment és una excursió recomanable! Les vistes són fantàstiques!
Només en falten 98 (uff!) però mica en mica ja s'aniran fent... de moment a veure si aquesta setmana en puc fer caure algun del Barcelonès!
[enllaç per veure quins cims he fet afegit a la columna d'enllaços]
dilluns, de juliol 31, 2006
dilluns, de juliol 24, 2006
Paracaigudisme!
Finalment! després de molt de temps de parlar-ne, de comentar-ho i de donar-li moltes voltes, aquest dissabte passat per fi vam anar a saltar amb paracaigudes... no tinc paraules: INCREïBLE!
És una de les experiènies més espectaculars que he viscut mai! la sobredosis d'adrenalina que et dóna no crec que es pugui comparar amb gaires coses...
El dissabte vam pujar a mig matí cap a l'Empordà, amb les ganes ja de ser a les 6 de la tarda, i primer vam anar cap a l'Escala a fer el volt i a dinar. El restaurant tenia molt que millor (sobretot en quant a aire acondicionat), però crec que l'emoció i les ganes de saltar ens feien soportar la calor amb ganes :P
Després de dinar, tranquilament, ja vam anar cap a Empuriabrava, i ja arribant, es veia un munt de gent que baixava amb els parapents...
Un cop allà, i deprés de l'espera de rigor als que arriben tard (...) ja ens vam inscriure, firmar els documents pels quals si acabes fet papilla, amb ells que no hi parlin, i ja ens vam dirigir cap a la zona on t'estaves esperant fins que el monitor que et tocava no t'explicava les nocions bàsiques que necessitaves per a fer el salt amb condicions.
Ens vam esperar bastanta estona, i anavem "comentant" tot el que anavem veient, i com no, després de que jo mateix digués que no m'hauria de tocar un monitor gaire baixet... patapam, el més baix de tot! ja em podria estar calladet...
Tot i això, el "nano" era molt simpàtic, un Brasiler-Portuguès que ja havia superat la fantàstica xifre de 10.000 salts! increïble!
Vam estar parlat una estona, em va explicar com funcionaria el salt, i després de 10 minutets d'espera, nervis i de tenir els ous una mica apretats per l'arnés, ens va tocar el torn, i vam anar cap a la zona d'espera per el següent vol.
En pocs minut ja havia aterrat l'avioneta i després d'estar a "rebuf" dels motors de l'avió, ens vam enfilar cap a dins i ens vam enlairar. L'avioneta és força petita, i anavem 15 0 17 persones ben justetes, alguns amb cara de "que collons i faig aquí?", i en canvi els monitors i fotògrafs semblava que es poguessin adormir penjats a fora l'avió... és el que l'experiència :P
Aproximadament uns 10 o 15 minuts després, ja erem a 4.000 metres (uff, amb l'estona que tardes a arribar-hi caminant), i llavors el monitor et demanava que seguessis davant seu, i lligava els dos arnesos i els apretava per poder fer el salt. Quan et tocava el torn (en el meu cas vam ser els segons), anaves caminant com podies cap a la porta, el monitor s'agafava a la barra de sobre la porta, et posaves amb la posició que t'havien explicat i... a volar!!
En un moment eres fora de l'avió, veient com s'anava fent petit! la sensació és impressionant! Són uns 50 segons de caiguda lliure, en els quals pots obrir els braços i aprofitant el vent, pots notar com "controles" els moviments!
Llavors, l'instructor t'avisava que havies de tancar els braços, i ell obria el paracaigudes (o més aviat, parapent). Un cop ja s'estabilitzava, ja podies parlar amb el monitor i et deixava guiar el parapent: dreta, esquerra, tancar cap avall, i una cosa que em va agradar molt va ser que al tensar fort les dues guies, s'aconseguia que s'arribés a parar el parapent!
Des de dalt la vista era fantàstica: tot Empuriabrava amb els canals, el mar i les platjes (que em va comentar que servien de guia), les muntanyes una mica més lluny, i sota nosaltres, la pista on haviem d'anar a aterrar!
Mica en mica anavem fent l'aproximació cap al punt d'aterratge, i en els moments final només s'havia d'aixecar les cames, i tot el "cop" de l'aterratge el parava el monior...
En resum, és una experiència única, fantàstica i que recomano a tothom!
A veure si ara ens animem i acabem fent el curs per a saltar sols!
És una de les experiènies més espectaculars que he viscut mai! la sobredosis d'adrenalina que et dóna no crec que es pugui comparar amb gaires coses...
El dissabte vam pujar a mig matí cap a l'Empordà, amb les ganes ja de ser a les 6 de la tarda, i primer vam anar cap a l'Escala a fer el volt i a dinar. El restaurant tenia molt que millor (sobretot en quant a aire acondicionat), però crec que l'emoció i les ganes de saltar ens feien soportar la calor amb ganes :P
Després de dinar, tranquilament, ja vam anar cap a Empuriabrava, i ja arribant, es veia un munt de gent que baixava amb els parapents...
Un cop allà, i deprés de l'espera de rigor als que arriben tard (...) ja ens vam inscriure, firmar els documents pels quals si acabes fet papilla, amb ells que no hi parlin, i ja ens vam dirigir cap a la zona on t'estaves esperant fins que el monitor que et tocava no t'explicava les nocions bàsiques que necessitaves per a fer el salt amb condicions.
Ens vam esperar bastanta estona, i anavem "comentant" tot el que anavem veient, i com no, després de que jo mateix digués que no m'hauria de tocar un monitor gaire baixet... patapam, el més baix de tot! ja em podria estar calladet...
Tot i això, el "nano" era molt simpàtic, un Brasiler-Portuguès que ja havia superat la fantàstica xifre de 10.000 salts! increïble!
Vam estar parlat una estona, em va explicar com funcionaria el salt, i després de 10 minutets d'espera, nervis i de tenir els ous una mica apretats per l'arnés, ens va tocar el torn, i vam anar cap a la zona d'espera per el següent vol.
En pocs minut ja havia aterrat l'avioneta i després d'estar a "rebuf" dels motors de l'avió, ens vam enfilar cap a dins i ens vam enlairar. L'avioneta és força petita, i anavem 15 0 17 persones ben justetes, alguns amb cara de "que collons i faig aquí?", i en canvi els monitors i fotògrafs semblava que es poguessin adormir penjats a fora l'avió... és el que l'experiència :P
Aproximadament uns 10 o 15 minuts després, ja erem a 4.000 metres (uff, amb l'estona que tardes a arribar-hi caminant), i llavors el monitor et demanava que seguessis davant seu, i lligava els dos arnesos i els apretava per poder fer el salt. Quan et tocava el torn (en el meu cas vam ser els segons), anaves caminant com podies cap a la porta, el monitor s'agafava a la barra de sobre la porta, et posaves amb la posició que t'havien explicat i... a volar!!
En un moment eres fora de l'avió, veient com s'anava fent petit! la sensació és impressionant! Són uns 50 segons de caiguda lliure, en els quals pots obrir els braços i aprofitant el vent, pots notar com "controles" els moviments!
Llavors, l'instructor t'avisava que havies de tancar els braços, i ell obria el paracaigudes (o més aviat, parapent). Un cop ja s'estabilitzava, ja podies parlar amb el monitor i et deixava guiar el parapent: dreta, esquerra, tancar cap avall, i una cosa que em va agradar molt va ser que al tensar fort les dues guies, s'aconseguia que s'arribés a parar el parapent!
Des de dalt la vista era fantàstica: tot Empuriabrava amb els canals, el mar i les platjes (que em va comentar que servien de guia), les muntanyes una mica més lluny, i sota nosaltres, la pista on haviem d'anar a aterrar!
Mica en mica anavem fent l'aproximació cap al punt d'aterratge, i en els moments final només s'havia d'aixecar les cames, i tot el "cop" de l'aterratge el parava el monior...
En resum, és una experiència única, fantàstica i que recomano a tothom!
A veure si ara ens animem i acabem fent el curs per a saltar sols!
dilluns, de juliol 17, 2006
Ja he començat a fer alguna cosa...
Uff, com sempre vaig força malament de temps, però aquest dies, esgarrapant una estoneta de cada lloc he pogut començar a fer algunes proves amb el blog, incorporant-hi alguns elements nous, sobretot enllaços cap a weblogs i pàgines de la gent que conec.
De moment, la motivació per a fer un weblog interessant m'està fent recuperar les ganes de mirar-me noves coses de tecnologies web, i de pas, pq no dir-ho, repassar-ne algunes que tenia un xic rovellades (sobretot CSS...)
També he incorporat els anuncis AdSense de Google. Ja tenia el meu compte creat, i l'havia incorporat al blog del MadTeam, i he aprofitat per configurar-ho i incloure'l aquí també. No em faré ric, però mira, si dóna per un cafè a l'any, tot això que tindrem.
Ara per ara, he incorporar el típic banner horitzontal, i l'he posat amb uns colors un xic disimulats, però em sembla que l'acabaré posant vertical i una mica més amagat.
Mica en mica aniré "millorant" el disseny del blog, i aniré incrementant els continguts: tinc pendents unes línies sobre Testing, sobre certificacions, etc... i a la vegada també tinc pendents alguns escrits en weblog de muntanya que tinc a la web del MadTeam
De moment, la motivació per a fer un weblog interessant m'està fent recuperar les ganes de mirar-me noves coses de tecnologies web, i de pas, pq no dir-ho, repassar-ne algunes que tenia un xic rovellades (sobretot CSS...)
També he incorporat els anuncis AdSense de Google. Ja tenia el meu compte creat, i l'havia incorporat al blog del MadTeam, i he aprofitat per configurar-ho i incloure'l aquí també. No em faré ric, però mira, si dóna per un cafè a l'any, tot això que tindrem.
Ara per ara, he incorporar el típic banner horitzontal, i l'he posat amb uns colors un xic disimulats, però em sembla que l'acabaré posant vertical i una mica més amagat.
Mica en mica aniré "millorant" el disseny del blog, i aniré incrementant els continguts: tinc pendents unes línies sobre Testing, sobre certificacions, etc... i a la vegada també tinc pendents alguns escrits en weblog de muntanya que tinc a la web del MadTeam
dimecres, de juliol 12, 2006
El principi de tot...
Eps, al final m'he decidit! ja feia temps que tenia l'intenció de començar a escriure en el blog, però fins avui no m'havia decidit...
A veure si realment no es converteix en una cosa de dos dies, i aconsegueixo actualitzar-lo tantes vegades com m'agradaria...
A veure si realment no es converteix en una cosa de dos dies, i aconsegueixo actualitzar-lo tantes vegades com m'agradaria...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
