El 10%! i el Bastiments al sac! doncs això, que el dissabte 28 d'Agost vaig sortir ben d'hora de Solsona (6:00 h.), em vaig acostar fins a Vallter2000 i vaig fer una ruta ben interessant per tota la carena de la zona, assolint com a punt més alt el cim de Bastiments (2881 m.).
En breu penjaré una descripció més detallada de la sortida, amb algunes fotos i tota la informació (miraré de penjar-la aquí, a la web de la Feec i en un parell de pàgines més), però el resum del que va donar de si la jornada és la següent.
Vaig deixar el cotxe al pàrquing de la pròpia estació d'esquí, després de deixar enrrera força cotxes a la corba d'on es surt per anar cap al refugi d'Ulldeter. D'allà, i amb una fantàstica temperatura de 7'5º (fresqueta!), vaig començar a caminar en direcció a la portella de Mantet, i des d'allà em vaig arribar fins al Pic de la Dona (2704 m.). D'allà em vaig dirigir ja cap al coll de la Geganta, i enfilant l'esquena d'ase, la pujada fins dalt del cim del Bastiments, excel·lent mirador de la zona, i el desè cim dels 100 proposats a la llista!
Després vaig seguir la carena (seguint la ruta que van fer el Joan i l'Enric) i vaig coronar els Pic de Freser (2835 m.) i el Pic de l'Infern (2869 m.). I per tornar, vaig anar a buscar el GR-11, el vaig seguir fins al coll de la Marrana, i vaig baixar cap al cotxe.
En resum, una bona sortida per tota "l'olla d'Ulldeter" (potser van faltar els dos Gra's de Fajol), assequible per a fer en unes 5 o 6 hores, però força cansat si es bé i es torna de Solsona.
dilluns, d’agost 28, 2006
divendres, d’agost 18, 2006
FEEC - 100 cims - VI
2 més al sac! seguint amb "l'Anoia tour" dels últims dies, el divendres 11 d'Agost van caure dos cims més de la comarca: el Grony de Miralles (866 m.) i el Puig Castellar (944 m.), a la Serra d'Ancosa.
El primer d'ells, també anomenat Agulles de Miralles, és un bonic cim (vèrtex geodèsic), prop del poble de Santa Maria de Miralles. Per arribar-hi, vaig anar fins a Igualada, vaig creuar la ciutat direcció Santa Margarida de Montbui i vaig anar seguint la carretera.
Jo primerament em vaig acostar amb cotxe fins al Castell de Miralles i la l'església de Santa Maria, per a veure les restes del castell i fer algunes fotos des d'allà, i després vaig recular una mica per la carretera i a la part dreta de la mateixa (venint des d'Igualada), ja està marcada la sortida d'un camí amb els corresponents indicadors.
En aquell punt mateix ja es veuen les marques del GR-172. Des d'aquí tan sols s'ha de seguir les marques i els indicadors, i sense cap mena de problema s'arriba fins al cim.
És un molt bon mirador sobre l'Anoia (de dalt estant podia veure el cim que havia fet anteriorment a la comarca, el castell de Boixadors), com ho demostra el fet que els forestals de la zona, s'arribaven fins dalt a fer part de la seva guardia (des d'aquí, salutacions amb els que vaig estar parlant).
--------------------------------------------
Per altra banda, el cim de Puig Castellar (Serra d'Ancosa), és un altre vèrtex geodèsic de la comarca, coronat per una central de comunicacions i per una torre de vigilància del foc.
Per apropar-m'hi, vaig seguir la carretera (creuant el petit poble de Santa Maria de Miralles) direcció al poblet de la Llacuna, que també vaig creuar, i vaig anar seguint la carretera, fins un punt que a mà dreta en surt un camí on també hi ha marques de GR. Des d'allà, passant pel costat d'un parell de cases, no hi ha pèrdua fins dalt del cim, des d'on, seguint amb la tònica que demostren els 100 cims, tenim una fantàstica vista.
En resum, dos cims més que es poden fer en mitja tarda, amb fantàstiques vistes sobre la comarca de l'Anoia.
Només en faltaran 91! gairebé res!
A veure si abans d'acabar l'estiu podem començar a atacar algunes muntanyes més altes del Pirineu.
El primer d'ells, també anomenat Agulles de Miralles, és un bonic cim (vèrtex geodèsic), prop del poble de Santa Maria de Miralles. Per arribar-hi, vaig anar fins a Igualada, vaig creuar la ciutat direcció Santa Margarida de Montbui i vaig anar seguint la carretera.
Jo primerament em vaig acostar amb cotxe fins al Castell de Miralles i la l'església de Santa Maria, per a veure les restes del castell i fer algunes fotos des d'allà, i després vaig recular una mica per la carretera i a la part dreta de la mateixa (venint des d'Igualada), ja està marcada la sortida d'un camí amb els corresponents indicadors.
En aquell punt mateix ja es veuen les marques del GR-172. Des d'aquí tan sols s'ha de seguir les marques i els indicadors, i sense cap mena de problema s'arriba fins al cim.
És un molt bon mirador sobre l'Anoia (de dalt estant podia veure el cim que havia fet anteriorment a la comarca, el castell de Boixadors), com ho demostra el fet que els forestals de la zona, s'arribaven fins dalt a fer part de la seva guardia (des d'aquí, salutacions amb els que vaig estar parlant).
--------------------------------------------
Per altra banda, el cim de Puig Castellar (Serra d'Ancosa), és un altre vèrtex geodèsic de la comarca, coronat per una central de comunicacions i per una torre de vigilància del foc.
Per apropar-m'hi, vaig seguir la carretera (creuant el petit poble de Santa Maria de Miralles) direcció al poblet de la Llacuna, que també vaig creuar, i vaig anar seguint la carretera, fins un punt que a mà dreta en surt un camí on també hi ha marques de GR. Des d'allà, passant pel costat d'un parell de cases, no hi ha pèrdua fins dalt del cim, des d'on, seguint amb la tònica que demostren els 100 cims, tenim una fantàstica vista.
En resum, dos cims més que es poden fer en mitja tarda, amb fantàstiques vistes sobre la comarca de l'Anoia.
Només en faltaran 91! gairebé res!
A veure si abans d'acabar l'estiu podem començar a atacar algunes muntanyes més altes del Pirineu.
dijous, d’agost 10, 2006
FEEC - 100 cims - V
Un altre! com els últims dies que vaig cap a Solsona, ahir (09/08/2006) va tocar fer una escapadeta per assolir el 7è cim dels 100 de la llista: Castell de Boixadors (863 m.), a la comarca de l'Anoia.
Per arribar-hi, vaig seguir l'eix transversal (C-25) des de Manresa, direcció Cervera i Lleida, i a l'alçada de Sant Pere de Sallavinera, s'ha d'agafar la sortida, i anar seguint els rètols que ens porten fins ben a prop del cim.
És un cim curtet i senzill, coronat per un castell (amb una fantàstica torre d'homenatge) i una església que estan restaurant, i amb molt bones vistes sobre tota la comarca de l'Anoia, i la part sud del Solsonès.
En quant a l'història d'aquest castell (que no només és qüestió de fer els cims i prou :P) he trobat el següent:
El Castell de Boixadors ja es troba documentat l'any 1014, i des del 1100 el regentà com a senyor del Castell, la familia Boixadors.
Un successor seu, Ramon Berenguer de Boixadors al morir sense descendència, passa la baronia a una germana casada amb Arnau de Foixò.
Del castell s'en conserva una fantàstica torre d'homenatge recent restaurada, i algunes dependències.
Si el voleu visitar, concreteu una visita al telèfon 93.863.88.30 o bé a l'Oficina d'Informació i Turisme de l'Alta Anoia (93.868.03.66). Podeu consultar la web de l'Anoia.
Per arribar-hi, vaig seguir l'eix transversal (C-25) des de Manresa, direcció Cervera i Lleida, i a l'alçada de Sant Pere de Sallavinera, s'ha d'agafar la sortida, i anar seguint els rètols que ens porten fins ben a prop del cim.
És un cim curtet i senzill, coronat per un castell (amb una fantàstica torre d'homenatge) i una església que estan restaurant, i amb molt bones vistes sobre tota la comarca de l'Anoia, i la part sud del Solsonès.
En quant a l'història d'aquest castell (que no només és qüestió de fer els cims i prou :P) he trobat el següent:
El Castell de Boixadors ja es troba documentat l'any 1014, i des del 1100 el regentà com a senyor del Castell, la familia Boixadors.
Un successor seu, Ramon Berenguer de Boixadors al morir sense descendència, passa la baronia a una germana casada amb Arnau de Foixò.
Del castell s'en conserva una fantàstica torre d'homenatge recent restaurada, i algunes dependències.
Si el voleu visitar, concreteu una visita al telèfon 93.863.88.30 o bé a l'Oficina d'Informació i Turisme de l'Alta Anoia (93.868.03.66). Podeu consultar la web de l'Anoia.
dilluns, d’agost 07, 2006
FEEC - 100 cims - IV
En falten "només" 94!
Com cada dia que pujo de Barna cap a Solsona, el divedres no va ser menys i em vaig animar a desviar-me una mica per afegir un nou cim a la col·lecció: Turó de la Torre (626 m.), dins de la comarca del Bages.
També com fins ara, aquest no era un cim massa llarg de fer, sense cap mena de dificultat i amb unes bones vistes al seu voltant; i a més, tenia l'interès afegit que el seu cim està coronat (com indica el seu nom) per una torre, encara en força bon estat...
Per arribar a aquest cim, jo vaig accedir-hi des de la carretera de Súria a Balsareny. Es va seguint aquesta carretera fins a arribar a un trencant a la dreta on s'enganxa amb el GR. Aquest camí és va seguint (que ens portaria a Castellnou del Bages), i ja al cap de poca estona és veu el que cim que anem a fer, gràcies a la torre.
Es van seguint les corbes del camí, i arriba un moment que la torre queda a mà esquerra i que un poc tros més enllà, ja surt el corriol que puja fins al cim.
Un cim més al sac.
Com cada dia que pujo de Barna cap a Solsona, el divedres no va ser menys i em vaig animar a desviar-me una mica per afegir un nou cim a la col·lecció: Turó de la Torre (626 m.), dins de la comarca del Bages.
També com fins ara, aquest no era un cim massa llarg de fer, sense cap mena de dificultat i amb unes bones vistes al seu voltant; i a més, tenia l'interès afegit que el seu cim està coronat (com indica el seu nom) per una torre, encara en força bon estat...
Per arribar a aquest cim, jo vaig accedir-hi des de la carretera de Súria a Balsareny. Es va seguint aquesta carretera fins a arribar a un trencant a la dreta on s'enganxa amb el GR. Aquest camí és va seguint (que ens portaria a Castellnou del Bages), i ja al cap de poca estona és veu el que cim que anem a fer, gràcies a la torre.
Es van seguint les corbes del camí, i arriba un moment que la torre queda a mà esquerra i que un poc tros més enllà, ja surt el corriol que puja fins al cim.
Un cim més al sac.
divendres, d’agost 04, 2006
FEEC - 100 cims - III
Ja en són 5! mica en mica, potser ho farem :P
el dimecres, aprofitant que anava cap a Solsona, vaig fer una petita parada "extra" a Sant Vicenç de Castellet, des d'on, seguint un camí que sortia des de la residència d'avís, em vaig anar acostant cap al quart cim dels cent (Puig Soler, 525 m.).
El camí anava pujant mica en mica, es travessava per sobre l'autopista de Manresa, i al cap d'algunes corbes i d'haver passat algunes cases de pagès, vaig deixar el cotxe en un corba ben tancada cap a la dreta, i em vaig començar a enfilar cap amunt.
En alguns moment ja s'intuïa on era el cim, ja que treïa el cap una senyera, però el camí que jo vaig escollir no era pas el més efectiu... Per la zona on vaig pujar, en èpoques de pluja, suposo que hi devia baixar una torrentera, però a principis d'Agost estava tot ben sec, i vaig aprofitar per pujar per la llera del torrent.
Després de moltes esgarrinxades, vaig acabar anant a parar a un dels que deu ser els camins normals de pujar al cim, i vaig optar per anar-lo seguint.
Es feia una mica de volta, per anar a buscar l'última rampa d'ascenció (sorpresa, una baga ajuda a la pujada més dreta, que tampoc és res de l'altre món...), i al cap d'un moment ja era a dalt!
Com fins ara en els cims que anat fent, la vista és espectacular, com correspon a un vèrtex geodèsic, i des de dalt estant es podia contemplar tota la vall per on passa la carretera de Manresa, amb Montserrat al fons, i ja s'intuïa el Solsonès cap a l'altre costat.
Després de les fotos de rigror (amb la senyera, als pessebres i la típica panoràmica que vull fer des de cada cim), tornar cap avall, i 35 o 40 minuts després de sortir del cotxe, ja hi tornava a ser. Un altre al sac!
Atenció! la ruta que jo vaig fer no és pas la millor... he de buscar des d'on parteixen els diversos corriols que es veien des de dalt del cim
--------------------------------------------
I el dijous dia 3 d'Agost, sortint de treballar, vaig fer una escapada fins a Montgat, on vaig fer el cim més baix de tota la llista: Turó de Montgat (35 m.)
Sona fins i tot una mica ridícul, però ja que era a la llista, doncs s'ha de fer...
El cim és un turonet vora el mar, on per sota passa el tren, i el punt més alt és dins del que anomenen el Parc del Turó. Res, són 5 o 10 minuts, en funció d'on es deixa el cotxe. Sense més misteri.
Això si, la vista seguix sent magnífica, com en tots els cims fets!
el dimecres, aprofitant que anava cap a Solsona, vaig fer una petita parada "extra" a Sant Vicenç de Castellet, des d'on, seguint un camí que sortia des de la residència d'avís, em vaig anar acostant cap al quart cim dels cent (Puig Soler, 525 m.).
El camí anava pujant mica en mica, es travessava per sobre l'autopista de Manresa, i al cap d'algunes corbes i d'haver passat algunes cases de pagès, vaig deixar el cotxe en un corba ben tancada cap a la dreta, i em vaig començar a enfilar cap amunt.
En alguns moment ja s'intuïa on era el cim, ja que treïa el cap una senyera, però el camí que jo vaig escollir no era pas el més efectiu... Per la zona on vaig pujar, en èpoques de pluja, suposo que hi devia baixar una torrentera, però a principis d'Agost estava tot ben sec, i vaig aprofitar per pujar per la llera del torrent.
Després de moltes esgarrinxades, vaig acabar anant a parar a un dels que deu ser els camins normals de pujar al cim, i vaig optar per anar-lo seguint.
Es feia una mica de volta, per anar a buscar l'última rampa d'ascenció (sorpresa, una baga ajuda a la pujada més dreta, que tampoc és res de l'altre món...), i al cap d'un moment ja era a dalt!
Com fins ara en els cims que anat fent, la vista és espectacular, com correspon a un vèrtex geodèsic, i des de dalt estant es podia contemplar tota la vall per on passa la carretera de Manresa, amb Montserrat al fons, i ja s'intuïa el Solsonès cap a l'altre costat.
Després de les fotos de rigror (amb la senyera, als pessebres i la típica panoràmica que vull fer des de cada cim), tornar cap avall, i 35 o 40 minuts després de sortir del cotxe, ja hi tornava a ser. Un altre al sac!
Atenció! la ruta que jo vaig fer no és pas la millor... he de buscar des d'on parteixen els diversos corriols que es veien des de dalt del cim
--------------------------------------------
I el dijous dia 3 d'Agost, sortint de treballar, vaig fer una escapada fins a Montgat, on vaig fer el cim més baix de tota la llista: Turó de Montgat (35 m.)
Sona fins i tot una mica ridícul, però ja que era a la llista, doncs s'ha de fer...
El cim és un turonet vora el mar, on per sota passa el tren, i el punt més alt és dins del que anomenen el Parc del Turó. Res, són 5 o 10 minuts, en funció d'on es deixa el cotxe. Sense més misteri.
Això si, la vista seguix sent magnífica, com en tots els cims fets!
dimecres, d’agost 02, 2006
FEEC - 100 cims - II
Ja en són 3! el primer cim de fora del Solsonès ja el tenim al sac: Sant Pere Màrtir (389 m.), a cavall entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.
El dilluns, al sortir de treballar, vaig anar cap a la parada del metro de "Zona Universitaria" de Barcelona, i fent cas de la ressenya que un altre participant havia posat en el seu blog, em vaig encaminar cap a la ronda de dalt, la vaig atravessar i vaig començar a pujar cap al dipòsit d'aigua que ja es veu per sobre nostre.
Des d'allà ja s'intueix el punt on s'ha d'arribar (molt evident per la central amb les antenes), i es comença a pujar per un corriol, que a voltes fa pensar que un no és a 10 minutets del metro de Barna...
Es va pujant, fins un moment que s'arriba a un mirador, des d'on tenim dues opcions: seguir la carrertera asfaltada o bé pujar pel "camí de carena". Aconsello la segona opció, i en uns 10 minuts més, hom ja es planta al cim. I sorprèn! i molt!
No havia pujat mai cap a la serra de Collserola, i les vistes des del cim són espectaculars! es pot veure tot Barcelona, de Badalona fins més enllà d'Esplugues, i si és té la sort d'atrapar un bon dia, les fotos a fer són moltes!
Repetiré en breu alguna excursió cap al pulmó de Barcelona... ho recomano!
A veure si segueixo amb el ritme d'ascencions, i mica en mica ens podem anar acostant cap a la xifra màgica de 100!
Estic pensant en crear unes fitxes (a l'estil de les de la revista Vèrtex, però amb "cutre"), i penjar-les al blog del MadTeam i aquí, o directament crear un blog/web dedicat exclusivament a recopilar tota la informació sobre els cims que vagi fent... veurem...
El dilluns, al sortir de treballar, vaig anar cap a la parada del metro de "Zona Universitaria" de Barcelona, i fent cas de la ressenya que un altre participant havia posat en el seu blog, em vaig encaminar cap a la ronda de dalt, la vaig atravessar i vaig començar a pujar cap al dipòsit d'aigua que ja es veu per sobre nostre.
Des d'allà ja s'intueix el punt on s'ha d'arribar (molt evident per la central amb les antenes), i es comença a pujar per un corriol, que a voltes fa pensar que un no és a 10 minutets del metro de Barna...
Es va pujant, fins un moment que s'arriba a un mirador, des d'on tenim dues opcions: seguir la carrertera asfaltada o bé pujar pel "camí de carena". Aconsello la segona opció, i en uns 10 minuts més, hom ja es planta al cim. I sorprèn! i molt!
No havia pujat mai cap a la serra de Collserola, i les vistes des del cim són espectaculars! es pot veure tot Barcelona, de Badalona fins més enllà d'Esplugues, i si és té la sort d'atrapar un bon dia, les fotos a fer són moltes!
Repetiré en breu alguna excursió cap al pulmó de Barcelona... ho recomano!
A veure si segueixo amb el ritme d'ascencions, i mica en mica ens podem anar acostant cap a la xifra màgica de 100!
Estic pensant en crear unes fitxes (a l'estil de les de la revista Vèrtex, però amb "cutre"), i penjar-les al blog del MadTeam i aquí, o directament crear un blog/web dedicat exclusivament a recopilar tota la informació sobre els cims que vagi fent... veurem...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
