Paracaigudisme!

Finalment! després de molt de temps de parlar-ne, de comentar-ho i de donar-li moltes voltes, aquest dissabte passat per fi vam anar a saltar amb paracaigudes... no tinc paraules: INCREïBLE!

És una de les experiènies més espectaculars que he viscut mai! la sobredosis d'adrenalina que et dóna no crec que es pugui comparar amb gaires coses...

El dissabte vam pujar a mig matí cap a l'Empordà, amb les ganes ja de ser a les 6 de la tarda, i primer vam anar cap a l'Escala a fer el volt i a dinar. El restaurant tenia molt que millor (sobretot en quant a aire acondicionat), però crec que l'emoció i les ganes de saltar ens feien soportar la calor amb ganes :P

Després de dinar, tranquilament, ja vam anar cap a Empuriabrava, i ja arribant, es veia un munt de gent que baixava amb els parapents...
Un cop allà, i deprés de l'espera de rigor als que arriben tard (...) ja ens vam inscriure, firmar els documents pels quals si acabes fet papilla, amb ells que no hi parlin, i ja ens vam dirigir cap a la zona on t'estaves esperant fins que el monitor que et tocava no t'explicava les nocions bàsiques que necessitaves per a fer el salt amb condicions.

Ens vam esperar bastanta estona, i anavem "comentant" tot el que anavem veient, i com no, després de que jo mateix digués que no m'hauria de tocar un monitor gaire baixet... patapam, el més baix de tot! ja em podria estar calladet...
Tot i això, el "nano" era molt simpàtic, un Brasiler-Portuguès que ja havia superat la fantàstica xifre de 10.000 salts! increïble!

Vam estar parlat una estona, em va explicar com funcionaria el salt, i després de 10 minutets d'espera, nervis i de tenir els ous una mica apretats per l'arnés, ens va tocar el torn, i vam anar cap a la zona d'espera per el següent vol.
En pocs minut ja havia aterrat l'avioneta i després d'estar a "rebuf" dels motors de l'avió, ens vam enfilar cap a dins i ens vam enlairar. L'avioneta és força petita, i anavem 15 0 17 persones ben justetes, alguns amb cara de "que collons i faig aquí?", i en canvi els monitors i fotògrafs semblava que es poguessin adormir penjats a fora l'avió... és el que l'experiència :P
Aproximadament uns 10 o 15 minuts després, ja erem a 4.000 metres (uff, amb l'estona que tardes a arribar-hi caminant), i llavors el monitor et demanava que seguessis davant seu, i lligava els dos arnesos i els apretava per poder fer el salt. Quan et tocava el torn (en el meu cas vam ser els segons), anaves caminant com podies cap a la porta, el monitor s'agafava a la barra de sobre la porta, et posaves amb la posició que t'havien explicat i... a volar!!

En un moment eres fora de l'avió, veient com s'anava fent petit! la sensació és impressionant! Són uns 50 segons de caiguda lliure, en els quals pots obrir els braços i aprofitant el vent, pots notar com "controles" els moviments!
Llavors, l'instructor t'avisava que havies de tancar els braços, i ell obria el paracaigudes (o més aviat, parapent). Un cop ja s'estabilitzava, ja podies parlar amb el monitor i et deixava guiar el parapent: dreta, esquerra, tancar cap avall, i una cosa que em va agradar molt va ser que al tensar fort les dues guies, s'aconseguia que s'arribés a parar el parapent!

Des de dalt la vista era fantàstica: tot Empuriabrava amb els canals, el mar i les platjes (que em va comentar que servien de guia), les muntanyes una mica més lluny, i sota nosaltres, la pista on haviem d'anar a aterrar!

Mica en mica anavem fent l'aproximació cap al punt d'aterratge, i en els moments final només s'havia d'aixecar les cames, i tot el "cop" de l'aterratge el parava el monior...

En resum, és una experiència única, fantàstica i que recomano a tothom!

A veure si ara ens animem i acabem fent el curs per a saltar sols!