skip to main |
skip to sidebar
La meitat menys 1 dels 100!! El 49è cim de la llista va ser la Creu de Gurb (842 metres), un petit cim sobre el poble del mateix nom, amb una gran vista sobre tota la plana de Vic.
El dissabte, aprofitant que amb la Montse vàrem anar a pujar amb globus a Vic, després ens vam enfilar fins dalt d'uns dels cims que tenia ullats des de feia temps, pq. moltes vegades havia passat a prop a l'anar o tornar d'altres cims d'Osona, el Ripollès, etc però on fins ara no m'havia pogut escapar.
Ens vam arribar fins a l'església de Sant Martí de Gurb, on ja es troben les marques i cartells del PR que seguirem fins dalt. Des de l'església es baixa una mica, i cal anar en compte a trobar el corriol que surt vora el camí (no anar cap a la casa de pagès... tal i com vam fer nosaltres...). El corriol va pujant mica en mica, fins arribar en uns 15 minuts a l'església de Sant Roc.
Anar seguint el PR, en 5 minuts més és deixa un moment el bosc per passar per una zona terrossa, i llavors ja començar la forta pujada que en uns 30 minuts en deixarà dalt d'un coll (on trobem un altre cartell indicador), i en 5 minuts (molt dret!) ens portarà al cim, coronat amb una creu, i amb una taula-rosa dels vents.
La vista és francament molt bona (tot i la calitxa que hi havia), amb vistes al Pirineu Oriental (el Puigmal encara es veia amb neu), el Montseny, Collsacabra, tota la plana de Vic, etc
La baixada és molt ràpida, resseguint el mateix camí, i en uns 20 o 25 minuts ja tornem a ser baix.
Cim recomable, així com també evitar les hores de calor i portar aigua! (increïble el fart de suar que em vaig fer...)
vista de la zona "terrosa" que es travessa...
Encara que pot semblar una bestiesa, doncs és així: he enviat el meu nom cap a la lluna ;-)
Tal i com ja es va fer fa uns dies amb Mart, des de The Planetary Society permeten inscriure's en una llista, que enregistraran i enviaran cap a la superfície de la Lluna. I també m'hi he afegit!
Fins i tot en tinc un certificat! .... curiositats de la vida
Un gran sortida de dos dies, per a fer 4 cims del Pirineu andorrà, entre ells el Monturull, el 48è cim dels 100!
Punt de sortida: una mica més amunt d'Escaldes (Andorra)
Desnivell: entre els dos dies, més de 1500 metres positius
Horaris:
1er dia: 2:05 hores
2on dia: 6:30 hores
Recorregut: ascensió per la Vall de Claror en el primer moment, seguint el GR, per seguir cap al refugi lliure de Perafita (on vam fer nit). L'endemà, seguir el GR fins al coll de Perafita i pujar al Perafita (2.750 metres).
D'allà, davallar fins al coll de Claror, i pujar al Monturull (2.756 metres) vèrtex geodèsic de primer ordre.
Un cop aquí, es podria tornar fins l'anterior coll i tirar avall per la vall de Claror, però nosaltres vam resseguir la carena (pujant 2 cims més) fins arribar a un coll, on ja hi ha marques del GRP que et porten fins al refugi lliure de Claror.
A partir d'aquí, per un camí força perdedor i passant el riu moltes vegades, tornar a enganxar amb el camí del dia anterior i avall fins al punt de partida!
Un recorregut molt interessant, i vam tenir la sort de gaudir d'una solitud gairebé total (2 persones al refugi, i dos més al cim del Perafita), a vegades difícil d'aconseguir en cims tant coneguts!
Últimes llums del dia, arribant al refugi de Perafita
Primeres llums de l'endemà, amb vistes al Monturull
Monturull reflexat a un dels estanys de Perafita
El "trio" dalt del cim del Perafita! :-)
Aprofitant que el dissabte al matí havia de fer "bon temps", o si més no, no havia de ploure, vam arribar-nos fins al Ripollès per a pujar a un dels cims clàssics de la zona: el Taga (2.038 metres).
Vam seguir la ruta des de l'Església de Sant Martí d'Ogassa (interessant església, del s.X), enfilant per unes costes força dretes, cap a la Portella d'Ogassa (1.898 m). El camí va fent unes bones llaçades, resseguint les marques (cercles blancs amb un punt verd al mig), i sense massa aportunitats de desviar-se.
Cal destacar la quantitat d'aigua que hi havia: les pluges de tots aquests dies han fet que tots els rius, rierols, fonts, dolls, ... estiguin plens d'aigua! Realment una imatge fantàstica!!
Un cop ja a la portella, mirant cap a l'oest ja es veu el cim, força proper, amb la característica creu blanca al cim. El camí segueix per uns prats immensos, absolutament verds i plens de flors: la primavera amb tota la seva força!
Per acabar d'arribar al cim, cal pujar una última costa, i s'arriba a la creu (i al vèrtex geodèsic) que marca el punt més alt de la serra, i des d'on les vistes arriben des de la part més oriental del Pirineu (Canigó, Puigmal, Infern, etc) fins al Pedraforca, Serra del Verd, Cadí, i un llarg etcètera.
Llàstima de les grans nuvolades i bancs de boira que pujaven, que impedien la vista cap al sud :-(
Després del merescut descans al cim, i les corresponents fotos i ganyips, cap avall, direcció a Coll de Jou, vora el refugi forestal de Sant Jordi, entre les serres de Conivella (amb el Taga com a punt més alt) i la de Sant Amand (amb el cim homòleg com a fita).
I un cop allà, només cal buscar el camí que baixa per la part esquerra direcció a Sant Martí, per prats mig inundats!
Amb aquest cim, el 46è dels 100, faig una creu a un dels cim que feia temps que tenia a la "llista"!
Queda per un altre dia el cim de Sant Amand , i fer una visita (tal i com ens va recomanar un avi que ens vam trobar al Taga) a la fageda que hi ha la falda de la muntanya! Un altre dia...
Jeje, doncs això, que m'han convidat a una tertúlia a Catalunya Ràdio, concretament al programa l'Internauta, el programa que Vicent Partal fa cada setmana a Catalunya Ràdio.
És un programa que s'emet els dissabtes, però em tocarà anar a gravar-lo aquest dijous! I pq em conviden a mi? doncs resulta que volen parlar de la traducció del Facebook, i un dels periodistes de VilaWeb s'ha posat en contacte amb mi pq sóc un dels que més ha traduït :-) Jeje, això sí que no m'ho esperava!!
Em fa força gràcia!!
Doncs per fi he pogut veure els Bon Jovi a Barcelona! Molt bon concert, i per ser l'Estadi Olímpic no sonava pas malament (pel meu gust, les guitarres una mica fluixes però en general molt bé).
I sempre és divertit veure la "super-fan" Esther :-P que si no hagués sigut per nosaltres, segurament l'hauríem d'haver tret de la primera fila!
Pendent de penjar alguna foto... en breu...
De moment, un vídeo de l'última cançó del Concert, Bad Medecine:
Crónica de El Periódico (aquí)
Doncs, tot i que faltarà encara votar, corregir, etc, etc, etc... ja tenim el Facebook en català!!
Que carai, n'estic ben orgullós d'haver-hi pogut contribuir una mica!!
Podeu llegir-ne la notícia a Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2878290
I si us animeu, i voleu unir-vos-hi, ja podeu trobar el grup de "Solsona" :-)
(La notícia també surt a la Vanguardia (02/06/2008) (aquí)
vista de la zona "terrosa" que es travessa...
