dimecres, de desembre 27, 2006

Pessebre del Carnaval!

El que va començar com una "innocent" idea s'ha convertit, crec, en tot un èxit!
Fa unes setmanes, al rebre la propaganda del concurs de pessebres ens vam animar a participar-hi amb l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona, i em sembla que el resultat ha estat fantàstic, i fins i tot millor del que nosaltres mateixos ens pensavem!

Amb el
Gegant Boig de Sant Josep, la Geganta Boja de Mare de Déu, el Mocós com a nen Jesús, la vaqueta i el ruc com a animals (el millor detall, el del Ruc penjat), 3 dels nans com a Reis, i el caganer... doncs el recurs que fem servir sovint: el Muntada :P
Ah! i el
Mocós-Pis com a Àngel!

També són bons els detalls dels regals que porten els "reis": la
clau de la ciutat, les orelles de matarruc, i la corona del Gegant Boig!

Mireu les fotos (i també en penjaré a la web). Un bon resultat :P



dimarts, de desembre 19, 2006

Eternal Running - Igualada

Simplement divertidíssim!! Només cal veure el resultat final :-)

Curs de Recerca de Víctimes d'Allaus

Un dissabte ben aprofitat amb un curs, organitzat per la FEEC, sobre l'ús de l'ARVA i la recerca de víctimes d'allaus, realitzat a la zona del coll de Pal.

Per algú que surti habitualment a la muntanya "hivernal", gairebé imprescindible!!

Llàstima... que no hi havia massa neu, jeje (sembla una ironia oi?)

dijous, de novembre 30, 2006

Cites de la Muntanya... in english

Navegant un mica per la xarxa, m'he trobat amb una bona pàgina de "cites" en anglès (ThinkExist.com), i n'he buscat algunes que fessin referència a la muntanya: sorprenent! des de l'esperat Edmund Hillary fins a Friedrich Nietzsche, o poetes com John Milton. M'imagino que el món de la muntanya a captivat a un munt de persones amb més o menys relació amb ella.

“In the mountains, the shortest way is from peak to peak: but for that you must have long legs” Friedrich Nietzsche

“Nobody climbs mountains for scientific reasons. Science is used to raise money for the expeditions, but you really climb for the hell of it.” Edmund Hillary

“Mountains are earth's undecaying monuments." Nathaniel Hawthorne

“It is not the mountain we conquer but ourselves.” Edmund Hillary

“Avenge, O Lord, thy slaughtered saints, whose bones
lie scattered on the Alpine mountains cold;
even them who kept thy truth so pure of old
when all our fathers worshipped stocks and stones.” John Milton

Antàrtida: bloc Antartica


ANTÀRTIDA: segurament no hi ha cap altra zona en tot el món amb una situació igual: fred permanent, neu i gel, sense població permanent (exceptuant 4 científics), un continent que no pertany a ningú en concret, inòspit com cap altres, etc

I tot i això, és un dels llocs del món on més m'agradaria anar: extenses zones de gel, glaciars immensos, la increïble natura que hi sobreviu... . Voldria fer ascencions a les muntanyes de la zona, des del punt més alt de la zona (i un dels 7 cims), el Mount Vinson, de 4.897 m, fins a algunes muntanyes inexplorades.

Avui, tot navegant una mica i llegint alguns blogs interessants, he anar a parar a un sobre l'Antàrtida: ANTARCTICA. Molt recomanable!!!

divendres, de novembre 03, 2006

Codi de Muntanya - UIAA

L'altre dia, després de veure'l en un article del MadTeam i a la pàgina de la FEEC, vaig dedicar una estona a llegir-me el codi de Muntanya que s'acordà a la UIAA (Federació Internacional d’Alpinisme i Escalada) .

Vaig trobar que és un document força interessant de llegir, tant per aquells que van la muntanya regularment, com per aquells que simplement hi tenen algún interès, i reprodueixo a continuació tres de les parts que em van cridar més l'atenció

La cita inicial de Graham Nash:

El Código de Montaña
Tú que estás en tu camino
Debes tener un código
Por el cual puedas vivir
Y así llegar a ser tú mismo
Porque el pasado es sólo un adiós.
Graham Nash (Dèjá vu)

Alguns dels punts de l'apartat dels VALORS en el món de la muntanya

C. VALORS
Dignitat humana
D'acord amb l'artícle 1 de la Declaració dels Drets Humans, el Codi està basat en la premisa de que els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i han d'actuar entre si en l'esprit de germanor.

Vida, llibertat, felicitat
[...] sentim una especial responsabilitat cap a les poblacions indígenes de les àrees muntanyoses [...]

Preservació de la natura
[...] "No deixar petjada" ha sigut sempre una clau fonamental en la nostra filosofia ambiental [...]

Solidaritat
Hi ha poques situacions en que la gent sigui tant dependent dels altres com ho poden ser els escaladors en una ruta difícil. Les experiències agradable i d'èxit es produeixen més facilment en un grup on el suport mutu sigui la norma. L'experiència mútua d'una aventura intensa a la muntanya disminueix les diferències degudes a la classe social, edat, raça, religió o nacionalita. Així l'escalada ha arribat a significar un mitjà per promoure l'entesa entre individus tant com entre nacions.

Veritat
Com que el funcionament de l'escalada es desenvolupa freqüentment sense testimonis i amb freqüència no pot ser indisputablement documentat, els experts i el públic depenen de la veracitat dels muntanyencs que reportin els seus events. [...]

Excel•lència
A tots els muntanyencs i escaladors els agrada emprendre problemes que suposen un repte física i mentalment, esforçant-se tant per l'elegància com per la relaització contralada de la meta. [...]


I per últim, l'article sobre l'estil i l'excel•lència:

Màxima: fer una ascens és menys important que el com és fa.
En cada forma d'escalada, el "bon estil" significa la reducció d'ajudes tècniques a un mínim justificable. Els escaladors de roca i alpinistes que no són capaços de fer ascensos d'acord amb la bona pràctica acceptada, han de contenir-se de l'intent. [...]
El la mesura del possible hem d'abstenir-nos d'usar campaments i cordes fixes i procurar un estil alpí d'una sola tirada i sense ajuda externa. L'ús de l'oxigen artificial en l'escalada ha d'estar limitat a propòsits mèdics [...]

D'aquest últim punt, em sembla que molta de la gent que fa muntanya a "alt" nivell li hauria de tornar a fer una bona llegida :P

divendres, d’octubre 27, 2006

Bruce Springsteen (24-10-2006)

Espectacle impressionat el concert del "Boss" al Palau Sant Jordi amb la "The Seeger Band", presentant el disc "We Shall Overcome: The Seeger Sessions".

Un concert de més de dues hores i mitja sense cap interrupció, davant d'un públic totalment entregat, que sempre aplaudeix des del primer minut, i a qui li encanta que el Boss parli en català (que per cert, cada dia ho fa més bé).

La gran part de les cançons que va interpretar van ser de Pete Seeger, impulsor de la música popular nord-americana i pioner de la cançó de protesta durant els anys cinquanta, i per mi els moments àgids de la nit van ser:
  • "Pay me my money down", himne de la cançó protesta dels 50 i 60, que va interpretar de forma magistral
  • "The River": la versió que va interpretar va ser IMPRESSIONANT! em va encantar!
Musicalment hem gaudit d'un espectable rodó. Més de dues hores de concert ininterrompudes, amb una versió impressionant de The River i amb una del nou himne Pay me my money down que, al meu entendre ha estat el moment més brillant del concert amb una comunió perfecte entre el públic, els músics i en Bruce.

Adjunto alguns enllaços al YouTube, amb videos del concert:

divendres, d’octubre 13, 2006

FEEC - 100 cims - XII

Un "400's" més! divendres va caure un nou cim dels 100, concretament el Pilar d'Almenara (457 m.), un dels dos cims de la comarca de l'Urgell.

Tot sortint del Prat de Llobregat el divendres, vaig enfilar la A-2 direcció Lleida, i després de menjar-me els mils de caminons que hi havia, vaig sortir direcció Agramunt, i just entrant en aquest poble, en sortia una carretera a mà esquerra (LV-3231), que en pocs quilòmetres ens deixa al peu d'aquest cim.

Més que un cim és un turonet, amb una interessat torre al dalt, i amb molt bones vistes (quilòmetres i quilòmetres) de les planes d'aquesta zona de Lleida.

Info. extreta de la xarxa: el pilar d'Almenara és una torre circular de vigilància que fóu construida al segle XI y está documentada des del 1139. Es troba ubicada a la part més alta de la serra del mateix nom, que separa els conques del Sió de la d'Ondarra, on s'establiren els municipis d'Agramunt i Tàrrega.

dilluns, d’octubre 09, 2006

Fenòmens Meteorològics de Risc a la Muntanya

Fenòmens Meteorològics de Risc a la Muntanya: així es deia el curs que el dissabte al matí vaig baixar a fer a Esplugues del Llobregat. Era un curs organitzat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya junta amb l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.

Va ser un curs curtet (5 hores) però molt interessant i considero que molt bé estructurat i aproficat. És van tractar molts temes, amb una primera part principalment teòrica (amb moltes fotografies com exemple), i una segona part amb més punt pràctics, com per exemple, prediccions, legir mapes del meteosat, etc (vaja, com si fossim un Picó més :P ).

Els temes que es van tractar, principalement feien referència als fenòmens de risc que ens podem trobar a la muntanya hivernal, i que en grans trets, es poden separar en: grans nevades, vent i baixes temperatures.
Més concretament, es va tractar:

  • Conceptes bàsics de meteorologia de l’alta muntanya a l’hivern
  • Conceptes bàsics sobre la formació de núvols i precipitacions
  • Tipus d’episodis amb nevades intenses
  • Tipus d’episodis amb temperatures molt baixes
  • Tipus d’episodis amb torb
  • Eines de diagnòstic i pronòstic
  • Riscos associats a les nevades intenses, les baixes temperatures i el torb
  • Mesures de seguretat en cas de nevades intenses, baixes temperatures o torb
Recomano efusivament a tothom que pugui assistir-hi que ho faci, ja que és realment útil i molt interessant.
Jo, per poc que hi hagi places, ja m'estic mirant els que es faran a continuació (principalment, recerca de víctimes d'allaus).

diumenge, d’octubre 01, 2006

FEEC - 100 cims - XI

Dos cims més del Maresme! el passat divendres 29 de setembre, amb l'empresa, vam fer una sortida tot junts a fer tot d'activitats durant el dia (típics jocs per a fomentar l'esprit d'equip, cooperació, etc...) i després un dinaret, cap a la zona del Montnegre.

Aprofitant la benentesa, tot sortint del dinar i ja que havia de passar a buscar al meu germà a les vuit del vespre a Sant Cugat, vaig anar-m'en a fer una parell de cims més de la llista centenària proposada per la Feec.

Primer de tot, vaig acostar-me fins a Mataró, per anar a fer el cim del Turó d'Onofre Arnau (131 m.). Aquest és un cim molt curt, que té més dificultat de trobar-lo que no de pujar-lo. Per arribar-hi, vaig anar cap a la sortida nord de Mataró, i vaig anar fins a una urbanització anomenada Can Quirze.Des d'allà, després d'intentar trobar el bon camí, vaig acabar optant per deixar el cotxe en el punt més pròxim i enfilar-me per un camí fins al cim, on també hi ha l'anomenat Castell de Mata. Realment, potser és el cim menys interessant dels que he fet fins ara.

Des d'allà, vaig tornar a agafar el cotxe direcció al poble de Cabrera de Mar. Un cop s'entra al poble, ja es troben indicadors en direcció al següent punt on em dirigia, el Castell de Burriac (388 m.). Si es van seguint els indicadors, s'entra en un camí ja de terra, es deixa endarrera una urbanització, i s'arriba a un punt on s'indica que ja no poden passar els "no autoritzats".

Vaig deixar el cotxe en el que semblava una mica de pàrquing, i des d'allà la vora, amb vistes ja al castell, en surt un corriol marcat amb franges de pintura vermell. És un caminet interessant, per dins d'un bon bosc, i amb una pujada molt forta. No es tarda massa en arribar a dalt (un 20 minuts a tot estirar), però vaig arribar esbufegant del fort pendent fins al cim.

Aquest si que és un cim recomanable!! és troba dins el parc natural de la Serralada Litoral, i s'entén el perquè: fantàstics boscos de pi, i unes molt bones vistes cap a tot el Maresme.

dijous, de setembre 21, 2006

FEEC - 100 cims - X

Un menys! el passat 20 de Setembre m'arribava fins a la Segarra, i pujava l'únic cim d'aquesta comarca que ha entrat a la "convocatòria" dels 100 cims: el Tossal de Suró (828 m.).

Deixant la A-2 per la sortida en direcció als Hostalets i Sant Antolí (dins de la Segarra, passat la Panadella), en uns 6 o 7 km. s'arriba al poble de Talavera, petit poblet de carrers molt i molt estrets.

Des d'aquí, ja es veuen les marques del GR-171, que en poc més de 2 o 3 km. ens porta, sense pèrdua fins el cim del Tossal de Suró.

Aquest a de ser un cim amb molt bona vista sobre les comarques del voltant, però malauradament, el dia que hi vaig pujar la meteorologia no acompanyava i la "calitxa" present sobre gran part de la zona no permetia veure gran cosa...

En fi, un cim més, tot i que no gaire aprofitat.

dilluns, de setembre 18, 2006

FEEC - 100 cims - IX

Una altra escapada un divendres! Fidel a la tradició, tot pujant cap a Solsona el divendres, una petita desviada, uns quilòmetres de més i un altre cim a la butxaca: Puig de Sant Miquel (733 m.), a la comarca de l'Anoia.

Seguint la A-2 des de Barcelona, un cop passat Igualada, sortir direcció cap a Pons (o en el meu cas, Solsona) i poca estona després, trencar a la dreta direcció el poble de Rubió. No cal arribar a aquest poble, a no ser que és tingui la intenció de visitar-lo.
Es va seguint la carretera, i a mà dreta en surt un trencant en direcció a l'ermita de Sant Pere d'Ardesa. Aquest trencant costa de veure: està indicat amb els cartells petits verds (com de les cases de pagès, etc), i es troba poc abans del poble del Plà de Rubió.

Aquest camí (ja de terra) es va seguint, pujant mica en mica, fins a arribar al peu de l'ermita, on s'arriba per un curt corriol. Un cop allà, el cim ja és molt evident i si arriba en uns 10 minuts agafant el corriol que surt des de darrera de l'ermita.

El cim és un vèrtex geodèsic, i per tant, implica que hi ha molt bones vistes: Anoia, Montserrat, cap al Solsonès (tota la serra del Port del Compte), etc. Espatlla una mica la vista els molins per produïr energia eòlica perquè queden a tocar, però val més això que l'alternativa de no tenir una energia neta. I a dalt del cim, elements típics: senyera (encara que una mica feta malbé) i pessebre; com en el 50% dels 100 cims que he fet.

En resum: com a altres cims fets últimament, molt senzill i curtet; 12% dels 100 cims fets; i només en falta 1 de l'Anoia (Sant Jeroni, a Montserrat).


Informació de l'esglesia de Sant Pere d'Ardesa: d'aquesta esglèsia romànica sense volta, que presenta nombroses esberles i que està en molt mal estat, cal esmentar l'interessant absis del segle XI amb arcuacions llombardes, lesenes i un fris amb dent de serra. En el segle XII s'hi van fer diverses reformes. Fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV fins a mitjans del segle XIX.
Des d'aquest turó es pot contemplar, al fons i a la dreta, la masia de can Casulleres, i a l'esquerra el petit veïnat del Pla de Rubió; més al fons el poble d'Argençola.
(informació extreta d'aquí.)


dimecres, de setembre 06, 2006

Ressenya - Pic de la Dona(2704 m), Pic de Bastiments (2881 m), Pic de Freser (2835m) i Pic de l'Infern (2860 m)


Zona: Ulldeter
Data: 26 d'Agost del 2006
Temps: 5:15 hores
Dificultat: fàcil (algun pas menys senzill a la pujada al Pic de l’Infern)

La ruta consisteix en resseguir part de la carena que conforma el "circ" d'Ulldeter, des de la portella de Mentet fins al Pic de l'Infern, ascendint 4 cims per sobre els 2700 metres (i 2 pics secundaris més). Bons miradors des de la vall d'Ulldeter fins als cims de Núria, i bona vista sobre la Catalunya del Nord.

00:00 – el punt de sortida és el pàrquing superior de l’estació d’esquí de Vallter 2000, on trobarem abundant estacionament, menys en l’època hivernal. Per arribar-hi, anar fins a Camprodon, i des d’allà seguir la carretera direcció Setcases, i en pocs kilòmetres més, s’arriba a l’estació.
Des d’allà, ens hem de dirigir cap al coll del Mentet, per un camí que parteix de forma evident darrera de la cafeteria.

00:30 – Portella del Mentet (2.415m.): en aquest punt, cal dirigir-se cap a l’esquerra, seguint la carena, en direcció al Pic de la Dona. S’esquiven dos munts de pedres (un per la dreta i l’altre per l’esquerra), i seguint una ampla pujada, s’arriba al primer cim de la jornada.

01:00 – Pic de la Dona (2.704 m.): el cim és molt ampli, ja amb excel•lents vistes, com al llarg de tot el dia. Restes d’alguns vivacs al cim.
D’aquí, seguirem en direcció als Bastiments, que en tot moment queden visibles ja davant nostre, a través d’amplies pales.

01:20 – Pic de l’Ombriaga (2.634 m.): aquest cim ens quedarà, no molt evident, al costat del camí marcat que ens porta cap als Bastiments, i no es tarda més de dos minuts en fer-lo.

01:30 – Coll de la Geganta: just abans de començar la pujada cap al Bastiments, creuem el coll de la Geganta, per on passa també un intinerari que prové de Vallter2000.
A partir d’aquí, ja enfilem l’anomenada Esquena d’Ase, que amb un no molt llarg però fort pendent ens acostarà fins al tercer cim del dia, i el més alt dels que pujarem.

02:10 – Pic de Bastiments (2.881 m.): cim més alt d’Ulldeter, format per dues puntes: en una d’elles hi ha un vèrtex, i en l’altra hi ha un piolet d’alumini. En aquest punt tenim una vista àmplissima, amb vistes sobre tota la vall d’Ulldeter, cap a la zona de Núria i també cap a la Catalunya del Nord.
En aquest punt, ens podriem dirigir seguint l’evident camí tota l’ampla carena del Bastiments fins al coll de la Marrana, però ens dirigirem cap a l’oest, baixant fins al coll de Fresers per encaminar-nos cap als cims restants.
La baixada fins el coll és dreta però no presenta cap problema i el camí està perfectament marcat.

02:50 – Pic de Freser (2.835 m.): la pujada al pic de Freser és força dreta, però no té pèrdua si es va seguint el camí marcat. Des de dalt estant, seguim tenint una molt bona vista, i ja tenim molt a prop els dos cims que ens resten fer, i també ja es pot veure (direcció S) tota la vall per on passa el GR que va de Núria fins a Ulldeter, i que és per on tornarem cap al cotxe.
Des del cim, continuem per la carena, descendint primer, i parant atenció al camí ja que creuarem per unes grans llosses que poden relliscar força, i finalment ascendint fins al pic de l’Infern.

03:20 – Pic de l’Infern (2.860 m.): des del cim estant, bones visió cap a la Catalunya del Nord, així com cap a la zona de Núria. Des d’aquí, i enfilant ja la tornada aprofitem per a fer l’últim cim de la jornada, el Pic dels Gorgs (2.786 m.), cim (podriem dir-ne secundari), que es troba davant per davant del pic de l’Infern (direc. S). Des d’allà, per no desfer el camí realitzat, baixarem fins anar a buscar el GR-11 que prové de Núria i ens dirigirem cap al coll de la Marrana.

04:40 – Coll de la Marrana: un cop arribats al coll, per on es passa per a fer el Bastiments des del refugi d’Ulldeter, seguirem el camí per a baixar la primera part més pendent, però llavors ja ens separarem cap a l’esquerra per a dirigir-nos directament cap a l’estació i no cap al refugi.

05:15 – Vallter2000: arribem de nou al punt de sortida.


Jordi Soldevila, 26 d’Agost del 2006

dimarts, de setembre 05, 2006

FEEC - 100 cims - VIII

El primer d’Andorra! al sac un dels cims d’Andorra, el pic de Montmalús (2.782 m.), junt amb 3 cims més: Pic de Colells (2747 m.), Pic de Ríbuls (2780 m.) i Pic de Pessons (2864 m.).

El dissabte passat, amb el Joan Montaner i l’Enric Balletbò, ens vam arribar fins a l’estació de Grau Roig a primera hora del matí (bé, això segons ells; realment ja era força tard però no accepten llevar-se més d’hora… i encara un d’ells va arribar tard, jeje!).

Un cop allà, i després de la preparació prèvia (Joan, no posaré aquí quina és la teva preparació…), ens vam començar a enfilar direcció al Restaurant Piolet i un cop allà, vam enfilar el corriol que passa per sota d’un dels remuntadors.

Amb una pujada força sostinguda, en poca estona arribavem a un estanyet, on ja hi havia un pescador instal·lat, i d’allà ja teniem a la vista el coll cap on ens dirigiem.

En uns 30 minuts més, ens plantavem dalt del coll, i seguint un instint col·leccionista ens vam dirigir cap al Pic de Colells, on arribavem en 5 minuts. Sense ni pràcticament parar-nos, desfeiem el poc camí fins el coll i ja ens tornavem a enfilar fins el cim del Montmalús, 11è cim dels 100, i un molt bon mirador de la vall de Montmalús i de tot el circ de Pessons.

Després d’un bon esmorzar i de córrer un mica per a tirar fotos als innumerables helicòpters que vam veure al llarg del dia, vam començar a seguir la carena per anar la ruta que teniem prevista (obtinguda de la pàgina del MadTeam).

En un moment determinat, prop del segon pic de la jornada, la ressenya que seguiem indicava que s’havia de perdre una mica d’alçada cap a l’esquerra per tal d’esquivar aquest pic precisament, ja que requeria de material; però amb la fantàstica orientació que tenim, al final ens vam acabar enfilant per unes parets (aproximadament de 2on grau, no molt difícils però amb un bon patí per sota) coronant així el cim de Ríbuls.

Des d’allà ja ens vam dirigir cap al següent coll amb els dubtes sobre en quin punt exacte del mapa erem, però després de traçar un bon rumb amb la brúixola (carai, que per això la portem) ens vam arribar fins a l’últim pic de la jornada, el pic de Pessons, excel·lent punt per a veure tota la vall de Pessons amb els seus numerosos llacs, i un bon mirador sobre gran part de la muntanya andorrana.

Només quedava baixar, i per a fer-ho vam seguir el GR fins al següent coll des d’on vam encarar la baixada fins al cotxe; una baixada ben distreta, amb una primera part força dreta, on es perd molta alçada, i un posterior camí vorejant tots els llacs del circ, amb molta gent gràcies a la proximitat als cotxes, però molt recomanable de veure.

És una molt bona ruta, d’entre 5 o 6 hores, i que amb més temps i forces encara es podria allargar per acabar de tancar tot el circ de Pessons, arribar-se fins als pics de Cubils, convertint-se en una ruta digne de ressenyar.

Nosaltres per acabar el dia, vam fer un bon dinar en un restaurant d’andorra, vam acompanyar al Joan a satisfer el seu consumisme (moderat, però al cap i a la fi consumisme :P ) i vam tornar fins a Solsona.

Queda pendent de penjar la ressenya (i també la de la setmana passada), i un cim menys que falta per arribar als 100!

dilluns, d’agost 28, 2006

FEEC - 100 cims - VII

El 10%! i el Bastiments al sac! doncs això, que el dissabte 28 d'Agost vaig sortir ben d'hora de Solsona (6:00 h.), em vaig acostar fins a Vallter2000 i vaig fer una ruta ben interessant per tota la carena de la zona, assolint com a punt més alt el cim de Bastiments (2881 m.).

En breu penjaré una descripció més detallada de la sortida, amb algunes fotos i tota la informació (miraré de penjar-la aquí, a la web de la Feec i en un parell de pàgines més), però el resum del que va donar de si la jornada és la següent.

Vaig deixar el cotxe al pàrquing de la pròpia estació d'esquí, després de deixar enrrera força cotxes a la corba d'on es surt per anar cap al refugi d'Ulldeter. D'allà, i amb una fantàstica temperatura de 7'5º (fresqueta!), vaig començar a caminar en direcció a la portella de Mantet, i des d'allà em vaig arribar fins al Pic de la Dona (2704 m.). D'allà em vaig dirigir ja cap al coll de la Geganta, i enfilant l'esquena d'ase, la pujada fins dalt del cim del Bastiments, excel·lent mirador de la zona, i el desè cim dels 100 proposats a la llista!

Després vaig seguir la carena (seguint la ruta que van fer el Joan i l'Enric) i vaig coronar els Pic de Freser (2835 m.) i el Pic de l'Infern (2869 m.). I per tornar, vaig anar a buscar el GR-11, el vaig seguir fins al coll de la Marrana, i vaig baixar cap al cotxe.

En resum, una bona sortida per tota "l'olla d'Ulldeter" (potser van faltar els dos Gra's de Fajol), assequible per a fer en unes 5 o 6 hores, però força cansat si es bé i es torna de Solsona.



divendres, d’agost 18, 2006

FEEC - 100 cims - VI

2 més al sac! seguint amb "l'Anoia tour" dels últims dies, el divendres 11 d'Agost van caure dos cims més de la comarca: el Grony de Miralles (866 m.) i el Puig Castellar (944 m.), a la Serra d'Ancosa.

El primer d'ells, també anomenat Agulles de Miralles, és un bonic cim (vèrtex geodèsic), prop del poble de Santa Maria de Miralles. Per arribar-hi, vaig anar fins a Igualada, vaig creuar la ciutat direcció Santa Margarida de Montbui i vaig anar seguint la carretera.

Jo primerament em vaig acostar amb cotxe fins al Castell de Miralles i la l'església de Santa Maria, per a veure les restes del castell i fer algunes fotos des d'allà, i després vaig recular una mica per la carretera i a la part dreta de la mateixa (venint des d'Igualada), ja està marcada la sortida d'un camí amb els corresponents indicadors.

En aquell punt mateix ja es veuen les marques del GR-172. Des d'aquí tan sols s'ha de seguir les marques i els indicadors, i sense cap mena de problema s'arriba fins al cim.

És un molt bon mirador sobre l'Anoia (de dalt estant podia veure el cim que havia fet anteriorment a la comarca, el castell de Boixadors), com ho demostra el fet que els forestals de la zona, s'arribaven fins dalt a fer part de la seva guardia (des d'aquí, salutacions amb els que vaig estar parlant).

--------------------------------------------

Per altra banda, el cim de
Puig Castellar (Serra d'Ancosa), és un altre vèrtex geodèsic de la comarca, coronat per una central de comunicacions i per una torre de vigilància del foc.

Per apropar-m'hi, vaig seguir la carretera (creuant el petit poble de Santa Maria de Miralles) direcció al poblet de la Llacuna, que també vaig creuar, i vaig anar seguint la carretera, fins un punt que a mà dreta en surt un camí on també hi ha marques de GR. Des d'allà, passant pel costat d'un parell de cases, no hi ha pèrdua fins dalt del cim, des d'on, seguint amb la tònica que demostren els 100 cims, tenim una fantàstica vista.


En resum, dos cims més que es poden fer en mitja tarda, amb fantàstiques vistes sobre la comarca de l'Anoia.
Només en faltaran 91! gairebé res!
A veure si abans d'acabar l'estiu podem començar a atacar algunes muntanyes més altes del Pirineu.

dijous, d’agost 10, 2006

FEEC - 100 cims - V

Un altre! com els últims dies que vaig cap a Solsona, ahir (09/08/2006) va tocar fer una escapadeta per assolir el cim dels 100 de la llista: Castell de Boixadors (863 m.), a la comarca de l'Anoia.

Per arribar-hi, vaig seguir l'eix transversal (C-25) des de Manresa, direcció Cervera i Lleida, i a l'alçada de Sant Pere de Sallavinera, s'ha d'agafar la sortida, i anar seguint els rètols que ens porten fins ben a prop del cim.

És un cim curtet i senzill, coronat per un castell (amb una fantàstica torre d'homenatge) i una església que estan restaurant, i amb molt bones vistes sobre tota la comarca de l'Anoia, i la part sud del Solsonès.

En quant a l'història d'aquest castell (que no només és qüestió de fer els cims i prou :P) he trobat el següent:

El Castell de Boixadors ja es troba documentat l'any 1014, i des del 1100 el regentà com a senyor del Castell, la familia Boixadors.
Un successor seu, Ramon Berenguer de Boixadors al morir sense descendència, passa la baronia a una germana casada amb Arnau de Foixò.

Del castell s'en conserva una fantàstica torre d'homenatge recent restaurada, i algunes dependències.

Si el voleu visitar, concreteu una visita al telèfon 93.863.88.30 o bé a l'Oficina d'Informació i Turisme de l'Alta Anoia (93.868.03.66). Podeu consultar la web de l'Anoia.

dilluns, d’agost 07, 2006

FEEC - 100 cims - IV

En falten "només" 94!
Com cada dia que pujo de Barna cap a Solsona, el divedres no va ser menys i em vaig animar a desviar-me una mica per afegir un nou cim a la col·lecció: Turó de la Torre (626 m.), dins de la comarca del Bages.

També com fins ara, aquest no era un cim massa llarg de fer, sense cap mena de dificultat i amb unes bones vistes al seu voltant; i a més, tenia l'interès afegit que el seu cim està coronat (com indica el seu nom) per una torre, encara en força bon estat...

Per arribar a aquest cim, jo vaig accedir-hi des de la carretera de Súria a Balsareny. Es va seguint aquesta carretera fins a arribar a un trencant a la dreta on s'enganxa amb el GR. Aquest camí és va seguint (que ens portaria a Castellnou del Bages), i ja al cap de poca estona és veu el que cim que anem a fer, gràcies a la torre.
Es van seguint les corbes del camí, i arriba un moment que la torre queda a mà esquerra i que un poc tros més enllà, ja surt el corriol que puja fins al cim.

Un cim més al sac.

divendres, d’agost 04, 2006

FEEC - 100 cims - III

Ja en són 5! mica en mica, potser ho farem :P

el dimecres, aprofitant que anava cap a Solsona, vaig fer una petita parada "extra" a Sant Vicenç de Castellet, des d'on, seguint un camí que sortia des de la residència d'avís, em vaig anar acostant cap al quart cim dels cent (Puig Soler, 525 m.).

El camí anava pujant mica en mica, es travessava per sobre l'autopista de Manresa, i al cap d'algunes corbes i d'haver passat algunes cases de pagès, vaig deixar el cotxe en un corba ben tancada cap a la dreta, i em vaig començar a enfilar cap amunt.

En alguns moment ja s'intuïa on era el cim, ja que treïa el cap una senyera, però el camí que jo vaig escollir no era pas el més efectiu... Per la zona on vaig pujar, en èpoques de pluja, suposo que hi devia baixar una torrentera, però a principis d'Agost estava tot ben sec, i vaig aprofitar per pujar per la llera del torrent.

Després de moltes esgarrinxades, vaig acabar anant a parar a un dels que deu ser els camins normals de pujar al cim, i vaig optar per anar-lo seguint.
Es feia una mica de volta, per anar a buscar l'última rampa d'ascenció (sorpresa, una baga ajuda a la pujada més dreta, que tampoc és res de l'altre món...), i al cap d'un moment ja era a dalt!

Com fins ara en els cims que anat fent, la vista és espectacular, com correspon a un vèrtex geodèsic, i des de dalt estant es podia contemplar tota la vall per on passa la carretera de Manresa, amb Montserrat al fons, i ja s'intuïa el Solsonès cap a l'altre costat.

Després de les fotos de rigror (amb la senyera, als pessebres i la típica panoràmica que vull fer des de cada cim), tornar cap avall, i 35 o 40 minuts després de sortir del cotxe, ja hi tornava a ser. Un altre al sac!

Atenció! la ruta que jo vaig fer no és pas la millor... he de buscar des d'on parteixen els diversos corriols que es veien des de dalt del cim

--------------------------------------------

I el dijous dia 3 d'Agost, sortint de treballar, vaig fer una escapada fins a Montgat, on vaig fer el cim més baix de tota la llista: Turó de Montgat (35 m.)

Sona fins i tot una mica ridícul, però ja que era a la llista, doncs s'ha de fer...
El cim és un turonet vora el mar, on per sota passa el tren, i el punt més alt és dins del que anomenen el Parc del Turó. Res, són 5 o 10 minuts, en funció d'on es deixa el cotxe. Sense més misteri.

Això si, la vista seguix sent magnífica, com en tots els cims fets!

dimecres, d’agost 02, 2006

FEEC - 100 cims - II

Ja en són 3! el primer cim de fora del Solsonès ja el tenim al sac: Sant Pere Màrtir (389 m.), a cavall entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

El dilluns, al sortir de treballar, vaig anar cap a la parada del metro de "Zona Universitaria" de Barcelona, i fent cas de la ressenya que un altre participant havia posat en el seu blog, em vaig encaminar cap a la ronda de dalt, la vaig atravessar i vaig començar a pujar cap al dipòsit d'aigua que ja es veu per sobre nostre.

Des d'allà ja s'intueix el punt on s'ha d'arribar (molt evident per la central amb les antenes), i es comença a pujar per un corriol, que a voltes fa pensar que un no és a 10 minutets del metro de Barna...

Es va pujant, fins un moment que s'arriba a un mirador, des d'on tenim dues opcions: seguir la carrertera asfaltada o bé pujar pel "camí de carena". Aconsello la segona opció, i en uns 10 minuts més, hom ja es planta al cim. I sorprèn! i molt!

No havia pujat mai cap a la serra de Collserola, i les vistes des del cim són espectaculars! es pot veure tot Barcelona, de Badalona fins més enllà d'Esplugues, i si és té la sort d'atrapar un bon dia, les fotos a fer són moltes!
Repetiré en breu alguna excursió cap al pulmó de Barcelona... ho recomano!


A veure si segueixo amb el ritme d'ascencions, i mica en mica ens podem anar acostant cap a la xifra màgica de 100!
Estic pensant en crear unes fitxes (a l'estil de les de la revista Vèrtex, però amb "cutre"), i penjar-les al blog del MadTeam i aquí, o directament crear un blog/web dedicat exclusivament a recopilar tota la informació sobre els cims que vagi fent... veurem...

dilluns, de juliol 31, 2006

FEEC - 100 cims - I

Ja en falten menys! aquest cap de setmana he començat amb l'activitat que des de principi de Juliol ha proposat la FEEC.

L'activitat, anomenada "100 cims" consisteix en ascendir 100 cims d'arreu de Catalunya i la Catalunya del Nord, de forma no competitiva i al llarg del temps. Cadascú pot fer el núm. de cims a l'any que vulgui, els ha de certificar el president de la seva entitat, i cada any es farà un reconeixement a totes aquelles persones que hagin aconseguit la fita al llarg d'aquell any.

El dissabte a primera hora em vaig acostar cap a Pinós, i al cap de poca estona (és allà a la vora) ja teniem el primer cim al sac! (Serra de Pinós, 931 m.). El centre geogràfic de Catalunya, amb molt bones vistes d'aquella part del Solsonès i des d'on es pot apreciar la destrossa que van suposar els incendis el '98.

El l'endemà al matí, amb el meu germà i el meu tiet, vam pujar fins a dalt de Busa, on vam fer una bona caminada, i aprofitant la benentesa ens vam acostar fins dalt del Cògul, 1526 m. Havia pujat moltes vegades a Busa, sempre havia anat a la torre de vigilància i fins a la presó del Capolatell, però mai havia pujat fins al punt més alt, i realment és una excursió recomanable! Les vistes són fantàstiques!

Només en falten 98 (uff!) però mica en mica ja s'aniran fent... de moment a veure si aquesta setmana en puc fer caure algun del Barcelonès!

[enllaç per veure quins cims he fet afegit a la columna d'enllaços]

dilluns, de juliol 24, 2006

Paracaigudisme!

Finalment! després de molt de temps de parlar-ne, de comentar-ho i de donar-li moltes voltes, aquest dissabte passat per fi vam anar a saltar amb paracaigudes... no tinc paraules: INCREïBLE!

És una de les experiènies més espectaculars que he viscut mai! la sobredosis d'adrenalina que et dóna no crec que es pugui comparar amb gaires coses...

El dissabte vam pujar a mig matí cap a l'Empordà, amb les ganes ja de ser a les 6 de la tarda, i primer vam anar cap a l'Escala a fer el volt i a dinar. El restaurant tenia molt que millor (sobretot en quant a aire acondicionat), però crec que l'emoció i les ganes de saltar ens feien soportar la calor amb ganes :P

Després de dinar, tranquilament, ja vam anar cap a Empuriabrava, i ja arribant, es veia un munt de gent que baixava amb els parapents...
Un cop allà, i deprés de l'espera de rigor als que arriben tard (...) ja ens vam inscriure, firmar els documents pels quals si acabes fet papilla, amb ells que no hi parlin, i ja ens vam dirigir cap a la zona on t'estaves esperant fins que el monitor que et tocava no t'explicava les nocions bàsiques que necessitaves per a fer el salt amb condicions.

Ens vam esperar bastanta estona, i anavem "comentant" tot el que anavem veient, i com no, després de que jo mateix digués que no m'hauria de tocar un monitor gaire baixet... patapam, el més baix de tot! ja em podria estar calladet...
Tot i això, el "nano" era molt simpàtic, un Brasiler-Portuguès que ja havia superat la fantàstica xifre de 10.000 salts! increïble!

Vam estar parlat una estona, em va explicar com funcionaria el salt, i després de 10 minutets d'espera, nervis i de tenir els ous una mica apretats per l'arnés, ens va tocar el torn, i vam anar cap a la zona d'espera per el següent vol.
En pocs minut ja havia aterrat l'avioneta i després d'estar a "rebuf" dels motors de l'avió, ens vam enfilar cap a dins i ens vam enlairar. L'avioneta és força petita, i anavem 15 0 17 persones ben justetes, alguns amb cara de "que collons i faig aquí?", i en canvi els monitors i fotògrafs semblava que es poguessin adormir penjats a fora l'avió... és el que l'experiència :P
Aproximadament uns 10 o 15 minuts després, ja erem a 4.000 metres (uff, amb l'estona que tardes a arribar-hi caminant), i llavors el monitor et demanava que seguessis davant seu, i lligava els dos arnesos i els apretava per poder fer el salt. Quan et tocava el torn (en el meu cas vam ser els segons), anaves caminant com podies cap a la porta, el monitor s'agafava a la barra de sobre la porta, et posaves amb la posició que t'havien explicat i... a volar!!

En un moment eres fora de l'avió, veient com s'anava fent petit! la sensació és impressionant! Són uns 50 segons de caiguda lliure, en els quals pots obrir els braços i aprofitant el vent, pots notar com "controles" els moviments!
Llavors, l'instructor t'avisava que havies de tancar els braços, i ell obria el paracaigudes (o més aviat, parapent). Un cop ja s'estabilitzava, ja podies parlar amb el monitor i et deixava guiar el parapent: dreta, esquerra, tancar cap avall, i una cosa que em va agradar molt va ser que al tensar fort les dues guies, s'aconseguia que s'arribés a parar el parapent!

Des de dalt la vista era fantàstica: tot Empuriabrava amb els canals, el mar i les platjes (que em va comentar que servien de guia), les muntanyes una mica més lluny, i sota nosaltres, la pista on haviem d'anar a aterrar!

Mica en mica anavem fent l'aproximació cap al punt d'aterratge, i en els moments final només s'havia d'aixecar les cames, i tot el "cop" de l'aterratge el parava el monior...

En resum, és una experiència única, fantàstica i que recomano a tothom!

A veure si ara ens animem i acabem fent el curs per a saltar sols!

dilluns, de juliol 17, 2006

Ja he començat a fer alguna cosa...

Uff, com sempre vaig força malament de temps, però aquest dies, esgarrapant una estoneta de cada lloc he pogut començar a fer algunes proves amb el blog, incorporant-hi alguns elements nous, sobretot enllaços cap a weblogs i pàgines de la gent que conec.
De moment, la motivació per a fer un weblog interessant m'està fent recuperar les ganes de mirar-me noves coses de tecnologies web, i de pas, pq no dir-ho, repassar-ne algunes que tenia un xic rovellades (sobretot CSS...)

També he incorporat els anuncis AdSense de Google. Ja tenia el meu compte creat, i l'havia incorporat al blog del MadTeam, i he aprofitat per configurar-ho i incloure'l aquí també. No em faré ric, però mira, si dóna per un cafè a l'any, tot això que tindrem.
Ara per ara, he incorporar el típic banner horitzontal, i l'he posat amb uns colors un xic disimulats, però em sembla que l'acabaré posant vertical i una mica més amagat.

Mica en mica aniré "millorant" el disseny del blog, i aniré incrementant els continguts: tinc pendents unes línies sobre Testing, sobre certificacions, etc... i a la vegada també tinc pendents alguns escrits en weblog de muntanya que tinc a la web del MadTeam

dimecres, de juliol 12, 2006

El principi de tot...

Eps, al final m'he decidit! ja feia temps que tenia l'intenció de començar a escriure en el blog, però fins avui no m'havia decidit...
A veure si realment no es converteix en una cosa de dos dies, i aconsegueixo actualitzar-lo tantes vegades com m'agradaria...