38è cim i un dels cims mítics de l'excursionisme català!! Llàstima del temps que no va acompanyar massa...
Com sempre, marxàvem a les 7 de cals Sulins, direcció a Vic, Seva, el Brull i finalment Collformic, punt des d'on començariem la caminada (i des d'on comença a la famosa Matagalls-Montserrat!).
En teòria, segons els del temps de TV3, durant tot el matí havia de fer força sol, però justament al massís del Montseny era tot el contrari: núvol, fresqueta, i vent... molt vent! Però tot i això ens va permètre veure alguna cosa!
La pujada és més que evident, amb marques de GR, cartells indicadors de GR, i un camí molt i molt "trillat"! Es comença amb una pujada un xic dreta, que atravessa l'únic bosc per on passarem, per despres anar planejant pel mig de matolls (i algun ramat de vaques :P ). Sense massa problema s'arriba al pla de la Barraca, on vam parar per a fer un mos abans d'afrontar la part més dura de l'ascenció.
Des del pla, s'ha de pujar pel camí força pendent cap al Turó Gros (on no cal arribar, però que un servidor seguint amb el mig-col·leccionisme de cims va fer). La pujada no és molt llarga, però es guanya desnivell ràpidament i s'ha de prendre amb calma). Un cop dalt, ja s'hauria de veure el cim amb la coneguda creu, però nosaltres només veiem que núvols!!
El camí segueix paral·lel al Turó Gros i al Turó de l'Estanyol (on també em vaig enfilar...jeje), i un cop al Coll dels Llops només cal fer l'últim esforç i superar la pujada, que en uns 10 minuts (màxim 15) ens deixa al cim dels Matagalls (1.696 metres). En un dia "normal" la vista és exepcional! però nosaltres ven poca cosa varem veure: ens vam amagar rera la creu per escapar del vent, vam menjar alguna cosa, tirar (o intentar) algunes fotos, i cap avall falta gent!!
Baixada ràpida en menys d'una hora, vermut al restaurant de collformic, i moltes curves (oi Marta?) fins a Sant Celoni on vam dinar!
Una sortida interessant, ascendint el que crec que juntament amb Montserrat, el Canigó, Pedraforca i Pica d'Estats són els cims més "mítics" de l'excursionisme català!
38è dels 100 cims, i amb aquest n'he fet 9 aquest mes de Març! (que no està gens malament), i que fa que la fita d'arribar al "50%" aquest any sigui força factible!!
I la resta de "companys de patiment" (Montse, Sulín, Marta, Isa, i el novato Joan) que també porten un bon ritme!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Realment molt interessant la caminda. Paratge molt tranquil, a l'hora que el vam pujar, i bones vistes, imagino, jeje.
Ara bé, si una cosa és clara és que als 100 no hi arribarem, però tenint en compte que ens vas prometre un sopar si feiem 25 cims abans que tu 100, t'asseguro que no hi haurà curves, passos de zebra alçats ni trenca-amortigüadors que impedeixin anar a sopar de gorra. L'orgull per damunt de tot!
Només en queden 21!!!
Ospina quin munt... :(
Jeje, a vosaltres "només" us en queden 21... però a mi "62"!!!
A veure qui hi arriba abans :P
Publica un comentari a l'entrada