De retorn del Marroc i el Toubkal! (1)

Ja tornem a ser aquí, amb un fantàstic balanç a la butxaca: un viatge molt interessant, un 4.000 més a sac (Djebel Toubkal, de 4.167 metres), visites espectaculars, molta calor i anècdotes mil!!

Diumenge, 26 d'Agost del 2007:
Vol de Barcelona a Casablanca, amb la companyia "de baix cost" d'Iberia Clickair, sense massa problemes, excepte els que nosaltres ens busquem: el Sergi amb el passaport caducat, i el Graell amb una bombona de gas a la motxil·la (jeje, el Llosada no li va fer massa gràcia quan els Civils el van cridar per obrir la motxil·la del Roger :P ).

Ràpidament a buscar el tren (que vam agafar pels pèls), i en 1era fins a Marrakech (unes 3 horetes veient terreny semidesèrtic), on teniem un fantàstic hotel a 2 minuts de l'estació de tren. Ens vam instal·lar a l'hotel, piscineta i cap a visitar la ciutat!

Impressionant la plaça Djeema el Fna, patrimoni de la UNESCO, i un dels llocs més increïbles que he visitat mai!! gent per tot arreu, un plaça que canvia al llarg del dia, tenint des de música tradicional i serps, a henna, malabaristes i un munt de llocs de menjar, ... uff! de tot una mica!! sobretot molta i molta gent, demanat-he coses, convidant-he a menjar, a comprar, ....

Aquell dia tocava anar a dormir d'hora, després de negociar un taxi amb un paio que havia conegut al tren.

Dilluns, 27 d'Agost del 2007:
A les 8 de matí carregavem tots els trastes dins una furgoneta que ens feia de taxi, i a tot drap i sense respectar cap mena de codi de circul·lació, en una hora i mitja ens plantavem al poble de Imlil, petit poble d'entrada a l'Altas, que actualment deu viure en gran part del turisme.

Allà, va tocar negociar mules que ens pujarien les motxil·les grans fins al refugi, i finalment decantar-nos per l'amic Hassan, que ens va encolomar dos dels seus fills (9 anys) com a muleros, i cap amunt!
El camí fins al refugi es va pujant força bé, passant per un petit poblet amb una roca blanca sagrada, i per unes valls força interessants (en una flotava a l'ambient l'olor a menta que planten en multitud de llocs). Les mules s'anaven quedant una mica endarrera, i nosaltres a bon ritme ens vam plantar als 3.207 m. del Refugi Nelter en poc menys de 5 hores.

El refugi, dels millors que he vist mai, sense res que envejar als dels Pirineus o fins i tot dels Alps! Gran, còmode, i a més no hi havia massa gent!
Un cop allà, la varem fer petar amb altres catalans i castellans que rondaven per la muntanya, i a sopar i dormir d'hora que l'endemà tocava diana força d'hora.

Dimarts, 28 d'Agost del 2007:
A les 5 del matí van començar a sonar els despertadors, i després d'un esmorzar d'embotit i pa sec, va començar l'ascenció, normalment molt fàcil si no s'intenta pujar directament per la tartera tal i com vam fer nosaltres :P

L'ascenció era força dura, ja que es guanyava desnivell ràpidament, i no tenia cap tipus de pèrdua. Passat el primer "fals" coll, que es veu des del refugi, el pendent disminuïa durant una estona, per tornar a guanyar mala llet fins al "veritable" coll, on estavem pels 4.000 metres, i on, ja es notaven els efectes de l'alçada: el Graell amb una "pàjara" considerable (es va recuperar molt bé), la Tània amb mala llet ;), i el Joanet reafirmant-se en que no tornaria a pujar muntanyes!!

Des del coll es girava cap a l'esquerra (nosaltres no vam arribar exactament al coll, sinó que directament ja anavem ascendint cap a l'esquerra), i passat per sota l'aresta (a mà esquerra), s'anaven guanyant els restants metres fins dalt del cim, coronat per una lletja estructura metàl·lica, però amb unes vistes ACOLLONANTS a tots els cims de l'Atlas i l'Anti-Atlas!

Fotos de rigor dalt del cim: tots, individual, amb estel·lada, només trucs, només caps, amb bata de carnaval, etc, etc... i després a desfer tot el camí, que es feia ràpidament (el que tenen les tarteres i camins similars), i a descansar una mica al refugi.

Allà, i després d'un retard de gairebé una hora esperant els "muleros", la dura i pesada baixada fins a Imlil. A mig camí, en una "cova+tenderete", es podien comprar records, o en el nostre cas, canviar velles samarretes, pantalons, i tot el que es portés per records, minerals, begudes, etc... el Sergi prou que ho va aprofitar per ampliar la seva col·lecció de minerals!
Al poble, ens vam dirigir a casa del Hassan, el "mulero", i varem dinar a casa seva un fantàstic cus-cus, que no vam tenir nassos a acabar-nos!

Fins aquí tot havia anat perfecte, i estavem fins i tot sorpresos, però el problema va venir quan no teniem taxi a lloc! després d'un parell d'hores d'espera, trucades a munt i avall, i ja de nit, finalment va arribar la super furgó, i d'una manera més suicida encara si es possible que a la pujada, va tornar cap a Marrakech, cap a descansar, a menjar un pizza i a dormir les nostres hores!!