dilluns, d’abril 16, 2007

Manhattan

He viatjat per alguns països diferents, i per algunes ciutats, i fins ara de les ciutats en podia dir si m'agradaven o no, si hi havia alguna cosa especial, algun acte especial, etc, però fins a la visita a New York no podia dir que el primer que havia fet una ciutat era impressionar-me.

Només sortir de la Penn Station, just al costat (o a sota) del Madison Square Garden em vaig quedar parat de la ciutat. Era molt més gran, impressionant, amb més moviment, amb més gent, amb més de tot del que m'havia imaginat.
El trajecte a peu fins a l'hotel (uns 8 carrers al llarg de la 7ena avinguda, passant per Times Square) va ser al·lucinant.

Un cop a l'hotel, ja passat l'impacte inicial, ja ens vam organitzar ràpidament i vam començar amb la "rutina" amb la que funcionariem durant tota la setmana: transport públic, caminar moltíssim, i a veure tot el possible, però sense oblidar-nos de fer les parades necessaris a cafès, pubs, parcs i altres.

El primer dia vam anar fins a Battery Park, i allà vam agafar el ferry a Staten Island, des d'on es té una bona vista de l'estatua de la Llibertat (on des de l'11-S no s'hi pot pujar). I al llarg dels dies, vam anar pujant des del sud de l'illa de Manhattan fins al Central Park, amb una petita incursió a Brooklyn i una altra a Harlem. Una setmana no dona per massa a NY :P

És un lloc que si es pot, s'ha de veure un cop a la vida; crec que pot arribar a ser agobiant per algunes persones, ja que sempre, les 24 hores del dia hi ha botigues obertes, llocs de menjar, gent i més gent pel carrer, ... S'ha guanyat de sobres el títol de la ciutat que mai dorm! Però al cap d'uns dies t'acostumes al ritme, a no parar pel carrer, a fer "jaywalking" (travessar els carrers imprudentment, esport gairebé nacional pels novaiorquesos).

Com a llocs únics i que un no és pot perdre: un passeig per la 5ena avinguda (amb la botiga d'Apple tocant al Central Park i la de la NBA una mica més avall), travessa del pont de Brooklyn a peu (espero que surti una bona foto amb la bata de Carnaval!), Empire State (anar-hi d'hora al matí, la cua és espectacular), i sobretot, passejar per tots els barris de NY, de Chinatown, a Little Italy, Greenwich, SoHo, ... cada un d'ells és una ciutat en miniatura amb la seva propia gent, personalitat, edificis, ...

Costa resumir tants dies, i tant intensos en poc tros: New York s'ha de veure per poder entendre el que és!

Pd. I partidàs al Madison Square Garden: New York Knicks vs. cleveland: derrota dels locals, però veure el Madison per mi no té preu!

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Jordi,... Jordi,... ens estàs posant les dents llargues. I després haurem d'anar-hi... i serà culpa teva...

Salut company

Josep Maria Augé ha dit...

Déu n'hi do, si senyor...que el Jordi quedi impressionat, han de passar coses molt gruixudes ehh?? I que, no vau anar a cap paradís Gangsta?Si home, aquells que et fan un canvi de imatge instantani: entres amb els teus texans, el teu polo i les teves vambes...i surts nét i polit,jeje...;)

ja pujaràs les fotos bandarra!

Vox ha dit...

Bones!!!!
o sigui que lo de les torres bessones es veritat?Jo em pensava que s'ho havien inventat els americans. M'alegro molt que us ho passessiu molt be. A canvi de veure les fotos us convidarem a sopar. Lo de no poder pujar a l'estatua de la llibertat em sona a excusa perque no sabiem com apagar-li l'antorcha. :->

Joan, Esther i Vox.