FEEC - 100 cims - XXXVII - Puig Vicenç (467 m)

Com ja comentava en l'anterior escrit, la idea era aprofitar aquest setmana i escapar-me a fer algun altre cim, i així ha estat: el Puig Vicenç de 467 metres, al Baix Llobregat.

Per a fer-lo, tenint en compte que no podia dedicar-hi massa temps, em vaig arribar fins a la urbanització Can Güell a Torrelles de Llobregat. Allà, al cap d'amunt dels carrers es troba la pista forestal del Puig Vicenç, tallada per una cadena.

Deixant el cotxe en aquest punt, cal començar a resseguint la pista forestal fins al punt de creuar per sota les línies elèctriques en un punt amb una forta corba a l'esquerra. Allà en parteix un corriol que en pocs metres arriba a un cartell indicador on ja trobem la senyalització cap al Puig Vicenç.

Cal desviar-se en poca estona cap a l'esquerra, i en aquest punt el camí es converteix en un corriol estret, ple de vegetació que ja s'enfila!! Es va pujant, i sense masses problemes s'arriba al cim. Bones vistes cap a Barcelona i la part sud de l'àrea metropolitana.

Llàstima que el dia tampoc acompanyava molt. De baixada es pot recular pel mateix camí, o bé seguir la carena per un evident camí, fins a un trencall a l'esquerra que s'uneix amb un altre camí que ens torna a portar a sota les línies elèctriques, i d'allà fins al punt de partida.

En total: 53è cim, 1 horeta de sortida (mooolt relaxada...), i un xic defraudat amb la zona: cada vegada m'agraden més les urbanitzacions, i aquest en especial... doncs té molt que desitjar! En fi, no tots els cims poden ser iguals...

petit mapa...

FEEC - 100 cims - XXXVI - Creu de l'Aragall i Puig de les Agulles

Ja tocava "sobrepassar" aquest 50% del cims, assolit al sostre de Catalunya, i quina millor manera que recuperar les "escapades-post-feina" per arribar fins a dos modestos cims, però com sempre, amb molt bones vistes, a la zona del Baix Llobregat.

El dilluns, tot sortint d'HP, doncs una estoneta de cotxe, i em vaig plantar al costat de Gelida per arribar-me fins al primer dels dos, la Creu de l'Aragall (548 metres), cim coronat amb un vèrtex geodèsic, i tal i com indica el seu nom, amb la creu de l'aragall, una curiosa creu de pedra que es veu des de força lluny (des del segon cim del dia es podia encara observar).

Ràpida baixada, i amb un cop de cotxe més, m'acostava fins al peu del segon cim de la curta jornada, el Puig de les Agulles (653 metres), cim a cavall entre el Baix Llobregat i l'Alt Penedès, amb molt bones vistes cap un dels costats però malauradament, amb la visió d'unes immenses pedreres direcció a Vallirana.

2 cims més al sac! tan sols en falten... 48 :-)
A veure si aquesta setmana em puc tornar a escapar, i vaig pujant tots els cims que queden prop de Barcelona...

Creu de l'Aragall

Japó - Resum... i cap a casa...

Com tot el que és bo, aquest viatge també s'havia d'acabar... i concretament es va acabar amb un munt d'hores de tren + espera + avió + espera + avió + espera maletes (benvingut a Barcelona) + cotxe + beuret al Sputnik!

Un viatge increïble (en gran part, gràcies al Sion, que s'ho ha currat moltíssim, i s'ha notat!!), llàstima de la calor, però amb ganes de tornar a visitar el mateix Japó o bé algun altre país asiàtic (mmm, ... Nepal + Tíbet... gran combinació!)

Arigato i Sayonara!!

Japó - 13/08

L'últim dia complet del nostre viatge el vam dedicar íntegrament a visitar la ciutat de Nagoya, d'on principalment cal destacar-ne un complex: el Castell de Nagoya.

Aquest castell fou construït originàriament al voltant de l'any 1525, i assolí molta importància durant l'època Edo. Malauradament el castell es va cremar completament durant els bombardejos aeris de la IIa guerra mundial. El 1959 es completà la reconstrucció total del castell.

És un edifici imponent, que es pot visitar fins dalt de tot, amb tot d'exposicions, maquetes, objectes, etc en cada planta, i unes vistes des de dalt de tot molt bones sobre tota la ciutat. A destacar-ne els dos peixos daurats amb cap de tigre que hi ha dalt de la cúpula del castell, anomenats Kinshachi (talismà per a prevenir incendis... no els va acabar de funcionar anteriorment...).

Després de la visita al castell i als seus jardins, vam dirigir-nos cap al mercat que hi més al centre, per donar una volta, i ja després de dinar, un campi-qui-pugui per acabar de fer compres, etc

El sopar, l'últim sopar, evidentment va tenir el seu punt "emotiu", amb les nominacions corresponents, els regals de torn, i treient una mica l'esperit escolta que tots portem dins, vam fer una "revisió" per veure que ens havia agradat i que no del viatge! I guanyaven les coses positives per GOLEJADA MAJÚSCULA!! Realment per tots plegats ha estat un dels millors viatges que hem fet i que farem en tota la nostra vida!!

Després, ja cap a l'hotel, preparar maletes, pesar-les, redistribuir coses, etc, etc

Japó - 12/08

Semblava que no podia ser! Últim dia ja a la capital, i malauradament... ja començavem a veure el final del viatge massa a prop!! :-(

Per aprofitar l'últim dia, vam deixar les maletes a la recepció de l'hotel, i vam tornar al barri de Ueno per anar a visitar el Museu Nacional de Tòquio, on vam gaudir d'una interessant exposició on s'explicava l'història del Japó a través de moltes obres d'art. Personalment, el que m'és em va agradar eren les diferents històries dibuixades a les teles... increïbles!

Sortint del museu, i com que ens quedava una bona estona fins a l'hora de recollir maletes i agafar el tren, cadascú va anar pel seu compte: un grup va anar a la zona de l'hotel, altres van visitar el museu de la Ciència, i jo, vaig fer una escapada altra vegada al barri de Shibuya amb la intenció de comprar alguns cd's més d'U2, en edició japonesa. Vaig seguir les indicacions de la guia, i vaig anar a parar a un parell de botigues ben interessants, i vaig poder comprar 4 o 5 cd que em faltaven a la col·lecció. Un dinar ràpid a la mateixa zona, i cap a l'hotel falta gent.

Recollir maletes, metro, i tren bala altra vegada: puntualitat exquisita, i llàstima que els núvols van tapar-nos altra vegada el Fuji!! Realment amb això no hem tingut pas gaire sort!!

L'última ciutat que visitaríem en aquest viatge era Nagoya, 4arta ciutat del Japó, capital de la zona d'Aichi. Allà, i després de descarregar el trepants a l'hotel vam anar a fer una bona volta, gaudint de la penúltima nit al Japó!! Digne de mencionar, la coreografia que ens vam muntar a mig carrer!!

Volta per la zona de la torre de comunicacions i les rodalies, soparet i a dormir!

Japó - 11/08

El dia 11 va tocar anar a veure un dels llocs que francament em feien més gràcia de veure: el Mercat de peix de Tsukiji, el mercat majorista de peix més gran del món, mercat on des de primera hora del matí (o última de la matinada...) es concentren tots els compradors de peix i on el moviment que hi ha és frenètic: per tot arreu es mouen mercaderies sense parar, amb uns cotxets amb els que cal vigilar pq no frenen gens ni mica! Hi ha totes les espècies de peix i marisc que un es pot imaginar (i algunes que fins i tot no s'imaginen): tonyines immenses, moluscs de totes mides i colors, anguiles, i un llarg etcètera! Això sí, per anar-hi cal llevar-se d'hora!

Després d'això, i malauradament de no anar a esmorzar sushi... doncs vam anar a esmorzar i ens vam dirigir cap a la zona d'Odaiba, zona construïda en un illa artificial a la badia de Tòquio. És una zona amb centres comercials, on s'hi han traslladat diverses empreses entre elles la Fuji TV (en un edifici impressionant). La zona està plena de nous edificis, de ponts penjants (entre ells un clavat al de Brooklyn), amb una nòria força alta (on vam pujar i gaudir de les vistes), etc

Vam passar una estona en un dels centres comercials, on a la vora hi ha una reproducció força gran de l'estàtua de la llibertat (entre això i el pont, algunes fotos semblen fetes a Manhatann), vam dinar al mateix centre, i després ens vam dirigir cap al barri de Ginza, en companyia ja del tiet del Sion.

Amb ell vam fer unes voltes per carrerons del barri, amb botigues molt interessants, i vam anar cap al teatre a veure una representació de Kabuki, forma de teatre tradicional, interessant i expressiu però complicat de veure-ho des de la prespectiva més "occidental" :-) Tot i això va ser molt interessant, encara que alguns feien cops de cap (això de llevar-se tant d'hora...).

Sortint d'allà, una passejada més i 4 compres (per fi vaig poder comprar els escacs japonesos, el Shogi), i a sopar en un restaurant xinès al Japó: absolutament diferent del que entenem per xinès aquí, i molt més bo!!

Japó - 10/08

Dia "toquionià" integrament!! :-)

Vam començar el dia apropant-nos al barri d'Asakusa, un dels districtes més colorits i interessants de la capital,una destinació turística de primer ordre (proporcial al munt de gent que hi havia!!).

A l'entrada és troba la porta de Kaminari-mon, d'on en penja una increïblement gran làmpara de papar. Aquesta porta dóna pas a un passeig, ple de botigues i botiguetes (ja ens hi vam firar, ja!), d'uns 250 metres que desemboca en una altra porta, la de Hozo-mon, que porta a un espai obert on hi ha la sala Kannon-do, amb un pagoda de 5 pisos a mà esquerra. Aquí tothom va aprofitar per comprar regals, ja que les botiges estan plenes de records, nines de papers, palets, roba, etc, etc, etc

La visita al temple també val la pena, i aquí com no, també va tocar purificar-se: neteja de la mà esquerra, de la mà dreta, beure un xic d'aigua, tirar la restant i netejar el "cullerot", i tirar-se el fum d'encens a sobre!! Apa, ben purificats, a fer una pregària i a visitar el temple.

A la tarda ja, ens vam acostar al barri de Ueno, on vam aprofitar per donar una volta (deixant el museu per l'últim dia la ciutat). Però aquí, ens va faltar la visita al renombrat Parc Nacional de Ueno. La pròxima vegada serà...

Ja al vespre, i de cara a anar a sopar, vam anar al barri de Yokocho (que traduït ve a ser el "el carreró de les botigues de dolços"). Avui en dia, és un barri ple a pentar de botigues de menjar i roba, restaurants i centres comercials barats. El sopar, en un buffet sorprenent, tant pel disseny del local tot en fusta, com per l'excel·lent menjar (ja els agradaria a molts buffets catalans tenir la qualitat que tenen allà...).

Japó - 09/08

El dia 9 tampoc tocava dedicar-se a Tòquio íntegrament, sinó que ens en vam anar cap a Yokohama, ciutat de més de 3 milions d'habitants i el principal port del Japó, i dels més importants del món.
És la segona ciutat del Japó, i una de les més dinàmiques, amb l'edifici més alt del país (la Landmark Tower), amb un conegut barri xinès, etc

Nosaltres el primer que vam fer, després d'esmorzar evidentment :-), va ser esperar a dues senyores, amigues de la mare del Sion, que serien les nostres amfitriones durant tot el dia, ensenyant-nos una mica el principal temple i jardí de la ciutat, així com acompanyant-nos a la cerimònia del tè a la que participaríem aquell dia.

El primer que vam fer va ser agafar (com no) el transport públic, i en bus, ens vam dirigir als jardins (ara no recordo el nom...) que visitariem posteriorment! Increïbles paisatges! Allà, en un dels edificis principals vam participar en la cerimònia del te, acte "tradicional japonès"!

Feia gràcia veure'ns a tots plegats ben atents a unes instruccions que no enteníem ni en pintura! Però tots atents, i gràcies a les explicacions del Sion, vam poder veure el te tal i com pretenen a la cerimònia.

Després d'això, i tot fent una volta pel "museu" que hi havia, així com per una part del jardí, vam dirigir-nos a dinar a un restaurant que hi ha dins el mateix jardí: dinar a l'aire lliure, i una mostra més de la "diligència" japonesa: aquell parell de padrines que no paraven d'aixecar-se per reomplir-nos els vasos d'aigua!

Amb la panxa plena, vam acostar-nos a escoltar música tradicional japonesa (tocada amb la que és la "guitarra japonesa". La veritat és que el tipus de melodies i sons són absolutament diferents al que estem acostumats!

Al Japó (o si més no a Yokohama), algunes persones quan es jubilen es dediquen a estudiar (pel seu compte) l'història, detalls, etc d'algun monument o lloc en especial, i així poden fer de "guies" a altra gent. I nosaltres vam poder gaudir de les explicacions (bé, de les traduccions del Sion) que ens va fer un d'ells sobre tot el complex de jardins, edificis, etc. Realment molt instructiu!
El detallet curiós va ser, que en acabar, una televisió local que feia un reportatge sobre aquestes persones en va entrevistar, demanant-nos a veure que ens semblava! Curiós! Un cop acabada la nostra incursió a la tele japonesa, i després d'un berenar amb les dues senyores, ja vam tornar a agafar el tren i dirigir-nos altra vegada cap a la capital.

Un cop allà, tocava el barri de Shibuya. És un barri comercial, d'entreteniment, però també és el barri "Fashion"! Locals de moda, la gent a "l'última moda", ... i en destacta el super-famós local Shibuya 109: molt popular, i origen de la subcultura Kogal. Just sortir de l'estació de tren però, ja hi ha el primer punt famós: la Plaça Hachiko, en honor a un fidel gos que hi va esperar el seu amo durant anys després de la seva mort i que es commemora amb una estàtua.

Impressiona molt el barri pel moviment de gent amunt i avall. A tot Tòquio és així però en aquest barri... doncs encara més! Hi ha la cruïlla Scramble Kousaten que es diu que és l'encreuament del tot el món per on passen més persones a la vegada!! I realment ho sembla!! Quan els 4 semàfors es posen en verd, la gent invadeix els carrers en totes direccions! Segur que en un parell de minuts és com si tot Solsona creués el carrer :-)

Vam sopar per la zona, després vam anar a fer el beuret en un pub i finalment, i com s'havia de fer una nit, vam anar a un dels clubs techno de Tòquio, concretament al WOMB, un dels tres locals de moda de la capital (i per extensió del món!): un lloc de referència, on sovint punxa el Ken Ishii. El local era estil "teatre", amb força gent (entre ells molts guiris), amb molt ambient, i molt divertit!!
Impressionant la netedat que hi havia! Increïble!!

I la tornada en taxi cap a l'hotel... memorable!! :-) Entre el "catxondeo" que ja portàvem amb el Sion, Roger i Mariona, el taxi en sí, ... molt gran!!

Japó - 08/08

El dia 8 del 8 del 8!! Inaguració de les Olimpiades a Pequín (que vam seguir al vespre en un bar)! i per nosaltres el dia de HATO BUS! :-)

Doncs això, que vam agafar el HATO BUS, com un bus turístic, però que en el nostre cas, en lloc de quedar-nos a Tòquio capital a fer la volta, ens va portar a les afores, a visitar diversos temples i zones dels voltants.

[Falta penjar les fotos...]

Un cop arribat altra vegada a la capital (des del bus vam poder albirar a la distància el palau Imperial), i després de les reverències de despedida que tocaven amb el conductor i la guia del bus, ens vam dirigir cap a un altre dels barris que cal visitar: Akihabara.

Akihabara és una zona ubicada al districte de Chiyoda, i és famosa per ser la meca de la cultura otaku i geek del Japó.

És un barri completament dedicat a la venda de productes electrònics, ordinadors i accessoris per un costat, i per l'altre, a l'entreteniment a base d'anime, manga i videojocs.

I com no, aquí va ser la segona zona de compres del nostre "otaku" particular, el Roger: samarretes de bola de drac, uns pacs de boles de drac, etc, etc, etc. I pq ja començava a intuïr que la maleta seria més complicada de fer a la tornada que a el que va ser a l'anada :-)

Cal destacar la "provada" de sofàs de massatge que vam fer, jeje! Impressionants!!

Japó - 07/08

Després d'una fantàstica dormida a l'alberg tradicional (francament, això de dormir a terra amb els "nòrdics" que et deixen és collonut!, llàstima que es passa una mica de calor...), va tocar un esmorzar tradicional japonès: arròs, tofu, peixet, salses vàries, etc, etc... molt bo, però acostumats com estem a un parell de torrades amb embotits, llet, sucs, etc... doncs costa una mica :-)

Ja amb les maletes fetes, i un cop parlat amb els de l'hotel que ens les baixaran fins al tren, tornem a agafar el cremallera fins el seu punt més alt, i allà, ja agafem el telecabina que ens portarà per através del Parc Nacional Fuji Izu Hakone. El parc en si és força xulo: boscos extensos, vistes al Fuji (encara que nosaltres només el varem veure envoltat de núvols), fumaroles i zones sulfuroses, el llac Ashino-ko...

Un cop arribats al llac, i encara que sembli mentida, canvi de transport i "vaixell pirata"!! Travessa de tot el llac fins a l'altra riba en aquest vaixell (diuen que només hi disfruten els xics... però és fals :-)). I allà, visita del que abans havia sigut una de les fronteres, molt ben reconstruït, i amb el punt on hi ha la torre de vigilància que té molt bones vistes sobre tota la zona.

Per completar el tour de transports públics, vam agafar un autobús primer fins a tronar a l'estació de tren, i llavors, després de comprar unes "carmanyoles" que ens menjariem al vagó, agafar el tren que ja ens portaria per quedar-nos-hi uns dies, a la capital de l'imperi, Tòkio!!

De tot el que pugui arribar a dir sobre Tòquio... doncs quedarà curt!
És una de les urbs més importants del planeta, amb un centre amb 8.340.000 habitants però amb una àrea metropolitana de més de 30 milions!! Es subdivideix en 23 barris, 26 ciutats, 1 districte, 3 pobles, 1 vila i 4 subprefectures subdividides en 2 pobles i 7 viles! Quasibé res!!

La xarxa de transport públic és acollonant (la segona més complexa després de París?): més de 70 línies, més de 1000 estacions, més de 20 milions de passatgers diaris!! Pse, com Barcelona més o menys quan tingui la línia 9 acabada jeje :-)

Nosaltres vam arribar a la famosa estació de Shinjuku (que a la vegada dóna nom a un barri), i amb la nostra primera incursió al metro, ens vam desplaçar fins a la zona de l'hotel: Ikebukuro. Després d'instal·lar-nos a l'hotel Sunshine, que seria el camp base per la nostra visita a la capital, ens en vam anar a veure el primer dels barris de la ciutat: Kabukicho, un barri de Shinjuku.

És l'anomenat "barri roig" de la ciutat: milers de localos d'entreteniment, bars, hostals, motels, resturants, clubs, etc... i això sí, entre sala i sala "d'esbarjo", edificis del govern (potser per això el país és una potència mundial...). Carrers amb milers de persones, llums de neó a patades, cartells, moviment... és increïble veure-ho i sobretot el primer dia quan encara no t'has "acostumat" a Tòquio!!

Vam sopar en un restaurant del barri, en una altra molt bona elecció del Sion (com totes), i després tot donant una segona volta pel barri, cap a l'hotel!!

Japó - 06/08

Després d'uns dies gaudint de la ciutat de Kyoto, va tocar canviar de ciutat i quina millor manera que fer-ho amb el tren bala? Al Japó les línies de tren d'alta velocitat venen a ser el rodalies d'aquí: només fa gairebé 50 anys que van inagurar la primera... més o menys com l'AVE... :-|

Al Japó la línia s'anomena "Shikansen", que vol dir "nova línia troncal", i francament, funciona la mar de bé: còmode (encara que balanceja una mica), ràpidíssim, i amb una puntualitat que ja els hi agradaria als de RENFE. En fi, que vam fer el trajecte fins a Tòquio, encara que només per a canviar de línia de tren i agafar-ne un altre direcció a Hakone, el nostre pròxim destí!

Hakone, una zona situada prop del Fujiyama; és un dels complexos turístics de renom del Japó, amb gran quantitat de balnearis. Nosaltres, un cop varem baixar del tren, vam pujar al cremallera que a base de llaçades pel pendent de la muntanya ens va portar fins on tenim l'hotel.
Cal destacar les vistes que hi ha a mesura que es van guanyant metres a la muntanya, i especialment de la muntanya del davant, amb un dels símbols que s'encenen durant les festes, gravat a ella (concretament contenia el kangi de "Gran").

Un cop a l'hotel/alberg tradicional (anomenats riokan) que té una banys termals (onsen), i després de les primeres rialles al veure les habitacions, ja ens vam guarnir amb els kimonos, armilles i cinturons... i en boles a sota :-)
Evidentment, va tocar fer una mica el ruc, i fer algunes fotos de rigor, jeje!
I ja ens vam dirigir cap als banys, en el nostre cas, separats nois i noies (però en altres casos, mixtes).

Primer hom es despullava i es dirigia a dutxar-se, assentat en un petit tamburet, tirant-se l'aigua per sobre amb un cubell de fusta. I un cop net, i amb una tovallola petita a la mà, ja s'entrava als banys en si, on hi havia dues piscines amb aigua BULLENT!! costava entrar-hi... Allà però, es podia remullar la tovalloleta amb un doll d'aigua freda i posar-se-la al cap per refrescar-se!

Un cop ben rentadets, arregladets amb el kimono, i amb les fotos de grup fetes (molt bones!!), tocava anar a gaudir d'un sopar típicament japonès, assentats al tatami, intentant creurar les cames tota l'estona sense que les cames s'adormissin, i gaudint del fantàstic menjar!! I tot disfrutant de les últimes cervesetes i aprofitant el que semblava un petit escenari: concurs d'endevinar pel·lícules, que amb la fila que feiem encara ho feia més divertit!!

I un cop ens van fer fora de la sala on menjavem doncs va tocar jugar a l'assassí a la nostra habitació!! jeje, es nota que molts hem passat per les associacions que hem passat ;-D

Japó - 05/08

Com no! un nou dia a Kioto i per tant... seguim amb els temples! Francament, sort en vam tenir tots plegats que no bombardegessin aquesta ciutat durant la segona guerra mundial pq si s'haguessin perdut tots aquests monuments...

Bé, després dels nostres esmorzars típics, i per mitjà dels autobusos de la ciutat, vam anar cap al Temple de Sanjusangendou, famós mundialment per contenir 1.001 imatges de la deessa Kannon, deessa de la pietat i la misericòrdia. A la sala principal de l'edifici, que s'ha de visitar com molts altres descalç, es troben les 1.001 estatues, flanquejades també per altres déus/deesses.
Concretament, hi ha una estatua de la deessa més gran al centre, i està flanquejada per 500 estatues de mida humana per cada costat

L'edifici en si mateix ja és una maravella ja que és l'estructura de fusta més llarga del Japó, i com explicaven a dins el temple, antigament es feien competicions de tir amb arc: tiraven d'un costat a l'altre de l'edifici durant moltes hores per veure qui tirava més bé i durant més estona a aquesta distància. Llàstima (o no) que no es pogués tirar fotos dins!

També vam fer una volta per fora els jardins, que com tots els que vam visitar, estaven increïblement ben cuidats!!

La següent parada estava pensada per ser al Castell de Nijou, inclòs també com tantes altres estructures de la ciutat a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO però... malauradament estava tancat :-( Una llàstima! però, ja el veurem la propera vegada que hi tornem!! :-P

A la tarda tocava visita al mercat de Nishili Ichiba, anomenat el "Magatzem de la cuina de Kioto". Si els japonesos que venen a Barcelona visiten la Boqueria, doncs nosaltres bé haviem de visitar-ne un de seu jeje.

El mercat en si està situat en un llarg carrer, on tot, absolutament tot està ple de paradetes. Impressiona sobretot per la gran quantitat de productes que evidentment no es troben en els mercats europeus: molt de peix, verdures diferents, tofu, yuba, fu, l'arrel d'on en surt del wasabi, etc, etc, etc. Vas ser una tarda ben distreta, amb un bon berenar/descans inclòs!

I també vam fer una volta pels carrers adjacents al mercat, i aquí ja va començar la febre consumista/bola de drac que els hi va agafar a alguns! hi ha botigues on es pot arribar a trobar fins a l'últim estri que surt a la sèrie de dibuixos animats: des de les boles de drac, a reproduccions de tots els personatges, càpsules hoi-poi o el bastó màgic! Recordant vells temps!!!

Japó - 04/08

De bon matí, el dia 5 ens vam dirigir cap a la ciutat de Nara, capital de la "prefactura" (zona) de
Nara, a la regió de Kansai. És una ciutat que podriem anomenar "tradicional", i va ser una de les capitals del país durant l'edat medieval. (podeu veure'n la situació al Google Maps - aquí)

Justa arribar allà, i després de passar per l'oficina de turisme (i segurament endur-nos el 50% dels mapes en castellà que tenien...), ja ens vam dirigir cap a la zona dels temples i els jardins... i el primer que sorprèn! Els cèrvols!!

N'està farcit! diuen que hi ha uns 1.500 cèrvols sika rondant per allà: ben tranquils, sense assustar-se de la gent (de fet, es poden tocar tranquilament), i te'ls vas trobant per tot arreu :-)

Ens vam dirigir cap al Temple Todaiji que és un temple budista. És IMPRESSIONANT!!! Està considerat com l'edifici de fusta més gran del món, i dins s'hi troba una estàtua de bronze ENORME del Buda "Varioncana", d'uns 15 metres d'alt! (només l'ull sol, ja fa 1 metre). Dins el temple, en una de les columnes, s'hi troba un "forat", que diuen que és de la mida del nariu del buda, i hom hi pot provar de passar per dins: diuen que porta bona sort! Tota la canalla i passa... i com no, alguns dels nostres ja van haver-ho de provar :-)

Tot passejant pels jardins que hi ha, i a base de refrescos per a fer més suportable la calor, ens vam arribar fins el Temple de Kasugataish, fundat l'any 768 dC, temple que és el santuari d'una família. Aquest temple és famós pels munts de fanalets de bronze que hi ha a l'interior, així com el munt de pedra que hi ha al voltants. Aquests fanals s'encenen uns dies a l'agost, i la gent hi escriu els seus desitjos (si després es compleixen o no...). I una altra cosa força impressionant, és el mil·lerari cedre que es troba a l'interior del temple, que ni diversos de nosaltres podriem abraçar-lo!

De cara a dinar, encara a la zona dels temples, vam menjar en un lloc de "menjar ràpid": unes tallarines boníssimes, que calia introduïr dins un bol amb soja, i "xurrupar-les" tal i com surt als dibuixos animats!

Tornant ja cap a Kioto, amb el fantàstic sistema de transport públic que tenen els japos, vam acabar anar a fer una visita a l'estació central de tren (on havíem arribat), i al centre comercial que hi ha. Val la pena arribar-s'hi per diferents motius:

1. l'edifici, modern, de vidre, etc, val la pena de veure
2. es pot pujar als pisos superiors, i les vistes sobre la ciutat valen la pena
3. i es poden fer tot tipus de conyes i vídeos a les escales fins que arriben els guardies de seguretat ;-)

Per sopar, només val fer falta creuar el carrer fins a la torre de comunicacions de Kyoto, edifici imponent, que en un dels pisos a l'aire lliure té un restaurant de buffet lliure collonut! Et donaven un tiquet doble, del qual n'entregaves una part pq et donessin el plat, i podies anar canviant-lo a mesura que el buidaves, i l'altra part del tiquet pel vas, que també podies anar "buidant". A destacar el tempura que preparaven allà mateix! molt bo!

Japó - 03/08

A Kioto... doncs toca dia de temples! :-)

Despres d'un esmorzaret al nostre lloc de "culte", ja vam comencar a utilitzar la fantastica xarxa (i una mica liada jeje) de busos de la ciutat i ens vam arribar primer fins al temple de "plata", el temple de Guinkakuji.

temple de plata

Aquest es troba a la zona de Higashiyama, i fou construit al segle XV amb la idea d'emular el temple d'or que visitariem despres. El recinte en si es fantastic, amb un jardi zen, i uns jardins escrupulosament cuidats (nomes cal dir que l'herba "dolenta" la treuen amb unes pinces :-P ).
Els diferents edificis del complex eren impressionants, pero malauradament i com en tot viatge sempre toca trobar-se un edifici en obres, i amb aquest ja vam complir amb la tradicio!!

Un dels mes especials va ser el temple de Ryuanji, que te un jardi de tipus Karesansui o mes conegut com a zen. La peculiaritat d'aquest es que conte 15 pedres que nomes es poden veure a la vegada des d'un sol punt...

jardí zen

Tambe vam visitar el "d'or" (temple de Kinkakuji) que es troba a la zona nord, muntanyosa, de Kitayama. Construit a finals del s.XIV per un important shogun, el seu nom "formal" es eRokuonki pero tothom el coneix pel temple del pavello daurat, recobert per una capa d'or. Recomanables el llac i el jardi que els envolten!!

temple d'or

Vam dinar fora d'aquest temple el tipic menu d'arros, fideus freds (amb glaco incorporat) i pollastre, i despres ja ens vam dirigir cap a Kiyomizu-dera, zona de temples en especial un ple de cascades i aigua, i amb una balconada amb vistes sobre la ciutat Impressionant!!!
La sort va ser que en aquesta zona vam coincidir amb la "festa del barri o l'escola" i vam poder gaudir de l'ambient mes de barri, i de l'hospitalitat japonesa (ens convidaven, vam parlar amb ells, etc, etc!!)

un bon plat de fideus, amb glaçó incorporat

entrada del temple de Kiyomizu-dera

Festa del barri :-)

Japó - 01 i 02/08

Ep! Finalment ja som a les llunyanes terres del Japó! :-)

després d'un dia força llarg amb tantes hores de vol, cansament, menjars, etc etc vam arribar el dia 2 allà a les 9 del matí a Nagoya, aeroport situat entre Tokio i Kyoto, i passats els controls de visat i recollides les maletes, ens vam dirigir a buscar el tren (3 canvis), per arribar finalment a Kyoto, segurament la ciutat més "tradicional" del Japó, on ens hi allotjarem 4 dies més, fent alguna escapada cap a Nara.

Les primeres "sensacions" van ser "collonudes", i ... si exceptuem la calor/xafogor (infernal!!!), crec que totes les nostres espectatives prèvies sobre el país s'han vist superades de llarg!!

De moment ja hem començat la visita als nobrosos temples, jardins zen, etc i em començat a disfrutar (i molt!) de la cuina japonesa!! i tot just comencem!

I com no, i tot i el cansament d'una nit de dormirpoc/nodormir, no podia ser d'una altra manera i vam acabar anant a un karaoke :-) Un bon fart de riure!!!

Sayonara!